ciutadania empresa núm. 5 reinventem-nos noves formes d’organització del temps tast d’oficis estades a empreses del jovent d’ESO reure cas d’èxit d’una cooperativa A CT I V A ’ T conciliació mesures per afavorir l ’ o cupacIo la relació entre empreses per fer negoci Ajuts atorgats 2009 per a l’empresariat ajuts i subvencions Cursos adreçats a persones en actiu 2009 Cursos adreçats a persones en atur 2009 28 Tast d’oficis. Una oportunitat per millorar aprenentatges i motivar l’alumnat a finalitzar la formació formació 27 tast 29 30 31 32 26 Impuls de noves formes d’organització del temps 25 responsabilitat social Persones que es formen al Punt Òmnia compartir experiències 23 24 L’economia cooperativa a Barberà del Vallès 22 Reure transports. Més d’una dècada treballant com a cooperativa de transportistes 21 economia social ac tiva’t ! destacats 19 20 Conjuntura laboral 1r semestre 2009 dades socioeconòmiques 16 17 18 13 14 15 comerç de qualitat Visió emprenedora, oportunitat empresarial. Recull d’idees i experiències del Dia de l’emprenedor VII Concurs d’iniciatives empresarials. Cerquem la millor iniciativa empresarial del municipi emprenedors 10 11 12 Visual Merchandising. Millorem l’experiència de compra als comerços barbarencs 09 innovació i tecnologia És empresa, és societat, és Barberà. Promoció econòmica presenta la seva nova imatge corporativa estigues al dia 07 08 Reinventem-nos fent negoci! La innovació aplicada a les formes de relació entre les empreses DonActiva’t. Treballem per afavorir l’ocupació de les dones del municipi serveis per l’ocupació 05 06 Redacció, disseny i producció: Fundació Barberà Promoció Consulta les revistes a l’apartat de publicacions de www.barpro.cat 04 Barberà Emprèn amb els universitaris universitat i empresa 03 la revista de promoció econòmica de Barberà del Vallès 02 01 Ciutadania i empresa, Novartis, cap a l’excel·lència Operacional actualitat empresarial editorial Xavier Garcés Regidor de l’Àrea de Promoció Econòmica Aquest primer semestre de l’any no ha estat fàcil. Malauradament, després d’un període d’estabilitat i creixement, ens està tocant conviure amb un procés d’ajustaments dins del món financer i econòmic que està afectant de forma global a tot el món. Per aquest motiu, des de l’Ajuntament s’ha donat una especial prioritat a endegar diferents mesures per dinamitzar l’economia i el treball, que permetin fer front a aquesta nova situació econòmica en el nostre municipi, i també per a facilitar recursos a aquelles famílies que estan patint més de prop les seves conseqüències. Els Fons Estatals d’Inversió Local, els Plans d’Ocupació del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i les contractacions municipals de l’Ajuntament de Barberà del Vallès han permès contractar un total de 116 persones al llarg de l’any i que se’ls facilitin els recursos necessaris (formació, mòduls de cerca de feina, borsa de treball, etc) per millorar la seva ocupabilitat futura. L’objectiu és aprofitar aquest moment per formarse, per tenir més i millors oportunitats per quan es pugui superar aquesta situació. A la nostra Ciutat, després d’arribar a uns dels nivells més elevats de desocupació dels darrers anys, arribat l’estiu, sembla que es comencen a intuir els primers indicis de millora. Per primer cop, l’atur ha començat a davallar, passant de 2.664 persones al mes de maig a 2.540 en el mes de juny, la qual cosa suposa un 4,7% de disminució. Aquesta, és la revista per a la ciutadania i l’empresariat de Barberà del Vallès Si desitges fer-hi aportacions, comentaris o suggeriments, pots fer-ho enviant un correu a barberapromocio@barpro.cat Per altra banda, en aquest número volem presentarvos la nova imatge corporativa que a partir d’ara representarà l’Àrea de Promoció Econòmica. Com veureu, sota el nom és barberà es dona gran importància a les persones per les quals treballem, l’empresa i la societat (és a dir tots vosaltres) del nostre municipi. Per acabar, conscients que serà un procés dur i llarg, esperem que les primeres dades positives de l’any en matèria d’ocupació, siguin l’impuls perquè la ciutadania, l’empresariat conjuntament amb les institucions públiques, puguem continuar treballant amb la mateixa força i dedicació, posant les bases que permetin traçar un nou model econòmic amb millors perspectives de cara al futur. Bones vacances, Xavier Garcés Novartis Les plantes de un procés de per a convertircompetitius en Treballem per a millorar els processos productius i fomentar les habilitats dels nostres collaboradors per convertiR-nos en referència dins de la indústria farmacèutica a nivell mundial cap a l’excel·lènc ia Ope rac iona l producció de Novartis Pharma han iniciat transformació operacional i d’organització se en centres de producció molt més flexibilitat, costos, servei, qualitat i persones. Amb un pas ferm i decidit per assolir la visió de convertirse en la Toyota de la indústria farmacèutica en el 2010. No en va, la companyia automobilística ha destacat en tot el món per la seva filosofia de treball, nivell de servei, qualitat i competitivitat que li ha permès convertir-se en líder del seu sector. Imitant les passes de Toyota, Novartis pretén ser la referència dins de la indústria farmacèutica a nivell mundial. Ara ja fa 3 anys, l’organització d’Operacions Tècniques Globals de la divisió Pharma de la multinacional farmacèutica va entendre la necessitat de redissenyar els processos operacionals interns i l’estructura organitzativa dels seus centres de producció per a ser molt més competitius i estratègics en el mercat global. Després d’aquest període i a través de la implementació de LEAN Manufacturing i la posterior implementació d’accions de Millora Continua estan sent capaços de reduir significativament els seus temps de cicle, costos i inventari, i de millorar els seus processos productius identificant i eliminant sistemàticament tot allò que no sigui el mínim absolut de temps, recursos, persones, materials, espai i capital necessari per a produir els seus productes i donar el servei necessari per satisfer les necessitats dels seus clients. 2 Entre aquestes plantes de producció es troba la fàbrica de Novartis que tenim a Barberà del Vallès. Aquesta planta d’especialitats farmacèutiques i la més gran plataforma tecnològica de formes sòlides orals en volum d’Espanya i un dels líders en producció i exportació, es troba immersa actualment en un profund procés de gestió de canvi després de 16 mesos des de la posada en marxa de LEAN/ POO. Aquesta planta de gran volum i complexitat requeria d’un model organitzatiu que fes més fàcil la seva gestió i assegurés la seva productivitat i creixement futur. La implementació de LEAN va forçar a alinear l’estructura organitzativa al llarg dels processos de producció, canviant la tradicional organització jeràrquica piramidal per una matricial multifuncional, més coneguda com a POO (Organització Orientada a Processos). Una estructura organitzacional plana i una cultura de empowerment i auto-direcció, basada en el producte (i no en funcions o departaments), que requereix nous rols de lideratge (Process Units Heads) i nous equips multifuncionals i d’autodirecció (Unitats de Processos o PU’s). Jesús Corchero, director de la planta de producció de Novartis Barberà ens comenta: “Volem desenvolupar les habilitats dels nostres col.laboradors i utilitzar metodologies d’excel.lència operacional que ens ajudin a millorar els nostres processos productius i eliminin sistemàticament tot allò que no afegeixi valor als nostres processos productius. I, tot plegat, gràcies a un rigorós desenvolupament professional, treball en equip i empowerment. Aquests són els tres punts clau per a millorar la motivació i el clima laboral”. Fotogràfia cedides per Novartis Mitjançant una Organització Orientada a Procés no només es va canviar el model organitzatiu, sinó també es va començar a influenciar de forma dràstica en la cultura. Es va passar d’una organització funcional on prima l’estructura jeràrquica a un model on l’empowerment és el protagonista; de les decisions descendents a la autogestió; del disseny funcional a l’enfocament al procés; dels fluxos de treball complicats a processos senzills, d’un ambient on la informació hi flueix lentament a una organització amb una comunicació àgil i eficaç. Per això són múltiples els projectes IQP posats en marxa, després de la implementació de LEAN, per entendre, per exemple, com fer que una màquina compressora sigui molt més eficient, com augmentar els rendiments, com aconseguir reduir els temps de canvi de format o com aconseguir que el temps de cicle de producció sigui considerablement més curt reduint passes que no afegeixen valor dins de la cadena. Sens dubte, es tracta d’un viatge excitant, de llarg recorregut, que la planta Novartis desitja fer-ho amb la mentalitat amb al que es corre Les metodologies de millora continua es troben sota el paraigües del una marató per aconseguir que en el 2010 tingui més del 80% del seu volum en LEAN, uns temps de cicle exemplars lligats a una programa Innovació, Qualitat i Productivitat (IQP) de Novartis. optimització de costos i d’inventari que els permeti ser una La utilització ineficient del temps planta de producció encara més competitiva. Tot plegat per dóna com a resultat l’estancament La utilització ineficient del temps a seguir “fent Medicines a temps tot el temps, garantint un dona com a resultat l’estancament. òptim Servei al client amb els màxims estàndards de Qualitat dels grup Els materials, els productes, la informació i els documents romanen en Novartis”. un lloc sense que s’agregui cap més valor. En l’àrea de producció, el rebuig temporal pren la forma d’inventari. On es vulgui que hi hagi estancament es produeix malbaratament. Novartis www.galenicanova.com Ronda Santa María, 158 08210 Barberà del Vallès - Barcelona Tel. 93 728 61 00 universitat empresa El context econòmic actual requereix, més que mai, del foment de noves idees, projectes i esforços per part de tots en la recerca d'oportunitats empresarials. Barb amb els e rà e Univ m p rè ersi taris La necessitat d'una nova cultura emprenedora entre les noves generacions d’escolars i universitaris per promoure el canvi econòmic i social és un fet ineludible i apressant; un canvi que es caracteritzi per l'assumpció de riscos i l’afebliment de l'individualisme en front els valors associats al bé comú. El mercat actual està sotmès a incessants transformacions que demanden nous perfils professionals. Avui dia, tant per a treballar per compte propi com per compte aliè, cal desenvolupar capacitats com: creativitat, presa de decisions, assumpció de riscos, motivació, responsabilitat, comunicació, constància, treball en equip, planificació... un conjunt de competències que integren la cultura emprenedora. Asse Cal de as ssor AER LS ió b a rb erà pro mo ció AER d ac 4 fun LS ame nt i au to c re ac ió d cup ac io ’e m p re @ba c. d e s 0 82 10 r p ro e s la To Barb .c at e r à d r re d ’ E n Gor e l Va gs, ll è s 4 Te l. 9 B a rc e lo 0 n 3 71 9 28 a 37 èn AERLS I és en aquest escenari on s’emmarquen les darreres iniciatives que Barberà Promoció, des de la seva àrea d’Assessorament Empresarial, està duent a terme per afavorir l’apropament de les noves generacions a la realitat socioeconòmica de l’entorn, com ara la organització de la ‘I Jornada Barberà Emprèn amb els Universitaris’; els ‘Seminaris de Generació d’Idees i Creació d’Empreses’ i la celebració anual del ‘Concurs d’Iniciatives Empresarials’. Totes aquestes accions estan adreçades a tres grans grups: població en general; estudiants de quart d’ESO i Batxillerat, de cicles formatius de grau mig i superior i de Formació Professional; i estudiants i docents universitaris. I a aquest últim grup va estar dirigida la ‘I Jornada Barberà Emprèn amb els Universitaris’, que es va celebrar al mes de març a l’Escola Universitària d’Estudis d’Empresarials de Sabadell, i representa l’afermament de l’entitat com a instrument per promoure l’esperit emprenedor entre els joves estudiants. esenvolupar capacitats com: creativitat, presa de decisions, ssumpció de riscos, motivació, responsabilitat, comunicació, constància, treball en equip, planificació... L’acte va ser inaugurat per Berta López, gerent de Barberà Promoció, qui va destacar la importància d’ aquesta primer acte a la Universitat per fomentar la col·laboració i la cooperació de les dues entitats en el desenvolupament socioeconòmic de Barberà. Per a la gerent, l’organització d’aquesta Jornada constitueix una oportunitat “perquè els futurs professionals es formin en allò que realment necessita el mercat local, doncs són els ajuntaments qui millor i de més a prop coneixen les necessitats del seu municipi. En aquest sentit, Berta López va destacar la necessitat que tenen els municipis d’aconseguir la retenció del talent universitari vallesà per a les empreses del territori com a mitjà d’assolir una major qualitat, sostenibilitat, mobilitat i conciliació familiar en el treball. “Hem d’aconseguir que aquest coneixement no marxi de la comarca per tal que les nostres empreses puguin beneficiar-se dels millors professionals”, va afegir. Finalment, es va presentar la nova categoria de premis “Millor projecte promogut per universitaris” en el Setè Concurs d’Iniciatives Empresarials de Barberà del Vallès, animant als estudiants a presentar el seu projecte de Pla d’ Empresa. A continuació, Rocío Gutiérrez, formadora i consultora especialitzada en Economia Social d’Aposta, SCCL, va oferir una conferència sobre les diferents formes jurídiques emmarcades dins l’Economia Social, en concret les Societats Cooperatives i Laborals, així com els valors que les caracteritzen i diferencien d’altres formes d’organització. En aquest sentit, Rocío Gutiérrez va destacar la importància que tenen les persones dins l’organització i com aquestes empreses difícilment es deslocalitzen, atès que mantenen un fort sentiment d’arrelament al municipi i creen ocupació de qualitat. “Les empreses que tenen valors cooperatius, en moments de crisi com l’actual, tenen més possibilitats de superar-la, atès que els treballadors tenen una major implicació que fa que siguin més competitives(...) Tanmateix els valors que aquestes aporten al municipi, (no només rendibilitat econòmica, sinó social, mediambient o conciliació) li són retornats al territori, mitjançant la cohesió entre les diferents entitats o les clàusules socials, entre d’altres”. El programa de l’acte es va completar amb la presentació d’un cas d’èxit, a càrrec de Joan Carles Zabala, gerent la Cooperativa d’Habitatge Lloc Nou de Sabadell, qui va exposar la experiència, trajectòria i funcionament de l’empresa. Joan Carles Zabala va aprofitar l’acte per presentar el nou projecte de “Cessió d’Ús”, impulsat per la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya com a alternativa i forma d’accès a l’habitatge. En l’exemple exposat per Lloc Nou es visualitza clarament el fet de que en moments d’especulació immobiliària, els habitatges oferts per aquesta no varen augmentar el preu, perquè el seu afany no és el de lucre, sinó satisfer una necessitat bàsica de la societat. Una altra de les finalitats d’aquesta convocatòria va ser oferir suport i orientació als professionals del sector de l’arquitectura, construcció i immobiliari, doncs en moments de crisi com l’actual és important que s’estableixin xarxes, s’associïn o es plantegin alternatives englobades en l’ Economia Social. En aquest sentit, Barberà Promoció compta amb un equip tècnic amb una llarga experiència en assessorament a aquesta tipologia d’empreses. La “I Jornada Barberà Emprèn amb els Universitaris” s’inscriu en un conjunt d’actuacions que es contemplen dins el Pla Estratègic 2007-2013 de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barberà del Vallès. Aquest pla marca la línia de promoure l’Economia Social al municipi i s’ha dut a terme amb la col·laboració de la DIBA . També, aquesta jornada s’emmarca dins del conveni que l’Ajuntament de Barberà del Vallès té amb l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials i correspon a un entramat de jornades pel Foment del Desenvolupament Local (FDL), subvencionades pel SOC (Serveis d’Ocupació de Catalunya) de la Generalitat de Catalunya. 6 serveis per a l’ocupació donActiva’t Treballem per afavorir l’ocupació de les dones del municipi AERLS Recursos per afavorir l’ocupació de les dones DonActiva’t és el servei de Barberà Promoció per atendre a les dones. Aquest any, s’ha creat l’eina que porta el mateix nom i una imatge de marca amb la qual es pugui identificar. L’eina té l’objectiu de facilitar que les dones del municipi puguin contactar amb el servei per fer arribar les seves demandes i aportacions per millorar la situació social i laboral de les dones del municipi. Aquest primer contacte serveix per citar-se amb la dona i realitzar un acompanyament personalitzat. Per accedir al servei només cal prémer el botó DonActiva’t que les usuàries poden trobar a les webs de l’Ajuntament i de Barberà Promoció (www.bdv.cat / www.barpro.cat). Per què cal una discriminació positiva cap a les dones? Es fa necessari l’establiment de determinades polítiques que afavoreixin els col·lectius que han patit algun tipus de discriminació de forma reiterada fent que s’enfrontin al mercat de treball en situació de desavantatge. És el cas del col·lectiu de dones desafavorides en el seu itinerari formatiu i laboral degut a un mercat laboral tradicionalment dominat pels homes; com per haver estat tenint cura de la llar i la família i en el moment que decideixen reincorporar-se al mercat laboral es troben sense experiència laboral. Un altra discriminació és l’atribució històrica de determinades ocupacions segons gènere, basada en el supòsit que uns treballs són més adequats per als homes i altres per a les dones. En aquesta línia segueix sent una realitat la diferent presència en els quadres de comandament de les empreses, on els homes ocupen els nivells o càrrecs més elevats. Les diferències en la tipologia de feines segons gènere així com el càrrec que s’ocupa, dóna lloc a importants diferències a nivell remuneratiu fent que molts cops les famílies segueixin mantenint el sistema tradicional: la feina dels homes és “millor” per la qual cosa aquests dediquen menys temps a tenir cura de la llar i la família. Això últim pot donar lloc a un altre tipus de discriminació que és que les empreses puguin preferir contractar un home vers una dona donat que aquestes últimes tendeixen a assumir més càrregues familiars. És per tot això que calen accions de polítiques actives d’ocupació que palïn aquestes diferències, tenint per objectiu arribar a la igualtat d’oportunitats. Amb tot, cal tenir molta cura perquè les diferents ocupacions i remuneracions depenguin sempre de les capacitats i les habilitats de les persones treballadores i no de qüestions de gènere. Així mateix les polítiques públiques d’ocupació han de ser complementàries i aminorin les causes de la discriminació. Si la causa de la discriminació és, per exemple, la maternitat, calen incentius fiscals perquè a les empreses no els suposin un cost afegit. En quant a la manca de formació calen accions adreçades al col·lectiu que necessita requalificar-se professionalment per millorar les seves oportunitats de trobar feina. Facilitar recursos per a què les dones puguin autocupar-se en la creació d’un negoci també pot ser una bona opció que els permeti conciliar vida laboral i vida personal a la mida que necessiten. Uns altres tipus d’accions són les quotes per gènere en la contractació, polítiques que porten més controvèrsia, però que per determinats col·lectius una primera feina temporal pot ser un trampolí per aconseguir-ne d’altres. Les iniciatives de l’entitat per implementar les polítiques actives d’ocupació i projectes que afavoreixen la situació social, laboral, professional i econòmica de les dones s’emmarquen en els àmbits de l’orientació específica, la conciliació de la vida laboral, el suport a dones víctimes de violència domèstica i l’emprenedoria. D’acord amb el conveni de col·laboració del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya amb vuit empreses del nostre municipi, l’Ajuntament de Barberà del Vallès ha elaborat un protocol municipal d’actuació per contractar a dones que han patit o pateixen violència de gènere. Quant a la conciliació de la vida laboral, el polígon de Barberà del Vallès mitjançant Actividades Integradas SA, conjuntament amb el polígon de Rubí està duent a terme un projecte pilot que inclou diverses actuacions i recursos per facilitar la implementació de mecanismes de conciliació i noves formes d’organització del temps, com a mesura per afavorir la igualtat d’oportunitats. Des del programa “Dones emprenedores” es treballa per fomentar l’economia social i l’esperit emprenedor entre les dones. Doncs són les dones les que tot sovint troben en la autocupació o l’emprenedoria una bona sortida laboral que els permeti conciliar millor amb la seva vida personal. El conveni de col·laboració entre la Generalitat i Barberà Promoció, pel qual passa a formar part de la “Xarxa Anem”, s’encamina a donar suport a les dones emprenedores que decideixen tirar endavant un projecte empresarial o que, havent-lo iniciat, vulguin desenvolupar-ne la seva consolidació. Darrerament s’ha realitzat dues jornades adreçades específicament a les dones i que es preveu anar fent cada any. La primera va tenir lloc el 4 de març anomenada “I Jornada de Dones i Mercat de Treball”. La conferència “El talent femení a l’empresa: un valor afegit” a càrrec del Sr. Josep Pau, director de Relacions Exteriors del Grup Pujol, va exposar una experiència pionera de l’empresa Ferrofet en la implantació d’un programa de conciliació familiar i laboral i com el talent femení ha reportat a l’empresa una alta rendibilitat tant a nivell econòmic com a nivell públic i de reconeixement social La segona jornada sota el lema “Conciliar i avançar”va tenir lloc el 18 d’abril. La Sra. Mònica Geronès subdirectora de general de política de dones, de la Direcció General d’Igualtat d’oportunitats en el treball, del departament del Treball va exposar la conferència “Conciliació i igualtat d’oportunitats”. Finalment el passat mes de maig una delegació de directius i tècnics del Ministeri de Treball i de Política Social d’Itàlia va visitar Barberà Promoció per conèixer l’experiència en matèria d’inserció laboral de les dones. Aquesta reunió, organitzada pel COPEVO (Consorci per l’Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental) ha estat molt profitosa per compartir experiències, així com reforçar la imatge del Consistori a l’àmbit europeu; per al desenvolupament econòmic i social del territori, i per obrir possibilitats per a nous contactes i projectes de caràcter transnacional. estigues al dia és empresa, és societat és barberà Promoció Econòmica presenta la seva nova imatge corporativa L'àrea de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Barberà del Vallès llença una nova imatge corporativa integra la tasca que desenvolupa en la doble vessant econòmica i social, alhora que simbolitza el seu compromís de servei i la voluntat d’afrontar els nous reptes que es planteja per al futur. Els inicis L'any 1988 va sorgir la Iniciativa de Promoció Econòmica i Social (IPES), dins l'àrea de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Barberà del Vallès. Dos anys més tard, es va crear l'empresa municipal Activitats Integrades, S.A. (AISA), situada a la zona dels polígons industrials, amb l'objectiu d'ocupar-se tant de les activitats de formació de les empreses com de promoció de l'habitatge i del sòl industrial. Al juliol de 1998 es decideix crear la Fundació Barberà Promoció per encarregar-se, exclusivament, del desenvolupament d'accions que afavorissin l'ocupació al municipi. Des de llavors, AISA i Barberà Promoció són dues entitats diferenciades que es troben sota la responsabilitat de la Regidoria de Promoció Econòmica. Així doncs, les dues entitats comparteixen la voluntat de contribuir al creixement i desenvolupament econòmic, social i local del Barberà del Vallès, portant a terme actuacions que permetin incrementar la riquesa i la qualitat de vida del municipi. Una imatge més integradora i dinàmica Amb la voluntat d’unificar i millorar la imatge i la projecció d’ambdues entitats, a començaments d’any es posa en marxa un estudi per a identificar aspectes relacionats amb la gestió de la comunicació, de la imatge i dels valors que ambdues institucions transmeten. Els resultats d’aquesta anàlisi han permès la creació d’una única marca que integra les activitats, els serveis i els valors que les defineixen. és Barberà , esdevé a partir d’ara, la marca que representa les dues entitats de l'Àrea de Promoció Econòmica de Barberà del Vallès. La nova identitat pretèn vincular la marca als conceptes i activitats que defineixen l’entitat: innovació, servei, dinamisme, formació proximitat, activitat, impuls, oportunitat… La Fundació Barberà Promoció té com a prioritat implementar totes les polítiques actives d’ocupació, programes, projectes i actuacions que afavoreixin la situació social, laboral, professional i econòmica de la ciutadania del territori. És a dir, treballa en la vessant més social. Per a la representació gràfica de la identitat corporativa s’han utilitzat els colors de la bandera de la ciutat de Barberà del Vallès i de les entitats que es troben dins l’àmbit de la gestió socioeconòmica (vermell, groc i verd). Per la seva banda, la tasca d’AISA, centrada en l’entorn empresarial, s’encamina a fomentar la innovació i la competitivitat del territori, fomentant la creació de xarxes empresarials i configurant un espai de trobada i intercanvi entre el teixit empresarial i les administracions. El color groc és el punt de connexió, d’intersecció entre ambdues entitats. El concepte de fusió també es reflecteix en la unió de les formes el·líptiques que composen el logotip, transmetent, a més, les idees de dinamisme i moviment tan propis de l’activitat que desenvolupa l’àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament. 8 Dues iniciatives, un únic objectiu Quant al nom és Barberà, sorgeix com a resultat de la creació de l'acrònim d'empresa i societat (públic per als quals treballa l'Àrea de Promoció Econòmica) i el nom de Barberà del Vallès. En definitiva, nom, colors, formes que recullen la missió, la visió i els valors que ambdues entitats han imprès al llarg de la seva dilatada trajectòria. L’acte de presentació de la nova marca va tenir lloc el passat 18 de juny en la “II Nit de l’empresa”. En els propers mesos s’ha previst realitzar diferents accions per a continuar donant a conèixer aquesta nova marca a tota la ciutadania i a l’empresariat de Barberà del Vallès. innovació tecnologia Getting CONTACTS El passat 5 de maig, va tenir lloc la primera jornada Getting contacts! del municipi. L’objectiu era refer la xarxa de treball a la comarca i generar negoci mitjançant molts contactes de qualitat en poc temps. Prèviament, les persones s’havien inscrit en una plataforma on-line on indicaven quin tipus d’interessos tenien i amb quina tipologia d’empreses els interessaria contactar. Aquesta informació va permetre establir una agenda de cites que va marcar la seqüència d’entrevistes de la jornada. Després d’una interessantíssima conferència sobre la importància d’establir networking entre empreses, realitzada per Juanjo Villalobos, Gerent de Summa Systems, va començar la sessió d’entrevistes. Resultats: 1.400 contactes empresari – empresari en 2 hores de treball. Mitjançant aquestes trobades 140 empresaris de tot el municipi i altres poblacions van tenir una oportunitat única de donar-se a conèixer i ampliar la xarxa de contactes (amb nous clients, proveïdors i col·laboradors), d’una manera fàcil, directa, gratuïta i sense haver de desplaçar-se, reforçant les relacions de confiança i proximitat. Quin tipus d’interessos perseguia l’empresariat? Ampliar la xarxa de vendes, compartir magatzems o logística, reduir costos financers o energètics, oferir nous productes pel catàleg de serveis, trobar nous socis... El Periódico de Catalunya, referint-se a la jornada, va titular el seu article publicat el 7 de maig “Contra la crisi, ràpidament”. Per la seva banda el Diari de Sabadell s’hi va referir com “Cambalache empresarial”. Aquestes publicacions, juntament a les sensacions rebudes per part dels empresaris participants, no fan més que pensar que amb jornades com aquesta siguem capaços de sortir reforçats de la crisi econòmica. reinventem-nos! fent negoci! La entrinnovac e l e ió a s e m p lic L’ àre p re s ad a a l’aba a de P es le s f or m cone s t dife romo es d i l’es ixeme rents f ció Eco e re l ac ió fron tablim nt de órmule nòmic t a la e n t d l e s e s p e a p o cr is i e n e m p r e r p o t s a a xes comses sob enciar e a m re l’en l e su r a petorn r fer Actividades Integradas, S.A.(AISA) és l’empresa municipal de l’àrea de promoció econòmica que té com objectiu la dinamització del teixit empresarial del municipi. 10 Com entitat que informa, assessora i ajuda a millorar la gestió de les empreses va reflexionar sobre les eines que podien ser més útils per a les empreses, en un entorn de crisi econòmica com l’actual. Un factor clau és la generació de sinergies i aliances entre les empreses de la zona, ja que poden suposar un important estalvi de costos per la seva proximitat i d’aquesta manera millorar la competitivitat. Si confiem en el que coneixem i és afí als nostres interessos, l’objectiu era clar: el foment del networking, que és el terme anglès per a definir l’establiment de xarxes socials o professionals amb interessos compartits. Getting CONTACTS NIT DE La unió fa la força, per això cal conèixer l’entorn i fomentar la col.laboració i la cooperació entre les empreses. Els objectius de cada empresa varien però són totalment compatibles. I les empreses de Barberà ofereixen un munt de possibilitats. L’aproximació entre elles potser cabdal per a generar noves formes de fer negoci. Amb l’objectiu de fomentar aquest tipus de relació entre les empreses (relacions virtuals i presencials), Actividades Integradas SA va organitzar la jornada “Getting contacts!” i la “Segona Nit de l’Empresa de Barberà del Vallès”, dos importants esdeveniments que van servir per premetre el coneixement mutu, aprendre uns d’altres i reconèixer la feina ben feta del teixit empresarial. L’EMPRESA NIT DE L’EMPRESA El 18 de juny va ser el dia de les empreses grans, mitjanes i petites de tots els sectors d’activitat presents al municipi de Barberà del Vallès. La Segona Nit de l’Empresa de Barberà del Vallès, que es va realitzar a les instal·lacions del Centre de Negocis Nodus Barberà, va comptar amb la participació de més de 170 assistents del món de l’empresa i destacades figures del món de la política, així com dels agents socials. L’acte institucional va comptar amb les intervencions de la Sra. Mar Serna, Consellera de Treball de la Generalitat de Catalunya, la Sra. Ana del Frago, Alcaldessa de Barberà del Vallès i el Sr. Xavier Garcés, Tinent d’Alcalde de Promoció Econòmica del municipi. A l’acte també van assistir altres representants polítics com la Sra. Carme San Miguel, Delegada Territorial del Govern de la Generalitat i diversos regidors de la nostra localitat. Amb l’objectiu de visualitzar bones pràctiques i estratègies que funcionen es va fer un reconeixement públic a les 24 empreses barberenques que han participat en el projecte pilot “Impuls de noves formes d’organització del temps a les empreses catalanes: prova pilot a dos polígons industrials”. La presentació de la nova imatge de marca que representarà l’àrea de promoció econòmica “és Barberà”, és un esforç més per optimitzar recursos i evidenciar l’esforç i el treball que es fa per orientar i reforçar la tasca cap a l’empresariat i la societat del municipi. En la presentació de l’informe de conjuntura socioeconòmica de Barberà del Vallès corresponent a l’any 2008 es va oferir informació detallada sobre població, estructura empresarial, mercat laboral, mobilitat i transport, habitatge, economia conduïda pel coneixement, consum, educació i formació i macro magnituds econòmiques. El sopar, a la sala d’exposicions, va ser un moment excel·lent per de forma distesa i propera establir relacions. AISA en ambdues jornades va fer de nexe, punt de trobada de les empreses, perquè són aquestes, les que aprofiten i apliquen les eines al seu dia a dia i les adeqüen a les seves necessitats. Actes com “Getting contacts!” i “La Segona Nit de l’Empresa” de Barberà del Vallès són necessaris, ara més que mai, per conèixer de primera mà el nostre entorn, fer un reconeixement de la feina ben feta per part les empreses, així com per establir un networking que pot resultar molt positiu, especialment en moments difícils per a l’economia. empre edors CONCUR S D’I N IC IAT IV E S E M P R E S A R IA L S Cerquem la MILLOR INICIATIVA EMPRESAR IAL del municipi Si tens un projecte, una empresa o ets estudiant i tens una idea, “no t’ho pensis més i par ticipa!“ L’Ajuntament de Barber à del Vallès, mitjançant la Fundació Barberà Promoció, conv oca la VII edició del “C oncurs d’Iniciatives Empresarials ” amb l’objectiu de ser un impuls per a la creació i desenv olupament d’iniciatives empresarials viables, generadores d’o cupació, i contribuir al desenvolupament socioeconòmic del munic ipi. ES VALOR A CRITERIS DE PARTICIPACIO Poden participar al concurs tots aque lls projectes empresarials o emprese s que, amb independència de la seva forma jurídica, sector d’ac tivit at o nombre de persones que el promouen, realitzin un pla d’empresa i compleixin els segü ents requisits: Projectes empresarials i empreses de rece nt constitució o consolidades , i que tinguin el seu domicili social i fiscal sigui Barberà del Vallès. Estudiants de secundària i universitaris que tinguin una idea de negoci. CRITERIS DE SELECCIO 12 •• •• •• •• •• •• •• •• sa Grau de definició del producte o servei i desenvolupament del pla d’empre i ó formaci iència, d’exper nivell : concurs al a Qualitat de l’equip que es present capacitats mostrades Grau d’innovació o de diferenciació del producte o servei Creació de nous llocs d’ocupació i qualitat d’aques ts Coneixement del mercat al qual es dirigeix el producte o servei i nivell d’adequació a les seves necessit ats i demandes Viabilitat tècnica, econòmica i financera del projecte empresarial Gestió dels processos de qualitat Potencial creixement del projecte •• •• •• •• •• Promogudes per dones i homes majo rs de 45 anys Més innovadores Amb més alt respecte pel medi amb ient Amb el millor sistema de gestió de la qualitat Amb major responsabilitat social en les condicions de treball i impacte socioeconòmic CATEGORIES •• •• •• •• •• Millor Trajectòria Empresarial Millor Projecte o Em presa Millor Projecte o Em presa Socialment Re sponsable Joves Universitaris Joves Es tudiant s Les bases del concurs s’h an fet públiques el mes de juny del 20 09. Les persones que guanyi n el concurs es donaran a conèixer en un acte públic que se celebrarà a la seu de la Fundació Barberà Pro moció el dia 4 de novem bre de 20 09. Si esteu interessats en ins criure-us al concurs o en rebre informació sobre altres accions d’a ssessoram ent empresarial, no dubteu en posar-vos en contac te amb nosal tres al telèfon 93 719 28 37 o enviant-nos un cor reu electrònic a: autocupacio@ barpro.cat lloc la vuitena edició del Dia de u de Congressos de Barcelona va tenir Pala al , maig de 21 i 20 dies ats pass Els a Activa l’any 2001 que, pel seu ” és una iniciativa ideada per Barcelon l’Emprenedor. El “Dia de l’Emprenedor rebu t el reconeixement de les ha s, rese emp ció i el creixement de les crea la de uls l’imp a ció ribu cont i r valo renedors . màximes instàncies de suport a emp per un Comitè Promotor format el “Dia de l’Emprenedor” està recolzat ió edic na vuite seva la en nt, alme Actu de Barcelona; la Cambra de envolupament Local de l’Ajuntament per Barcelona Activa, l’Agència de Des lupament Empresarial (CIDEM) envo Des i elona; el Centre d’Innovació Barc de ió egac Nav i stria Indú erç, Com de la Pequeña y Mediana Empresa a, i la Dirección General de Política de la Generali tat de Catalunya, La Caix ca, IKEA BUSINESS i Google Fran a ercio. El Consorci de la Zon Com y smo Turi , stria Indu de io ster del Mini ada de les visions i les persones de l’emprenedor” és el punt de trob són entit ats patrocinadores. El “Dia riències, establir relacions de expe iar partir coneixements, intercanv com a per i espa un És s. dore rene emp negoci... a eina de canvi” dins de l’acte erència “La creació d’empreses com conf la ir ofer va o Frag del Ana ssa L’alcalde ions de l’Hble. Sr. Jordi William e va comptar, també, amb les inter venc elona i la presència de “Inicia”, celebrat el dia 20 de maig. L’act Barc de Promoció Econòmica de l’Ajuntament Carnes, tinent d’alcalde d’Hisenda i Treball. l’Hble. Sra. Mar Serna, conseller a de INICIA per la creació d’empreses” forma part i col·labor a amb la “Xar xa Va explicar que Barberà Promoció, ament, formació, facili tats de ssor asse ió, oferir informació, orientac de la Generali tat que té per finalitat é es va fer un especial esment a les emprenedores. Com a cloenda, tamb finançament i suport a les persones així com difondre l’economia social. s, done les de rt a l’emprenedoria tasques desenvolupades per donar supo RECULL D’IDEES I EXPERIÈNCIES DEL DIA DE L’EMPRENEDOR Més de 120 activitats i 336 ponents dels quals varen sorgir idees molt interessants. Un equip de Barberà Promoció va assistir al “Dia de l’Emprenedor” i aquestes són algunes de les cites i idees que ens han semblat interessants per les persones que han emprès o desitgen emprendre un negoci. LLISTAT D’IDEES, GUIA D’AJUDA PER A L’EMPRENEDORIA EL PAPER DE LES IDEES >>Per a crear cal fer-se preguntes provocadores enlloc de buscar idees >>Els bloquejos en l’obtenció d’idees són normals >>Tenir idees és un procés senzill. La dificultat està en posar els mitjans per a dur- les a terme >>Les empreses han de tenir una cultura de generació d’idees, fomentar la imaginació i han de despertar l’esperit crític L’EQUIP plegats es puguin assolir els objectius fixats factor constant a tenir en compte, per la qual cosa cal estar-hi molt atents >>“Ser líder”. Cal tenir capacitat de seduir continuament >>“Ser visionari”. Per assolir l’èxit primer s’ha visualitzar, s’ha de creure que fer- >>S’ha de tenir una estratègia molt clara, senzilla i sostenible ho és possible >>“Intel.ligència creativa”. Aquest és el repte diari per a tot emprenedor-a >>És necessari saber liderar i motivar l’equip perquè >>L’entorn és molt canviant. El canvi és l’únic >>“Ser persistent”. És bàsic creure i perseguir la idea que tenim al cap hem d’envoltar “dels millors” L’ESTRATÈGIA EL PERFIL I L’ACTITUD DE L’EMPRENEDOR >>El factor humà és molt important. Per això ens >>En cas de crisi o dubtes, cal tornar a la il.lusió del començament per a agafar >>Cal anticipar-se a les necessitats dels clients >>Cal imaginar escenaris diferents, en positiu i en negatiu per planificar solucions forces i seguir endavant >>És necessari aprofitar les experiències preèvies de treball, això permet veure oportunitats i poder aportar-hi un estil propi >>Si un producte es pot fer a la Xina, no té futur. Nosaltres hem d’aportar-hi innovació i creativitat fent tot allò que allà no se sap fer DISSENY I INNOVACIÓ >>Per tal de ser diferent s’ha d’arriscar i incorporar noves maneres de fer que ens facin ser únics CREAR MARCA I POSICIONAR-SE EN EL MERCAT >>Si vols vendre, comunica >>S’ha de ser creatiu a tots els nivells: producte, màrqueting, transport, els processos interns... >>Cal definir un codi, un estil propi de fer les coses >>S’ha d’aprofitar la marca Barcelona >>S’ha de creure molt en el propi projecte i treballar amb molt d’esforç però fent-ho amb humilitat >>Es pot ser innovador aprofitant les sinergies que han obert prèviament altres emprenedors-es >>S’ha de conèixer el nostre públic/client objectiu i utilitzar els mitjans que aquest utilitza per arribar-hi >>Cal innovar per a poder ser diferenciadors de la resta. De vegades és en el producte; d’altres en el servei colateral que s’ofereix al client per l’adquisició del producte APROFITAR LES NOVES TECNOLOGIES 14 >>La pàgina web, un nou canal de venda per arribar allà on no arribaria el mercat tradicional >>És necessari tenir una pàgina web de qualitat per a donar-se a conèixer i que aquesta estigui referenciada en altres pàgines afins >>La pàgina web, un nou canal de venda per arribar allà on no arribaria el mercat tradicional >>És important aprofitar les plataformes de networking o les xarxes socials per donar-se a conèixer entre els/les professionals ALGUNES EXPERIÈNCIES D’ÈXIT D’EMPRENEDORS >>Cooked in Barcelona. Empresa de Sabadell que incorpora les noves tecnologies a les peces de roba. >>Moritz. Empresa de Barcelona amb més d’un segle de tradició cervesera. Després d’haver estat vint-i-tres anys tancada retorna renovada al mercat amb alts estàndards de qualitat i gran xarxa de distribució >>Tres tintas. Barcelona. Des de trenta anys fent papers pintats i teles per a la paret, es reinventen el negoci, oferint una nova visió en el món de la decoració d’interiors. Exclussives colecions de papers pintats i teles dissenyats per diferents autors., >>Easy Cut. Empresa de perruqueria “low cost”. Una oferta de preus tancats, servei de qualitat i una bona gestió dels costos del negoci. >>Aldo Mistrali, Teixidors i Catalunyam!, han descobert nous camins per optimitzar els seus recursos mitjançant una correcta gestió del disseny. Aprofita els recursos de les empreses i crea un valor diferencial que els permet competir en el mercat global. >>Muji. La importació d’una empresa japonesa, de productes de qualitat sense marca que està tenint molt bona rebuda en el mercat català. >>XOP – Conserves de Ponent. El cultiu professionalitzat de bolets que ha delimitat la seva estratègia, actualment els seus productes es venen a grans cadenes de distribució i aterrant a diversos mercats estrangers, fins i tot a Japó. >>Ikea. Empresa d’origen suec, que entra en el mercat tradicional del mobiliari i decoració amb una idea totalment nova. Ha aconseguit preus molt més econòmics i arribar a molta més quota de mercat trencant amb la idea que el client desitja un producte per a tota la vida i que ja li portin el mobiliari ja muntat a casa. comerç de qualitat a r ti v i Av. de la Generalitat, 33 08210 Barberà del Vallès - Barcelona Tel. 93 729 94 76 VISUAL MERCHANDISING lla rgu és Passeig Dr.Moragas, 157 08210 Barberà del Vallès - Barcelona Tel. 93 729 44 98 m o re AERLS Ctra. de Barcelona, 233 N-150 08210 Barberà del Vallès - Barcelona no a n to l i Tel. 93 718 91 63 nos MILLOREM L’EXPERIÈNCIA DE COMPRA EN ELS COMERÇOS BARBARENCS EL CLIENT VOL VEURE, ESCOLTAR, OLORAR, PROVAR, TOCAR, DESCOBRIR... AERLS Dins del programa “A Barberà, per un comerç de qualitat”, que es desenvolupa des de l’Ajuntament de Barberà del Vallès, us proposem la participació a les VII Jornades del “Comerç Urbà” amb l’objectiu de promoure, impulsar i millorar la competitivitat del nostre comerç. En aquesta edició, que es celebrarà al novembre, el tema central és el “Visual merchandising”. Un comerç de qualitat on s’apliquin tècniques de marxandatge visual permet que els consumidors es deixin dur per l’exposició dels productes, per les sensacions... D’aquesta manera, s’aconsegueix incrementar les vendes de manera exponencial. Les botigues han d’explicar històries als seus clients ajudantse d’una organització estratègica i plena d’imatge, llum, color, moviment, música, aroma... que impacta en la ment del nostre client i provoca records memorables que potencien l’impuls de compra i la fidelització. LA IMPORTÀNCIA DELS SENTITS: Com crear botigues “sensacionals” 16 Una botiga plena de sensacions ven més. El client vol veure, escoltar, olorar, provar, tocar, descobrir... vol, sobretot, viure sensacions, bones sensacions! En el procés de compra hi intervenen tants factors que els compradors necessiten ser guiats en aquest acte. Dirigir la intenció de compra dels teus clients requereix d’una sèrie d’estratègies, algunes de les quals recomanem a continuació: Recrear ambients: Els productes o famílies de productes han de tenir sempre una espècie d’aparador propi (anomenat “ambient”) que els presenten en l’entorn amb el qual se’ls relaciona, on s’utilitzen. Per exemple, una botiga de flassades pot vestir íntegrament un llit i envoltar l’espai d’imatges relacionades (fins i tot, imatges d’ambients similars). És important que el client visqui experiències positives dintre de la botiga. Amb això es demostra que creant ambient és una bona forma d’aconseguir-ho. Per a potenciar la venda és necessari col.locar els productes de colors càlids al principi del passadís, i els de colors freds al fons. Cal millorar l’aspecte del producte o de les diferents zones, mitjançant un reforç puntual de llum o color. Això ajuda a ressaltar-lo, facilita la seva localització i incita a la compra. Per exemple es pot posar una llum vermella per als embotits i carns; groga per a formatges; blava per a productes freds o lactis; verd com a relaxant i associada amb la naturalesa, o una columna de llum sobre un fons negre i fosc per tal de ressaltar una joia brillant. El tacte és molt important, sobretot en el sector dels tèxtils, però també en els envasats de tot tipus de productes. Més que el contingut es compra una sensació o un entramat de sensacions. El client vol tocar! L’olfacte genera un índex de record del noranta per cent. Per això, una bona estratègia és aconseguir una aroma exclusiva de l’agrat del nostre i que el nostre client ens identifiqui per aquesta olor. Recordeu: objectiu, fidelitzar. És imprescindible que hi hagi l’aire condicionat a l’estiu i calefacció a l’hivern per a crear una sensació agradable i, així, retenir al nostre client. Observeu la climatització, fins i tot de les zones d’aparador, que estimula l’entrada a l’establiment. En aquest sentit, és imprescindible tenir en compte la sostenibilitat i l’estalvi energètic. El terra és, en general, un element de la nostra botiga poc explotat. Amb l’arribada de les noves tecnologies (impressió digital en gran format sobre suports especials), els canvis visuals en el paviment serveixen per a dirigir al nostre client cap a aquelles zones a les que volem dur-los. Per exemple podem col·locar recursos com unes petjades en vinil adhesiu o una imatge de gespa en les zones de productes frescos. En un establiment ben organitzat, la presentació dels productes/serveis segueix un esquema magnètic-impulsiu. És a dir, un espai en el qual s'alternen zones de magnetisme seguides d’altres impulsives, i així successivament. Això provoca que el nostre client recorri gran part de l’establiment. L’experiència demostra que el client que més compra és el que recorre més metres d’una botiga. Els productes “magnètics” són aquells productes o serveis que el client necessita gairebé diàriament amb una alta freqüència de compra, o que pel seu disseny o finalitat desperta una especial atracció. Els productes “impulsius” són aquells que el client compra com un caprici o plaer personal. Encara que disposem d’un producte o servei de gran excel·lència, si el nostre client no percep un conjunt de sensacions i/o experiències positives (professionalitat, eficàcia, atenció i una ambientació perfectament estudiada), probablement no el compraran. Recordeu que vendre millorant l’experiència de compra compleix dos objectius fonamentals: fidelitzar el nostre client i, sobretot, vendre més! des Integradas SA Depenent del tipus de negoci i campanyes és interessant oferir a tots els clients el tast d’un dels nostres productes; per poder-los captar. Una altra estratègia interessant és proposar al nostre target una activitat de tast radicalment diferent a la del nostre negoci per tal de crear experiències diferents i fidelitzar-los. Les aromes s’utilitzen mitjançant ambientadors o vaporitzadors que poden arribar a canviar la fragància en funció de l’ambientació que li hàgim donat al nostre negoci o a la temporada de l’any en la qual ens trobem. Existeix una gamma enorme d’aromes artificials: a nou, a cos, a net, a fresc, a fumat, a fusta... rcats. Ac tivida Àrea de Comerç i Me ra.com mrodriguez @nodusbarbe Tel.: 93 729 72 72 La música dóna ritme al procés de compra: una música viva i intensa provoca que el client camini més ràpid, mentre que lenta i suau indueix a una compra més pausada. D’aquesta forma, es pot arribar a incrementar o reduir l’estada d’un client en el nostre establiment i, el més important, una bona ambientació musical ajuda a fidelitzar al nostre públic objectiu. dades socioeconòmiques Conjuntura laboral 1r semestre 2009 El segon trimestre ha tancat amb un balanç d’atur positiu, en un context general nacional i internacional de decreixement de l’economia, nacional i internacional, que es va fer notar força a nivell local en el primer trimestre de l’any. Del primer s’espera que hagi estat el punt més baix del cicle, punt d’inflexió a partir del qual es suavitzi la tendència. G1 - Empreses i assalariats Fa un any i mig s’observaven alguns indicadors que mostraven un alentiment de l’activitat econòmica i fa mig any s’entrà en un període de clara disminució de llocs de treball, que s’aguditzà en el primer trimestre de 2009. Atenent-nos a les previsions nacionals de variació del PIB, aquest primer trimestre s’espera que hagi estat el punt més baix del cicle econòmic, a partir del qual s’alenteixi la reducció d’ocupació. De fet, atès l’evolució de les dades d’atur de juny a nivell local, s’ha tancat el segon trimestre amb un balanç positiu. 18 La mesura de l’evolució de l’ocupació que hi va haver en el primer trimestre de 2009 es visualitza amb uns índexs força negatius a Barberà del Vallès tant en termes d’empreses amb assalariats, -2,5%, de treballadors assalariats, -4,3%, així com en el cas d’autònoms , -3,6%. Aquesta informació, sobre la filiació a la seguretat social, no està disponible a escala local a tancament d’edició d’aquesta revista, però de ben segur tenen un caire més positiu, atès la informació més recent sobre contractació i atur. G1 Aquesta evolució local del primer trimestre no va diferir pas, però, del que va succeir en el nostre entorn més proper. De fet les taxes de decreixement esmentades es van situar a mig camí del que va succeir a la comarca i a Catalunya. En aquests dos territoris també van disminuir tant les empreses amb assalariats, -2,1% a Catalunya i –2,7% al Vallès Occidental; els treballadors assalariats, -2,3% i –3,2%, respectivament; així com en el cas d’autònoms, -2,2% i –2,6%. En l’àmbit dels sectors d’activitat econòmica, la tendència va afectar als tres sectors majoritaris. Mentre les empreses industrials es van mantenir estables, no així els seus treballadors, -2,8%. En el cas dels serveis la disminució va ser més incipient, tant d’empreses, -2,6%, com d’assalariats, -5,7%. En el cas de la construcció la disminució de l’activitat va continuar al primer trimestre, més encara entre els treballadors autònoms. Com a signe positiu del període cal destacar l’increment de les activitats relacionades amb l’educació, les activitats administratives i l’administració pública. G2-3 G3 - Assalariats segons sector d’activitat Empreses i Treballadors G2 - Empreses segons sector d’activitat Font de dades: Observatori del Treball. Departament de Treball. Generalitat de Catalunya G4 - Contractes indefinits, temporals i % indefinits/total La contractació laboral ha tingut un signe força diferent en els dos darrers trimestres. Si en el primer havia patit un important retrocés, menor, però, del que havia succeït a la comarca i arreu de Catalunya, en el segon trimestre la disminució s’ha suavitzat, situant-se en el –2,4%. Per contra a la comarca i Catalunya ja hi ha tingut un signe positiu, motivat per la contractació temporal, tipologia de relacions laborals que han assolit a Barberà també un valor moderadament positiu, 1,3%. En els indefinits, tot i suavitzar-se la caiguda, ha estat del 19,9%, el que mostra la precaució a l’hora de fer contractes fixes en temps d’incertesa. En els primers mesos de la crisi succeïa el contrari, eren els contractes temporals els que van disminuir més, primera reacció a l’alentiment de l’activitat econòmica: deixar de renovar relacions laborals temporals. Ara, en un context més difícil també la contractació fixa se’n ressenteix, tot i el foment de la contractació indefinida. En resum l’evolució local no és aliena ni significativament diferent a la del context territorial que ens envolta. G4 G5 - Total Contractes / Sexe i edat Contractació Laboral En resum en aquest segon trimestre s’ha moderat el retrocés en la contractació laboral, amb encara un important caiguda en la contractació indefinida, però un repunt positiu en la temporal. Aquest creixement s’ha concentrat bàsicament al sector de la construcció, i per ocupacions, a treballadors qualificats de la indústria i la construcció. Atur registrat G7 - Taxa d’atur (actius estimats) Després d’un important creixement de l’atur al primer trimestre a Barberà del Vallès, similar al que va succeir a la comarca i a Catalunya, hi ha hagut aixímateix una disminució important al juny, 124 persones, que compensa els increments d’abril i maig, fet pel qual el segon trimestre tanca amb un balanç positiu, -2,9%. La taxa d’atur ha assolit, doncs, a finals de juny, el 14,8%. Ha estat calculada en funció de la població activa estimada a 1 de gener de 2008, en consens amb la Diputació de Barcelona. En el mateix sentit la taxa d’atur de la comarca estaria unes dècimes per sota, 14,2%, i la de la província de Barcelona es situaria en el 12,8%. G6 - Atur i taxa d’atur segons col·lectius per sexe i edat El semestre començà amb la mateixa tònica que en 2008 quant a un major augment en l’atur dels homes, però de fet amb importants creixements en tots els col·lectius per gènere i grans grups d’edat, entre el 12% i el 21%. Així mateix no s’observaven col·lectius per nivell d’estudis o grup d’ocupació que es salvessin d’aquesta tendència, que alhora afectava als tres grans sectors d’activitat. G8 - Atur registrat Fent l’anàlisi aquestes dades per gènere i edat, la davallada contractual entre els homes ha estat força més important respecte el que succeïa l’any precedent, fins al punt que la contractació a dones, tot i també haver disminuït força, està sent superior a la dels homes, un 41% en el primer trimestre i 24% en el segon. Observant la gràfica de la piràmide de contractes per sexe i edat es pot comprovar que fa un any els contractes a homes eren superiors en cadascun dels grups d’edat. En aquest segon trimestre de 2009, a més d’una davallada que ha afectat tothom, s’observen més contractes a dones en gairebé tots els grups. El factor explicatiu principal és la pròpia distribució de l’ocupació per gènere. La disminució de la contractació s’inicià de forma més forta a la construcció (molt associada a ocupacions cobertes majoritàriament per homes) i després a diverses ocupacions i activitats industrials. Per contra trobem algunes activitats i ocupacions dels serveis que han augmentat, si més no mantingut, la contractació. Es tracta de serveis vinculats a l’educació, a la sanitat i als serveis socials, ocupacions més cobertes per dones. G5 El balanç del segon trimestre, però, és positiu i similar en homes, -2,4%, i dones, -3,3%. No així per edats, on ha augmentat entre els majors de 45 anys i disminuït a la resta, més quant més joves. La reducció de l’atur s’ha concentrat a la construcció i a determinats serveis com l’hosteleria, el transport i els serveis auxiliars. Per contra ha augmentat a la indústria. G6-G7-G8 En resum sembla que el ritme de caiguda de l’activitat econòmica va tocar fons en el primer trimestre. Ara bé, que s’alenteixi el ritme no vol dir que s’hagin acabat les dificultats en la generació d’ocupació, si fem cas a les previsions de variació del PIB o de producció industrial per a Espanya, per posar dos indicadors que s’hi relacionen. Si més no la combinació de mesures nacionals i locals, com la dels Fons Estructurals d’Inversió Local, han pogut esmorteir la tendència, i les mateixes previsions apunten a que s’ha superat el punt més baix del cicle econòmic. destacats 20 a ct i v a ’ t M es ur es pe r pa l·l ia r i el s ef ec te s de la cr is i af avor ir l’o cu pa ci ó Els contractes inclouen una clàusula en la qual es fa cons tar que el nou personal contract at per la empresa adjudicatària ha de trobarse en situació le gal d'atur. Així mateix, es valorava el compromís de l'adjudicat ari per contract ar personal pert anyent a co l·lec tius de difícil inserció. Des de fa més d’un any l’Ajunt ament ha es tat treballant mitjan çant l’àrea de Promoció Ec onòmica per aconseguir recursos que permetin dinamitzar Els projec tes de l’economia i el ls quals es treball per beneficiarà el m tal de fer front unicipi són la a la crisi cons trucció de econòmica al no l'edifici de la stre municipi. planta de reco llida pneumàtic a El Fons Es tatals (que inclou l’exe d’Inversió cució i Local (FEIL) es in st al ·la ció dels equips tan destinat s a finançar la re de recollida pn alització eumàtica d'ac tuacions ur i la cons trucció gent s en de l'àmbi t municip canalit zacions de les al en matèria recollida en d'inversions es diferent s carrer pecialment s); urbani tzació generadores d' de l’aparcamen ocupació. t públic al barr i Aques ta mesur de Can Serra; urba a, aprovada ni tzació pel Govern de de l ca rrer Cerdanyol l’Est at, pretén a; aconseguir una reforma del C asal de Cul tura mobili tzació de , treballadors i re i adequació i re cursos que, en urbani tzació gran mesura, pr dels carrers Sa n Pe ocedien dels excedent s de l'a El terme d'exec re i Ripoll. just ament del ució dels sector de la co diferent s projec ns trucció. tes oscil·la entre els 3 i els 7 mesos. Al nostre mun icipi s’han atorgat un tota El s plans d’ocupac l de vuit ió projec tes FEIL pel Depar tamen , impulsats que han donat t de feina a 91 treb Treball, mitjança alladors, 42 nt el Servei dels quals es tr d’ Ocupació de C obaven en at alunya , són situació d’atur. programes de La categoria contract ació professional d’ de treballadors aquestes aturat s per a persones eren la realització d’ob peons i oficials. re d’interès genera s i serveis l i social. Per a les person es un bon momen que es tan en situació d’atur ta t per a aprofit ar mbé pot ser a formar-se, m les opor tuni tats illorant així d’ocupació fu tu ra . Actualment, àmplia ofer ta de teni cu Els contractes tene persones aturad rsos per a la requalificació i re m una n una duració de 6 es col·locació de m . esos i es tan subven pel Servei d’Ocupa cionats ció de Catalunya . En especial es prior persones en situació Les especialitats itza les de risc social; amb dels cursos són més de 6 mesos en d’atur; majors de 45 de sectors em més demanda situació anys; joves amb difi ergent s on hi ha d’ oc upació com les cultat d’inserció lab en ocupacions que i la tecnologies de comunicació, ci oral; dones es tan subrepresent la informació èn ci es de ad es; i amb dificultats per inserir-se en el la salu t, l’atenció persones depe especials mercat de treball. i els serveis a le ndents i les en s er gies renovables Junt ament amb , entre d’al tres aquest s sector Mitjançant el Serv . s de ac tivitats tradicio ei d’Ocupació de Ca fu tur també es nals del sector potencien talunya dins la conv 20 09 de Plans d’O financer o la in manteniment d’ ocatòria cupació han perm st al·lació i del equips que segu ès, fins ara, la cont persones aturades ract ació de 12 eixe demanda per pa . rt de l’empresar n mantenint una elevada iat. Els perfils contract Els cursos es ta at s han es tat tan div n to ta er lm sos com conserges recepcionistes, din ent subvencion de Treball i Indú amitzador de joves i at s pel Depar ta stria (Ser vei d’ i dinamitzador de ment tecnologies, auxiliar Ocupació de C la no G ve eneralitat de C s d’informàtica , peó at alunya) de at de manteniment, ofi de jardineria, així co al un ya i el Fons Social consul tar tota cial i peó m un auxiliar de co Euro l’ofert a format merç. iva a l’apart at de peu. (Pot s de la vi da , d’aquest a revi Formació al Llar En el darrer semes st a). tre del 20 09 g s’incorporarà una Aques t conjun persona més t de mesures se ... s’intueixen “brots com a tècnic d’inter mbla que també Vallès han com mediació, a Ba ençat a donar davallada de l’atur verds”, la primera sumant un total de els primers “bro rberà del produint-se la 13 persones dels darrers mesos ts verds”, primera davalla contract ades al lla da de l’atur de rg de l’any. ls darrers mesos El mes de juny . el nombre de pe A nivell municipal rsones aturades també s’han aprova les oficines de l'Ins titut Nacio , registrades a t una sèries de mes encaminades a reac nal d'Ocupació ures una davallada , tivar l'economia i ta (Inem), ha sofe per primera ve mbé per facilit ar re socials a les person rt gada en el darr cursos es / famílies que es er any. tan patint les cons la crisi de forma m A Barberà del eqüències de és direc ta . Mesur Vallès l'atur regi es com la reducció a les famílies amb strat ha baixat (73 homes i 51 d’impostos especials dificultats, en 124 person dones), en pa ss l’accés a vivendes pr es l’acompanyament ar dels 2.664 de ju ny , la qu otegides, al cosa suposa en el procés de ce maig als 2. 540 un 4,7% de dism rca de feina ... al inució. Quant a l’activi tat A qu es ts pe econòmica i dinam rcentatges impl ització del mercat iquen una dava aprovat la creació mitjana catalana laboral s’ha llada superior qu de 12 llocs de treba , del 3, 3 % o de e la ll per a la contract ciu tadans-es de Ba la província de % , sit uant-se la ta xa ació de rberà del Vallès qu Barcelona, del d’ at ur e de es 2,0 no es tiguin cobran tiguin en situació d’a la nostra ciut at t cap altre tipus de en el 14,8% . tur i que A nivell de gène pres tació. re, entre les do En un període de nes ha baixat un homes un 5,7% contract ació de 12 3,7% i en els . mesos s’encarrega serveis d’arranjam ran de fer ent i millora de la ciu tat i els seus po Aques ta remun lígons. tada , provocad Mitjançant els FEIL, a en part per le de la temporada els Plans d’Ocupació s contract acions d’es tiu, també i les mesures mun més de la contract són el resultat re al itz ada en els darr icipals a ació direc ta de pe de la feina ers mesos per rsones en situació els permetrà cobr d’ocupació. l’ajunt ament en d’atur que ar una pres tació d’o matèria cupació pa ssat el pe de contract ació, ta ríode mbé se’ls faciliten recursos que millo ocupabilit at fu tura rin la seva . Els participant s d’a ques ts programes reben mòduls d’orie formació en tècniqu nt ació i de es de recerca de fe ina que els permet les opcions fu ture in millorar s de trobar feina . Els seus currículums pr seran introduïts a ofessionals la Borsa de treball de la Fundació Barb Promoció,. En aque erà sta borsa es tan int roduïdes totes les laborals del munici ofer tes pi i rodalíes amb l’o bjectiu de ca sar les les empreses amb ofer tes de les persones deman dant s d’ocupació. economia social TR ANSPORTS Reure Més d’una dècada treballant com a cooperativa de tranportistes Ens distingim per donar un servei de transport personalitzat. El nostre lema: “trobem la solució” José Torres Garcia AERLS Treballaven per Cualladó, una empresa valenciana de transports que va ser absorvida per UPS (United Parcel Service Inc), una important empresa de transport. Als inicis els garantien un contracte laboral de 5 anys, però passat aquest termini la relació laboral es va fer complicada doncs ja tenien uns drets adquirits, per la qual cosa els nous empresaris preferien contractar el seu propi personal. Al final van arribar a un acord i amb la indemnització que els donaven, 10 treballadors que rondaven els 40-50 anys, varen decidir muntar una cooperativa de transport. Els primers mesos no van ser fàcils i va ser necessari estar sense cobrar per invertir-ho tot a l’empresa. I per què no decideixen muntar una SL? “La iniciativa no provenia d’un empresari sinó que volíem muntar l’empresa conjuntament i que tots hi treballéssim i hi participéssim per un igual”, comenta el Sr. José Torres. Actualment són 10 socis (els mateixos des del començament) i un assalariat i disposen d’una flota de 12 vehicles entre furgonetes i camions. Des de llavors estan treballant per oferir un transport directe, de servei personalitzat a les empreses, ajuden en la càrrega i descàrrega i s’adapten a tot allò que necessita el client per garantir la bona qualitat del servei que ofereixen. Habitualment les empreses subcontracten els seus serveis per fer transports puntuals, per exemple per transportar el mobiliari d’una fira, o per completar transports en moments de gran volum de feina que no poden assumir... “El més important per una empresa d’aquest tipus és que treballem sempre amb la màxima eficiència i eficàcia, perquè els clients no notin si som una empresa Quan el soci està al carrer ha de complir cooperativa o de qualsevol altre tipus”. igual que un treballador En una organització en forma de cooperativa tothom és soci alhora per la qual cosa les decisions importants es prenen de forma conjunta en les assemblees. Donat que oferien un servei de transport varen veure clara la necessitat d’ubicar-se al polígon de Barberà donat que l’alta concentració d’empreses i la ubicació en un creuament d’autopistes, al costat de Barcelona feia que resultés estratègica. 22 Al començament tots feien de comercial, de transportista, ... poc a poc es van anar especialitzant les tasques, de manera que un s’encarregués de la logística i la presidència, un altre de les tasques més administratives i de gestió... Com diu el Sr. Torres “En sentim satisfets amb aquesta forma d’empresa però és cert que s’han de donar unes circumstàncies com les nostres, de persones que provenen d’una mateixa necessitat i que el que volen és treballar, no ser empresaris per muntar una cooperativa. Nosaltres ja veníem treballant plegats des dels anys 80, coneixíem com treballàvem i ens teníem una confiança absoluta. E factor humà és essencial per poder treballar com un equip.” Estar sanejats a nivell econòmic i el fet que tots tinguin la mateixa retribució salarial també facilita les bones relacions entre treballadors. De cara al futur, esperen superar satisfactòriament la crisi actual i poder seguir treballant com hem fet sempre fins ara. Transportes Reure SCL C. Mogoda, 1-5 Pol.Ind. Can Salvatella 08210 Barberà del Vallès Telf: 902 184 185 - Fax: 93 580 38 40 reure@infonegocio.com www.reure.com L’economia cooperativa a Barberà del Vallès Barberà Promoció ha iniciat una sèrie d’accions encaminades a donar a conèixer el cooperativisme, oferint suport per a la constitució d’aquest model d’empresa al municipi En el marc del projecte pilot per al Desenvolupament de Plans de Dinamització Territorials, la Fundació Barberà Promoció ha iniciat un nou projecte per a fomentar el cooperativisme al territori. La proposta, impulsada des de la Direcció General d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses, compta amb la participació de diverses entitats locals que mostren un especial interès vers la difusió d’aquest model d’empresa. En el municipi de Barberà del Vallès es troben encara alguns vestigis de la importància que va tenir en el seu moment el moviment cooperatiu. Són un exemple el Teatre Cooperativa, que avui només en conserva el nom, o la empresa Mol Matric, SCCL, tot un referent a Catalunya quant a la reconversió de plantes de producció industrial durant el període de transició democràtica. Assessorament empresarial i creació d’empreses 93 719 28 37 autocupacio@barpro.cat L’actual conjuntura econòmica obliga a haver d’aguditzar l’enginy per a poder afrontar les problemàtiques concretes de cada sector i introdueix la necessitat d’impulsar canvis en algunes de les formes d’organització empresarials. Des de les diferents administracions i àrees de foment econòmic, es considera que el moment és idoni per comprometre’s amb el suport a les cooperatives de treball, tan pel seu valor social afegit, inherent a la fòrmula de gestió, com pel seu arrelament a l’entorn i capacitat de generar ocupació estable i de qualitat. En la diagnosi inicial de territori s’ha detectat que les empreses es mostren sensibles a l’adaptació de noves formes de gestió d’empresa que resultin més àgils i rendibles. Amb tot, actualment aquest teixit és significatiu però escàs, motiu pel qual s’ha començat a treballar amb gestories i assessories del municipi, per tal de transferir-hi competències. Recentment s’ha publicat la nova línia de subvencions cofinançada pel Fons Social Europeu i la Direcció General d’Economia Cooperativa -Ordre TRE/199/2009, de 8 d’abril- per la qual s’estableixen les bases de les subvencions per al desenvolupament de les empreses d’economia cooperativa i per a fomentar, promoure i divulgar les cooperatives i societats laborals. A més, s’inclouen diverses línies que representen una novetat i amplien la dotació dels fons, tractant de fomentar la intercooperació, la transformació d’empreses mercantils a Societats Cooperatives o Laborals, i les accions i Plans de promoció local. A inicis de juliol, l’entitat va participar a la ”Setmana de l’Economia Cooperativa”, promoguda per la Direcció General d’Economia Cooperativa i Direcció d’Empreses de la Generalitat de Catalunya, sota el lema “El futur és cooperatiu”; amb l’objectiu de portar el model de Barberà Promoció a la sensibilització i la creació d’empreses d’economia cooperativa. El passat 30 de març Barberà Promoció va celebrar la “I Jornada Barberà Emprèn amb els Universitaris”, amb l'objectiu de fomentar l'Economia Social i l'esperit emprenedor entre els joves estudiants. D’aquesta manera, Barberà Promoció assoleix el repte endegant accions encaminades a donar a conèixer el model i oferir, el suport necessari per a la constitució i creixement del teixit cooperatiu. compartir s experièncie parlem de Persone el na activitat d u lg a r fe a r s apunta Per què et va s? è hi has aprè u q / s fa è u Q l’experiència? s re lo a v m o C 2 24 1 ia n m Ò t n u lP a n e m r o f s qu e e s 3 1 Punt Òmnia? , per això e era gratuïta qu i t an ss re ar ta de 7 i la ava inte rs que sembl nebodes, la M la o es sc ev ae anys m tr s le ex a anys; i Maria de 11 ac tivitats Carlos, de 11 una ofer ta d’ el a , vi à ha itj m hi l e fil ure qu al meu bujos : Mare: Vaig ve tit, el Víc tor; y he hecho di al meu fill pe ar nt hi pi rta sé un ra ap vaig sas. Aho o día hicimos ibo muchas co simos muchas bolas, otr cr es y or. r o ad l y pu r el ordenad el orden cimos un árbo scar cosas po hi nombre con i bu d m a da o vi ho ib na uc cr m Es Víc tor: rendido es toltes ... En seva mbién he ap dre, de carn el pare per la un robot... Ta del día del pa rtàtil l’utilit za seus po s el el m uè co rq ja pot fer inador pe ... rd m l’o r no u ca se to nt el olt co ent. deixat i escriu grans i es tà m ra no l’havíem massa . Ara ja juga, pinta s ca an en rm r ge to íc V Mare: Al es ens agrada or a tots els altr a un ordenad feina i el PC ocos. Yo tení i” ec ua m “g co ás al m o rdad es nto y jueg enador de ve ar . ra en casa pi rd nt o ho pi A el . es o, en ed gr bi pu ás co y ne paso muy lores y adem taba en blan Víc tor: Me lo ne muchos co la pantalla es tie ro ue pe rq e ra et po gu de ju rdinador alho çar a tocar l’o A en . m sa ca co a et s perm rdinador tiva perquè el e no tenen o és si m qu po e s lt -e qu o s ns m se a ne es co uells riènci rendre d’altr ment per aq e és una expe ola . més especial partida per ap ures de l’esc lt o Mare: Crec qu de de m r , nt fe bé r pu a pe en ss ir m rv pa co o se bé t s’h lt i po o s ar m que juguen endavant el os poden an mena de curs més aquesta ats 2 3 tivit t del taller d’ac n a ip c ti r a P s. - 09 an y s. any 2008 Bor rallo, 6 -e z s e n p e ó n L a s r e d to a Víc tiques adreç lúdico-informà rsa de tar-me a la bo ció per apun o m o de a Pr rc rà arbe a la ce la Fundació B racionals per i vaig anar a recursos ope ria més ur b at na d’ am do a ió al ac em (s tu e a en si àtica qu Feinatec rm de fo ra . in Em trobava do se ta ba ve en a hi es tic nint tenir un ar feina. L’ori es d’abril que necessitat de m l la treball i cerc r de ta s en de i m a; ació) em va co ts per poder buscar fein ió feina o form tenir la sensac possibilita del curs vaig t lt en o m m o ar m en un van anim l’ordinador i it zadors em . via tocat mai rò els dinam ha pe tava aprenent no o es -h hi e rar qu ni ix sí ve de t de en de r m ns ja al ba te re A plan onés çava . Em vaig e no me n’ad més per que no avan doncs tot i qu s, ué in nt domino molt co ja a, rç a que fo t ra millo t a casa puc ’adono que he nt moltes coses. Fins i to m s nc ho. do , ta lt conten no podia fertic aprene Ara es tic mo or que abans r internet, es ad pe in s rd ue l’o rq b ce s, fer a fer coses am cia i fan escriure tex to fill de 10 anys molta pacièn n ne te rs ajudar al meu do dinamit za ens ho passem olt maca, els cop de mà i m un nt m ge a ne molt bé. un do pre ens obat amb mpanys sem Aquí m’he tr co s el e tr en va feina, per trobar molt bé la se r més opcions m’agradaria ni te r pe e arar-m or, ara de casa i prep per l’ordinad renent. udat a sortir strat interès aj o a ara i seguir ap m s ’h a m fin vi l t ha na fe o no rs he ai e pe m ll qu s ve el an ni e A r qu t i que ab nivell superio ra al futur, to r un curs de fe feina. De ca r pe e m rapunta 1 2 3 Par ticipant d s. en te, 37 any m le C n e m r M ª Ca al, any 2009 it ig d ió c a tz ti e el taller d’alfab les noves i, a partir de tecnologies ser inclòs a la rsona pugu qualsevol pe de garantir que és te ec oj epar tament pr rmació del D finalitat del fo La In . la om de th at to e vol dir gi tal. ions i Societ te rm e llatí qu lecomunic ac lfabetisme di et aria de Te ac tura i l’ana Ò m nia és un cr fr la Se la nt r ita pe ev i cial, Ciu tadana comunitat so aria d’Acció per la Secret ut og un om pr cnologies és mnia es tà s en noves te El projec te Ò o ns Públiques. m. io -n ac ar be tr re is rm in e fo i qu i Adm formació e del 20 08 la br G overnació ta m to ve de no més s de 1 ller de forest al de mòdul aprenent a cta havia anat da di to au a form ar informació a bàsic que de per enviar correus, busc ic àt et... rm fo in d’ vell ícules d’intern rdinador Jo tenia un ni música i pel·l feia servir l’o e sa -m ca ar A ix r. ba o i inad i hem fer anar l’ord criure tex tos he après a es a fer uí at aq ny s, se to x en bé ens han ssador de te m ce ta o ... , pr es el afi ul ai íc gr i foto un curr um via utilitzat m ió dels arbres pc ri Abans no ha sc de b arbres am ’havia fet un llibre d’ fins ara no m tat realit zant es altres d’ he ir e br qu o e m’haig d’ r les feines qu Pe t. ec . en cr am rò àtica pe itats laborals Molt positiv ents d’inform més oportun ir em er ix of ne t co po r calgut teni ofimàtica em r cert nivell d’ portes i teni Es tic en un ta 2 3 Par ti 1 , 38 any s. o r e ll a b a C s Po sada 09 Juan Carlo s . any 2008ls ta s e r fo e d ió d’ocupac cipant del taller panyar una nir per acom ve ig va t en m sual tema, però ca ica. s per aquest se als cursets d’informàt rè te in d’ a en rm ta p un ca a ap ni ia te ia gràc inador ni blava que li fe tocat un ord per fer anar ar vídua i sem ed Mai no havia qu de el més bàsic cursos. va n ba ye ca en s’a ns e t’e altres amiga qu gital on apuntant a d’ betit zació di un curs d’alfa després ens hem seguit a r ta un ap m et,... l’ordinador; Llavors ens va ar per intern trònics, busc untàvem les ec el s eu rr r co s preg l’ordinador, fe s. ençament el escriure amb ciència infinita”; al com plicar els cops que calgué a at ny se en pa ex a a un en Ens han en av en torn dors “t s des i ens ho els dinamit za s vàries vega nc de les cose ra em sorpre tals... Vaig fer mateixes cose ca en e qu és ms digi veritat de les cés lliure i la rnet, fem àlbu ps venim a ac tem informació per inte uns calendaris amb fotos sats. m te fa de r ul ca Des fe ns de ig co : va ys r s, an ços de fe s antigue nquanta que som capa de la meva vida amb foto per la celebració dels ci ll ta ri de to de la pi un un reco ent la ciutat allant en m era antigam de tota la vida . ara es tic treb s, co te de ne re es iu ev cr m ig es s jo hi visc g, un cop hi va Barberà, donc im en un blo iv cr es iquen a bé m Ta i sempre expl internet ó si lu il· a lt o s fa m s per netes a qui el rreus i ens enviem cose ar l’ordinador. b les meves co tz c ili am ri s ut sc n eu ’e rr be m sa co bé c ’escri ador. Tam que també in an rd gr l’o . Tot sovint m nt ar ge an a obem i passem molt la pena la seva àvia fa ues, doncs ara hi ha molt sopars, ens tr s que vinguin doncs val m fe tothom que ig rs am cu b am s de one els que a final a d’altres pers ns amics amb s. Jo sempre recomano bo c tin hi uí lt venir., aq bones es tone i Vilardell, M’agrada mo 2 3 71 any s. s n la P an , Au rèlia per a la gent gr l a it ig d ió c a tz 9 ller d’alfabeti an y 2 0 0 5 - 0 , e r iu ll s E x alumna del ta é c c ’a ària d actualment usu llès. Barberà del Va tur. la ciutadania de a d’a s ie ció og ua ol sit cn s que estan en ar les noves te le op de pr t d’a en tiu lm ec s amb l’obj ones, especia nt gran, entitat litat de les pers rpro/ joves, adults, ge òduls per millorar l’ocupabi , ns ne s: iu omnia.org/ba ct és un dels m a http://xarxat tipus de col·le ió bé to a m ac ta es rm s id ie fo rig in og di ol noves tecn eix activitats Consulta més La formació en Promoció ofer a de Barberà ni m Ò nt Pu El 26 responsabilitat social Impuls de noves Les empreses del polígon de Barberà participen un projecte pilot, de referència per tot Catalunya Avui en dia, totes les persones som conscients de la necessitat de compatibilitzar el temps dedicat a l’àmbit laboral amb el temps personal però, la realitat avui encara està lluny d’aquest equilibri. Aquesta disfunció entre temps de treball i temps personal vigent a la nostra societat, condiciona la qualitat de vida dels ciutadans i les ciutadanes i afecta negativament a la productivitat de les empreses, alhora que genera una situació de desigualtat entre dones i homes. Aquest desajust té importants repercussions socials i econòmiques i, en conseqüència, ha deixat de ser una preocupació que, per tradició, es vinculava només a les dones i ha esdevingut un problema que afecta a la societat en general. Aconseguir un major equilibri entre els diferents àmbits vitals, és també un repte i una oportunitat de canvi per a millorar la qualitat de vida de les persones i la sostenibilitat de les empreses. Diversos estudis han demostrat que implantar noves formes d’organització del temps que afavoreixin la conciliació de les persones que hi treballen, no nomes millora la qualitat de vida d’aquestes, sinó que també significa un benefici per a les empreses ja que augmenta la satisfacció i la motivació de la plantilla i en conseqüència es redueix l’absentisme, la rotació de personal i la pèrdua de persones qualificades. Tot això redunda en una millor organització del treball i en molts casos en una major productivitat. Tenint en compte aquesta realitat el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya ha posat en marxa durant aquest any el projecte “Impuls de noves formes d’organització del temps a les empreses catalanes: prova pilot a dos polígons industrials” cofinançat pel Fons Social Europeu i amb la col•laboració dels ajuntaments de Barberà del Vallès i de Rubí, ambdues localitats amb un potent teixit empresarial. L’objectiu d’aquesta prova pilot és posar a l’abast de les empreses dels dos municipis, un conjunt d’actuacions i recursos que els hi facilitin els canvis organitzatius necessaris per millorar la gestió del capital humà a través de la implantació de mesures de conciliació i de noves organitzacions del temps. En aquest projecte hi participen 33 empreses, que s’han adscrit voluntàriament al projecte, amb un volum de més de 4.300 persones treballadores. D’aquestes empreses 24 són de Barberà del Vallès, amb sectors d’activitat diversos i plantilles compreses entre els 6 i les 1.000 persones treballadores, però totes tenen una cosa en comú: valoren enormement el seu capital humà. formes d’organització del temps Les empreses que aposten per una nova forma d’organització del temps a Barberà del Vallès són: Sistemes de programari i maquinari (6 PM), ACS, Actividades Integradas, S.A, Fundació Barberà Promoció, Baricentro, Basi, S.A. Cartservice, Cetba, CCS Agresso , Clece, Embalajes Porta, S.L. , Gabinete Técnico Neriz , Grupo CAT Logística Cargo , Sernal , Mol Matric S.C.C.L., Pentatrans, Pinter, Prelab 2003, Provital , Quimihotelco, Ternum cosmética i SCTA Louis Vuitton,S.A. En què consisteix el projecte Pilot? El projecte s’articula en tres fases: La primera fase, l’anàlisi, es va realitzar durant l’últim trimestre de 2008. Aquest va consistiren una diagnosis per conèixer la situació de les empreses: quines mesures s’estaven portant a terme i quines eren les seves necessitats en matèria de conciliació. A grans trets es va detectar que les companyies tenien implantades poques mesures de conciliació i que la més utilitzada d’aquestes mesures era l’horari flexible. Des del gener fins a desembre de 2009, es portarà a terme la segona fase del projecte. Per començar cada empresa i en funció de la diagnosis realitzada, ha dissenyant un pla d’acció individual, en funció de les seves necessitats i dels recursos disponibles. Paral·lelament s’estan realitzant sessions de formació i networking adreçades a personal directiu i als representants de les persones treballadores. A més, també s’ha posat en marxa un servei d’atenció a les persones treballadores de les empreses participants en el projecte per a l’assistència personal i familiar en els àmbits sanitari i social per a fomentar la conciliació. Durant tot aquest procés les empreses contaran amb assessorament i acompanyament perquè puguin portar a terme amb èxit totes aquestes actuacions. Durant la última fase del projecte pilot , ja en el 2010, es realitzarà una avaluació per conèixer com ha canviat la situació de les empreses i quins han estat els aspectes que han millorat. En definitiva el projecte “Impuls de noves formes d’organització del temps a les empreses catalanes: prova pilot a dos polígons industrials” parteix de la base que la conciliació de la vida laboral i personal representa un benefici per a les empreses i un benefici per a les persones treballadores. Per això des del Departament de Treball i dels ajuntaments de Rubí i Barberà del Vallès s’està donant suport a aquelles empreses que aposten per aquest canvi. L’adaptació a aquesta nova forma de treballar ofereix a les empreses moltes possibilitats de millorar sense necessitat de grans inversions. És el moment del canvi, aprofitem l’oportunitat. La conciliació no és un cost per a l’empresa, encara que és cert que en un principi s’ha de dedicar un temps per a que la organització de l’empresa s’adapti. De fet, és un avantatge competitiu que fa guanyar posicionament a les empreses al seu sector i a la vegada és un excel·lent motor d’igualtat entre les persones. tast d’oficis Una oportunitat per a millorar els aprenentatges i motivar l’alumnat a finalitzar la formació bàsica d’ensenyament obligatori En el marc dels programes de diversificació curricular, a començaments d’any, l’Ajuntament de Barberà del Vallès, mitjançant la Regidoria d’Educació, va signar un conveni de col·laboració amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya que permet que alumnat de 3r i 4t d’ESO pugui desenvolupar estades a empreses, combinant així l’escolaritat ordinària amb estades a empreses. Les empreses que han participat en aquest projecte, Top Bike Racing, S.C.P., Autosuspensión Barberà, ECO-CLIC Consumibles informáticos, Taller Mecánico Jaume Fructuoso i Club Escola de futbol Barberà – Andalucía. Totes elles estan ubicades a Barberà del Vallès i pertanyen a diferents activitats empresarials. En les estades a les empreses es pretenia que poguessin observar i participar amb els professionals de les empreses, dels quals rebien instruccions bàsiques. També s’havien d’omplir uns quaderns de pràctiques que han estat revisats pel tutor Aquest programa s’adreça a l’alumnat que presenta certes d’empresa i de Barberà Promoció. dificultats d’aprenentatge, perquè pugui assolir els objectius i les competències bàsiques de l’etapa i obtenir el títol de graduat Igualment, en el decurs del projecte s’han realitzat tutories grupals on ha participat en Educació Secundària Obligatòria. Així es vol garantir una tot l’alumnat i han treballat l’autoestima, la motivació i la responsabilitat. Durant formació bàsica d’ensenyament obligatori, alhora que es faciliten aquestes tutories s’han buidat les seves sensacions, l’aprenentatge, la motivació i l’esperit de superació envers una tasca nova. i es donen eines per a la integració professional de l’alumnat. El Consistori, conscient de la importància de donar una resposta És important destacar que gràcies a aquestes estades i amb el suport dels tutors de les empreses aquest jovent a les necessitats educatives especials dels joves ha aconseguit un augment s’ha fet càrrec de la totalitat de les despeses que ...aquests nois han aconseguit un augment de la seva motivació per continuar estudiant de la seva motivació per comporta la realització d’aquestes activitats. així com major responsabilitat i millor continuar estudiant així com Barberà Promoció ha participat en el comportament una major responsabilitat en desenvolupament del programa, gestionant i el comportament de la vida coordinant les estades en empreses, així com quotidiana. aportant un tècnic tutor en l’acompanyament del jovent durant En concret, quatre dels sis nois continuaran estudiant 4art d’ESO. Els altres dos tota l’estada. restants, que presentaven certa desorientació a nivell laboral i estaven altament Mitjançant les pràctiques professionals es pretén que els desmotivats per continuar estudiant, se’ls ha orientat per tal que facin un PQPI coneixements adquirits puguin ser un element motivador, com (Programa de Qualificació Professional Inicial) on a més de preparar-los en un que la relació amb els adults pugui ser un factor potenciador ofici, de manera coordinada amb el curs, l'alumnat realitza el curs de Preparació de comportaments madurs que els permeti assolir els objectius a la prova d'accés als cicles formatius de grau mitjà i/o Graduat d'educació generals de l’Educació Secundària Obligatòria. secundària a l'Escola d'Adults de Barberà del Vallès. En concret l’alumnat que ha participat a les estades a empreses És important destacar el treball conjunt entre el psicopedagog de l’IES, els tutors han estat 6 nois-es que han estat cursant 3er d’ESO a l’institut -es de les empreses i la tutora de pràctiques, coordinació que ha fomentat l’èxit “IES La Románica”. del projecte . 28 Aquests-es joves, de 15 i 16 anys, ja havien participat durant l’any en l’acció COB - ESO (Coneixement d’Ocupacions de Barberà) de Barberà Promoció, amb l’objecte de facilitar la seva integració escolar, social i laboral. En la fase final de curs, i després d’haver “tastat” diferents ocupacions amb el COB ESO, l’alumnat ha estat realitzant, des d’abril fins a juny, estades pràctiques a empreses en l’ocupació que més els ha interessat. 9 O 20 0 O B - ES re s e s C ts n a emp Estu d ia stad e s ac ió d ’e z lit a e R persones en atur 2009 Cursos adreçats a 30 Cursos adreçats a persones en actiu 2009 Cursos a Mida Són cursos per a donar resposta formativa a la demanda concreta de cada empresa. Realitzables a l’empresa o a les instal·lacions de Barberà Promoció. Calendari i horaris adaptables a les necessitats de l’empresa. Cursos Propis Cursos adreçats a persones que necessiten millorar la seva qualificació per accedir a un lloc de treball o requalificar-se en el propi. 1) Formació en manipulador d’aliments. Som centre autoritzat pel Departament de Sanitat de la Generalitat Catalunya. Calendaris i horaris: - 20 - 21 d’octubre’09 - 03 de novembre’09 - 19, 20 de gener’10 - 02 de febrer’10 - 20 - 21 d’abril’10 - 04 de maig’10 de 18:45 a 21:45 de 18:45 a 20:45 i observació de 18:45 a 21:45 de 18:45 a 20:45 i observació de 18:45 a 21:45 de 18:45 a 20:45 i observació 2) Altres cursos: comptabilitat informatitzada, nòmines i Seguretat Social, processador de text (word), full de càlcul (excel), base de dades (access) 25 h. TIC - El que ningú t’ensenya descripció destinataris Manteniment del PC, instal.lació de programes, trucs, diferències entre software lliure i de propietat, internet... Persones ocupades calendari 19/10/09 - 30/11/09 Dilluns i dimecres de 19:30 a 21:30 25 h. Gestió del temps i l’estrés descripció destinataris S’ensenyen formes per a rendibilitzar la gestió del temps en el món laboral i la vida personal, fòrmules per compatiblitzar millor ambdues vessants de la nostra vida Persones ocupades calendari 13/10/09 - 12/11/09 Dimarts i dijous de 18:00 a 20:30 Prevenció de Riscos Laborals descripció destinataris S’imparteixen els conceptes bàsics en seguretat i salut en el treball, riscos generals i específics, primers auxilis... Persones ocupades 50 h. calendari 06/10/09 - 15/12/09 Dimarts i dijous de 18:00 a 20:30 Ajudes per a la formació a les empreses 2009 FORMA I CONTRACTA http://www.oficinatreball.net descripció destinataris Línia de finançament per a la formació de persones en situació d’atur, amb el compromís per part de l’empresa de contractar en finalitzar com a mínim el 60% d’aquestes persones. El contracte haurà de ser de sis mesos de durada en endavant i l’alta a la Seguretat Social s’ha de dur a terme abans dels dos mesos des de la finalització de l’acció formativa. Persones aturades (previ procés de selecció d’entitats beneficiàries) entitats beneficiàries calendari Organitzacions empresarials, empreses, cooperatives i societats laborals o entitats de formació vinculades a organitzacions professionals, d’empreses o sindicats Termini límit presentació sol·licituds: 30/09/2009 FORMA'T http://www.oficinadetreball.gencat.cat descripció destinataris entitats beneficiàries calendari Oferta formativa totalment subvencionada de cursos on-line, amb l’objectiu de millorar Aquesta formació s’adreça fonamentalment a persones les expectatives dels participants de trobar feina o requalificar-se. Competències: digitals treballadores en situació d’atur. Tot i així, algunes places (informàtica i internet), lingüístiques (idiomes), professionals i de recerca de feina, logística podran destinar-se a persones treballadores en actiu. i operacions, activitats socio-sanitàries, TIC i gestió de la informació i la comunicació, turisme, empresa (competències TIC a l’empresa, relacions públiques, etc.) Dates inici cursos: de juny’09 a desembre’09 SUBVENCIÓ DE LA FORMACIÓ PELS CRÈDITS DE FORMACIÓ CONTÍNUA descripció Consisteix en el finançament públic de les accions de formació contínua a les empreses, inclosos els permisos individuals de formació + info http://www.fundaciontripartita.org destinataris Persones ocupades entitats beneficiàries calendari Totes les empreses que tinguin centres de treball en el territori estatal, qualsevol que sigui la seva grandària i ubicació, desenvolupin formació per als seus treballadors-es i cotitzin per formació professional. Oberta al llarg de l’any Barberà Promoció - C. Torre d’En Gorgs, 40 - 93 719 28 37 www.barpro.cat a ju ts i s u bve n c io n s ajuts per empreses conso lidades ajuts a persones emprene dores CAPITALITZACIÓ DE LA PRESTACIÓ D’ATUR VIGENT FINS A NOVA REGULACIÓ www.inem .es - Serveis Territorials del Departament de Treball i Indústria DESCRIPC IÓ: Capitalització de l’atur per: Inici activitat laboral com a societat laboral o cooperativ a en funcionament o de nova creació (100%treballador per compte propi (fins a un 60% per inversió), incorporació com a soci treballador o de treball en per a Capital Social) bonificació de la base de cotització per a nous treballado rs/es autònoms DESTINATARIS: Treballadors/es que tinguin reconegut el seu dret a rebre la prestació de l’atur IMPORT: Depèn de la modalitat de capitalització SUBVENCIONS DESTINADES A FOMEN TAR L’ECONOMIA COOPER ATIVA VIGENT FINS A NOVA REGULACIÓ Departament de Treball - Generalita t de Catalunya DESCRIPC IÓ: Subvencions per a la incorporació de socis, subvencion s per a la creació de noves copperatives i societats laborals o consolidac empresarial - Inversions en immobilitz at material i immateria implement ació d’estudis comercials -I+D- Plans de Formació, RSE...) subvencionsió i creixement (estudis, auditories i assessorament l’economia social i subvencions per a la promoció d’activitats l,adreçades per a actuacions d’entitats representa tives de al foment de l’economia cooperativ a DESTINATARIS: Cooperatives i Societats Laborals IMPORT: De nova creació un màxim de 180.000 €; Creixement i consolidac ió fins a un màxim de 170.000 €; entitats representa foment de l’economia cooperativ a fins a 200.000 €; incorporació de l’economia social fins a 100.000 €; activitats per al de socis i/o treballadors-es ( 5.500€ per home, 7.000 € per dona,tives d’exclusió social) 8.000 € persona discapacitada o 10.000 € persones amb risc PROGR AMA DE L’OCUPACIÓ AUTÒNOMA VIGENT FINS A NOVA REGULACIÓ www.genc at.cat - Departament de Treball de la Generalita t DESCRIPCIÓ: Subvencions que contribueixen al finançament dels projectes destinats a la constitució en treballadors autònoms o per compte propi de Facilitar a les persones desocupades l’inici de l’activitat com a treballador persones aturades que figurin inscrites a les OTG. s-es DESTINATARIS: Persones físiques en situació d’atur que es vulguin constituir com a autònoms IMPORT: Depèn de cada cas. 32 Vine a Activitats Integrades SA - 93 729 72 72 , t’informarem! Vine a Barberà Promoció - 93 719 28 37, t’informarem! BONIFICACIÓ DE LA BASE DE COTITZACIÓ VIGENT FINS A NOVA REGULACIÓ Llei 20/2007. Estatut del Treball Autònom. BOE 166, 12-07-07 DESCRIPC IÓ: Bonificació de la base de cotització per a nous treballado DESTINATARIS: Autònoms de 30 anys o menys i dones de 35 o menys rs/es autònoms IMPORT: Reducció, durant els 15 mesos immediata ment següents a la data d’alta, equivalent al 30% de la quota que resulti d’aplicar sobre vigent en cada moment, en aquest Règim, i d’una bonificació, en els 15 la base mínima el tipus mínim de cotització mesos següents ASSESSORAMEN T I PRÉSTECS CONVENI AUTOEMPRESA www.genc at.cat - Departament de Treball de la Generalita t DESCRIPC IÓ: Servei gratuït d’assessor ament i Línia de Préstecs amb DESTINATARIS: Persones en atur o en actiu que tinguin un projecte condicions preferents de nova empresa IMPORT: Assessora ment gratuït - Condicions de Préstec preferent VIGENT FINS A NOVA REGULACIÓ INCENTIUS A LA CREACIÓ DE MICROEMPRESES PER PART DE DONES EMPRENEDORES VIGENT FINS A NOVA REGULACIÓ Departament de Treball i Indústria - Generalita t de Catalunya DESCRIPC IÓ: Microcrèdits per a projectes de creació d’empreses DESTINATARIS: Dones emprenedores i empresàries que tinguin possibilitat d’aval individual ni incidències bancàries IMPORT: L’import màxim podrà arribar a cobrir el 95% delnoprojecte presentat, amb un màxim per operació de 15.000€ amb possibilitat d’arribar als 25.000€ excepcionalment. MICROCRÈDITS PER A EMPRENEDORS VIGENT FINS A NOVA REGULACIÓ Conveni Departament de Treball i Caixa Catalunya / Fundació Un Sol Món DESCRIPCIÓ: Finançament de la compra de mercaderies, les eines necessàrie DESTINATARIS: Persones i entitats que no tenen suficients avals ni garantiess per començar, obres per adequar el local, maquinària per fer créixer el negoci i altres per demanar un préstec a les entitats financeres IMPORT: L’import serà adaptat al negoci, amb un tipus d’interès aplicable del 5% a retornar en un termini màxim de 60 mesostradicionals MICROCRÈDITS PER A EMPRENEDORS VIGENT FINS A NOVA REGULACIÓ Conveni Departament de Treball i Caixa Catalunya , Fundació Un Sol Món DESCRIPC IÓ: Finançament de la compra de mercaderies, les eines necessàrie s per començar, obres per adequar el local, maquinària per fer créixer DESTINA a TARIS: Persones i entitats que no tenen suficients avals ni garanties per el negoci i altres… demanar un préstec a les entitats financeres IMPORT: L’import serà adaptat al negoci, amb un tipus d’interès aplicable del 5% a retornar en un termini màxim de 60 mesostradicionals ICO EMPRENDEDORS www.ico.es - Instituto Crédito Oficial (Administr ación Central) DESCRIPCIÓ: Línia de finançament en condicions preferents DESTINATARIS: Nous emprenedors o de nova activitat IMPORT: Import màxim finançable serà del 90% ICF EMPRENEDORS Institut Català de Finances - (Generalit at de Catalunya) DESCRIPCIÓ: Concedir préstecs per al finançament d’inversions en immobilitz at material (immobles, instal·lacions, mobiliaris i maquinària)i en R+D DESTINATARIS: Empreses públiques i privades, entitats autònomes i corporacions públiques i privades IMPORT: Fins el 70% del projecte d’inversió a realitzar, a un tipus d’interès fix o variable a elecció de l’empresa VIGENT FINS A NOVA REGULACIÓ VIGENT FINS A NOVA REGULACIÓ Vine a Ac tivitats Integ Vine a Barberà Promo rades SA - 93 729 72 72 , t’infor ma ció - 93 719 28 37, t’in for marem! rem! ato rg ats 20 0 9 p e r a l’e m p re s a riat PRIMERA EXPORTACIÓ - www.accc10.cat TERMINI: Vigent fins a nova regulació DESCRIPCIÓ: Ajut i assessorament a empreses que no han exportat mai o molt poc i desitgin iniciar l’exportació DESTINATARIS: Empreses que mai han exportat, amb una facturació superior a 100.000 € IMPORT: 60 h d’assessorament, un col·laborador júnior 1 dia a la setmana i 1800 € en despeses de promoció NEX - PIPE - www.accc10.cat TERMINI: Vigent fins a nova regulació DESCRIPCIÓ: Creació o consolidació d’un departament d’exportació DESTINATARIS: Empreses amb certa experiència exportadora, amb una facturació superior a 100.000 € IMPORT: 80 % de despeses de promoció en el pla internacional màxim 25.500 € i 100h d’assessorament per aplicar el pla 2BDIGITAL - www.accc10.cat TERMINI: Vigent fins a nova regulació DESCRIPCIÓ: Utilització de la pàgina web com a eina de màrqueting internacional, orientant-la cap als mercats exteriors DESTINATARIS: Empreses que s’inicïn en l’exportació, amb una facturació superior a 100.000 € IMPORT: 50 % del cost del professional contractat per l’empresa, màxim 10.000 € NOVES ESTRATÈGIES D’INTERNACIONALITZACIÓ - www.accc10.cat TERMINI: Vigent fins a nova regulació DESCRIPCIÓ: Ajut i assessorament especialitzat per a necessitats específiques en el procés d’internacionalització, en àmbits com filials, e-NEI, expatriats; fusions, propietat industrial i d’altres temes DESTINATARIS: Empreses amb experiència internacional, amb una facturació superior a 100.000 € IMPORT: 50 % del cost d’assessorament amb un màxim de 10.000 € APRENDIENDO A EXPORTAR (APEX) - www.icex.es TERMINI: Vigent fins a nova regulació DESCRIPCIÓ: Programa adreçat a Pimes interessades en iniciar-se en el camí de l’exportació DESTINATARIS: PIMES IMPORT: Anàlisi gratuït del potencial exportador de l’empresa, assessorament en àrees on l’empresa pot millorar la seva competitivitat, línia de finançament fins a 100.000 € al 0 % d’interès i línia d’assegurança de cobrament a cost zero PLAN DE IMPLANTACIÓN EXTERIOR (PIEX) - www.icex.es TERMINI: Vigent fins a nova regulació DESCRIPCIÓ: Programa adreçat a la creació de filials i sucursals a països fora de la UE DESTINATARIS: Empreses o grups d’empreses que vulguin crear filials i sucursals a l’estranger amb una participació superior al 50 % IMPORT: Fins a 190.000 € INNOEMPRESA - www.accc10.cat TERMINI: Vigent fins a nova regulació DESCRIPCIÓ: Introducció d’un nou producte, nou mètode de comercialització o millora que aporti avantatges competitius a l’empresa DESTINATARIS: Petites i mitjanes empreses que operen a Catalunya de serveis a la indústria o activitat industrial IMPORT: Mínim subvencionable: 30.000 € petita empresa i 60.000 € mitjana empresa GÈNESI - www.accc10.cat TERMINI: Vigent fins a nova regulació DESCRIPCIÓ: Anàlisi de la viabilitat empresarial d’un projecte de base tecnològica DESTINATARIS: Empreses de recent creació (de menys d’un any) IMPORT: Fins al 100% de la despesa subvencionable amb un màxim de 20.000 € per projecte INVERSIONS D’ALT IMPACTE - www.accc10.cat TERMINI: Vigent fins a nova regulació DESCRIPCIÓ: Noves activitats empresarials sòlides DESTINATARIS: Projectes d’inversió de com a mínim 1 M d’€ / projectes que generin un mínim de 15 llocs de treball nous IMPORT: Ajuts i assesorament PLAN DE APOYO A MARCAS ESPAÑOLAS - www.icex.es TERMINI: Vigent fins a nova regulació DESCRIPCIÓ: Pla d’ajut a empreses que desenvolupin una política de creació i consolidació d’imatge de marca fora de la UE DESTINATARIS: Empreses que desenvolupin la seva marca fora de la UE IMPORT: Màxim de 66.000 €, per grups d’empreses 198.000 € (3 plans, 3 empreses) C. Mogoda, 1. Pol. Ind Can Salvatella Barberà del Vallès Tel. 93 729 72 72 http://www.nodusbarbera.com nodus@nodusbarbera.com Activitats Integrades S.A. C. de la Torre d’En Gorgs, 40 Barberà del Vallès 93 719 28 37 http://www.barpro.cat barberapromocio@barpro.cat Fundació Barberà Promoció Seminaris / jornades / trobades tecnològiques de diferents sectors d’activitat Tallers Universitat Empresa. Fomentem la connexió de demandes empresarials amb els avenços científics i tecnològics, R+D+i Xarxa d’empreses i innovació Espais per a activitats empresarials i càterings. Disposem de sala d’actes / auditori amb capacitat per 250 assistents, espais per a la formació, locals comercials i servei de restauració. Lloguer de despatxos / locals. A partir d’un sol dia d’estada i des de 38 m2 ideal per a pimes i oficines de representació. Disposen de servei d’atenció al client, serveis generals i serveis administratius i d’ofimàtica. Centre d’empreses i trobades Nodus Barberà Serveis i productes adreçats a pimes i empreses consolidades Borsa de treball: Posem en contacte les ofertes de les empreses del municipi amb els professionals idonis (aturats i/o persones vulguin millorar lloc de treball) Feinateca: Sala amb recursos ocupacionals (premsa, ordinadors, manuals per fer currículums...) i orientació a treballadors-es o persones aturades per ajudar en el procés de recerca de feina i/o formació. Barberà Inserta, Tallers d’Ocupació i Pla d’ocupació: Mitjançant els programes públics d’ocupació i els d’una empresa d’inserció s’afavoreix la contractació d’aturats amb especials dificultats de col·locació. Recursos per a la cerca de treball Són sessions setmanals d’acollida a l’entitat adreçades a persones aturades i/o ocupades que desitgen formar-se, trobar feina, autoocupar-se i/o millorar la situació laboral. S’hi expliquen els serveis i programes que es realitzen a Barberà Promoció. A partir de les sessions de recepció, les persones són derivades als serveis i/o programes sol·licitats. Pots demanar una cita per l’acollida al centre. Acollida al centre Serveis i productes adreçats a la ciutadania, emprenedors i pimes empresarial Catàleg de polígons industrials. Entorn empresarial de Barberà del Vallès Directori Virtual d’empreses. Punt de trobada virtual de les empreses del municipi per presentar-se a si mateixes, els seus productes i serveis Eines de promoció i difusió empresarial Naus disponibles als polígons de Barberà del Vallès (lloguer i venda) Informació i suport a empreses sobre els ajuts i recursos disponibles que puguin fomentar a millorar les seves capacitats competitives. Línies de finançament, ajuts i subvencions R+D+i (assessorament i acompanyament) Informació Fires i trobades: Fira Barberà Innova (aparador de la innovació tecnològica), Nit de l’empresa. És un espai obert amb equipament informàtic que fa possible l’accés a Internet i disposa de la tecnologia multimèdia i els programes més actuals per alfabetització digital, tallers per a nens-es, gent gran, gestió d’entitats, etc. Punt Òmnia A mida de la necessitat de les empreses. Cursos propis A persones en situació d’atur / Cursos de requalificació per treballadors-es / Programes de Qualificació Professional inicial (PQPI) per a joves que no han finalitzat l’ESO. Formació subvencionada i pràctiques en empresa Informació i suport als emprenedors, microempreses i pimes en diferents àmbits: Línies de finançament i ajuts i subvencions / Fiscalitat i Laboral / Innovació, qualitat, programes per millorar la competitivitat. Suport a l’emprenedor. Creació d’empreses