Paraules del senyor Avel·lí Blasco Esteve, President de la Fundació Càtedra Iberoamericana La Fundació Càtedra Iberoamericana a la Universitat de les Illes Balears va instituir el Premi Juníper Serra per destacar la labor de persones o institucions que hagin excel·lit per la seva labor cultural o social en el marc de la comunitat iberoamericana de països. Així cada any es concedeix un premi que en anys alternatius correspon a representants del nostre país i del continent americà. El nom de Juníper Serra representa de manera simbòlica la unió de les terres a les quals dediquem la nostra activitat cultural. Aquest any arribem a la tercera edició. En la primer ocasió es va premiar el senyor Gabriel Barceló, per la seva tasca empresarial i social a la zona del Carib, qui ens acompanya avui en aquesta sala. La segona distinció la vàrem concedir al metge colombià Manuel Elkin Patarroyo pels estudis sobre la malària i per cedir les seves patents a l’OMS. La Fundació Càtedra Iberoamericana a la darrera reunió del seu Patronat va elegir com a premi Juníper Serra d’enguany Joan Manuel Serrat, personatge ben conegut per tothom. I una bona mostra de la seva popularitat i el reconeixement que congria és aquesta sala plena de gent que s’ha volgut unir a la Fundació en aquest acte d’homenatge. Per tant, la nombrosa assistència ja indica que aquestes paraules de presentació siguin un tant innecessàries, a més serà difícil dir alguna cosa que no sigui redundant i ressaltar algun aspecte que no ho hagi estat prèviament dit, perquè des que vàrem parlar per primera vegada de la seva candidatura, un allau de reconeixements i premis s’han fet a la seva persona: doctorats honoris causa, medalla al treball i d’altres. Reconeixements que han anat acompanyats de les corresponents ODXGDWLRV fetes per persones ben autoritzades i recollides acuradament als mitjans de comunicació. Si la Fundació Càtedra Iberoamericana va decidir d’atorgar-li el premi a Joan Manuel Serrat és, bàsicament, per dos aspectes: per la seva activitat professional com a cantant i persona de cultura i per la projecció social que ha aconseguit a través de la seva activitat, convertint-se en un portaveu dels valors democràtics vertebradors de la societat civil. En primer lloc, l’activitat professional: Joan Manuel Serrat és un cantant, un cantautor que exerceix el seu ofici amb una dedicació permanent La Fundació Càtedra Iberoamericana a la Universitat de les Illes Balears instituyó el premio Juníper Serra para destacar la labor de personas o instituciones que hayan brillado por su labor cultural o social en el marco de la comunidad iberoamericana de países. Así cada año se concede un premio que de manera alternativa corresponde a representantes de nuestro país y del continente americano. El nombre de Juníper Serra representa de manera simbólica la unión de las tierras a las que dedicamos nuestra actividad cultural. Este año llegamos a la tercera edición. La primera vez que se concedió el premio fue al señor Gabriel Barceló, por su labor empresarial y social en la zona del Caribe, quien nos acompaña hoy en esta sala. La segunda distinción se concedió al médico colombiano Manuel Elkin Patarroyo por sus estudios sobre la malaria y por ceder sus patentes a la OMS. La Fundació Càtedra Iberoamericana en la última reunión de su Patronato eligió como premio Juníper Serra de este año al señor Joan Manuel Serrat, personaje bien conocido por todos. Y una buena muestra de su popularidad y del reconocimiento que profesa es esta sala llena de gente que se ha querido unir a la Fundació en este acto de homenaje. Por ello, la numerosa asistencia ya indica que estas palabras de presentación sean un tanto innecesarias, además será difícil decir alguna cosa que no sea redundante y resaltar algún aspecto que no haya sido dicho previamente, porque desde que hablamos por primera vez de su candidatura, una avalancha de reconocimientos y premios han recaído sobre su persona: doctorados honoris causa, medalla al trabajo... entre otros. Reconocimientos que han ido acompañados de las correspondientes ODXGDWLRV hechas por personas autorizadas y recogidos cuidadosamente en los medios de comunicación. Si la Fundació decidió entregarle el premio a Joan Manuel Serrat es, básicamente, por dos aspectos: por su actividad profesional como cantante y persona de cultura y por la proyección social que ha conseguido a través de su actividad, convirtiéndose en un portavoz de los valores democráticos vertebradores de la sociedad civil. En primer lugar, la actividad profesional. Joan Manuel Serrat es un cantante, un cantautor que ejerce su profesión con una dedicación permanente e intensa: conciertos, giras y nuevos discos se van sucediendo con una frecuencia notable. Es un i intensa: concerts, gires i nous discs es van succeint amb freqüència notable. Un treballador, per tant. Perquè per poder arribar a la gent el primer és molta feina i molta activitat. Com aquell club, tan estimat per ell, que és més que un club i ho és a base de futbol, ser un cantant que és més que un cantant, també es fa a base de molta música o molta solfa, com m’han ensenyat a dir a Mallorca. Així doncs al llarg de quaranta anys d’ofici i els que quedin, Serrat ha compost i interpretat centenars de cançons i ha gravat desenes de discs. Una obra vasta que qualque dia haurà de ser reunida en unes obres completes. Però per què la seva obra és seguida amb tanta d’atenció? Diria, d’entrada, perquè es una obra ben feta. La millor segon molts. De qualitat, des del punt de vista de la poesia i de la música, però, a més a més, ha aconseguit que la gent s’identifiqui amb les seves cançons perquè és una obra feta amb sentit comú. Descriu situacions, fets, problemes amb les que és fàcil veure-s’hi reflectit o retrata personatges amb la fidelitat que ho faria un pintor o un aparell fotogràfic. Serrat capta i conta la vida quotidiana amb una capacitat d’observació i abstracció notables, desvela caires de la realitat no fàcils sempre de copsar, però que una vegada dits ens sorprenem de no haver-hi caigut abans. Es diria que és el cronista de les nostres vides, si em permeteu la irreverència diria que és l’evangelista no apòcrif de la nostra societat. I com a artista destacaria també la seva imaginació fèrtil per trobar temes i per concebre projectes i tot això unit a la seva més que notable capacitat de feina fa que contínuament renovi la seva activitat i ens sorprengui amb noves contribucions: nous discs d’enfocaments ben diferents, col·laboracions amb altres artistes, renovació de la seves cançons. Entre aquests projectes m’agradaria destacar &DQoRQVG¶XQWHPSVG¶XQSDtV, que han servit per explicar als més joves el que va ser aquell fenomen renovador nomenat QRYDFDQoy i del qual ja queda un poc enrera en el temps i no és fàcil trobar-ne els discs fets llavors. I de la seva activitat artística també voldria destacar la seva feina com a divulgador de l’obra de poetes que d’aquesta manera han arribat a molta gent fent la introducció a lectures posteriors. Són molts els noms: Josep Carner, Joan SalvatPapeseit, J.V. Foix, Joan Vergés o en castellà: Antonio Machado, Miguel Hernández, Mario Benedetti, García Montero. Tanta gent els ha conegut gràcies a la música que ha posat a aquests poetes que s’ha arribat a afirmar que cultura era conèixer Machado abans de que el cantés Serrat. Serrat canta i s’expressa en dues llengües. En el seu moment va ser una decisió polèmica i que li va trabajador. Porque para poder llegar a la gente lo primero es mucho trabajo y mucha actividad. Como aquel club, tan querido por él, que es más que un club y lo es a base de fútbol, ser un cantante que es más que un cantante, también se hace a base de mucha música o mucho VROID, como me han enseñado a decir en Mallorca. Así pues a lo largo de cuarenta años de trabajo y los que queden, Serrat ha compuesto e interpretado centenares de canciones y ha grabado decenas de discos. Una obra vasta que algún día tendrá que ser reunida en unas obras completas. Pero porqué su obra es seguida con tanta de atención? Diría, de entrada, porque es una obra bien hecha. La mejor según muchos. De calidad, desde el punto de vista de la poesía y de la música, pero, además, ha conseguido que la gente se identifique con sus canciones porque es una obra hecha con sentido común. Describe situaciones, hechos, problemas en los que es fácil verse reflejado o retrata personajes con la fidelidad con la que lo haría un pintor o un aparato fotográfico. Serrat capta y cuenta la vida cuotidiana con una capacidad de observación y de abstracción notables, desvela aspectos de la realidad que no siempre son fáciles de comprender, pero que una vez dentro nos sorprendemos de no haberlos visto antes. Podríamos decir que es el cronista de nuestras vidas, si me permiten la irreverencia diría que es el evangelista no apócrifo de nuestra sociedad. Y como artista destacaría también su imaginación fértil para encontrar temas y para concebir proyectos y todo eso unido a su más que notable capacidad de trabajar hace que continuamente renueve su actividad y nos sorprenda con nuevas contribuciones: nuevos discos desde perspectivas muy diferentes, colaboraciones con otros artistas, renovaciones de sus canciones. Entre estos proyectos me gustaría destacar &DQoRQV G¶XQ WHPSV G¶XQ SDtV, que han servido para explicar a los más jóvenes lo que fue aquel fenómeno renovador llamado 1RYD &DQoy, que ya queda un poco lejos en el tiempo y no es fácil encontrar los discos hechos entonces. Y de su actividad artística también me gustaría destacar su labor como divulgador de la obra de poetas, pues de esta manera han llegado a mucha gente invitando a lecturas posteriores. Son muchos los nombres: Josep Carner, Joan Salvat-Papasseit, J.V. Foix, Joan Vergés o en español: Antonio Machado, Miguel Hernández, Mario Benedetti, García Montero. Tanta gente los ha conocido gracias a la música que ha puesto a estos poetas que se ha llegado a afirmar que cultura era conocer a Machado antes de que lo musicara Serrat. ocasionar no pocs maldecaps que li venien dels dos cantons. Vist en perspectiva i vist des d’una fundació com la nostra en la que unim mons culturals diferents i que s’expressen també en llengües diferents, ho veiem com un avançat als temps actuals en els que els mestissatges és la situació predominant i les dobles identitats cada vegada més esteses. Però hem d’afirmar que gràcies a la seva projecció social el català és una llengua coneguda arreu del món. Ho voldria il·lustrar amb una anècdota viscuda per mi mateix a Buenos Aires: Parlant amb uns amics, en català, en aquella ciutat un cambrer ens va dirigir a nosaltres afirmant: —8VWHGHVKDEODQORTXHKDEOD 6HUUDW. —< FODDDUR, vàrem afirmar nosaltres intentant imitar el millor possible l’accent SRUWHxR. Als que encara discuteixen si valencià, català o mallorquí ara hi poden afegir ORTXHKDEOD6HUUDW com a un alternativa més al nom de la llengua. I si em parlat fins ara de l’artista, ara voldria dir unes paraules sobre la projecció social que ha suposat la seva feina de cantant. Com a personatge públic té una indiscutible imatge lligada als valors democràtics com a marc social que en el que s’han de desenvolupar les relacions socials entre les persones i els pobles. Les seves relacions amb els transgressors d’aquestes normes ha estat ben accidentada i d’oposició frontal. Durant la seva vida ha vist prohibida la seva activitat i, fins i tot, la seva presència física en el Xile de Pinochet o a l’Argentina dels generals golpistes. I la seva actitud ferma ha servit d’exemple i suport als que des de l’anonimat s’oposaven als règims repressors. I aquí, també va haver de patir la relació hostil amb el poder antidemocràtic. Quan la seva decisió de representar a Espanya cantant en català, li va suposar la prohibició de difondre i per suposat no aparèixer en els grans mitjans de comunicació audiovisual. Allà va començar un camí d’ignoràncies que s’agravaria amb la seva solidaritat democràtica amb els qui patien els excessos de la dictadura i que li va suposar el viure a l’exili ,del qual just va poder tornar al país gràcies a una amnistia. Per a la Fundació Càtedra Iberoamericana que té com a missió genèrica la d’aprofundir en la relació cultural dins la comunitat iberoamericana de països és un honor distingir a un ciutadà reconegut i present als dos costats de l’Atlàntic. Bona mostra del reconeixement d’aquesta presència són un conjunt de felicitacions que han arribat a través del correu electrònic i que provenen de tots els països iberoamericans. Per tots aquests aspectes avui li volem concedir el Premi Juníper Serra de la nostra entitat: Sr. Joan Manuel Serrat. Serrat canta y se expresa en dos lenguas. En su momento fue una decisión polémica que le ocasionó ciertos dolores de cabeza desde ambos lados. Visto en perspectiva y visto des de una Fundació como la nuestra en la que unimos mundos culturales diferentes y que se expresan también en lenguas diferentes, lo vemos como un avance a los tiempos actuales en los que el mestizaje es la situación predominante y las dobles identidades están cada vez más extendidas. Pero tenemos que afirmar que gracias a su proyección social el catalán es una lengua conocida en todo el mundo. Me gustaría ilustrarlo con una anécdota que viví en Buenos Aires: Hablando con unos amigos, en catalán, en aquella ciudad un camarero se dirigió a nosotros afirmando: —8VWHGHVKDEODQ OR TXH KDEOD 6HUUDW. Y —&ODDDUR, afirmamos nosotros intentado imitar lo mejor posible el acento SRUWHxR. A los que todavía discuten si valenciano, catalán o mallorquín ahora podemos añadir OR TXH KDEOD 6HUUDW, como una alternativa más al nombre de la lengua. Y si hasta ahora hemos hablado del artista, ahora me gustaría decir unas palabras sobre la proyección social que ha supuesto su trabajo de cantante. Como personaje público tiene una indiscutible imagen ligada a los valores democráticos como marco social en el que se tienen que desarrollar las relaciones sociales entre las personas y los pueblos. Sus relaciones con los transgresores de estas normas ha sido muy accidentada y de oposición frontal. Durante su vida ha visto prohibida su actividad e, incluso, su presencia física en el Chile de Pinochet o en la Argentina de los generales golpistas. Y su actitud firme ha servido de ejemplo y apoyo a los que desde el anonimato se oponían a los regimenes represores. Y aquí, también sufrió la relación hostil con el poder antidemocrático. Cuando su decisión de representar a España cantando en catalán, le supuso la prohibición de difundir y por supuesto no aparecer en los grandes medios de comunicación audiovisual. Entonces empezó un camino de ignorancias que se agravaría con su solidaridad democrática con los que padecían los excesos de la dictadura y que le supuso vivir en el exilio, del cual solo pudo volver al país gracias a una amnistía. Para la Fundació Càtedra Iberoamericana que tiene como misión genérica la de profundizar en la relación cultural dentro de la comunidad iberoamericana de países es un honor distinguir a un ciudadano reconocido y presente a los dos lados del Atlántico. Buena muestra del reconocimiento de esta presencia son un conjunto de felicitaciones que nos han llegado a través del correo electrónico y que provienen de todos los países iberoamericanos. La Fundació Càtedra Iberoamericana a la Universitat de les Illes Balears, ha decidit honorarvos amb la concessió de la nostra màxima distinció: el Premi Juníper Serra, en reconeixement dels vostres rellevants mèrits com a artista: poeta, músic i cantant i la difusió cultural feta de l’obra d’importants poetes. Pel vostre coratge civil en defensa de dels valors democràtics de justícia i llibertat com a organitzadors de la societat. Per la vostra defensa de les identitats pròpies. Per la important difusió del coneixement de la llengua catalana en el continent americà. I, finalment, per la vostra coherència personal que heu mantingut durant la vostra llarga trajectòria artística i social. La Fundació Càtedra Iberoamericana se sent molt honrada amb el fet d’acceptar la nostra distinció. Por todos estos aspectos hoy queremos conceder el premio Juníper Serra de nuestra entidad al señor Joan Manuel Serrat. La Fundació Càtedra Iberomericana a la Universitat de les Illes Balears, ha decidido honraros con la concesión de nuestra máxima distinción: el premio Juníper Serra, en reconocimiento de vuestros importantes méritos como artista: poeta, músico y cantante y la difusión cultural llevada a cabo de la obra de importantes poetas. Por vuestro coraje civil en defensa de los valores democráticos de justicia i libertad como organizadores de la sociedad. Por vuestra defensa de las identidades propias. Por la importante difusión del conocimiento de la lengua catalana en el continente americano. Y finalmente por vuestra coherencia personal que habéis mantenido durante vuestra larga trayectoria artística y social. Al aceptar nuestra distinción, la Fundació Càtedra Iberaomericana se siente muy honrada.