[PDF] Aspectos Psicológicos de los Adolescentes

ASPECTOS PSICOLOGICOS DE LOS ADOLESCENTES
Gasstaminza, X. Vacas, R. Tomas, J. Oliva, B
En este trabajo se busca realizar una aproximación a la psicología del adolescente
que facilite su compresión y por ende la relación con el adolescente y el trabajo como
profesionales de la salud.
Etimológicamente la adolescencia proviene del verbo latino: adolescere, que significa
crecer: crecer hacia la madurez. Así pues la adolescencia es la etapa evolutiva de paso ( y
conversión) del niño en adulto: período de transición y cambio.
La adolescencia, como etapa de paso, se
presenta conflictiva, pudiéndose recoger distintas preocupaciones según la parte cuestionada: los
adultos, o los adolescentes:
a) Los adultos, con respecto a los adolescentes suelen referir preocupación por:
. El aspecto y las formas del adolescente
("pelos", colgantes, ropas, léxico,
. Su actitud: desafiante y de contestación.
. Su futuro: social, laboral, económico.
modales..).
Presentando diversas quejas:"...no se le puede decir nada,... cambia por nada,... hace
lo contrario de lo que le dices,.. pasa el día tumbado."
b) Los adolescentes, por su parte, muestran preocupación (y quejas) en relación con:
. Relaciones personales: pareja, "colegas".
. "Libertad, Independencia".
. Incomprensión. (Infelicidad, Injusticia).
Preocupaciones distintas, expresión del conflicto entre las dos partes, adolescente vs.
adulto, con dos visiones (e intereses) diferentes que contrapuestos, con la crisis que comporta,
permitirá al adolescente, finalmente, convertirse en adulto.
Se ha de recordar que si bien el proceso de la adolescencia se inicia con la activación
hormonal y la madurez sexual (pubertad) ello comporta un profundo cambio en todo el
organismo ( aspecto biológico), modulado por y en un determinado marco sociocultural (aspecto
social) y con una vertiente individual, personal (aspecto psicológico) en total interacción. Tres
aspectos básicos a considerar presentes, y en línea con el modelo Biopsicosocial (Engel, 1977)
predominante en la Psiquiatría moderna.
Período de cambio, contradicción y conflicto, que tiene coma edad final
diferentes edades reconocidas así tenemos:
. Edad penal y laboral (¡teórica!): 16 años.
. Mayoría de edad: 18 años.
. Servicio Militar: 19 - 25 años.
Existiendo además el problema de la demora en la independización económica,
fruto de la actual situación de crisis económica con la consecuente prolongación de la
dependencia económica familiar y, de facto, prolongación de la adolescencia.
1
ETAPAS DE LA ADOLESCENCIA
La adolescencia es un período de transición largo: dura años. Normalmente, iniciado antes
por las niñas, suele durar, como promedio unos 5-6 años:
. Mujeres: de los 12/13 años a los 18 años.
. Hombres: de los 13/14 años a
los 18 años.
Suele distinguirse tres estadios o subperíodos en la adolescencia:
1.- Pubertad: Es el estadio en el que se
produce la madurez sexual: dura unos cuatro años; dos (en la preadolescencia) de preparación
para la reproducción y dos (ya en la adolescencia) que completan el proceso.
2.- Adolescencia inicial: hasta los 17 años (si bien algunos autores la reducen
hasta los 15 años).
3.- Adolescencia final o juventud: de los 17 años (15a) hasta los 18 años.
CARACTERISTICAS GENERALES
La conducta (y actitudes) del adolescente es expresión de un desequilibrio (y del
consecuente proceso de
adaptación). Desequilibrio consecuencia de y caracterizado
por:
1.- Alteración de su morfología.
2.- Alteración de sus sentimientos.
3.- Erotización.
4.- Crisis de valores.
5.- Proyección hacia el futuro.
6.- Necesidad de reafirmación.
1.- Alteración de su morfología:
El adolescente experimenta una serie de cambios en su aspecto físico, apariencia, que
influye en su equilibrio psíquico por varios caminos indirectos.
El principal es la ruptura de la apreciación
global del cuerpo y la focalización en determinados centros de interés en su cada vez más
constante contemplación: "aparece el espejo" (la preocupación estética: acné, pelo, "cachas", o el
peso).
Otras son: el temor a la deformación excesiva corporal (p.e: "excesivo, o escaso, pecho")
y la desadecuación de la ropa ("no me cae bien").
2.- Alteración de los sentimientos:
2
Destacando la labilidad e inestabilidad
emocional, muchas veces presentada como hiperemotividad con distintas expresiones: ansiedad,
tristeza, ira, euforia...
Así en cuestión de minutos o de horas puede sentirse omnipotente ("renace") o
nada ("muere").
Por otra parte están las vivencias de
transformación y cambio que afectan a la propia vivencia de si mismo.
3.- Erotización:
La puesta en marcha hormonal y el consecuente incremento de hormonas sexuales
circulantes produce un oscuro deseo de aproximación y relación sexual, no siempre vinculado a
la presencia individual del sexo opuesto, lo que llega a impregnarlo todo. Así, en este marco,
surgen las normales dudas homosexuales de esta etapa ("... alguna vez me he sentido atraído/a
por mi amigo/a, he pensado si soy homosexual).
4.- Crisis de valores:
Consecuencia del desarrollo y maduración del Sistema Nervioso Central y en
concreto del cortex cerebral aparece en el adolescente un pensamiento abstracto y con ello
empieza la practica de la lógica que desarrolla con pretensión de poder filosofar seriamente,
buscar la verdad, tener su criterio (y "aparece - o crea- la discusión"). Pretensión por cuanto
carece de objetividad, su análisis es habitualmente egocéntrico y se desarrolla tamizado por sus
contradictorios sentimientos (vgr.: rechazo-aceptación, o dependencia-independencia)
Busca su propio sistema de valores, su criterio, sus normas, a través de criterios
personales ajenos y como independización del modelo parental. Lo que comporta la tendencia al
dogmatismo absoluto o a una angustiosa duda.
5.- Proyección hacia el futuro:
Es en la adolescencia cuando se plantean por primera vez los temas y aspectos del
futuro, centrados
especialmente en torno al: Amor, Exito y Salud.
6.- Necesidad de reafirmación:
El adolescente quiere un reconocimiento propio y diferenciado: quiere tener su
personalidad que desarrolla condicionado por su ideal (o modelo), su realidad (limitaciones) y su
grupo (fundamentalmente) amigos de influencia creciente frente a la decreciente de la familia. Así
surgen determinadas indumentarias o estilos; o la ejecución de determinadas actividades a las
que, como pruebas de valor, se somete.
Todo ello reafirma la ventaja de la actitud receptiva (de aceptación), no crítica ni
de compadreo, en el abordaje del adolescente que fácilmente vive enfrentado con el adulto.
7.- Problemas sexuales en la adolescencia:
Desenvolupament sexual des del naixement fins a l’edat escolar (molt breument).
3
Als infants els agrada molt explorar els seus cossos. Descobreixen i exploren els peus, les
mans, les orelles i els genitals. Noten que tocar els seus genitals els produeix plaer. Aquest
descobriment pot destorbar alguns pares que veuen aquest comportament com a una
masturbació més que no pas una exploració del seu cos.
Dels 2 als 5 anys d’edat els nens estan interessats en la seva anatomia genital i com aquesta
difereix de la de la gent del sexe oposat. També es mostren bastant interessats en els papers
sexuals, e.g., com difereixen els homes i les dones pel què fa als jocs que juguen, les activitats
que els agraden, la manera de parlar. És important respondre a les preguntes dels nens amb
respostes simples i acurades. Tot i que pot ser una mica violent de vegades, és important
tractar la curiositat sobre la sexualitat d’una manera pràctica i realista, sense donar la
impressió que tot aquest tema de la sexualitat és un tema tabú.
Quines són les preocupacions dels nens sobre la pubertat?
Una de les preocupacions dels nens sobre la sexualitat és en quin moment es produeixen els
canvis físics de la pubertat, més d’hora o més tard que la resta dels seus companys. Les nenes
es preocupen especialment pel desenvolupament dels pits, perquè sembla un canvi més obvi
que els altres. Ser igual que els altres nens és la clau: no ser ni massa alt ni massa baix, no
desenvolupar-se massa tard ni massa d’hora. Les nenes es poden aterroritzar amb la seva
primera menstruació (especialment si té lloc sense una prèvia discussió i informació apropiada),
preocupant-se per si estan sagnant massa o amb la por de si l’altra gent poden olorar o notar
que tenen la regla. Les primeres emissions nocturnes d’un nen també pot ser una mica
aterroritzant perquè pot creure que s’ha fet pipí durant la nit o que alguna cosa va realment
malament. Una bona educació prèvia per part dels pares o metges ajuda a prevenir o reduir
totes aquestes ansietats.
Els nens cada cop comencen a mantenir relacions sexuals més aviat. Fins a un punt el PCP té
la funció de discutir el control de natalitat, les malalties de transmissió sexual i el sexe segur.
Els PCPs haurien de preguntar sobre el comportament sexual dels nens dels 10 als 12 anys
d’edat.
L’adolescència és un moment en què definir la identitat d’un individu és una tasca clau. Els
adolescents típicament proben diferents rols i identitats i sovint provoquen als seus pares. El
PCP ha de ser sensible amb els adolescents (i els seus pares) que estan insegurs sobre
l’orientació sexual, atracció sexual i com portar tot el món de la sexualitat i de les relacions.
Assessorar als adolescents sovint vol dir escoltar amb respecte les seves preocupacions i
donar-los la sensació de seguretat.
On troben informació sobre el sexe els nens?
La major part de la informació sexual que reben els nens prové d’amics i companys, no dels
pares, ni de l’escola ni de llibres. Per tant, la seva inicial educació sexual és poc fiable i sovint
inclou falses informacions. Els PCPs aporten un enorme servei animant als pares a donar
informació sobre el sexe als seus fills. També són una molt important font d’informació sobre el
sexe, el comportament sexual i les preocupacions sexuals.
Desordre d’identitat de gènere.
Un desordre d’identitat de gènere és una condició en la qual la persona experimenta un fort i
persistent desig de pertànyer al gènere o sexe oposat o insisteix que ell o ella és en realitat del
sexe oposat. Els pacients experimenten una persistent i forta incomoditat amb les seves
característiques sexuals. Una examinació física és essencial per tal de descartar els atípics
exemples de condicions intersexuals (e.g.,genitalia congenital ambigua, hipogonadisme,
síndrome de la insensitivitat andrògina) i pot requerir un estudi de laboratori com ara nivells de
testosterona/estrogen a la sang o karyotyping per cromosomes sexuals.
Aquest desordre és difícil de diagnosticar i entendre en menors. No és una situació en la qual
les nenes actuen com nens salvatges i els nens actuen com nenes molt fines. És una situació
en que el nen o la nena vol formar part del sexe contrari. Fins i tot llavors, l’ambivalència sobre
la identitat sexual en la infantesa normalment desapareix en l’edat adulta. Molts homes
homosexuals assenyalen sentir-se diferents als altres nois quan eren joves, però mai van voler
ser noies. Simplement no trobaven cap mena d’interès en els estereotips associats al paper
4
dels nois.
Depressió, ansietat, abús de substàncies i alteracions de la personalitat són condicions
comòrbides comunes. Els intents de suïcidi no són inusuals. La psicoteràpia pot ser especialment
de gran ajuda en els casos de relacions interpersonals, aïllament social o afectada auto-estima.
Un reduït percentatge dels pacients recorren a la cirurgia per canviar-se de sexe.
És essencial diferenciar aquest desordre de l’homosexualitat. L’homosexualitat es refereix a una
orientació sexual cap a persones del mateix sexe, no al desig d’un home per convertir-se en
dona o d’una dona per convertir-se en home. La sexualitat inclou una identitat sexual, uns
papers sexuals i una orientació sexual o opció. Quan un individu té diferents visions dels papers
sexuals o una orientació sexual diferent, no són considerats patològics o alterats. Només els
problemes d’identitat sexual són considerats desordres psiquiàtrics.
Quina droga causa la màxima disfunció sexual?
L’alcohol. Tot i que l’alcohol fa que alguna gent se senti lliure de qualsevol inhibició sexual, molt
més sovint té lloc l’efecte oposat, quan la funció sexual es deteriora. Fins i tot 1 o 2 begudes o
cerveses ja poden interferir amb el desig sexual o l’excitació. Les drogues il.licites també poden
interferir amb la funció sexual, incloent la cocaïna, amfetamines, al.lucinògens, narcòtics o la
marihuana.
Quins desordres mèdics comúnment afecten el funcionament sexual?
Qualsevol malaltia que afecta la circulació pot interferir amb l’excitació sexual, incloent la
diabetis, la hipertensió i l’aterosclerosis. Qualsevol malaltia que resulti en neuropatia, com ara
l'alcoholisme, esclerosi múltiple o diabetis, poden afectar l’excitació i/o l’orgasme. Lesions,
irradiació i cirurgia retroperitoneal poden interferir amb el subministrament de neurones i
vascular dels genitals i disminuir o destruir la capacitat d’excitar-se. Malalties serioses que
posen a prova l’energia del pacient, com ara dificultats coronàries congestives, obstrucció
pulmonar crònica, HIV amb desgast o infeccions cròniques, redueixen el desig i l’excitació
sexual. La depressió típicament interfereix amb el desig sexual; la mania tradicionalment
incrementa el desig o interès sexual; i l’ansietat pot interferir amb l’actuació sexual.
L’endocrinopatia pot també ser un problema (e.g., malaltia tiroidal, baixos nivells de
testosterona i estrogen, prolactinemia, insuficiència adrenal).
Què és el sexe segur?
El sexe segur consisteix en mantenir relacions sexuals sense por a contraure cap malaltia de la
parella. De fet, només existeix un mètode de realment sexe segur –absoluta abstinència de
contacte sexual amb una altra persona. Altres pràctiques de sexe segur són mètodes per reduir
el risc de contraure qualsevol malaltia, però és important remarcar que cap mètode és 100%
segur. Tot i això, reduir les possibilitats d’una malaltia de transmissió sexual és especialment
important per la gent que manté relacions sexuals amb estrangers o parelles múltiples, amb
persones amb moltes possibilitats de ser portadores de malalties, o persones amb noves parelles
de les quals el passat o actual historial sexual és desconegut.
El concepte bàsic és evitar el contacte amb fluids corporals de l’altra persona –especialment
fluids genitals o sang. L’ús del preservatiu és essencial, tant si es tracta de sexe vaginal, anal
com oral. Els preservatius haurien de ser lubricats amb lubricant soluble en aigua; lubricants
basats en l’oli incrementen el risc de trencament. Utilitzar nonoxynol-9 o altres espermicides
amb el preservatiu pot aportar un major grau de seguretat. Degut a que altes temperatures i
brusquedat pot danyar el preservatiu, els pacients no haurien de guardar-los a la cartera o a la
guantera del cotxe.
Comportaments de baix risc per la transmissió sexual de malaties inclouen la
masturbació mútua i els petons.
Comportaments de baix a moderat risc de transmissió inclouen fel.lacions sense clímax,
cunnilingus o anilingus i coit vaginal o anal amb preservatius.
Comportaments d’alt risc de transmissió inclouen el coit vaginal o anal sense
preservatiu, compartir joguines sexuals o qualsevol comportament sexual que pot danyar les
capes de mucosa o pot fer sagnar.
5
Fullets amb informació sobre la pràctica del sexe segur haurien d’estar disponibles obertament
a les consultes mèdiques. Els pacients no haurien de veure’s forçats a demanar-ho; haurien de
ser capaços de recollir aquesta informació discretament.
Què són les parafílies?
La parafília és definida pel DSM-IV com un desordre en el qual la persona experimenta
“fantasies sexuals intenses que es repeteixen o un comportament que involucra (1) objectes no
humans, (2) el sofriment o la humiliació d’un mateix o de la parella o (3) menors o adults que no
presenten consentiment”.
Els pacients potser no s’exciten sexualment a no ser que sigui a través de la parafília o tenen
una necessitat obsessiva d’involucrar-se en una fantasia o comportament parafílic. Segons el
DSM-IV, dificultats en les funcions socials o ocupacionals o una aflicció emocional significant
són necessaris per una diagnosi. Tot i això, inclús si els pacients estan còmodes amb la seva
parafília i no tenen cap aparent dificultat de treball o de vida social, la diagnosi es pot fer si el
comportament parafílic és obligatori per l’excitació sexual o recurrent, persistent o obsessiva.
Els comportaments poden desembocar en ramificacions socials o legals (e.g., pedofília,
exhibicionisme). De fet, per molts parafílics, l’única consternació emocional és la por al
descobriment, al càstig legal o la desaprovació per part de les persones que estimen. Alguns
dels tipus de parafílies inclouen:
¾ Exhibicionisme: excitació sexual a partir de l’exposició dels genitals a la gent.
¾ Fetixisme: ús d’objectes –normalment peces de roba- que el pacient pot abraçar,
olorar o fregar contra el cos per tal d’assolir l’excitació.
¾ Fetixisme travestit: canvi d’indumentària, que normalment es veu en homes
heterosexuals que s’exciten vestint-se de dona.
¾ Pedofília: fantasies, impulsos o comportaments que involucren una activitat sexual
amb menors.
¾ Voyeurisme: observar a persones nues o practicant sexe sense que aquestes en
siguin conscients.
¾ Sadisme sexual: excitació sexual a través d’ocasionar patiment (físic o psicològic)
a altres persones.
¾ Massoquisme sexual: excitació sexual a través de la humiliació, atac o amenaça
d’un mateix per tal de patir d’alguna altra manera.
¾ Frotació: (frotteurism) tocar o frotar-se amb una persona sense el seu
consentiment.
Les parafílies es troben gairebé exclusivament en els homes. La diferència entre aquestes i les
variacions en pràctiques sexuals “normals” es troba en la qualitat d’obligatorietat dels actes o
en els pensaments o la recurrent necessitat implacable per comportaments amb menys i menys
interès en els comportaments sexuals habituals.
BIBLIOGRAFIA
Engel GL (1977), The need for a new medical model: a challenge
196:129-139.
for
biomedicine.
Science
Hales RE, Yudofsky SC y Talbot JA (eds.) (1996), Tratado de
Barcelona: Ancora.
Psiquiatría.
2ª
edición.
Hurlock EB.(1980), Psicología de la adolescencia. 4ª edición.
1980.
Barcelona:
Editorial
Paidos,
Lehalle H. (1986), Psicología de los adolescentes. "Serie
Barcelona: Editorial Crítica.
General:
Lewis M (ed.) (1996), Child and Adolescent Psychiatry. A
Baltomore: Willians and Wilkins.
Comprehensive Textbook. 2ªed.
Rutter M. (ed) (1985), Fundamentos científicos de Psiquiatría
Editores.
del desarrollo. Barcelona: Salvat
162".
6