història de la filosofia ii - Universitat de les Illes Balears

DEPARTAMENT DE FILOSOFIA I TREBALL SOCIAL. CURS 2004-05
HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA I. GRUP 01
CODI 1130
Assignatura troncal. Primer curs de Filosofia.
Assignatura quadrimestral de sis crèdits (4 teòrics i 2 pràctics)
Professor: Joan Lluís Llinàs Begon
Llengua vehicular de l’assignatura: català, sense que això signifiqui que al llarg del curs
no es puguin emprar altres idiomes.
Tutories: dilluns i dimecres de 16 a 17 hores. Edifici Ramon Llull, despatx 254. Tel.
971172692.
Tutoria electrònica: jlluis.llinas@uib.es
OBJECTIUS
Tenir una visió general del pensament del periode comprès entre els segle V i la primera
meitat del segle IV a.C.
Conèixer i aprofondir en autors i temes fonamentals d’aquest periode.
Dominar la terminologia filosòfica utilitzada en aquest periode.
Millorar l’habilitat de comprensió de textos filosòfics, i la capacitat per efectuar
comentaris de text filosòfics.
Millorar els procediments de reflexió i discussió de problemes filosòfics.
Reflexionar sobre la tasca de la història de la Filosofia.
CONTINGUTS TEÒRICS (PROGRAMA)
1. L’Atenes del segle V a.C.. L’origen de la polis. El pas del règim aristocràtic al règim
democràtic. L’imperi. Organització política a l’Atenes de Pericles. La polis com a
ciutat-estat. Democràcia i filosofia. El floriment cultural.
2. Els sofistes. El problema de les fonts. Consideració històrica de la sofística. El terme
sofista. La professió de sofista. Interessos comuns. Protàgores: la virtut i l’educació; la
frase homo-mensura; el principi antilògic; la veritat; els déus; el debat sobre la justícia i
la llei: Trassímac i Antifont. Gòrgies: el poder de la paraula; la retòrica i la filosofia.
3. Sòcrates. El problema històric: les fonts. Trets biogràfics. Sòcrates i els sofistes. La
religiositat de Sòcrates. Les opinions polítiques. La recerca de definicions. La
ignorància. La virtut com a coneixement. La cura de l’ànima. Els seguidors de Sòcrates:
Antístenes, Aristip, Plató.
4. Plató. La figura de Plató. L’obra de Plató. Què és un diàleg platònic? Els diàlegs
socràtics: la qüestió del mètode. Els diàlegs de maduresa: La teoria de les idees. Els
diàlegs crítics: la revisió de la teoria. L’Acadèmia antiga. La fortuna del platonisme.
ADDENDA: QUÈ ÉS LA FILOSOFIA EN EL SEGLE V A.C.?
PRÀCTIQUES
Consistirà en la lectura i comentari escrit d’un diàleg de Plató. La tria del diàleg la farà
l’alumne prèvia consulta amb el professor. Durant el curs es treballaran tècniques de
comentari de text amb textos corresponents als continguts teòrics de l’assignatura i que
prèviament s’hauran lliurat a l’alumnat. El comentari escrit del diàleg haurà de ser
entregat abans de la finalització del periode lectiu del primer quadrimestre.
BIBLIOGRAFIA
S’indica una bibliografia mínima, que pot ser ampliada durant el curs. S’indiquen
només traduccions catalanes o castellanes. Els llibres que figuren en negreta són els que
obligatòriament, i com a mínim, s’han de llegir (l’alumne podrà triar un llibre alternatiu
del mateix apartat prèvia consulta al professor).
1. Atenes en el segle v a.C.
-Aristòfanes. Els núvols. Barcelona: La Magrana, 1995. Trad. Mercè Valls i Bosch.
-Herodoto. Las guerras médicas. Madrid: Gredos, 1988. 3 vols. Trad. Carlos Schrader.
-Tucídides. Historia de la guerra del Peloponeso. Madrid: Gredos, 1991. 3 vols. Trad.
Juan José Torres Esbarranch.
-Aristóteles. Constitución de los atenienses. Madrid: Gredos, 1988. Trad. de Manuel
García Valdés.
-Bowra, C.W. La Atenas de Pericles. Madrid: Alianza, 1998. Trad. de l’anglès d’Alicia
Yllera (1970).
-Farrington, B. La civilización de Grecia y Roma. Buenos Aires: Siglo XX, 1979. Trad.
de l’anglès d’Hernán Rodríguez.
-Mossé, C. Historia de una democracia. Madrid: Akal, 1987. Trad. del francès de
Juan M. Azpitarte Almagro (Du Seuil, 1971).
-Rodríguez Adrados, F. La democracia ateniense. Madrid: Alianza, 1998.
2. Sofistes
-Sofistas. Testimonios y fragmentos. Madrid: Gredos, 1996. Trad. Antonio Melero
Bellido.
-Los Sofistas. Testimonios y fragmentos. Barcelona: Círculo de Lectores, 1996. Trad.
José Solana Dueso.
-Lisias. Discursos. Madrid: Gredos, 1991. Trad. José Luis Calvo Martínez.
-Isócrates. Discursos. Madrid: Gredos, 1979-1980. Trad. Juan Manuel Guzmán Heredia.
-Filostrato. Vidas de los sofistas. Trad. María Concepción Giner Soria. Madrid: Grados,
1998.
-Platón. Protágoras. Gorgias. Madrid: Planeta-Agostini, 1998. Trad. Carlos García
Gual (Protágoras), J. Calonge (Gorgias).
-Guthrie, W.K.C. Historia de la Filosofía Griega. Vol. III. Madrid: Gredos, 1988.
Versió espanyola de Joaquín Rodríguez Feo.
-Buisán Bastarús, A. Sociedad y pensamiento en los sofistas. Barcelona: Universitat de
Barcelona, 1991.
-Romilly, J. Los grandes sofistas en la Atenas de Pericles. Trad. del francès de Pilar
Giralt Gorina. Barcelona: Seix Barral, 1997.
3. Sòcrates i Plató
-Apart de Plató, la font principal de Sócrates és Xenofont (Jenofonte). Les obres seves
que fan referencia a Sócrates (Recuerdos de Sócrates; Banquete; Apología de Sócrates)
poden trobar-se tant a la Biblioteca Clásica Gredos com a Planeta-De Agostini.
-Águila, R. del. Sócrates furioso: el pensador y la ciudad. Barcelona: Anagrama, 2004.
-Bilbeny, R. Sócrates: el sabr como ética. Barcelona: Península, 1998.
-Cornford, F.M. Antes y después de Sócrates. Trad. de l’anglès d’Antonio Pérez
Ramos. Barcelona: Ariel, 1980.
-Cornford, F.M. La teoría platónica del conocimiento. Paidós: Madrid, 1991.
-Tovar, A. Vida de Sócrates. Madrid: Alianza, 1986.
-Gasparotti, R. Sócrates y Platón. Tres Cantos: Akal, 1996. Trad. Mar García Lozano.
-Els diàlegs i l’obra quasi completa de Plató estan traduïts en set volums en la
Biblioteca Clásica Gredos. A més, existeixen en català traduccions de l’obra platònica
en la col·lecció Bernat Metge. Les Cartes es poden trobar també a Akal (1993).
-Guthrie, W.K.C. Historia de la Filosofía Griega. Vols. III, IV, V. Madrid: Gredos,
1988. Versió espanyola de Joaquín Rodríguez Feo.
-Brun, J. Platón y la Academia. Barcelona: Paidós, 1992. trad. del francès d’Alfredo
Llanos.
-Crombie, I.M. Análisis de las doctrinas de Platón. Madrid: Alianza, 1979. Trad. de
l’anglès d’Ana Terán.
-Grube, G.M.A. El pensamiento de Platón. Madrid: Gredos, 1987. Trad. de l’anglès de
Tomás Calvo Martínez (Methuen & Co., 1970).
-Guzmán Guerra, A. Platón. Madrid: Del Orto, 1996.
-Hare,R.M. Platón. Madrid: Alianza, 1991. Trad. Andrés Martínez Lorca.
-Martínez Marzoa, F. Ser y diálogo: leer a Platón. Tres Cantos: Itsmo, 1996.
-Melling, D.J. Introducción a Platón. Madrid: Alianza Ed., 1991. Trad. de l’anglès
d’Antonio Guzmán Guerra (Understanding Plato, 1987)
-Montserrat, José. Platón. De la perplejidad al sistema. Barcelona: Ariel, 1995.
-Ross, W.D. La teoría de las ideas de Platón. Madrid: Cátedra, 1989. Trad. José Luis
Díaz Arias.
-Reale, G. Por una nueva interpretación de Platón. Relectura de la metafísica de los
grandes diálogos a la luz de las “doctrinas no escritas”. Barcelona: Herder, 2003.
Trad. María Pons Irazazábal.
-Reale, G. Platón: en búsqueda de la sabiduría secreta. Barcelona: Herder, 2001. Trad.
Roberto Heraldo Bernet
-Szlezak, T. Leer a Platón. Trad. de l’italià de José Luis García Rua. Madrid: Alianza,
1997.
3. Generals
-Diògenes Laerci. Vides dels filòsofs. 2 vols. Barcelona: Bernat Metge, 1988.
-Calvo, T. De los sofistas a Platón. Madrid: Pedagógicas, 1995.
-Capelle, W. Historia de la Filosofía Griega. Madrid: Gredos, 1972. Versió espanyola
de Emilio Lledó.
-Guthrie, W.K.C. Los filósofos griegos. Trad. de Florentino M. Torner de l’original
anglès. Madrid: FCE, 1981.
-Hadot, P. ¿Qué es la filosofía antigua? Trad. del francès de Eliane Cazenave Tapie
Isoard. México: FCE, 1998.
-Jaeger, W. Paideia. Los ideales de la cultura griega. Trad. W. Xirau. Madrid: FCE,
1990.
METODOLOGIA
Es combinarà l’exposició per part del professor de qüestions teòriques relatives al
contingut de l’assignatura amb el treball conjunt dels textos especificats en el programa.
Es potenciarà el diàleg a classe, per la qual cosa serà necessari que l’alumnat hagi
treballat prèviament els temes i textos objecte de diàleg.
AVALUACIÓ
Consta de dues parts. Una part teòrica consistent en un examen escrit on l’alumne haurà
de demostrar els seus coneixements dels continguts de l’assignatura. I una part pràctica,
consistent en una lectura i comentari d’un diàleg platònic. El comentari s’entregarà per
escrit abans de la finalització del periode lectiu. Cas de considerar-ho necessari, el
professor podrà requerir l’alumne per dialogar oralment sobre el comentari escrit. Per
rebre una avaluació positiva, caldrà aprovar tant l’examen escrit com les pràctiques.
HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA I GRUP 02 (1130)
Curs acadèmic 2004/05
Assignatura optativa dels estudis de Filosofia
6 crèdits (4 teòrics i 2 pràctics)
Professor: Francesc Casadesús Bordoy
Despatx: 254
Telèfon: 971 172692
E-mail: fran.casadesus@uib.es
Programa
I) Introducció.
Panoràmica general dels principals moments històrics en l’evolució del pensament filosòfic.
II) Principals orientacions del discurs filosòfic: epistemologia, ontologia, metafísica, teologia,
ètica i política.
III) L’aparició de la filosofia grega. El pas del mite al logos. Caracterització de la filosofia com a
sistema de coneixement front les explicacions mítiques i cosmogòniques dels poetes: Homer,
Hesíode i Orfeu.
IV) La filosofia presocràtica. Principals conceptes que articulen la filosofia dels primers filòsofs:
physis, logos, arche, kosmos, nous i polis.
V) La filosofia presocràtica. Els principals temes:
a) Eternitat i temps.
b) L’U i el múltiple.
VI) La filosofia de Plató i Sòcrates. Trets essencials del seu sistema epistemològic, ètic i polític.
Formulació del concepte d’immortalitat de l’ànima.
VII) Aristòtil. La crítica a la teoria de les Idees. La construcció del sistema filosòfic. L’observació
com a origen del coneixement. Física i metafísica. Els principals conceptes aristotèlics:
substància, matèria i forma, potència i acte, les quatre causes, primer motor.
VIII) Filosofia hel·lenística. Trets generals.
a) Els estoics. Fonaments del seu pensament: foc, Déu i logos.
b) La filosofia d’Epicur. Naturalesa i àtoms. L’ètica epicúrea.
IX) L’aparició del cristianisme. Consideracions generals. Canvis d’orientació en el pensament
filosòfic.
a) Els neoplatònics.
b) Cap a l’origen de la filosofia medieval.
X) Trets generals de la filosofia moderna. L’humanisme renaixentista. Noves formes
d’expressió filosòfica: Montaigne.
XI) De la filosofia moderna a la filosofia contemporània:
a) Descartes y la fonamentació del jo.
b) Kant i la filosofia crítica.
c) La revolució kantiana en la teoria del coneixement.
d) Hegel i la filosofia com a totalitat. La dialèctica hegeliana. La filosofia de l’esperit.
XII) La filosofia del segle IX i XX:
a) Schopenhauer: voluntat i raó.
b) Nietzsche i l’exaltació de l’individu.
c) Wittgenstein i el «gir lingüístic» en filosofia.
d)
Heidegger i la nova fonamentació de l’ontologia.
Bibliografia
1. Bibrliografia general.
ƒ Abbagano, N., Historia de la filosofía, Barcelona.
ƒ Brehier, É., Historia de la filosofía. Hi ha traducció al català.
ƒ Copleston, F., Historia de la filosofía.
ƒ Ferrater Mora, J., Diccionario de filosofía.
2. Bibliografia concreta per ampliar algunes parts del programa.
ƒ Bernabé, A., De Tales a Demócrito. Fragmentos presocráticos.
ƒ Duque, F., Historia de la filosofia moderna.
ƒ Fink, E., La filosofía de Nietzsche.
ƒ García Morente, M., La filosofía de Kant.
ƒ Gigon, O., Los orígenes de la filosofia griega.
ƒ Guthrie, W. K. C., Los filósofos griegos.
ƒ Kaufmann, W., Hegel.
ƒ Kenny, A., Wittggenstein.
ƒ Kristeller, P. O., Ocho filósofos del renacimiento.
ƒ Long, A., La filosofía helenística.
ƒ Rodríguez Adrados, F., La democracia ateniense.
Objectius
L’asssignatura té un caràcter introductori. Per aquest motiu, es pretén donar una panoràmica
històrica el més àmplia possible que contempli els temes i els autors que han conformat la
Història de la Filosofia occidental. Només es tractaran els aspectes central que s’apunten en
cadascun desl diversos punts que conformen aquest programa.
Avaluació
L’avaluació consta d’un examen que es realitzarà en la data prefixada a la programació general
del curs. Consta de dues parts, una teòrica i una pràctica. La part teòrica conté diverses
qüestions relacionades amb el temari. La part pràctica consta d’un comentari de text d’algun
dels autors del temari.
Estructura de les classes
Les classes consistiran en exposicions orals del professor. A més, es comentaran alguns textos
per tal de familiaritzar als alumnes amb el pensament dels autors tractats a classe. Es
dedicaran algunes sessions pràctiques als mètodes de comentari de textos.