La convivència democràtica a l`aula. Codi: 5162 Estudis de Mestre

Universitat de les Illes Balears
Facultat d’Educació
La convivència democràtica a l’aula. Codi: 5162
Estudis de Mestre. Especialitat d’Educació Primària
Curs: 2006-2007
Tipus d’assignatura: Obligatòria
Durada: 2n Quadrimestre
Nombre de crèdits: 4,5 (3 teòrics i 1,5 pràctics)
Desdoblament de grups: No
Prerequisits de l’assignatura: No
Participació a Campus Extens: no
Idioma en que s’imparteix l’assignatura: català
PROFESSOR/A: Mª Bel Pomar Fiol
DIRECTORI:
Despatx: A-111
Edifici: Guillem Cifre
Tel.: 971172317
Fax: 971173190
e-mail: maribelpomar@uib.es
TUTORIES:
2n quadrimestre: dimarts, de 13 a 14h.,
dimecres de 13 a 14h. i dijous, de 12 a
14h.
I. OBJECTIUS GENERALS
La finalitat de l’assignatura és afavorir l'adquisició de les eines conceptuals, actitudinals i
procedimentals que permetin als futurs i futures mestres participar activament des de l’escola en la
promoció de la democràcia, contribuint amb la formació d’una ciutadania més crítica, activa i
solidària. Aquesta finalitat es concreta en els següents objectius:
1. Aprofundir en el coneixement de l’escola des de la seva consideració com a espai de
perfecionament de la democràcia.
2. Aprofundir en els coneixements abordats en assignatures anteriors, de manera que
s’enriqueixin les eines adquirides per afrontar el treball a l’aula des d’una perspectiva democràtica
sobre l’ensenyança i les relacions humanes.
3. Reflexionar sobre aquells elements que poden contribuir a la construcció d’una cultura
democràtica a l’escola.
4. Conèixer i analitzar propostes. Iniciatives i experiències educatives escolars que incorporen
valors democràtics de convivència i de construcció del coneixement, amb la finalitat de contribuir a
la formació de ciutadans i ciutadanes democràtics.
5. Enriquir l’experiència de pràctiques viscuda a partir de l’anàlisi de les pràctiques realitzades
(Practicum I i Practicum II) i des de la perspectiva d’una educació encaminada a enfortir la
democràcia.
6. Pensar la intervenció educativa d’una manera més reflexiva i compromesa i enriquir la la noció
d’experiència democràtica des d’una concepció de l’aula com a espai públic de participació,
deliberació i decisió, més enllà de pràctiques simplistes.
II. CONTINGUTS
Tema 1. Escola i democràcia
-La diversitat de discursos al voltant de la democràcia
-Principis per a una educació democràtica
-Les tensions pròpies de la construcció d’una escola democràtica
-Algunes propostes per a una escola democràtica
Tema 2: Viure la democràcia a l’aula: les relacions socials
-L’aula com a comunitat. La identitat col.lectiva
-L’aprenentatge d’habilitats i actituds per a la convivència democràtica
-L’organització del treball i el paper de l’alumnat en la presa de decisions. L’aprenentatge de
la participació, el judici autònom i la comunicació.
-L’organització de la convivència: les normes, els drets i els deures, les responsabilitats, els
conflictes. La participació i el compromís
-La tutoria col.lectiva o assemblea d’aula. La tensió entre els valors de la individualitat i de la
col.lectivitat
-La tutoria individual: el coneixement d’un mateix i la implicació a l’aula
-Condicions que afavoreixen les relacions socials democràtiques a l’aula
Tema 3: Viure la democràcia a l’aula: el curriculum i el pensament crític
-Ensenyança per a la comprensió i democràcia: comprendre per a transformar la societat en
un lloc més democràtic, just i solidari
-L’aprenentatge com a experiència compartida
-Continguts escolars i concepció de la vida social. De la informació al coneixement, del
coneixement a la intervenció.
-Les propostes d’ensenyança i la promoció de la democràcia crítica: activitats, materials,
espais…
-L’organització del treball i el paper de l’alumnat. L’aprenentatge de la participació, el judici
autònom i la comunicació.
-L’avaluació: el diàleg, la crítica i la participació
-La socialització dels aprenentatges
III. METODOLOGIA I ACTIVITATS
Per a possibilitar situacions d’aprenentatge que facilitin l’adquisició dels continguts conceptuals,
actitudinals i procedimentals, es treballarà fonamentalment a partir de situacions de diàleg. Un
diàleg suggerit per les anàlisis teòriques i les experiències pràctiques que es portin a l’aula.
S’espera que aquest diàleg provoqui el plantejament d’interrogants a partir de la confrontació de
les pròpies concepcions amb la nova informació, així com la recerca de noves respostes més
coherents amb el plantejament de l’assignatura.
Els crèdits teòrics es treballaran a través de:
- Les exposicions sobre els temes per part de la professora, de part de l'alumnat i d’altre
professorat, si escau.
- L’estudi dels articles, documents de treball o recursos audiovisuals que s’aniran presentant al
llarg del curs.
- La presentació de situacions de la pràctica docent (per part de la professora i de l’alumnat) de
forma indirecta (videos, narracions descriptives…) i la seva anàlisi en petit i gran grup.
- Les lectures obligatòries que es concretaran a l’inici del curs.
- A més de la bibliografia general, per tal de fer un seguiment més específic de l’assignatura,
l’alumne disposarà d’una relació de bibliografia bàsica sobre els continguts a treballar.
• Els crèdits pràctics es treballaran a través de:
- Exercicis, lectures, comentaris i estudi d'articles, documents de treball, etc. que s'aniran
presentant al llarg del curs i es treballaran en grups de discussió, amb la coordinació de la
professora (en alguns casos es demanarà la lectura prèvia).
-
La presentació de situacions de la pràctica docent (per part de la professora i de l’alumnat) de
forma indirecta (videos, narracions descriptives…) i la seva anàlisi en petit i gran grup.
-
Debats en petit i gran grup i posterior anàlisi dels temes tractats.
El treball en petit grup que es concretarà amb l’alumnat a l’inici de les classes.
El treball individual que igualment es concretarà a l’inici de les classes.
IV. CRITERIS D’AVALUACIÓ
L'avaluació de la dinàmica de les classes es farà conjuntament amb l'alumnat per tal de valorar la
seva adequació i poder introduir els canvis oportuns, si així es considera.
Pel que fa a l'avaluació dels aprenentatges de l'alumnat, es tindrà en compte:
a) La nota obtinguda a l’examen (50% de la nota final). La metodologia d'avaluació es
concretarà amb l'alumnat.
b) El grau de participació i la qualitat de les intervencions a classe orals i escrites (10%). Es
concretaran amb l'alumnat les formes de participació. Com alternativa a la participació verbal a
classe, es planteja l'elaboració d'un diari. En aquest diari s'escriurien les reflexions, experiències
personals (acadèmiques o no)…, que connecten amb els continguts que anem treballant a
l'assignatura. Per tant, ha de ser fonamentalment una eina per establir relacions entre els
continguts i cada persona. El diari hauria de ser revisat per la professora cada 20 dies com a
mínim.
c) El treball en petit grup que s’acordi amb l’alumnat a l’inici de les classes (20%).
d) El treball individual que s'especifiqui a l'inici del curs (20%)
Per a l'aprovat és imprescindible l'examen i el treball individual.
V. OBSERVACIONS
L’alumnat que no pot assistir regularment a classe ha de comunicar-ho a la professora en
qualsevol de les hores de tutoria abans del 23 de febrer.
Es recomana a l’alumnat que per a qualsevol aspecte que vulgui consultar o comentar a la
professora utilitzi les hores de tutoria establertes a tal efecte, o faci ús de la tutoria electrònica.
VI. BIBLIOGRAFIA BÀSICA
S’especificaran l’inici del curs les lectures obligatòries.
VI. BIBLIOGRAFIA GENERAL
AAVV. (2002). La aventura de construir una escuela participativa. Cuadernos de Pedagogía, 319,
76-79.
AAVV. (2003). Algunas buenas prácticas. Cuadernos de Pedagogía, 325, 60-84.
AAVV. (2004). Leer juntos. Cuadernos de Pedagogía, 335, 24-27.
Anaut, L. et alt. (2002). Valores escolares y educación para la ciudadanía. Barcelona: Graó.
Angulo, J.F., Contreras, J., y Pérez Gómez, Á. (2000). La democracia es un unicornio. Reflexiones
sobre democracia y educación. Kikirikí, 55-56, 74-83.
Antúnez, S. et alt. (2002). Dinámicas colaborativas en el trabajo del profesor. Barcelona: Graó.
Apple, M., y Beane, J.A. (comp.) (1997). Escuelas democráticas. Madrid: Morata.
Arnaiz, P. La acción tutorial. El alumnado toma la palabra. Barcelona: Graó.
Ayuste, A. et al. (1994). Planteamientos de la Pedagogía Crítica. Comunicar y transformar.
Barcelona: Graó.
Azeredo, T. (2003). Comprender y enseñar. Por una docencia de la mejor calidad. Barcelona:
Graó.
Caldeira, C. (2002). Escuela plural. Cuadernos de Pedagogía, 319, 69-72.
Carr, W. (1995). Educación y democracia: Ante el desafío postmoderno. En AA.VV. V., Volver a
pensar la educación. Vol. I Política, educación y sociedad. (pp. 96-111). Madrid: Morata.
Casado, J. (2005). Diario de clase. Una experiencia en el primer curso de Educación Primària.
Kikirikí, 75-76, 101-116.
Cascante, C., y Martínez Bonafé, Mª À. (1998). Manifiesto por una escuela democrática.
Cuadernos de Pedagogía, 275, 96-103.
Darling-Hammond, L. (2001). El derecho de aprender. Crear buenas escuelas para todos.
Barcelona: Ariel.
Delval, J. (2002). Cómo hay que hacer una reforma educativa. Cuadernos de Pedagogía, 313, 8690.
Delval, J. (2005). Más allá de las reformas. Cuadernos de Pedagogía, 342, 76-79.
Dewey, J. (2002). Democracia y educación. Madrid: Morata.
Díaz Aguado, Mª J. (2002). Por una cultura de la convivencia democrática. Revista
Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 44, 55-78.
Escudero, J.M.; González, Mª T. (2000). Por una escuela pública y democrática: valores
constitutivos, estructuras políticas y procesos de desarrollo (www.proyecto-atlántida.org)
Fernández de Castro, I., y Rogero, J. (2001). Escuela pública: democracia y poder. Madrid: Miño y
Dávila Editores.
Fernández Enguita, M. (2002). Yo, nosotros, todos. Cuadernos de Pedagogía, 317, 88-92.
Freire, P. (1997). A la sombra de este árbol. Barcelona: El Roure.
Fullan, M. (2002). Los nuevos significados del cambio en la educación. Barcelona: Octaedro.
Fullan, M., y Hargreaves, A. (1997). ¿Hay algo por lo que merezca la pena luchar en la escuela?
Sevilla: Movimiento Cooperativo de Educación Popular.
Galeano, E. (1998). Patas arriba. La escuela del mundo al revés. Madrid: Siglo XXI.
Gimeno Sacristán, J. (1998). ¿Qué es una escuela para la democracia?. Cuadernos de
Pedagogía, 275, 19-26.
Gimeno Sacristán, J. (2001). Educar y convivir en la cultura global. Madrid: Morata.
Gimeno Sacristán, J. (2001). El sentido de la escolarización obligatoria. Madrid: Morata.
Giroux, H. (1990). Los profesores como intelectuales. Barcelona: Paidós-MEC.
González, Mª T.; y Escudero, J. M. (2002). Materiales. Cuadernos de Pedagogía, 317, 76-81.
Goodman, J. (2000). Educación para una democracia crítica. Kikirikí, 55-56, 55-71.
Goodman, J. (2001). La educación democrática en la escuela. Sevilla: Movimiento Cooperativo de
Educación Popular.
Guarro Pallás, A. (2002). Currículum y democracia. Por un cambio de la cultura escolar.
Barcelona: Octaedro.
Guixot, V. (2003). Democracia, ciudadanía y educación. Una mirada crítica sobre la obra
pedagógica de John Dewey. Madrid: Biblioteca Nueva.
Gutmann, A. (2001). La educación democrática. Una teoría política de la educación. Barcelona:
Paidós.
Guzman, Mª D. (2000). Las revoluciones pendientes de la educación. Revista de Estudios del
Curriculum, 2, 279-286.
Hargreaves, A. (2003). Enseñar en la sociedad del conocimiento. Barcelona: Octaedro.
Hargreaves, A., y Fullan, M. (1997). ¿Hay algo por lo que mereza la pena luchar en la escuela?
Sevilla: Movimiento Cooperativo de Educación Popular.
Hernández García, J. (2001). La participación social y democrática en educación. Aula Abierta, 78,
59-79.
Hernández, F. (2002): La importancia de ser reconocido como sujeto. Cuadernos de Pedagogía,
319, 28-32.
Hernández, F., i Sancho, J. Mª (2002). Desafío, transgresión y riesgo. Cuadernos de Pedagogía,
319, 12-15.
Hernández, J. (2001). La participación social y democrática en educación. Aula Abierta, 78, 59-79.
Imbernon, F. (2002). Cinc ciutadanies per a una nova educació. Barcelona: Graó.
Jiménez, R. (2004). Inmigración, interculturalidad y currículum. La educación en una sociedad
multicultural. Sevilla: Publicaciones M.C.E.P.
Kaplan, A. (2000). Profesor y alumno: diseño de una relación democrática. Revista de Estudios del
Curriculum, 3 (1), 86-124.
Lara, L. (2002). Cuando el alumnado toma la palabra. Cuadernos de Pedagogía, 317, 14-19.
Martínez Bonafé, À. (coord.) (1999). Viure la democracia a l’escola. Eines per intervenir a l’aula i al
centre. Barcelona: Graó.
Martínez Bonafé, J. (coord.) (2003). Ciutadania, poder i educació. Barcelona: Graó.
Meirieu, Ph. (2001). La opción de educar. Ética y pedagogía. Barcelona: Octaedro.
Meirieu, Ph. (2004). En la escuela hoy. Barcelona: Octaedro.
Mir, C. (coord..) (2002). Cooperar en la escuela. La responsabilidad de educar para la democracia.
Barcelona: Graó.
Miralles, R. (2004). María Ángeles Llorente. Volver a empezar. Cuadernos de Pedagogía, 335, 4448.
Miralles, R. (2005). Entrevista… Edgar Morin. Repensar la reforma, reformar el pensamiento.
Cuadernos de Pedagogía, 342, 42-46.
Monogràfic titulat “Educar en el aula”, a Cuadernos de Pedagogía 325, juny 2003.
Monogràfic titulat “Otro mundo es posible”, a Cuadernos de Pedagogía 309 , gener 2002
Morduchowicz, R. (coord.) (2002). Comunicación, medios y educación. Un debate para la
educación en democracia. Barcelona: Octaedro.
Moreno, J.M.; y Luengo, F. (2002). Experiencias. Cuadernos de Pedagogía, 317, 61-75.
Morin: E. (2001). Los siete saberes necesarios para la educación del futuro. Barcelona: Paidós.
Murillo, F.J., y Muñoz-Repiso, M. (2002). La mejora de la escuela. Barcelona: Octaedro.
Onrubia, J. (2003). Las aulas como comunidades de aprendizaje. Kikirikí, 68, 37-46.
Ortega, R. y Del Rey, R. (2004). Construir la convivencia. Barcelona: Edebé.
Pérez Gómez, Á. (1998). La cultura escolar en la sociedad neoliberal. Madrid: Morata.
Pomar, M. (2001). El diálogo y la construcción compartida del saber. Barcelona: Octaedro.
Postman, N. (2000). El fin de la educación. Una nueva definición del valor en la escuela.
Barcelona: Octaedro.
Puig, J.Mª (1997). Com fomentar la participació a l’escola: proposta d’activitats. Barcelona: Graó.
Puig, J.Mª (2000). La escuela como comunidad democrática. Encuentros sobre Educación, 1, 167188.
Puig, J.Mª (2004). Pensar de nuevo la educación cívico-moral. Cuadernos de Pedagogía, 335, 8690.
Rizzi, R., y Campiglio, A. (1997). Cooperar en clase. Sevilla: Movimiento Cooperativo de
Educación Popular.
Santos Guerra, M.Á. (1995). Democracia escolar o el problema de la nieve frita. En AA.VV. V.,
Volver a pensar la educación. Vol. I Política, educación y sociedad. (pp. 128-141). Madrid:
Morata.
Santos Guerra, M.Á. (2000). La participación es un árbol. Padres y madres, desde la ciudadanía
hacen la escuela. Kikirikí, 55-56, 105-116.
Santos Guerra, M.Á. (2003). Aprender a convivir en la escuela. Madrid: Akal.
Santos Guerra, M.Á. (2003). Trampas en la educación: el discurso sobre la calidad. Ed. La
Muralla.
Sharan, Y., y Sharan, S. (2004). El desarrollo del aprendizaje cooperativo a través de la
investigación en grupo. Sevilla: MCEP.
Sotelo, I. (1995). Educación y democracia. En AA.VV. V., Volver a pensar la educación. Vol. I
Política, educación y sociedad. (pp. 34-59). Madrid: Morata.
Tormo, I. (2000). Pensar la democracia y la escuela. Kikirikí, 55-56, 37-41.
Trilla, J., i Puig, J.Mª (2003). El aula como espacio educativo. Cuadernos de Pedagogía, 325, 5255.
Unesco (1996). Informe Delors. La educación guarda un tesoro. Madrid: Santillana.
Wells, G. (Coord.) (2003). Acción, conversación y texto. Aprendizaje y enseñanza de la
investigación. Sevilla: MCEP.
Zufiaurre, B. (2000). Democracia, desarrollo y progreso: dificultades para el cambio curricular.
Kikirikí, 55-56, 84-96.