enllaç - sort actual

OPINIÓN
la Mañana
VIERNES 29 DE AGOSTO DE 2008
EDITORIAL
Solbes no baja
del burro
L
Pirineu i Aran és un despropòsit que
Catalunya no acceptaria de cap manera si restés diluïda en una regió que
agrupés diverses comunitats autònomes per obra i gràcia de l’Estat espanyol. Precisament, per aquest elemental exercici d’empatia, Catalunya hauria d’entendre les nostres raons: perquè volem el mateix que ella demana
a Espanya. Ni més ni menys.
L’Aran no vol renunciar a fer pedagogia política. Ans al contrari, en ple
debat per reformar la llei sobre el règim especial, es fa més necessari
que mai que Catalunya ens entengui
i alhora s’entengui per a si com a país plural i divers, també ella, internament. D’aquí també el propòsit d’exhibir l’exposició Aran, clavis regni com
“Som uns catalans i uns espanyols d’una terra girada
tota cap a França”. I entonant el seu crit, m’atreveixo
a reclamar: Reteniu-la amb
el cor i amb els braços i no
feu que tinguem motiu de
tornar a dir a la Generalitat
el que deia el diputat Nart al
president Macià el 1931 i el
que deien els comissionats
aranesos a la Generalitat de
l’any 1411: “Els aranesos
no han tingut mai altre Senyor que Déu”. Només espero que allò (la desafecció
vers Catalunya) que no ha guanyat una
pretesa teocràcia, no ho guanyi la democràcia federal.
Catalunya hauria d’entendre
les nostres raons perquè volem
el mateix que ella demana a
Espanya. Ni més ni menys
“Els aranesos no han tingut
mai altre Senyor que Déu”
una explicació didàctica del que vam
ser i volem ser. Torno a tenir presents
les paraules clarividents de Joan Nart:
LA OPINIÓN DE LOS LECTORES
afirmant orgullosament que
primer és espanyol que socialista, que primer votaria
a favor d’Espanya que dels
ideals o projectes socialistes
i es queda tan ample.
Si el ministre Corbacho
no ho pot superar, no passa res, que es canviï el carnet durant uns mesos i voti
a la vora del PSOE, però per
a la resta, és hora de trencar
aquesta opressió, controvèrsia i foment de la catalanofòbia instal·lada a les espanyes
i també a les files socialistes.
Només reafirmant-nos en la
nostra postura de FINANÇAMENT JUST i legítim (l’Estatut és una llei, aprovada i ratificada pels respectius parlaments, recordem-ho!) aconseguirem la dignitat i el respecte que mereixem i necessitem.
Catalans, també socialistes, per dignitat social, de
partit i de govern, us demano que utilitzeu la vostra força, la que us va donar el poble de Catalunya per defensar els justos interessos del
nostre país a l’hora de votar
els Pressupostos estatals del
2009. Estem governant junts
en ajuntaments, consells co-
marcals, diputacions i en la
pròpia Generalitat. Tots i totes hem pogut constatar i
patir les penúries econòmiques per tirar endavant projectes i serveis bàsics per al
nostres país. Cap altra “regió” europea suporta un dèficit fiscal com el nostre. No
podem perllongar i permetre
que continuï aquesta sagnia de precarietat i de limitacions pressupostàries que
ens fan perdre qualitat de vida, possibilitats de progrés
i de desenvolupament sostenible.
Josep Ramon Minguella
JUNEDA
✎ Por aquí no triunfa
el deporte pagado
por el Estado
Parece ser que la Federación española de Atletismo
es la que tiene el mayor presupuesto y la que ha obtenido peores resultados de los
Juegos. ¿Es culpa de su presidente? Sospecho que no.
El atletismo está en regresión
por estas latitudes. Son muchas las causas, entre otras,
la falta de interés por parte
de los clubs. ¿Dónde reside
✎ Olp, Via fora!!!
la fuerza del deporte español? En los clubs: fútbol, baloncesto, balonmano, tenis.
En este país no nos termina
de funcionar la iniciativa estatal, no hay cultura de lo público, a pesar de que las administraciones se empeñan
en ser protagonistas de casi todo.
Y se organizan grandes maratones, bicicletadas, verbenas y festivales de rock para lucimiento de los políticos,
con recursos públicos. Pero
se escatima el dinero a la iniciativa privada, a la que se le
considera insolidaria y amiga del lucro, aunque los resultados, con Nadal, Gasol
y comapañía los gozamos
todos.
Ocurre algo parecido en
otros campos, como el sanitario y el educativo, en este último cuando más empeoran los resultados, más
se regula y más se gasta en
centros públicos en detrimento de los privados, aunque los resultados no dejan
de recordarnos que aquí lo
público no da buenos resultados.
El passat dia 15, en el petit poble d’Olp –Pallars Sobirà– varem gaudir d’un fet
insòlit. Amb motiu dels 500
anys de la mort d’Hug Roger
III, darrer comte del Pallars,
es va rememorar “el setge”
que aquest llogarret va sofrir
durant la guerra del Pallars.
L’entusiasme de l’Assiciació
de veïns, el suport de
l’Ajuntament de Sort, i la
col·laboració d’Institucions
i de diverses entitats varen
fer possible una gran i bonica festa, amb la representació teatral de l’obra titulada:
Olp, Via fora!!!, i un nombrós
sopar de germanor. L’èxit,
l’assistència, la generositat
de tothom, tal volta amb sintonia i admiració per la tenacitat del avantpassats en les
lluites acarnissades, convertiren aquesta celebració en
una nit màgica e inoblidable.
Quan es pot evitar “posar
pals a les rodes” i la força de
l’entusiasme s’uneix amb la
bona avinença, els resultats
solen adquirir dimensions insospitables.
Jaume Ferreres Illa
Maria Canut
GIRONA
BARCELONA
a comparecencia del vicepresidente económico, Pedro Solbes, en el
Congreso para explicar la posición
del Gobierno respecto a la financiación de
Catalunya no da buenos augurios para un
desenlace feliz del conflicto generado entre
la Generalitat y el Gobierno central. Solbes
se mantuvo en la tesis de que la ausencia de
acuerdo en la fecha que establece el Estatut
no puede ser considerada “un incumplimiento” del Ejecutivo, dado que un acuerdo requiere la aquiescencia de las dos partes. El
argumento es maquiavélico y rompe con el
mayor de los cinismos el espíritu de los legisladores que aprobaron el nuevo Estatut
de Catalunya. En la mano del Gobierno estaba y está el establecimiento de la nueva financiación y la amenaza de Solbes de imponer su criterio si no se acepta la propuesta
gubernamental pronostica serios problemas
en las relaciones bilaterales y en el propio
Govern de la Generalitat. El hecho de que
los diputados del PSC no tomaran la palabra en el debate dice poco en favor de la unidad del frente catalán en este asunto. Quizá
sea mucho aventurar, pero un cisma del Tripartito no parece descabellado, y con él, un
precipitado adelanto de las elecciones catalanas tampoco.
En qué quedamos
E
l conseller Baltasar, el mismo que con
tanta vehemencia defendiera el trasvase del Segre en la cabecera como solución a
los problemas de agua de Barcelona, aseguró ayer que el proyecto está descartado para
siempre. La disparidad de criterios en los órganos del Govern es desconcertante. Desde
la Agència Catalana de l’Aigua decían hace
unos días justamente lo contrario. Después
se quejarán de su falta de credibilidad.
Fundada en 1938
Presidente: Emili Dalmau Torres
Consejero delegado:
Carles Dalmau Torres
Vicepresidente y consejero
editorial: Ramon Pedrós Martí
REDACCIÓN
Director general Publicaciones:
Josep Ramon Correal Mòdol
Director: Jordi Pérez Ansótegui
Áreas:
Información, Pedro Calvo Galarza,
Josep Jover Reig.
Diseño, Baldo Corderroure Rosell
Redactores Jefes:
Xavier Manau Encontra
Andrés Rodríguez García
Felicidad Pérez Martínez
Montserrat Torres i Sarri
Francesc Guillaumet i Pijuan
Secciones:
Deportes, Carles Tahull
Fotografía, Tony Alcántara
ADMINISTRACIÓN
Administración y Rec. Humanos:
Agustí Jiménez Mariné
PUBLICIDAD
Director Comercial: Francisco
Rodríguez López-Cepero
Jefe de Publicidad
Ramon Serrat Baiget
TALLERES
Preimpresión: Xavier Ortiz
Rotativas: Salvador Parramona
Cierre: Conchita Romeu
DIARI DE PONENT, SA.
Lleida. Polígono Industrial El Segre,
118. Código Postal 25191.
Apartado de Correos 11/ 25080.
Tel. 973-20 46 00
Fax (Administración y Publicidad)
973-20 16 46
Fax (Redacción) 973-20 58 10
Oficina Comercial: C/ Enric
Granados, 24. Tel. 973-24 13 99
Internet: www.lamanyana.cat
E-mail: lamanyana@lamanyana.cat
DEPÓSITO LEGAL: L-22-1971 CONTROL DE DIFUSIÓN OJD
5