Informació preinscripció Escola Art Dramàtic

EESSCCOOLLAA DD’’AARRTT DDRRAAMMÀÀTTIICC DD’’EEIIVVIISSSSAA
Curs
2012/2013
INFORMACIÓ I PREINSCRIPCIÓ:
Període de preinscripció: des de la publicació al diari de l’anunci
d’ampliació del termini fins al divendres 19 d’octubre, ambdós inclosos.
Lloc de preinscripció: Departament d’Educació, Cultura i Patrimoni del Consell
Insular d’Eivissa, segona planta (telèfon: 971195900 – ext. 1365, Carles; ext.
1470, Pilar).
Edat: L’edat mínima per formalitzar la preinscripció és de 16 anys, que hauran
d’estar complits a l’inici del curs.
Documentació necessària: S’ha d’adjuntar fotocòpia del DNI per certificar l’edat.
Cada candidat, en la preinscripció, haurà d’omplir una petita fitxa (vegeu
l’apèndix 1).
PUBLICACIÓ DE LA LLISTA D’ALUMNES:
La llista oficial d’alumnes admesos/es a l’Escola d’Art Dramàtic d’Eivissa es
publicarà, a través de la web i del tauler d’anuncis, a primera hora del dilluns
22 d’octubre; se’ls avisarà també telefònicament, ja que el termini de matrícula
serà molt curt.
Preu de la matrícula:
El preu de la matrícula és de 150 euros, que els alumnes hauran d’ingressar al
següent compte corrent:
La Caixa 2100 0056 19 0201015965 Indicar el nom i llinatges.
Si voleu, l’ingrés el podeu fer en dos terminis. El 60% al moment de fer la
matrícula i la resta (40%) dins la primera setmana del mes de febrer.
EESSCCOOLLAA DD’’AARRTT DDRRAAMMÀÀTTIICC DD’’EEIIVVIISSSSAA
Curs
2012/2013
TERMINI DE MATRÍCULA:
El termini de matrícula es tanca el dilluns 29 d’octubre. El termini del segon
pagament es tancarà el 10 de febrer.
INICI DE LES CLASSES:
Els professors faran una primera sessió de treball amb els alumnes el 22 i 23
d’octubre, encara que el termini de matrícula estigui obert i no s’hagi formalitzat
la matrícula. A partir del 29 d’octubre es demanarà el corresponent comprovant
bancari de l’ingrés.
HORARIS DE LES CLASSES:
dilluns, de 17.30 a 21.30 h
dimarts, de 17.30 a 21.30 h
EESSCCOOLLAA DD’’AARRTT DDRRAAMMÀÀTTIICC DD’’EEIIVVIISSSSAA
(Apèndix 1)
Sol·licitud d’inscripció a l’Escola d’Art Dramàtic del Consell d’Eivissa
Nom i cognoms:
DNI:
Edat:
Telèfon:
Correu electrònic:
Nivell d’estudis:
Experiència teatral prèvia (només contestar sí o no):
Eivissa,
Firmat,
de 2012
Curs
2012/2013
EESSCCOOLLAA DD’’AARRTT DDRRAAMMÀÀTTIICC DD’’EEIIVVIISSSSAA
Curs
2012/2013
(Apèndix 2)
Els alumnes de l’Escola d’Art Dramàtic han d’estudiar dos d’aquests textos, ja per a
les primeres classes; n’han de triar un en castellà i un altre en català:
ASTROV. En realidad, yo amo la vida. Pero esta vida rusa nuestra, provinciana y
vulgar, no puedo soportarla, la desprecio con todas las fuerzas de mi alma. En cuanto a
mi vida propia, personal, le juro que no hay absolutamente nada bueno en ella. Mire
usted: cuando va uno caminando de noche por un bosque y en cierto momento
vislumbra una lucecita a lo lejos, ya no se da cuenta del cansancio, de la oscuridad ni de
las ramas espinosas que le fustigan la cara… Yo trabajo, usted lo sabe, como nadie
trabaja en el distrito, el destino me maltrata sin cesar y, en ocasiones, padezco
horriblemente. Pero no vislumbro ninguna lucecilla a lo lejos.
El tío Vania, Chéjov
NINA. Por la dicha de ser escritora o actriz, yo soportaría el despego de mis allegados,
la pobreza, las decepciones; viviría en un desván y sólo comería pan de centeno;
padecería con la insatisfacción de mí misma, con mis imperfecciones… Pero, a cambio,
exigiría gozar de la fama… de una fama auténtica y clamorosa… Hasta me da vueltas la
cabeza… ¡Uf!...
La gaviota, Chéjov
LEONARDO. Callar y quemarse es el castigo más grande que nos podemos echar
encima. ¿De qué me sirvió a mí el orgullo y el no mirarte y el dejarte despierta noches y
noches? ¡De nada! ¡Sirvió para echarme fuego encima! Porque tú crees que el tiempo
cura y que las paredes tapan, y no es verdad, no es verdad. ¡Cuando las cosas llegan a
los centros, no hay quien las arranque!
Bodas de sangre, F. García Lorca
MADRE. Aquí quiero estar. Y tranquila. Ya todos están muertos. A media noche
dormiré, dormiré sin que ya me aterren la escopeta o el cuchillo. Otras madres se
asomarán a las ventanas, azotadas por la lluvia, para ver el rostro de sus hijos. Yo no.
EESSCCOOLLAA DD’’AARRTT DDRRAAMMÀÀTTIICC DD’’EEIIVVIISSSSAA
Curs
2012/2013
Yo haré con mi sueño una fría paloma de marfil que lleve camelias de escarcha sobre el
camposanto. Pero no; camposanto no, camposanto no: lecho de tierra, cama que los
cobija y los mece por el cielo. Quítate las manos de la cara. Hemos de pasar días
terribles. No quiero ver a nadie. La Tierra y yo. Mi llanto y yo. Y estas cuatro paredes.
¡Ay! ¡Ay!
Bodas de sangre, F. García Lorca
EL CLIENT. No estem sols, vostè i jo, ni perduts enmig del camp. Si em posés a cridar
cap a aquell costat, cap a aquella paret, allà dalt, cap al cel, veuria llums que s’encenen,
passos que s’acosten, auxili. Si és difícil de cridar tot sol, quan s’és més d’un és un
plaer. Vostè s’atreveix amb els homes abans que amb les dones, perquè té por del crit de
les dones, i suposa que qualsevol home trobarà indigne el fet de cridar; vostè confia en
la dignitat, la vanitat, el mutisme dels homes. Doncs ja la hi regalo, aquesta dignitat. Si
el que vol és fer-me mal, cridaré, xisclaré, demanaré auxili, li faré sentir totes les formes
que hi ha de cridar auxili, perquè me les sé totes.
En la solitud dels camps de cotó, Bernard-Marie Koltès
LA DAMA. Tiri, imbècil. No li donaré les claus. Ni que sigui perquè no pensi que sóc
una idiota. El meu marit em pren per una idiota, el meu fill em pren per una idiota, la
minyona em pren per una idiota, pot tirar, hi haurà una idiota menys. Però jo no li
donaré les claus. Pitjor per a vostè, perquè és un cotxe magnífic, els seients de cuir i el
tauler de grop de noguera. Pitjor per a vostè. Pari de fer tant escàndol. Miri: aquests
imbècils s’acostaran, faran comentaris, cridaran la policia. Miri: ja els cau la bava.
Adoren això. No suporto els comentaris d’aquesta gent. Tiri, vinga. No els vull sentir,
no vull sentir.
Roberto Zucco, Bernard-Marie Koltès
GALILEI. Senyor meu, massa, en tinc! Ensenyo, i ensenyo, i ¿quan puc estudiar? Home
de Déu, no sóc un setciències com els doctors de la Facultat de Filosofia. Sóc un totxo,
ja no entenc res de res. Per això em veig obligat a omplir els forats que hi ha en el meu
saber. I quan ho puc fer? Quan em puc dedicar a la investigació? Senyor, la meva
ciència encara té set de saber! Avui dia, dels grans problemes tan sols en tenim
hipòtesis, i nosaltres ens exigim poder-ne donar proves. I ¿com puc avançar si per
anivellar el pressupost em veig obligat a ensenyar a tots els caps de suro que poden
pagar, que les paral·leles es troben a l’infinit?
Galileo Galilei, Bertolt Brecht
COURAGE. Que et serveixi de lliçó, Kattrin. No t’enredis mai amb soldats. L’amor és
una potencia celestial, t’aviso. Però no et pensis que sigui flors i violes, ni per a aquelles
que no van amb l’exèrcit. Ell et dirà que vol besar la terra que els teus peus trepitgen –i
ara que en parlem, ja te’ls vas rentar, ahir? – però després seràs la seva criada. Pots estar
ben contenta de ser muda! Així no et contradiràs mai i no t’hauràs de mossegar la
llengua per haver dit la veritat.
La Courage i els seus fills, Bertold Brecht
EESSCCOOLLAA DD’’AARRTT DDRRAAMMÀÀTTIICC DD’’EEIIVVIISSSSAA
Curs
2012/2013