La bibliotecade Trinitat Vella

La revista del “Pla de Barris de Trinitat Vella”
és una publicació per a informar als veïns i veïnes
de Trinitat Vella sobre les actuacions i activitats
del Pla de Barris 2006-2010
número 8 | abril 2010
Pla d’Intervenció Integral de TRINITAT VELLA
www.bcn.cat/platrinitatvella
La biblioteca de Trinitat Vella
El pasado 23 de febrero
tuvo lugar la presentación
del proyecto de la nueva
biblioteca de Trinitat
Vella. Se trata de un
espacio de 1144 m2 y con
un fondo inicial de 7000
documentos.
ent
m
e
l
p
u
S
l
a
i
c
e
p
Es
erç
com
Avui parlem de
[+] Noticies
La futura biblioteca de Trinitat Vella
[+] Treball als barris
Llegan a su final los Planes de Ocupación 2009-2010
Treball als barris a Trinitat Vella
[+] Construir Trinitat
Més recursos per a joves a Trinitat Vella
Un Parc de Jocs
Xerrades de salut per a petita infància
[+] Trinitat participa
Suplement especial comerç
[+] Trinitat opina
¿Cómo te imaginas el gigante de Trinitat Vella?
[+] Gent del Barri
Entrevista a l’iman de la Mesquita
El edificio contará con cinco plantas: las dos
primeras, subterráneas, serán un aparcamiento
gestionado por B:SM -en el momento pertinente
se informará sobre los canales de acceso para
poder optar a las plazas que se oferten-. La
planta baja y, las dos superiores, formaran
parte de la biblioteca en sí. Ésta constará de
tres zonas: una de acogida y promoción, con
un espacio polivalente de unos 70m2; otra
infantil y la última de trabajo interno.
En julio de 2009 empezaron las obras del
aparcamiento y está previsto que para agosto
de 2010 se inicien las de la biblioteca. La fecha
aproximada de finalización de las obras es
junio de 2011 y la fecha de entrada en vigor
del servicio hacia octubre del mismo año.
Més recursos per
a joves a Trinitat Vella
La Trinitat Vella, segons dades del Pla d’equipaments juvenils de Barcelona (2008-2015)
compta amb 2566 joves d’entre 12 i 29 anys, més del 25 % de la població juvenil del Districte
de Sant Andreu. Com a serveis estables, el barri compta amb el Servei de Dinamització Juvenil
(un servei especialitzat a oferir suport i dinamitzar activitats per a joves), la Sala Jove (un
servei recreatiu que obre dos dies per setmana per a joves d’entre 12 i 16 anys), un Punt
d’Informació Juvenil que gestiona la Fundació Trinijove i, recentment, s’hi incorpora un nou
servei estable, l’Antena Infojove Trinitat Vella. Des de fa poc més de mig any un nou servei
per a joves ha obert les seves portes al Districte de Sant Andreu, el Punt d’Informació Juvenil
Garcilaso. Amb una Antena InfoJove al barri de la Trinitat Vella cada dimecres a la tarda.
El Punt d’Informació Juvenil Garcilaso vol oferir suport
i assessorament als joves per a què prenguin les seves
decisions amb més coneixement i seguretat.
El PIJ Garcilaso ofereix informació sobre les diferents
temàtiques susceptibles d’interès per als joves. Són aquestes:
ensenyament i formació (reglada i no reglada), treball,
habitatge, turisme, associacionisme, mobilitat, cooperació,
salut, lleure i cultura.
(ve de la pàgina anterior)
Més recursos per
a joves a Trinitat Vella
Si véns al Punt podràs trobar ordinadors amb connexió a Internet,
impressores per a les persones usuàries del PIJ, taulers d’anuncis
on es poden oferir o demanar coses, exposició de fulletons, cartells
i anuncis, un banc d’informació autoconsultable i publicacions
d’anuncis d’ocupació i revistes de l’àmbit juvenil.
Ja tenim activa la nostra pàgina web: www.pijgarcilaso.org. Visita’ns!
I també ens pots trobar al Facebook! Esperem poder donar resposta
als dubtes que ens pugueu plantejar. Fins aviat.
Gerard i Diana, Punt d’Informació Juvenil Garcilaso
I a més a més assessorament especialitzat en els temes acadèmics i laborals.
>> Assessoria acadèmica per ajudar els joves a decidir l’itinerari formatiu
més adient a les seves aptituds i interessos. Continguts, condicions d’accés,
sortides professionals.
>> Assessoria per a la recerca de feina per orientar els joves en el seu procés
d’inserció laboral. Com fer el currículum, trobar ofertes, autocandidatures.
>> Assessoria de drets i deures laborals per resoldre qualsevol mena de
dubte en relació amb el contracte, la nòmina, el conveni, altes i baixes, la
quitança.
>> Assessoria associativa per oferir informació a les associacions, grups i
joves sobre l’organització i la gestió de les entitats i els seus projectes (en
col·laboració amb el Viver de Projectes Juvenils del Centre Garcilaso).
Llegan a su final los
Planes de Ocupación
de 2009-2010
Los planes de empleo son programas destinados a promover
la contratación laboral de personas desempleadas para la
realización de actuaciones de carácter temporal y de interés
general y social. En Barcelona están gestionados desde
1986 por Barcelona Activa, la agencia de desarrollo local
del Ayuntamiento de Barcelona. Pueden ser beneficiarios/as
de los planes de empleo las personas inscritas en las oficinas
de empleo como demandantes de empleo no ocupadas, con
las prioridades que se determinen en la correspondiente
convocatoria.
Desde octubre de 2009 hemos tenido varios planes de ocupación,
entre ellos, una dinamizadora comercial con el encargo de seguir
trabajando campañas y actividades de soporte al comercio; una
monitora infantil, que, entre varios encargos, ha hecho posible la
creación de un Espacio de estimulación para la pequeña infancia
todos los viernes por la tarde; y un monitor deportivo que ha prestado
apoyo al Grupo de iniciación al deporte del CAP Via Barcino, además
de prestar refuerzo escolar a niños y niñas los martes y jueves por la
tarde en la Sala de Lectura del Centro cívico.
Un parc de Jocs
¡En abril, juegos
y juguetes mil!
En abril acabarán los seis meses de contrato y esperamos que la experiencia
les haya sido útil en su futuro laboral. Por otro lado, en enero se incorporaron
dos dinamizadoras de comunidades que, en colaboración con la Asociación de
Vecinos/as tienen el encargo de prestar ayuda a todas aquellas comunidades
de copropiedad que quieran constituirse legalmente. Les damos la bienvenida
y esperamos que muchos edificios se animen a hacerlo. Para más información
pueden acudir los martes, miércoles y jueves de 18 a 20h en el local de la
Asociación de Vecinos/as (c/Mare de Déu de Lorda 2-10).
Por segundo año consecutivo, desde el 10 de abril hasta el 31 de octubre,
se vuelve a abrir Un parc de jocs, todos los fines de semana y los días
festivos. Se trata de un proyecto de dinamización familiar del parque
en donde las familias pueden inscribir a todos los niños y niñas menores
de 12 años para disfrutar de los juegos y talleres que ofrece el servicio.
Cada fin de semana de 10 a 14 y de 15 a 17h y cada festivo de 10 a 15h
GRAN FIESTA
DE INAUGURACIÓN
Domingo 11 de abril a partir de las 11.00h
Animación y chocolatada.
Lugar de encuentro: Parc de la Trinitat
(junto al espacio de barbacoas)
(excepto el mes de agosto) el espacio contará con dos monitores y un
sin fin de actividades de forma totalmente gratuita. El lema: “Desfe’m el
nus i juguem al Parc!”.
Este año, como novedad, el proyecto estará gestionado por la Associació teatral
“La Jarra Azul”. Una entidad juvenil del barrio con amplia experiencia en temas
educativos y lúdicos.
Especial Suplement
comerç
ELS COMERÇOS DE
Guia d’entitats, serveis i comerços (publicada al 2007).
El suport a les Mostres de comerç al carrer
TRINITAT VELLA
(Castanyada i Festa Major).
El concurs de decoració dels aparadors de les
botigues (Nadal).
Hi han estat moltes les intervencions efectuades a la
Xerrades i formacions: sobre seguretat i
aparadorisme (2006-2010). Trinitat Vella a través dels programes de promoció del
comerç i de renovació de la imatge exterior del comerç.
Campanya “Jo també compro a Trinitat Vella” de
Es vol destacar algunes, totes elles amb el suport de
promoció de la bossa sostenible i de reducció del consum de
plàstic (octubre a desembre de 2009).
professionals contractats a través de Plans d’Ocupació i
Elaboració de fitxes de diagnosi paisatgística i
acompanyament en el procés de sol·licitud de
subvenció pel comerç a través de l’ Institut de Paisatge
de Treball als barris (Barcelona Activa), a més dels tècnics i tècniques del Pla d’Intervenció Integral Trinitat
Vella. Aquestes han estat les més rellevants:
Un estudi
integral sobre
els comerços de
TRINITAT
VELLA
Manuela Gil Gordillo,
Jocemara Gerónimo,
Carla Carracini.
Urbà i Qualitat de Vida (2009).
OBJECTE D’ESTUDI:
Durant el curs 2008-2009, des de el Pla d’Intervenció
Integral Trinitat Vella, es va efectuar una enquesta als
comerços de Trinitat Vella amb la finalitat d’extreure
un diagnòstic sobre la seva situació en base a diferents
aspectes. En aquest butlletí es pretén compartir algunes
de les conclusions de l’estudi: d’una banda les més
rellevants i, de l’altra, aquelles dades de caràcter públic.
S’han entrevistat un total de 72 comerços, un 41% sobre
el total de comerços al barri (174).Cal assenyalar que les
dades que apareixen ara publicades en aquest estudi
constitueixen una radiografia del moment actual ja que
el comerç és un ens canviant i, per tant, modificable.
En una primera fase es va començar per entrevistar
als comerços associats perquè era més fàcil poder-los
informar sobre l’objecte de l’enquesta i, per últim, a la
resta de comerços, prioritzant aquells que no acomplien
la normativa en matèria d’imatge exterior.
ASSOCIACIONISME:
Com es pot comprovar al gràfic 1, la gran majoria de comerciants
del barri estan associats. Cal destacar la tasca que s’ha fet des del
projecte de promoció del comerç per tal de captar a nous comerços
per l’Associació de comerciants de Trinitat Vella a través de les seves
campanyes.
En aquest sentit es van fer també dues mediacions d’urdú (en
la primera es va informar sobre la campanya de reformes i, en la
segona, es va informar del procediment a seguir en cas de robatori
i/o atracament) i una mediació en xinès, desplaçant-se a les diverses
botigues d’aquest col·lectiu per tal d’explicar-los la campanya.
El tema de l’adhesió a l’Associació de comerciants s’entén en positiu,
així com dels serveis i recursos que poden gaudir pel sol fet d’estar
afiliat. Els no associats responen a diferents causes: algunes són la
desconfiança, perquè existeix por a l’hora d’oferir dades personals,
o comercials i, d’altres, per la manca d’avantatges directes pel fet de
pertànyer a l’associació.
També cal destacar que els locutoris han creat una associació informal
amb l’objectiu d’establir uns preus mínims.
GRÀFIC 1
Socis enquetats
39%
61%
Socis no enquestats
Socis enquestats
GRÀFIC 2
Comerciants de Trinitat Vella que formen part de
l’Associació de Comerciants de TRINITAT VELLA
68%
32%
Associats
No associats
Especial Suplement
comerç
TIPUS D’ACTIVITAT COMERCIAL i UBICACIÓ
A Trinitat Vella predomina el petit comerç; la
gran majoria pertanyen a la restauració. També
hi predominen els locutoris i les perruqueries i,
en un segon nivell les botigues de moda, petits
supermercats i forns.
24
14
5 4
13
12
8
6
3
1 1 2 2 2 2
5
3
1 1
1 1
3
7 6
1 2
3 4 2
11
7
2
2 1 3 3 1 1 2
Carnisseries Xarcuteries
Carnisseries Halal
Fruites i Verdures
Forns
Alimentació
Menjar per Emportar
Peixateria
Adrogueries i Perfumeries
Animals
Autoescoles
Arts gràfiques i impremtes
Assegurances i Assessories
Automoció
Bancs i Caixes d'Estalvis
Bellesa i estètica
Bicicletes
Esport-Gimnàs
Expenedories
Ferreteries
Floristeries Plantes
Immobiliaries
Llibreries i Papereries
Joieries
Locutoris
Moda
Mobles i Objectes de decoració
Multipreus
Neteja
Reformes i reparacions construcció
Bars
Cafeteries/ Granges
Restaurants
Salut
Tintoreria
Viatges
Video, Ordinadors i Fotografia
Altres serveis i indústries
Merceria
Telefonia
Transports
2
GRÀFIC 3
Sectors comercials de Trinitat Vella
A Trinitat podem observar la predominança dels
carrers Mare de Déu de Lorda i Turó de la Trinitat
com a principals eixos comercials dins del barri. El
centre neuràlgic del Barri és la Plaça de la Trinitat. En
un segon terme, els carrers Finestrelles, Foradada i
Ausona també agrupen un nombre considerable de
comerços.
GRÀFIC 4
Ubicació del comerços (per carrers)
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
RÈGIM DE PROPIETAT DEL COMERÇ I TIPOLOGIA D’EMPRESA
Com es pot comprovar al gràfic 5, més del 60% són botigues en
règim de lloguer. El fet de no poder parlar directament amb els
titulars de les llicències ha fet que molt sovint els seus treballadors/
es no sabessin quina era la situació legal de l’establiment.
La gran majoria són petites empreses i amb clara predominança
d’un treballador o autònom. Cal remarcar que en els col·lectius
asiàtics moltes vegades hi ha parents col·laborant d’una manera
informal ja que la feina forma part de la vida quotidiana, com una
mena de treball familiar.
GRÀFIC 5
Situació inmobiliaria
dels comerços
63%
Lloger
Propietat
22%
GRÀFIC 6
Número de treballadors/es
7%
54%
Els de 2-4 treballadors són bàsicament empreses de serveis i
alimentació; i els de més de 4 estaríem parlant de restauració,
superfícies d’alimentació, etc.
1 treballador
2-4 treballadors
+ 4 treballadors
39%
EXPERIÈNCIA COMERCIAL AL BARRI
Curiosament els comerços de Trinitat Vella gaudeixen d’una llarga
trajectòria comercial. La gran majoria, a prop d’un 50%, són
comerços de més de 3 anys de vida i gairebé un 35% de més de
10 anys. Cal destacar el Forn Trinitat amb una vida comercial d’a
prop dels 100 anys. Aquest fet ha afavorit un comerç cohesionat,
amb una personalitat pròpia i una acceptable organització.
Com podem comprovar en el gràfic que segueix es tracta d’un
comerç estable. El 90% dels comerços enquestats estan en actiu
en front un 8% en situació irregular. Quant a l’establiment de
nous comerços no és significatiu, un 2%.
GRÀFIC 7
Experiència comercial al barri
35%
22%
1 any
1-3 anys
3-10anys
+ 10 anys
29%
14%
90%
2%
4%
4%
GRÀFIC 8
Situació establiments
comercials
En actiu
Tanqueln
En traspàs
Nova apertura
Especial Suplement
comerç
ADEQUACIÓ PAISATGÍSTICA
L’Associació de comerciants de Trinitat Vella va signar el passat 24
de febrer de 2009 un acord de col·laboració amb l’Ajuntament
de Barcelona (Districte de Sant Andreu i l’Institut de Paisatge
Urbà i Qualitat de Vida) per tal d’aconseguir fins a un 30%
subvencionable del cost total de les obres. Per a poder gaudir
d’aquests ajuts calia estar adherit al conveni i disposar de la fitxa
de diagnosi paisatgística, efectuada gratuïtament per l’Oficina del
Pla de Barris.
GRÀFIC 9
Idioma rètol
42%
36%
Els ajuts fan referència als següents conceptes:
> renovació imatge exterior (rètols, façana...)
> millora de les condicions higiènicosanitàries (banys, cuines...)
> insonorització de locals per activitats molestes pel soroll
> nstal·lació, ordenació i ubicació d’aparells d’aire condicionat.
L’objectiu principal: protegir, mantenir i millorar els valors
paisatgístics que constitueixen la imatge de Barcelona i controlar
l’ús ordenat i racional del paisatge urbà, com a instrument decisiu
per a la conservació de l’entorn. Per aquesta regulació existeix
l’Ordenança Municipal de Paisatge Urbà.
Quant a l’ idioma, hom sap que l’ Institut Català de Consum,
atenint-se a la normativa, obliga a la catalanitat del rètol, a banda
d’altres idiomes. En el cas de Trinitat Vella el percentatge de rètol
en català és elevat si considerem la quantitat de diferents col·lectius
de nouvinguts que existeixen.
Arrel d’aquesta campanya s’ha trobat que alguns comerciants
paquistanesos o xinesos, tot i no acomplir la normativa de Paisatge
Urbà quant al cartell, han optat espontàniament a canviar l’ idioma.
Existeix també un significatiu nombre de comerços sense cartell.
Recordem, però, que l’actual normativa no obliga als comerciants
a disposar de cartelleria pròpia.
Del Gràfic 10 podem observar que la majoria d’establiments
comercials (47%) tenen el seu rètol identificador a sobre de la
façana, en un plafó, la qual cosa no compleix la normativa vigent
que obliga a posar la retolació en lletres retallades. Un 7% té el
rètol a dins del buit arquitectònic i un 22% en l’actualitat no té
rètol ja que en successives inspeccions en no complir la normativa
els han tret i no els han tornat a posar.
Català
Castellà
Sense rètol
22%
GRÀFIC 10
Rètol identificador
Dins del buit arquitectònic
Sobre la facana
No té rètol
Rètol al tendal
Rètol bandera
1%
2%
65%
10%
22%
GRÀFIC 11
Compliment de la normativa
67%
11%
22%
No compleixen
Compleixen
No tenen
vianants quant a la sortida d’aire calent.
> sobre la façana (7%)
> a pla de terra (13%)
> extractors (4%)
• La gran majoria de comerços no disposen de tendal (79%) i,
dels que disposen, només la meitat compleix la normativa que
obliga a situar el tendal a dins del buit arquitectònic (11%).
En altre ordre d’elements, un 22% dels comerços tenen instal·lacions
vistes a sobre la façana. Quant a instal·lacions vistes cal dir que
les tuberes o d’altres tipus de conduccions no són aparentment
elements distorsionadors de la façana. En canvi, el cablejat de llum
o telefonia sí que representa un problema paisatgístic: molt sovint
estan desendreçats, penjats o descoberts. En la majoria dels casos
són competència de les companyies distribuïdores i aquestes no
prenen mesures per solucionar el tema. En qualsevol cas es tracta
d’un problema d’elements comuns i no només de responsabilitat
del comerç. Un 43% dels comerços tenen instal·lacions de cablejat
sobre el pla de façana.
• Només un petit percentatge de comerços disposen d’aire
condicionat (24%) i no compleixen normativa ja que o bé
estan sobre el pla de façana o bé es troben al terra però són
visibles paisatgísticament parlant. Aquests últims afecten als
Els elements d’il·luminació de les botigues, en el cas que n’hi hagi,
el 40% dels enquestats, no acompleixen la normativa. Es tracta
de focus de braç o fluorescents. En alguns casos no funcionen
correctament però continuen penjats.
També s’ha de fer esment encara que no aparegui a l’enquesta,
que hi ha un número significatiu d’establiments comercials que si
compleixen la normativa paisatgística.
A banda del rètol, existeixen també alguns altres elements a tenir
en compte que es poden resumir en aquests línies:
Especial Suplement
comerç
CONVIVÈNCIA I CIVISME
Des de l’1 de maig de 2009 l’Ajuntament de Barcelona ha efectuat
una campanya de via lliure i accessibilitat. Qualsevol element que
es posi a la via pública ha d’estar sotmès a la llicència municipal
d’ocupació. Això afecta a pisares, faristols, expositors, testos,
atraccions infantils, etc. En el cas de Trinitat Vella, la gran
majoria de comerços no fan ocupació (74%); un 16%, en canvi,
incompleixen l’ocupació de la via púbica. El 10% restant correspon
a terrasses de bars i restaurants: assenyalem, però, que en aquest
cas no s’han pogut tenir en compte tots els establiments perquè
en el moment de l’estudi era hivern.
La càrrega i descàrrega és un dels grans problemes del comerç
de Trinitat Vella degut a la seva orografia i disposició de carrers.
Com s’observa en el Gràfic 14 més de la meitat efectuen algun
tipus de càrrega o descàrrega. Aquests moviments els realitzen
els mateixos comerciants o bé els seus distribuïdors. La majoria
de càrregues es fan en matí o matí/tarda. Cal assenyalar que
en poques ocasions es fan servir les àrees senyalitzades perquè
estan ocupades per vehicles particulars. La descàrrega en qüestió
es realitza obstaculitzant la via pública. La Guàrdia Urbana està
assabentada d’aquest tema i està prenent mesures al respecte.
4%
74%
10%
No fan ocupació
Terrassa
Mercaderies
Altres elements
12%
65%
GRÀFIC 12
Ocupació via pública
GRÀFIC 13
Establiments que efectuen
càrrega i descàrrega
35%
Si
No
GRÀFIC 14
Horaris de la càrrega
i descàrrega
42%
28%
Matins
Tardes
Matins i tardes
29%
RECICLATGE I SOSTENIBILITAT
Els comerços són un reflectiment de que manca encara una cultura
de reciclatge. Les úniques excepcions són les farmàcies amb un
sistema que es diu Sigre respecte els medicaments caducats; a
més dels Condis que disposen d’un sistema de reciclatge propi
des de fa anys.
En aquesta línia s’ha efectuat la campanya “Jo també compro a
Trinitat Vella” de promoció de la bossa sostenible. S’han distribuït
2500 bosses entre 19 comerços. El 75% han optat per la fórmula
de regalar la bossa en compres superiors a 6€, un altre percentatge
(19%) les han venut a 50 cèntims. Com a fets destacables el 81%
dels comerços participants han reduït l’ús de la bossa de plàstic i
la meitat dels clients han tornat més d’una vegada amb la mateixa
bossa.
L’índex de satisfacció de la campanya ha estat elevat: el 56%
pensen que ha funcionat molt bé i un 38% que ha funcionat
GRÀFIC 15
Reciclatge
83%
17%
Si
No
parcialment. Ha agradat el disseny i estarien disposats a participar
en una nova campanya.
Es va aprofitar per fer unes preguntes quant a reciclatge i aquest
és el resultat obtingut:
> el 87% reciclen i separen la brossa al seu comerç.
> predomina la separació en aquest ordre: paper,plàstic,
rebuig i, en últim lloc, el vidre i l’orgànica.
ACCESSIBILITAT
Quant a l’accessibilitat dels establiments comercials de Trinitat
Vella ens trobem que a la majoria d’establiments no es pot accedir
amb facilitat (71%) i els obstacles que ens trobem més sovint són
els graons d’entrada ( 74%) . I és que segons han comentat alguns
comerciants a gairebé tots els comerços hi ha graons d’entrada
per a evitar l’entrada d’aigua quan plou, a causa de l’orografia
del terreny. Malgrat que la majoria d’establiments tenen algun
tipus de barrera hi ha un 18% sense.
GRÀFIC 17
Accessibilitat, Es pot accedir
amb facilitat al local
Si
No
78%
22%
29%
Si
No
GRÀFIC 19
Tipologia barreres arquitectóniques
d’entrada al local
3%
5%
74%
71%
GRÀFIC 18
Accessibilitat
Adaptació dels mostradors
18%
Graons
Escales
Amplada de pas
No hi ha barreres
TRINITAT OPINA [+]
¿Cómo te imaginas el
gigante de Trinitat Vella?
Andreu i Colometa
Dos de los gigantes de Sant Andreu
El grupo de gigantes de Sant Andreu data del año 1982, en que se la construyeron
los gigantes Andreu y Coloma, un campesino y una heredera que representan
el origen y la tradición agrícola de nuestro pueblo: pesan unos 45 kilos y tienen
una altura de 3,60 m.
Se reconstruyeron y bautizaron en la Fiesta Mayor del año 1995
El origen de los gigantes tiene su punto de partida en
las festividades del Corpus que se celebran en primavera.
Quizá por la necesidad de disfrutar de las fiestas en
muchos pueblos se construían muñecos de cartón, madera
o mimbre que año tras año se quemaban al finalizar las
mismas. Con los años y, aprovechando la consolidación de
esta fiesta, con todo lo que implicaba, los gremios, poco a
poco, se fueron añadiendo interviniendo en la construcción
de estos muñecos. Como su valor iba aumentando, ya que
se les ponían adornos, se cree que esto motivó que no se
quemaran anualmente y que perduraran hasta nuestros
días. (extraído de la web de la Germandat de Trabucaires, Geganters i
Grallers de Sant Andreu)
Sagrerina
La giganta de Sagrera
Se dice Sagrerina y es una campesina de casi 3 metros y 30 kilos de peso. Fue
bautizada en la Fiesta Mayor de 2003 con el objetivo de recuperar la identidad del
barrio ante los grandes acontecimientos que se aproximan con el interconnector
de transportes y la llegada del AVE.
Baronet
El gigante de Baró de Viver
En Baronet nació fruto de un proceso de participación del año 2002, impulsado
por la red de servicios del barrio. El diseño se hizo a partir de un concurso
de dibujo. Los niños del Casal Infantil hicieron su cabello, el grupo de corte y
confección elaboraron el vestido y la construcción integral estuvo a cargo de la
Asociación ED. Se trata de un gigante de más de 3 metros y 45Kg de peso.
Trinitat Vella
WANTED ¿Cómo te imaginas el gigante de Trinitat Vella?
Haznos llegar tus sugerencias a sdjuvenil@terra.es
Xerrades de salut
per a petita infància
Inscripción para participar en el “Pla de barris”
Nombre y apellidos: ........................................................................................
..................................................................................................................................
DNI / Pasaporte: ...................................................................................................
Dirección y código postal: .................................................................................
.....................................................................................................................................
.................................................................................................................
Teléfono: ...................................................................................................................
Correo electrónico: ...............................................................................................
Tot un seguit de xerrades per tenir cura i estar més informat sobre
la prevenció de malalties i accidents en l’àmbit de la petita infància
(de 12 fins a 3 anys).
Para formalizar la inscripción deben dirigirse al local de la Asociación
16 d’abril Divendres 17.00h Repàs sobre febre, traumatismes...
14 de maig Divendres 17.00h Accidents infantils en l’àmbit de la piscina, platja
11 de juny Divendres 17.00h Viure l’estiu amb salut!
entregar esta ficha de inscripción debidamente cumplimentada.
A càrrec del CAP Via Barcino.
Servei de guarderia trucant abans al 933457016.
Entrada gratuïta.
de Vecinos (c/ Mare de Déu de Lorda, 2; martes, miércoles y jueves
de 18 a 20h, Tel. 93 274 19 58) o al Centro Cívico Trinitat Vella (c/
Foradada, 36; de lunes a viernes de 9 a 21h, Tel. 93 345 70 16) y
Deseo inscribirme en el Plenario de barrio y recibir información del
Pla d’Intervenció Integral de Trinitat Vella 2006-2010.
>>>> Firma:
Si voleu participar en aquesta secció com a entrevistat
us podeu adreçar a platrinitatvella@bcn.cat.
GENT DEL BARRI [+]
Entrevista a l’imam de
la mesquita “La Paz”
La palabra imam (adaptada al castellano como imán) en el islam
significa más o menos literalmente “el que está delante”. Nos recibe
el Imán, junto a sus consejeros y miembros de la asociación: Omar,
Mohamed y Abdel, en la recién inaugurada mezquita de la calle Vinya
Llarga. Se llama Mohamed Bendrís Hadidi, nació en 1965 en Marruecos,
en la provincia de Larache. Lleva dicinueve años en Cataluña.
¿Cuál es su historia de vida? ¿Cómo llegó hasta Trinitat Vella?
Estudié en la Facultad Lengua árabe y religión, hice prácticas como profesor de
árabe durante dos años en una escuela y, en un viaje de turismo, vine a España
en 1991. No me dejaron marchar. En aquel momento había una falta expresa de
imanes y empecé en la Mezquita de El Prat de Llobregat en donde aún, todos los
viernes, oficio la oración del Viernes que se llama “Salatul-yum’a”. En español
significa, oración en congregación, porque en este día los musulmanes forman
una reunión o congregación en la mezquita. Actualmente combino mi función
en estas dos comunidades: los viernes en El Prat y el resto de días en Trinitat
Vella.
¿Qué requisitos se deben cumplir para ser imán?
Además de los estudios indicados es necesario tener gran sabiduría, un
conocimiento amplio del Islam. También capacidad de relación con los demás y
una buena convivencia.
¿Cómo se organizan para que las mujeres tengan su espacio en la
mezquita?
Según el Islam la mujer es muy sagrada. Es hermana, madre, esposa, hija… en
Mezquitas muy grandes como la de la Madrid (M-30) o las de Marruecos se
comparte el espacio durante la oración, pero en espacios separados.
¿Juntos pero no revueltos?
En el caso de Trinitat Vella, por falta de amplitud, nos organizamos en horarios
distintos.
¿El “Hiyab”, el hecho de cubrirse con un velo la mujer, es una obligación
o una recomendación?
Dios creó a la mujer de una forma honrosa. El “hiyab” es una forma de respeto
hacia Dios y hacia los demás. En ningún caso se trata de una obligación, igual
que ser musulmán.
¿Con qué palabras se puede resumir la religión islámica?
El Islam significa “paz”, convivencia, respeto e ir contra todo aquello que provoca
corrupción.
De izquierda a derecha: Omar Ighane, presidente; Mohamed Abdumí, vicepresidente,
Mohamed Bendrís, imán y Abdel Kader, tesorero.
¿Qué es necesario para ser musulmán?
Quererlo hacer de verdad, de corazón, no te obliga nadie: ni a casarte ni a
entrar en la religión. Y, por supuesto, estudiar el Corán.
¿Cómo es un día normal en la vida de un guía espiritual musulmán
en Trinidad?
Normal, solo que me toca hacer una serie de actividades especiales: los
viernes, conferencias, temas de educación… También doy clases en la
prisión para jóvenes de Granollers, antes ya lo hacía en la prisión de Trinitat
Vella. También tengo obligaciones como vicepresidente del Consell Islàmic
de Catalunya.
¿Qué peculiaridades tiene la comunidad islámica de Trinitat Vella?
Funciona mucho a nivel de barrio. Es una comunidad autónoma en donde
el imán es como una especie de “patriarca” solucionando problemas. Mucha
gente cuando te ve por la calle te plantea temas de convivencia… recibo
muchas quejas en la calles. También, como comunidad, nos preocupamos
mucho por la inmigración, intentamos ayudar e informar desde la mezquita
que, por cierto, está abierta para todos los ciudadanos.
¿Cómo ha sido su proceso de integración? Entendiendo la integración
como algo bidireccional.
No me ha costado. El Islam es integración. Necesariamente tenemos que
estar abiertos, dialogar, convivir, saludar, estar con los vecinos, haciendo
cosas que no te aíslan.
¿Y qué cosas buenas cree que puede aportar una comunidad islámica
a nuestro barrio?
El Islam es convivencia, es la verdad, la fidelidad, la buena conducta. El
Islam dice que hay que tratar hasta al animal bien. El musulmán de verdad,
respecto a las malas conductas, no tiene que vengarse. Hay que ser pacífico.
Hacemos el acto, nunca el contraacto.
................................................
Treball als barris
a Trinitat Vella
Des del mes de gener estan funcionant al barri programes específics per a l’assoliment
d’aquests objectius:
>> Programa d’assessorament per a l’ocupació i el desenvolupament econòmic del barri.
>> Dispositiu de suport a la inserció sociolaboral dirigit a joves de 16 a 25 anys que
compta amb una professional especialitzada que ofereix assessorament laboral
El programa engegat l’any 2008 per Barcelona Activa amb
personalitzat i formació competencial i professionalitzadora.
el suport del Servei d’Ocupació de Catalunya i el Fons Social
Europeu, al barri de Trinitat Vella, segueix treballant per >> Formació professionalitzadora: “Mediació comunitària en l’àmbit esportiu”. Curs de
oferir solucions de qualitat a les persones que es troben
350 hores que es duu a terme a la Fundació Trinijove.
en situació d’atur i, segueix donant suport a les entitats >> Programa de qualificació professional que comporta la contractació de 16 persones
i associacions per al seu desenvolupament futur i, amb la
del barri que estan a l’atur per a la rehabilitació d’un espai municipal com a centre
col·laboració del Districte i de la Fundació Trinijove.
obert per a nens desafavorits.
>> Programa de dinamització de les comunitats de propietaris que compta amb el
La informació de tots aquests programes la podeu trobar a:
Servei d’informació, desenvolupament local i ocupació
Centre Cívic Trinitat Vella, Tel. 93 345 70 16
Ref. Marga Gilabert
suport del Districte i de l’Associació de Veïns i Veïnes de Trinitat Vella.
>> Programa de mediació a través de l’aprenentatge d’eines informàtiques bàsiques.
Aquest programa es duu a terme amb la col·laboració de la FACCA.
>> Programa de dinamització esportiva amb col·laboració de la Fundació Trinijove.