Universitat de les Illes Balears Facultat de Filosofia i Lletres FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA II (1213) ESTUDIS : Filosofia DURADA : 2n quadrimestre NOMBRE DE CRÈDITS: 4 de teòrics/ 2 de pràctics PREREQUISITS PER CURSAR L’ASSIGNATURA : Filos. de la Ciència I IDIOMA EN QUÈ S’IMPARTEIX L’ASSIGNATURA: castellà IDENTIFICACIÓ DEL PROFESSOR Professor/a: Oliver Todt Edifici: Ramon Llull Despatx: BC05 (232) Telèfon: 97117-3025 E-mail: Oliver.Todt@uib.es Tutories: dimecres 10-12 1. INTRODUCCIÓ GENERAL A LA MATÈRIA I RECOMANACIONS DE CONEIXEMENTS PREVIS. El contingut d’aquesta assignatura és el denominat “gir historicista” en la filosofia de la ciència durant la segona meitat del segle XX. El nucli del programa és l’anàlisi de la dinàmica de la ciència realitzat per Th. Kuhn, però més a més s’estudiaran també altres autors. 2. OBJECTIUS GENERALS a. Teòrics: Coneixement del gir historicista en Filosofia de la Ciència i els seus principals autors b. Pràctics: Comprensió de la literatura especialitzada de l’àmbit de la Filosofia de la Ciència 3. ESTRUCTURA DELS CONTINGUTS DE L’ASSIGNATURA 1. Introducción: El giro historicista en la filosofía de la ciencia 2. Thomas Kuhn: La estructura de las revoluciones científicas • Paradigmas: significado y componentes; reglas; ciencia preparadigmática. • La ciencia normal: el trabajo científico “normal”, la función del dogma. • Las crisis: anomalías, descubrimientos y cambio teórico. • Las revoluciones: condiciones y naturaleza; persuasión y conversión, etc. • Cambio científico y progreso. • Autores relacionados: Fleck, Margolis, etc. 3. Imre Lakatos: La metodología de los programas de investigación científi- cos (PIC) • Los programas de investigación científica como unidad de análisis. • Las hipótesis ad-hoc, las anomalías y los experimentos cruciales. • La evaluación de los programas. • Las reconstrucciones racionales, historia interna y externa. 4. Paul Feyerabend: Tratado contra el método • La ciencia como empresa esencialmente anarquista: “todo sirve”. • La función de las hipótesis que contradigan teorías bien confirmadas. • El cambio científico: hipótesis ad-hoc, encubrimiento y persuasión. • Ciencia y mito; ciencia y sociedad. 4. METODOLOGIA DE TREBALL DE L’ASSIGNATURA a. Teòrica: classes magistrals i discussió en classe dels temes principals b. Pràctica: anàlisi i discussió de textos especialitzats 5. ELEMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ L’avaluació es durà a terme mitjançant un examen escrit. Voluntàriament, es podrà realitzar un treball d’ampliació d’un dels temes del programa, tutoritzat pel professor, amb l’objectiu de millorar, si s’escau, la nota de l’examen. 6. BIBLIOGRAFIA Bibliografia especialment recomanada (cinc referències com a màxim) Diéguez, A. (2005), Filosofía de la ciencia, Biblioteca Nueva [501DIE]. Echeverría, J. (1999), Introducción a la metodología de la ciencia, Cátedra [501ECH]. Feyerabend, P. (1981), Tratado contra el método – 1.ed, Tecnos [121FEY]. Kuhn, T. (1971), La estructura de las revoluciones científicas, FCE [501KUH]. Lakatos, I. (1982), La metodología de los programas de investigación científica, Alianza [001.4LAK]. Bibliografia general Echeverría, J. (1995), Filosofía de la ciencia, Akal [501ECH]. Feyerabend, P. (1989), Adiós a la razón, Tecnos [121FEY]. Fleck, L. (1986), La génesis y el desarrollo de un hecho científico, Alianza [digit.] González, W. (ed.) (2004), Análisis de Thomas Kuhn, Trotta [501ANA]. Kuhn, T. (1979), La función del dogma en la investigación científica, Cuadernos Teorema [501KUH]. Kuhn, T. (1983), Objetividad, juicios de valor y elección de teorías, en: T. Kuhn, La tensión esencial, Fondo de Cultura Económica [501KUH]. Kuhn, T. (1989), ¿Qué son las revoluciones científicas?, Paidós [501KUH]. Margolis, H. (1993), Paradigms and Barriers, U. Chicago Press [501MAR].