Estudia a la UIB - Universitat de les Illes Balears

Universitat de les
Illes Balears
Facultat de Filosofia i Lletres
FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA II (1213)
ESTUDIS : Filosofia
DURADA : 2n quadrimestre
NOMBRE DE CRÈDITS: 4 de teòrics/ 2 de pràctics
PREREQUISITS PER CURSAR L’ASSIGNATURA : Filos. de la Ciència I
IDIOMA EN QUÈ S’IMPARTEIX L’ASSIGNATURA: castellà
IDENTIFICACIÓ DEL PROFESSOR
Professor/a: Oliver Todt
Edifici: Ramon Llull
Despatx: BC05 (232)
Telèfon: 97117-3025
E-mail: Oliver.Todt@uib.es
Tutories: dimecres 10-12
1. INTRODUCCIÓ GENERAL A LA MATÈRIA I RECOMANACIONS DE
CONEIXEMENTS PREVIS.
El contingut d’aquesta assignatura és el denominat “gir historicista” en la
filosofia de la ciència durant la segona meitat del segle XX. El nucli del
programa és l’anàlisi de la dinàmica de la ciència realitzat per Th. Kuhn, però
més a més s’estudiaran també altres autors.
2. OBJECTIUS GENERALS
a. Teòrics: Coneixement del gir historicista en Filosofia de la Ciència i els seus
principals autors
b. Pràctics: Comprensió de la literatura especialitzada de l’àmbit de la Filosofia
de la Ciència
3. ESTRUCTURA DELS CONTINGUTS DE L’ASSIGNATURA
1. Introducción: El giro historicista en la filosofía de la ciencia
2. Thomas Kuhn: La estructura de las revoluciones científicas
• Paradigmas: significado y componentes; reglas; ciencia preparadigmática.
• La ciencia normal: el trabajo científico “normal”, la función del dogma.
• Las crisis: anomalías, descubrimientos y cambio teórico.
• Las revoluciones: condiciones y naturaleza; persuasión y conversión, etc.
• Cambio científico y progreso.
• Autores relacionados: Fleck, Margolis, etc.
3. Imre Lakatos: La metodología de los programas de investigación científi-
cos (PIC)
• Los programas de investigación científica como unidad de análisis.
• Las hipótesis ad-hoc, las anomalías y los experimentos cruciales.
• La evaluación de los programas.
• Las reconstrucciones racionales, historia interna y externa.
4. Paul Feyerabend: Tratado contra el método
• La ciencia como empresa esencialmente anarquista: “todo sirve”.
• La función de las hipótesis que contradigan teorías bien confirmadas.
• El cambio científico: hipótesis ad-hoc, encubrimiento y persuasión.
• Ciencia y mito; ciencia y sociedad.
4. METODOLOGIA DE TREBALL DE L’ASSIGNATURA
a. Teòrica: classes magistrals i discussió en classe dels temes principals
b. Pràctica: anàlisi i discussió de textos especialitzats
5. ELEMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
L’avaluació es durà a terme mitjançant un examen escrit. Voluntàriament, es podrà
realitzar un treball d’ampliació d’un dels temes del programa, tutoritzat pel
professor, amb l’objectiu de millorar, si s’escau, la nota de l’examen.
6. BIBLIOGRAFIA
Bibliografia especialment recomanada (cinc referències com a màxim)
Diéguez, A. (2005), Filosofía de la ciencia, Biblioteca Nueva [501DIE].
Echeverría, J. (1999), Introducción a la metodología de la ciencia, Cátedra
[501ECH].
Feyerabend, P. (1981), Tratado contra el método – 1.ed, Tecnos [121FEY].
Kuhn, T. (1971), La estructura de las revoluciones científicas, FCE [501KUH].
Lakatos, I. (1982), La metodología de los programas de investigación científica,
Alianza [001.4LAK].
Bibliografia general
Echeverría, J. (1995), Filosofía de la ciencia, Akal [501ECH].
Feyerabend, P. (1989), Adiós a la razón, Tecnos [121FEY].
Fleck, L. (1986), La génesis y el desarrollo de un hecho científico, Alianza [digit.]
González, W. (ed.) (2004), Análisis de Thomas Kuhn, Trotta [501ANA].
Kuhn, T. (1979), La función del dogma en la investigación científica, Cuadernos
Teorema [501KUH].
Kuhn, T. (1983), Objetividad, juicios de valor y elección de teorías, en: T. Kuhn,
La tensión esencial, Fondo de Cultura Económica [501KUH].
Kuhn, T. (1989), ¿Qué son las revoluciones científicas?, Paidós [501KUH].
Margolis, H. (1993), Paradigms and Barriers, U. Chicago Press [501MAR].