Zero a l'esquerra; Andreu Martín

TREBALL DEL LLIBRE ZERO A L'ESQUERRA
FITXA DEL LLIBRE:
AUTOR: Andreu Martín
TÍTOL: ZERO A L'ESQUERRA
EDITORIAL: L'Esparver
Edicions La Magrana (L'Esparver, 102)
LLOC I ANY D'EDICIÓ: Barcelona, 1995
Numero d'edició: 3a
Introducció
Zero a l'esquerra utilitza els elements canònics del gènere policíac (la trama, els personatges i l'ambientació)
com a referents per a una aventura detectivesca protagonitzada per dos adolescents l'Hèctor Serralada i el
Lluís Ramis que, enmig de heavies, policies i homes de negocis de mètodes dubtosos, intenten resoldre un cas
d'assassinat i, alhora, els dubtes i les contradiccions de les seves atribolades personalitats.
Argument
L'Hèctor Serralada i en Lluís Ramis eren companys d'escola. En molts aspectes eren ben diferents; l'Hèctor
era el setciències de la classe i tenia el futur encarrilat, mentre que en Lluís tenia poques ganes d'estudiar i en
el futur tenia pensat de treballar al garatge del seu pare, sense gaires més aspiracions. Tanmateix, compartien
una passió comuna (els cotxes), que alimentaven amb llargues converses en què es recreaven amb la
descripció minuciosa dels models dels seus somnis. D'altra banda, no tenien res més en comú cosa que feia
que quan no parlaven de cotxes es notessin molt distants, molt diferents.
En acabar l'escola, però, se separen, ja que cadascun enfila un nou camí. L'Hèctor inicia els seus estudis de
BUP, per entrar posteriorment a la universitat; el Lluís opta per cursar FP, per poder fer de mecànic en el taller
del seu pare i cobrar. No es van tornar a veure fins al cap de molts anys quan, a la impensada, l'Hèctor apareix
en el taller dels Ramis amb un flamant Peugeot 205 CTI vermell i una guapíssima morenassa d'ulls verds
transparents i aquosos. L'Hèctor sembla el mateix de sempre, però ja no és un setciències repel·lent. Ha deixat
els estudis i es dedica a fer de punxa a la discoteca Tesi, del Poblenou.
Després del retrobament entre els dos amics, uns dies més tard, dos fets sense relació aparent es produeixen
alhora. D'una banda, un heavi apareix mort al costat del cementiri del Poble Nou i els seus amics de la banda
acusen d'assassinat els responsables de seguretat de la discoteca Tesi. D'una altra, l'Hèctor desapareix. El Lluís
comença a investigar per esbrinar on és el seu amic i per resoldre el misteri i conèixer el paper de l'Hèctor en
tot aquest enrenou que ben aviat sortirà en els diaris.
La fugida de l'Hèctor planteja els dubtes i els conflictes d'una recerca personal, pròpia de l'adolescència, en
què els valors socials imperants entren en conflicte amb els valors personals. Ell és un nen ric que ho té tot,
però que, en realitat, se sent vulnerable davant del Lluís perquè, tot i que aquest no gaudeix d'una posició
social tan avantatjosa, és més madur que ell.
1
Personatges
L'Hèctor Serralada sembla tenir tots els asos a la mà. No només és fill d'un potentat, sinó que també és molt
bon estudiant. Sembla, doncs, predestinat a l'èxit, tant personal com professional, en la seva vida adulta. Però
darrere d'aquesta façana s'amaga la inseguretat del noi, que l'impossibilita per prendre cap tipus de decisió
entenimentada sobre la seva pròpia vida. Aquest sentiment li provoca, alhora, una gran enveja envers el seu
amic, el Lluís Ramis. A més a més, l'Hèctor està completament dominat pel seu pare, els consells del qual
segueix fil per randa, actitud que no li permet ni expressar les seves preferències ni prendre les seves pròpies
decisions.
El Lluís Ramis és fill d'un modest mecànic de cotxes. Estudia FP i el seu futur és sota el capot greixós d'un
cotxe, brut com un pal de galliner. Tot i que no és un triomfador, sap gaudir de la vida i sap prendre les seves
pròpies decisions de manera responsable. Manté una bona relació amb el seu pare, però sap mantenir−se'n a
una certa distància, perquè la fal·lera del seu progenitor de perseguir i conèixer la veritat no té fronteres i en fa
una persona molt absorbent.
Suggeriments didàctics
1. Alguns recursos editorials, com el disseny de la portada, les il·lustracions o el nom de la col·lecció,
anticipen les característiques principals de l'obra. En el cas de la novel·la policíaca aquests elements es
defineixen a partir d'alguns dels aspectes més recurrents del gènere. Per a elaborar−ne una primera definició,
és recomanable, doncs, analitzar els indicis externs d'una selecció de llibres feta pel professor o per la
professora.
2. L'Hèctor Serralada i el Lluís Ramis comparteixen la mateixa passió: els cotxes. Aquesta passió, conreada
durant la infantesa en llargues converses, es fa realitat quan compleixen divuit anys i aconsegueixen un
Peugeot 205 CTI i un Chevy, els models dels seus somnis. A partir de les descripcions de cotxes que
apareixen al llarg de l'obra, es pot plantejar un treball centrat en l'estudi d'aquest gènere textual. És
recomanable crear activitats que permetin diversificar l'objectiu comunicatiu i el punt de vista de les
descripcions, perquè els nois i les noies produeixin textos adequats a diferents situacions comunicatives.
3. Perquè els personatges resultin versemblants han d'estar caracteritzats adequadament. Així, per exemple,
cada personatge ha d'expressar−se amb el registre propi de la seva procedència social o de la seva edat. A
partir de l'anàlisi i de la valoració dels recursos emprats per caracteritzar el Lluís Ramis, s'elaboraran breus
diàlegs en què es reprodueixi l'argot característic dels joves.
4. El pare d'en Lluís és un ferm defensor de la franquesa. Pensa que l'única manera de consolidar una família
és eradicant−ne qualsevol secret. Està convençut que parlant es pot arreglar qualsevol cosa. Però aquest
desfici converteix els diàlegs amb el seu fill en una mena d'interrogatoris que es repeteixen de manera
recurrent, durant els quals el Lluís fa un recompte mental de les preguntes que haurà de respondre. A partir
d'alguna d'aquestes converses, per exemple la del capítol 5, es poden elaborar diàlegs que respectin la mateixa
estructura del model.
5. El senyor Serralada, el pare de l'Hèctor, pensa que cursar els estudis d'FP és com una mena de desgràcia
pròpia dels fracassats. Es tracta d'una opinió molt generalitzada que reflecteix el desprestigi social d'alguns
ensenyaments. Aquest component de la trama de la novel·la pot utilitzar−se per introduir un debat a classe
sobre quins són els valors o les prejudicis que desvirtuen algunes professions en la societat actual.
6. El sistema de relacions que qualsevol text manté amb altres textos de característiques semblants, anteriors o
coetanis, configuren el cànon del gènere literari. Després de la lectura de l'obra, és recomanable definir quines
són les característiques de la novel·la negra, per valorar−ne la reutilització a Zero a l'esquerra.
2
L'hector serralada i en Lluís Ramis van ser dos amics
3