vespres - Església Protestant Betel + Sant Pau

Últimes paraules
Un nuevo terremoto
(Alonso Ulloa Contreras)
Que se estremezca de nuevo nuestra tierra y que se caigan
estas estructuras de injusticia, corrupción y desigualdad.
Que se espanten los que viven cómodos con la pobreza de muchos
y que huyan de aquí los que la provocan.
Que retumbe y haga vibrar cada rincón de este país [de nuestra aldea global],
despertando a todos los que viven pasivamente,
alertando que un cambio se aproxima.
Que se estremezca nuestra tierra,
efecto de un despertar,
de un saber que no podemos seguir así,
efecto de atrevernos a buscar verdaderamente
el Reino de Dios [el otro mundo posible] y su justicia.
Que suenen las alarmas,
esas que gritan que las cosas no están bien,
que se hagan escuchar las voces de aquellos
a los que no se les dio permiso de hablar.
Que nuestra tierra se sacuda, nos sacuda
toda la desesperanza, apatía, dejadez
e indiferencia que hay en nosotros.
Que se estremezca la tierra y haga salir de nuevo a la gente.
Que se dé de nuevo albergue al necesitado,
que se le lleve alimento al que tiene hambre y que se busque
al desaparecido hasta por debajo de las piedras.
(En memoria de los muchos que lamentablemente han perdido la vida en un
desastre natural, en memoria de los miles que mueren a diario a causa de
gobiernos y sociedades injustas, corruptas y desiguales.)
Silenci
Cloenda
Pare Nostre
Silenci
VESPRES
Església Protestant de Sant Pau - Aragó, 51 - Barcelona
17 de octubre de 2015
Refugiats, migrants i pobres
Silenci
Iniciem les vespres en silenci
Càntics
La terra Canta al creador.
Apreciar el vostre amor. J.S. Bach Coral Cantata 180. (instrumental)
Ets la vida
Lectures
1
Fugint de la violència dels poderosos
(Mt. 2,13-15)
Així que ells van ser fora, un àngel del Senyor s’aparegué en somnis a
Josep i li digué: “Lleva’t, pren l’infant amb la seva mare i fuig cap a Egipte,
i queda-t’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà l’infant per
matar-lo.” Aleshores ell es llevà, quan encara era de nit, prengué l’infant
amb la seva mare i se n’anà a Egipte; i s’hi va quedar fins a la mort
d’Herodes. Així es complia el que havia anunciat el Senyor per mitjà del
profeta: D’Egipte vaig cridar el meu fill.tots som iguals llavors i tots venim
del mateix punt i anem cap a un mateix destí tot i rodar per diferents
camins.
Silenci
2
Corrandes d’exili
(Pere Quart)
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir res...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra plena.
L’estimada m’acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).
Perquè ens perdoni la guerra,
que l’ensagna, que l’esguerra.
Abans de passar la ratlla,
m’ajec i beso la terra
i l’acarona amb l’espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l’altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sense vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d’enyorança
ans d’enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallés no hi ha res.»
Que els pins cenyeixin la cala,
l’ermita dalt del pujol;
i a la plana un tenderol
que batega com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita,
i una pàtria tan petita
que la somio completa.
Silenci
3
Migrants per causa de la fam
(Gn. 41,53-42,3)
Els set anys d’abundor que hi hagué a l’Egipte es van acabar,
i van començar a venir els set anys de fam que va predir Josep. La fam
s’estengué per tots els pobles, mentre que en tot el país d’Egipte no
hi mancava el pa. La fam també va arribar al país d’Egipte, i el poble
reclamava a crits els aliments al faraó. Aleshores Josep va obrir tots
els graners i va posar el blat a l’abast de tots els egipcis, perquè la fam
s’havia agreujat per tota la terra d’Egipte. També d’arreu del món venien
a l’Egipte a comprar blat a Josep, perquè la fam s’agreujava per tots els
països.
Quan Jacob va saber que hi ha- via blat a l’Egipte, digué als seus fills:
“Què feu parats? He sabut que hi ha blat a l’Egipte. Baixeu allà, doncs,
i compreu gra per a nosaltres, a fi que puguem viure i no ens morim.”
Llavors els deu germans de Josep van baixar a l’Egipte per proveir-se de
blat.
Silenci
Càntic
Deu Mare