lOMoARcPSD|3273566 29.1. Farmacologia de la histamina: anti-histamínics Farmacología General (Universitat de Lleida) StuDocu no está patrocinado ni avalado por ningún colegio o universidad. Descargado por frankie rodriguez (frankie_fran@hotmail.com) lOMoARcPSD|3273566 UNYBOOK http://unybook.com/perfil/marepean Usuari: marepean Com s’ha comentat, la farmacologia agonista histamínica és inútil. La farmacologia útil és l’antagonista, és a dir, els antihistamínics H1. Són agonistes inversos i no antagonistes competitius del receptor H1. Farmacognòsia (FG) Són d’origen essencialment sintètic. Es disposen de molts fàrmacs comercials amb aquesta acció que es classifiquen en grups per dos criteris: en funció de la seva capacitat de travessar o no la BHE i l’estructura química: -­‐ Sedants: de primera generació, passen la BHE i, per tant, tenen efectes sedants. o Alquilamines (X=C): § o o Clorfeniramina Etanolamines (X= C-­‐O): § Difenhidramina § Dimenhidrinat (Biodramina®) Etilendiamines (X=N): són fàrmacs també atropínics. El vertigen normalment s’associa a un quadre vagal intens. Com són atropínics, es bloqueja el quadre vagal a més del reflex de vertigen. Són el tractament de preferència per a la cinetosi (mareig). o Fenotiazines: a partir d’aquests es sintetitzaren els fàrmacs de referència per al tractament de l’esquizofrènia. És important saber que reaccionen amb els raigs UV fent taques a la pell. § o Prometazina (Fenergan®) Piperazines: són també antagonistes de Ca2+. Permet tractar vertígens en gent d’edat avançada. La irrigació de l’oïda interna és molt dependent de les artèries vertebrals i s’associa a pèrdues d’equilibri. § -­‐ Flunarizina No sedants: de segona generació, no passen la BHE aconseguint eliminar l’efecte dolent de la somnolència. -­‐ o Cetirizina o Ebastina Anti-­‐5HT: anti-­‐serotoninèrgics, útils a nivell tòpic o local davant les picades d’insectes com d’abella o escorpí que injecten verins rics en serotonina. Descargado por frankie rodriguez (frankie_fran@hotmail.com) lOMoARcPSD|3273566 UNYBOOK http://unybook.com/perfil/marepean o Ciproheptadina o Pizotifen Usuari: marepean Farmacocinètica (FK) -­‐ Absorció: la biodisponibilitat per via oral és bona. Per les seves indicacions, la forma habitual d’administració d’aquests fàrmacs és per via oral o tòpica (pomades, col·liris...). -­‐ Distribució: un fet important que els permet classificar i agrupar és el pas de la BHE. -­‐ Metabolisme: tan diversa com els grups, però en general és hepàtica. Alguns poden ser inductors de la fracció microsomal i donar interaccions medicamentoses. La seva vida mitjana té una gran variabilitat, en alguns casos és suficient per a permetre la monodosi diària. Ex: difenhidramina 7h, prometazina 12h, clorfeniramina 24h... -­‐ Excreció: tan diversa com diversos són els grups. Farmacodinàmia (FD) -­‐ Mecanisme d’acció: clàssicament s’havia considerat antagonistes competitius del receptor H1 de la histamina. La caracterització molecular del receptor H1 ha fet observar que, de fet, són agonistes inversos. Per exemple: o Etanolamines: són antagonistes del receptor colinèrgic muscarínic. o Ciproheptadina: és antagonista de la serotonina. o Fenotiazines: són antidopaminèrgiques. No són les mateixes que les neurolèptiques tot i estar emparentades en estructura química i propietats farmacològiques. -­‐ Efectes: Descargado por frankie rodriguez (frankie_fran@hotmail.com) lOMoARcPSD|3273566 UNYBOOK http://unybook.com/perfil/marepean o Usuari: marepean Antial·lèrgic: la histamina és la substància alliberada pels mastòcits en la reacció al·lèrgica i responsable dels aspectes inflamatoris més aguts de l’al·lèrgia: vasodilatació, edema, pruïja... o Antivertiginós i antiemètic: són efectes sobre el SNC, en els que hi participen de forma important els efectes antidopaminèrgics i antimuscarínics. o Sedació, somnolència i fatiga: són efectes sobre el SNC que limiten severament la utilització d’aquests fàrmacs. S’aconsella no conduir ni fer activitats perilloses que requereixin atenció. Es deteriora notablement el rendiment intel·lectual i esportiu. Per a evitar aquests problemes es van desenvolupar els antihistamínics de segona generació, que manquen d’aquests efectes secundaris. o Excitació: és un efecte al SNC, invers a l’anterior i només present al grup de les alquilamines. o Trastorns gastrointestinals: que es redueixen si s’administren amb els àpats. o Antimuscarínics: boca seca, taquicàrdia, risc d’arítmies... o Teratogènics: no es poden administrar en dones gestants. Farmacoteràpia (FT) Estan indicats en: -­‐ Reaccions al·lèrgiques lleus: rinitis estacional, conjuntivitis estacional, urticària, dermatitis atòpica i de contacte, picadures d’insectes i reaccions medicamentoses caracteritzades per picor i urticària. Disposem de formulacions tòpiques d’antihistamínics H1 i si és precís donarem antihistamínics H1 de segona generació per via oral. -­‐ Coadjuvants en reaccions al·lèrgiques greus: la forma més severa és el xoc anafilàctic, en aquest cas són insuficients i són merament coadjuvants. El tractament requereix els antiinflamatoris més potents, és a dir, els glucocorticoides que són addicionalment immunosupressors i antidegranulants dels mastòcits. Una altra situació és l’asma al·lèrgica. -­‐ Cinetosi: és el mareig associat als moviments. A l’igual que en els quadres vertiginosos s’hi associa una marcada resposta vagal, per tant, requerim antihistamínics H1 de primera generació que arribin al SNC, administrats per via oral i, a poder ser, amb efectes anti-­‐muscarínics. Ex: etanolamines i fenotiazines. Descargado por frankie rodriguez (frankie_fran@hotmail.com) lOMoARcPSD|3273566 UNYBOOK http://unybook.com/perfil/marepean -­‐ Usuari: marepean Vertígens: associats a trastorns circulatoris de l’oïda interna, freqüents en gen gran. La flunarizina del grup de les piperazines presenta associat uns efectes antagonistes del calci (vasodilatador i neuroprotector) que la fa molt adient per al tractament del vertigen. Estan contraindicats en: -­‐ Antihistamínics de segona generació: alguns com l’astemizol o terfenadina han estat retirats del mercat per un efecte inesperat sobre el cor, l’allargament de l’interval QT i ser aritmògens. S’han d’administrar amb molta precaució en pacients cardiòpates i evitar la sobredosis en pacients amb insuficiència hepàtica o renal. -­‐ Fenotiazines: com hem introduït, fan fotodermosi (taques irreversibles a la pell..) per acció de la radiació UV. Es desaconsella prendre el sol tan en aplicació tòpica com sistèmica. Descargado por frankie rodriguez (frankie_fran@hotmail.com)
