Examen de desembre de 2005
Anuncio
Informàtica Aplicada a la Traducció 29 de novembre de 2005 Examen final (120 min.) Instruccions: No podeu consultar cap material ni parlar amb ningú. Poseu les vostres dades en el full de respostes de lectura òptica que se us entregarà. Aquest és el full que entregareu quan acabeu. Elegiu en cada pregunta l’opció que cregueu correcta, i marqueu-la com s’indica en el full de respostes. Els fulls de preguntes els podeu marcar i conservar per a autoavaluarvos (al final de l’examen se us passarà una plantilla amb les respostes correctes). Teniu 120 min. per a fer l’examen. L’examen es considera superat si la puntuació 1 puntuació = 10 × (encerts − errors)/62 2 és superior a 5,0 (és a dir, si contestant-les totes se n’han encertat 42 preguntes). Deixar preguntes en blanc és estadı́sticament equivalent a respondre-les a l’atzar; dit d’una altra manera: les respostes en blanc no resten punts ni en sumen. Si teniu algun dubte, alceu la mà i un professor anirà a atendre-us. Preguntes 1. 2. 3. Digueu quina d’aquests tres termes no designa un programari (software): a) El navegador d’Internet b) El processador central c) El sistema operatiu Un fitxer no ho és si no té. . . a) . . . dades. b) . . . nom. c) . . . text. Poden dos fitxers que resideixen en dos directoris diferents (dues carpetes diferents) tenir el mateix nom? a) No. 1 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. b) Només si el contingut està codificat usant un joc de caràcters diferent. c) Sı́. Quantes combinacions diferents es poden fer amb 3 bits? a) 3 b) 6 c) 8 Com sap un programa (per exemple, un processador de textos) que la persona usuària ha fet clic amb el ratolı́ dins de l’àrea d’una de les finestres que està gestionant el programa? a) Perquè això modifica una de les instruccions del programa. b) Perquè el programa té instruccions que controlen el ratolı́. c) Perquè l’informa el sistema operatiu. Quina d’aquestes classes de memòria és més ràpida? a) Els CD-ROM b) Els discos durs. c) Les memòries RAM Quants kB hi ha en un GB? a) 1 024 b) 1 048 576 c) 1 073 741 824 Quina d’aquestes tres afirmacions és falsa? a) Si una carpeta (o directori) conté subcarpetes no pot contenir documents; els documents han d’anar dins de les subcarpetes. b) Un fitxer pot contenir les instruccions d’un programa executable. c) Una carpeta (o directori) anomenada protocol pot contenir en el seu interior una subcarpeta (o subdirectori) anomenada protocol. Un ordinador en el qual la freqüència del rellotge és 2 GHz a) . . . executa centenars o potser milers de milions d’instruccions per segon. b) . . . té el doble de memòria que un de 1 GHz. c) . . . és antic, tı́pic de 1992 o 1993. Quanta memòria es necessita per a guardar una imatge amb resolució 768×1024 punts i amb 256 colors per punt? a) 24 MB b) 768 kB 2 c) 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 96 kB Si la velocitat de la connexió ADSL és de 2 Mb/s quant tardarà com a mı́nim a baixar un arxiu de 2 MB? a) 0,125 segons. b) 1 segon. c) 8 segons. Quina d’aquestes quantitats de memòria RAM és més tı́pica d’un ordinador de l’any 2005? a) 128 GB b) 1 GB c) 64 MB Com es diu el joc de caràcters estàndard universal, el que assigna un número de codi diferent i únic a cada un dels caràcters de cada una de les llengües del món? a) ISO-8859-1 b) Unicode c) XML Un document XML invàlid segons una DTD pot estar ben format? a) Depén de la DTD. b) No, mai. c) Sı́. Com es diu normalment l’arxiu que entrega un servidor d’Internet en resposta a una adreça (URI) que especifica un directori però no el fitxer concret? a) http:// b) www c) index.html o index.htm Amb quin d’aquests tres programes no es poden editar pàgines web escrites en HTML? a) Amb el bloc de notes (notepad). b) Amb el navegador Mozilla Firefox. c) Amb el redactor (composer) de Mozilla En HTML, l’element <title>...</title>. . . a) va dins de l’element <body>...</body>. b) va dins de l’element <head>...</head>. c) va dins de l’element <h1>...</h1>. 3 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. En HTML, com fem una llista numerada? a) Cada element de la llista va en un <li>...</li> i tots van embolicats en un element <ol>...</ol> b) Cada element de la llista va en un <a>...</a> i tots van embolicats en un element <nl>...</nl> c) Cada element de la llista va en un <li>...</li> i tots van embolicats en un element <ul>...</ul> Què especifica l’atribut alt de l’element img a) El nom o l’URI del fitxer que conté la imatge. b) L’element img no té cap atribut alt. c) Un text que descriu la imatge, per a les situacions de navegació en les quals l’usuari no pot veure la imatge. Els navegadors (Mozilla, Internet Explorer, etc.) tenen regles implı́cites per a regular la presentació dels elements d’HTML, però no per als elements XML. Com es fa per a regular la presentació d’aquests últims? a) Associant al document XML un full d’estil a través de la instrucció de processament <?xml-stylesheet ...> b) Associant al document XML una DTD a través de la etiqueta <!DOCTYPE ...> c) Associant un element HTML a cada element XML. Si el número IP de l’ordinador amb nom soci.al.ist.es és 203.12.2.22, quin d’aquests números IP és més esperable que corresponga a l’ordinador amb nom nacion.al.ist.es? a) 203.12.2.21 b) 203.13.2.22 c) 210.12.2.22 Pot passar que si enviem correu electrònic a una única adreça aquest missatge siga rebut per més d’una persona? a) No. Cada adreça representa una única persona usuària. b) Sı́, quan l’adreça és l’URL d’una pàgina web pública. c) Sı́, quan l’adreça és l’àlies d’una llista de distribució. Què és RTF? a) És el format d’intercanvi de les memòries de traducció. b) És el llenguatge en el que estan formatades les pàgines web. c) És un llenguatge o format per a l’intercanvi de documents entre processadors de text. Quina d’aquestes és una velocitat tı́pica d’una connexió ADSL? a) 1 Gb/s 4 25. 26. 27. 28. 29. 30. b) 1 kb/s c) 1 Mb/s Es pot usar una única codificació d’1 octet (byte) per caràcter per a tots els sistemes d’escriptura alfabètics d’Europa? a) No. Cal agrupar-los per grup d’idiomes, de manera que cada grup d’idiomes usa codis diferents per a tots els caràcters. b) No. Cal agrupar-los per grups d’idiomes, de manera que cada grup d’idiomes usa codis diferents per als caràcters que no existeixen en anglés. c) Sı́ Les etiquetes que especifiquen l’estructura i la presentació dels documents HTML són. . . a) . . . codis binaris que no es poden interpretar com a caràcters. b) . . . les que indique el full d’estil. c) . . . seqüències especials de caràcters. En l’URI http://www.xx.yy/zz.html, quin és el nom de l’ordinador que ens serveix el document HTML? a) xx.yy b) www.xx.yy c) xx.yy/zz En OpenOffice.org, podem numerar automàticament els tı́tols de les seccions d’un document amb un numeral, els tı́tols de les subseccions amb dos numerals, etc.? a) No. Cal posar el número a mà a cada secció. b) Sı́, anant al menú Eines, opció Numeració de capı́tols, i configurant allà l’estil de numeració. c) Sı́. Llançant l’estilista (menú Format, opció Estilista i seleccionant la pestanya dels estils de numeració. En OpenOffice.org, es poden crear estils nous de caràcter per a invocarlos després pel seu nom? a) No. Només es poden crear nous estils de caràcter. b) No. Només es poden modificar o configurar els existents. c) Sı́. Com es fa per a presentar un mateix document amb més d’un estil diferent i a través de diversos mitjans? a) No es pot fer. b) Separant, d’una banda, l’estructuració del contingut del document, i d’una altra banda, els mecanismes de presentació del document. 5 c) 31. 32. 33. 34. 35. 36. Usant una DTD diferent per a cada presentació o mitjà. Si en una DTD trobem la regla <!ELEMENT a (b+,c,d*)>, quina d’aquestes tres situacions no és vàlida d’acord amb aquesta DTD? a) <a><c></c><d></d><d></d></a> b) <a><b></b><c></c></a> c) <a><b></b><c></c><d></d></a> Un arxiu de text d’un idioma d’Europa occidental ocupa 4560 octets. Quina d’aquestes situacions és impossible? a) L’arxiu usa la codificació ISO-8859 i té 4560 caràcters. b) L’arxiu usa la codificació Unicode UTF-8 i té 3800 caràcters. c) L’arxiu usa una codificació ISO-8859 i té 3800 caràcters. En una empresa, el fitxer de proveı̈dors està ordenat pel CIF del proveı̈dor. Si l’empresa té 222 proveı̈dors diferents, quantes consultes fa, com a màxim, el gestor de base de dades, per a buscar un proveı̈dor pel seu CIF? a) 111 b) 222 c) 8 Poden les fitxes d’una base de dades terminològica estar ordenades per termes en més d’un idioma? a) No, perquè això comportaria necessàriament tenir una còpia de cada fitxa per cada idioma i es violaria la regla d’una fitxa per concepte. b) No, perquè les bases de dades terminològiques estan ordenades per conceptes. c) Sı́, usant un ı́ndex per a cada idioma. En una base de dades lèxica o terminològica, pot haver-hi dues fitxes diferents que tinguen exactament la mateixa forma per al terme en un idioma concret? a) No: això causaria una inconsistència en la base de dades que la faria inservible. b) No: cada fitxa correspon a un terme. c) Sı́, si fan referència a conceptes diferents. Els manuals d’una empresa es tradueixen automàticament a quatre idiomes. On es pot esperar que una hora d’intervenció humana (edició) tinga més impacte sobre el cost final de la traducció? a) En l’edició dels textos originals. b) En l’edició dels textos traduı̈ts en brut. c) És igual intervenir abans que després. 6 37. 38. 39. 40. 41. 42. Com es pot evitar fer sempre les mateixes operacions d’edició sobre els textos originals abans de la traducció automàtica? a) Interactuant amb el sistema de traducció automàtica durant la traducció. b) Modificant el comportament dels autors perquè escriguen de manera que es reduı̈squen les intervencions sobre els textos originals. c) No es pot evitar. La postedició en major o menor grau és sempre inevitable. Quan l’alumnat no valencianoparlant de l’assignatura d’IAT usa el sistema de traducció automàtica interNOSTRUM per a veure en espanyol aproximat el web de l’assignatura (que està en català), es tracta d’una aplicació . . . a) . . . d’assimilació. b) . . . de disseminació. c) . . . de preedició. Un sistema de traducció automàtica costa 0,02 euros per mot traduı̈t i produeix un 10 % de mots erronis. El preu de la postedició és 0,20 euros per mot. Els traductors professionals ens cobren 0,10 euros per mot traduı̈t. Hem de traduir un text de 5.000 mots. En la situació TH, s’usa la traducció humana; en la situació TAP, la traducció automàtica seguida de postedició. Quin és més econòmic? a) La TAP costa menys de la meitat que la TH. b) La TAP és més econòmica, però s’estalvien menys de 100 euros respecte de la TH. c) La TH és més econòmica que la TAP. El mot espanyol explotar té almenys dos sentits: (1) aprofitar econòmicament; (2) deflagrar, rebentar. És tracta d’un cas de a) Homografia b) Homonı́mia c) Polisèmia Una oració no té ni mots polisèmics, ni homògrafs, ni admet més d’un arbre d’anàlisi sintàctica. Pot ser encara ambigua? a) No. b) Sı́, si té dos sintagmes coordinats. c) Sı́, si té pronoms (explı́cits o implı́cits) En quina d’aquestes situacions apareix una ambigüitat estructural tı́pica de les oracions interrogatives? a) Només quan els interrogatius es poden intercanviar amb pronoms nuls o el·lipsis de subjecte. 7 43. 44. 45. 46. 47. 48. b) Només si el sintagma interrogatiu és un sintagma preposicional. c) Quan són compostes (és a dir, inclouen una altra oració subordinada) o quan el sintagma interrogatiu és un sintagma preposicional. En la frase Explicaré la meua alèrgia als metges, a què es deu l’existència de dues interpretacions? a) A una ambigüitat estructural d’adjunció del sintagma als metges b) A una ambigüitat lèxica de la paraula alèrgia c) A una homografia de la paraula explicaré En la frase Joan ha dit a Maria que no sap el que diu, a què es deu l’existència de dues interpretacions? a) A una ambigüitat lèxica per anàfora del pronom el. b) A una ambigüitat lèxica per homografia del mot sap. c) A una ambigütat lèxica per anàfora d’un pronom nul que fa de subjecte del verb sap. En l’oració És millor que les mates no queda clar si es compara alguna cosa amb uns arbustos o si algú pensa que convé que l’interlocutor cometa un assassinat. L’ambigüitat és . . . a) . . . al mateix temps lèxica i estructural (sintàctica). b) . . . només estructural (sintàctica). c) . . . només lèxica, d’un o més mots. El principi de composicionalitat semàntica explica que una oració pot tenir més d’una interpretació. . . a) . . . perquè algun mot tinga més d’una interpretació. b) . . . perquè l’oració tinga més d’una estructura sintàctica. c) . . . tant perquè algun mot tinga més d’una interpretació com perquè l’oració tinga més d’una estructura sintàctica. És relativament senzill usar coneixements sobre la sintaxi d’una llengua per a descartar determinades seqüències de categories lèxiques (per exemple, en català o en espanyol, una preposició no pot anar seguida d’un verb conjugat en present d’indicatiu). És possible determinar aixı́ la categoria lèxica de tots els mots que poden tenir-ne més d’una? a) No, perquè en el cas dels mots polisèmics, aquestes restriccions no serveixen per a determinar la categoria lèxica. b) No, perquè les restriccions no eliminen completament l’ambigüitat sinó que només la redueixen. c) Sı́, sempre que el catàleg de restriccions siga complet. En la resolució de l’anàfora, es pot usar informació sintàctica (posició relativa de pronom i antecedent en l’estructura sintàctica) per a descartar antecedents? 8 49. 50. 51. 52. 53. a) No. L’única manera de seleccionar antecedents és semàntica. b) No. Només es pot usar informació morfològica o semàntica. c) Sı́. Hi ha posicions relatives en l’estructura sintàctica de l’oració que impedeixen que el pronom i l’antecedent tinguen la mateixa interpretació. Poden ser diferents els criteris d’avaluació de la qualitat dels textos traduı̈ts en brut per a un sistema de traducció automàtica segons si s’avalua el seu ús per a aplicacions d’assimilació o per a aplicacions de disseminació? a) No és possible parlar de qualitat de textos traduı̈ts automàticament, perquè aquests textos no s’usen mai directament. b) No. La qualitat d’una traducció no depén de l’ús que se’n farà. c) Sı́. Per exemple, un text raonablement intel·ligible pot ser difı́cil de posteditar, i un text fàcil de posteditar pot ser de fet menys intel·ligible. En un sistema de traducció automàtica indirecta per transferència, quin dels mòduls és el que gestiona un diccionari bilingüe? a) El d’anàlisi b) El de generació c) El de transferència El mot espanyol vendo pot tenir dues interpretacions: en la primera, el parlant fa una transacció econòmica; en la segona, protegeix una ferida amb una tela especial. Es tracta d’un cas. . . a) . . . d’homografia amb canvi de categoria lèxica. b) . . . d’homografia sense canvi de categoria lèxica. c) . . . de polisèmia. Tenim un sistema de traducció automàtica indirecta que tradueix en qualsevol direcció entre les llengües A, Bi C, i hem decidit afegir una quarta llengua D. És possible que puguem afegir aquesta llengua escrivint només un mòdul d’anàlisi i un mòdul de generació? a) No. També serien necessaris 3 nous mòduls de transferència. b) No. També serien necessaris 6 nous mòduls de transferència. c) Sı́, si el sistema es d’interlingua. En quina classe de sistema de traducció automàtica tenen exactament la mateixa representació les oracions Expliqué el problema a mis estudiantes, I explained the problem to my students, J’ai expliqué le problème à mes étudiants i Ich erklärte das Problem meinen Studenten? a) En un sistema d’interlingua. b) En un sistema de transferència morfològica c) En un sistema de transferència sintàctica 9 54. 55. 56. 57. 58. És la primera vegada que usem un programari de memòries de traducció i volem aprofitar el coneixement que hi ha en els textos que hem traduı̈t anteriorment. Què hem de fer? a) Alinear frase a frase cada text original amb la seua traducció i enviar les unitats de traducció resultants a la memòria de traducció. b) Convertir els textos traduı̈ts a TMX i importar-los al programari de memòries de traducció. c) Segmentar els textos originals i els textos traduı̈ts i enviar els fragments resultants a la memòria de traducció. En què són superiors normalment les memòries de traducció als sistemes de traducció automàtica? a) En la cobertura (número de frases traduı̈des en un text nou) b) En la qualitat de les traduccions produı̈des. c) En les dues coses. Quina de les tres afirmacions següents és falsa? a) TMX està basat en XML. b) TMX és un format estàndar d’intercanvi de memòries de traducció. c) TMX és un format per a especificar la informació lingüı́stica que usen els programes de memòries de traducció per a fer l’anàlisi prèvia a la pretraducció. Un programa de memòries de traducció va a traduir una oració nova i troba una oració en la memòria que es diferencia en un mot. Quina d’aquestes tres afirmacions es falsa? a) Pot usar la traducció que té en la memòria com a pretraducció i marcar-la (per exemple, en color groc) com a pendent de ser revisada. b) Pot usar la traducció que té en la memòria i la informació present en una base de dades terminològica; en aquest cas, podria produir una traducció completa de la nova oració. c) És com si no haguera trobat l’oració, perquè no la pot aprofitar. El cap dels serveis lingüı́stics del teu ajuntament ha llegit un informe on comenten que el sistema de traducció automàtica A basat en transferència morfològica, que actualment usen per obtenir esborranys de les traduccions, és un 20 % més lent i un 40 % més car que el nou sistema de traducció automàtica B basat en transferència sintàctica. Amb aquesta informació el cap dels serveis lingüı́stics decideix comprar llicències per a B i deixar d’usar A. Què li diries? a) Que abans de prendre una decisió hauria d’encarregar un estudi més complet per determinar si aquestes millores del programa B reduiran el cost total d’usar el programa A. 10 59. 60. 61. 62. b) Que deixe les coses com estan; no és gens recomanable passar-se a un sistema de transferència sintàctica si un de morfològica ja funciona bé. c) Que ha fet el correcte sens dubte; ja està bé de pagar més per un programa pitjor que, a més, fa una anàlisi més superficial. És possible assignar al nom d’un fitxer una extensió que no tinga res a veure amb el contingut del fitxer? a) No, però sı́ és possible deixar el nom sense extensió. b) No. El sistema operatiu indicarà un missatge d’error i no ens ho permetrà. c) Sı́, però en alguns casos trobarem problemes per obrir el fitxer amb el programa adequat. Quin nivell de transferència ha de tenir un sistema de traducció automàtica anglés–castellà que permeta tractar la traducció de col·locacions del tipus cats and dogs (en) → perros y gatos (es)? a) Com a mı́nim, morfològic. b) Com a mı́nim, semàntic. c) Com a mı́nim, sintàctic. L’empresa catalana Xerraire ha desenvolupat un sistema de reconeixement de la parla catalana usant enregistraments de converses entre un centenar de persones amb accent de Barcelona. Podria usar directament aquest sistema amb èxit el Govern de les Illes Balears per instal·lar-lo en els serveis d’atenció telefònica als seus ciutadans? a) Molt probablement no funcionarà bé; caldria actualitzar el sistema amb converses de ciutadans de les Illes. b) Per què no? Fins i tot es podria usar per a qualsevol altra llengua, com ara el castellà, l’anglés, el rus o el kinyarwanda. c) Sı́. Aquests tipus de programes s’adapten automàticament a altres varietats fonètiques del català diferents a les que es van usar durant el disseny. Tinc un DVD amb un recull de programari lliure que inclou l’última versió de l’Openoffice.org. A la caixa del DVD diu que els programes són per a Windows XP. Puc instal·lar l’Openoffice.org d’aquest DVD en un sistema Linux? a) I tant! Aquest és un dels principals advantatges del programari lliure: que es pot executar sobre diferents sistemes operatius. b) No. Caldrà obtenir la versió per a Linux del programa. c) Sı́; només caldrà que el format del DVD siga compatible amb el sistema operatiu Linux. 11 12 Informàtica Aplicada a la Traducció 29 de novembre de 2005 (primera part) FULL DE RESPOSTES Cognom(s) i nom(s): DNI, NIE o número de passaport: Firma: 1: 2: 3: 4: 5: 6: 7: 8: 9: 10: 11: 12: 13: 14: 15: 16: 17: 18: 19: 20: 21: 22: 23: 24: 25: 26: 27: 28: 29: 30: 31: 32: 33: 34: 35: 36: 37: a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b continua. . . c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c 38: 39: 40: 41: 42: 43: 44: 45: 46: 47: 48: 49: 50: 51: 52: 53: 54: 55: 56: 57: 58: 59: 60: 61: 62: a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a (continuació) b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b b 14 c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c 15 Informàtica Aplicada a la Traducció 29 de novembre de 2005 (primera part) RESPOSTES CORRECTES Puntuació = 10 × (encerts − 12 errors)/62 1: 2: 3: 4: 5: 6: 7: 8: 9: 10: 11: 12: 13: 14: 15: 16: 17: 18: 19: 20: 21: 22: 23: 24: 25: 26: 27: 28: 29: 30: 31: 32: 33: 34: 35: 36: 37: a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a b X b X b b b b b X X b X b b X b b X b X b b b X b X X b b X b X b b b b b X b b X b X b b X X b b b b b X b b X continua. . . c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c X X X X X X X X X X X X X X X X X 38: 39: 40: 41: 42: 43: 44: 45: 46: 47: 48: 49: 50: 51: 52: 53: 54: 55: 56: 57: 58: 59: 60: 61: 62: a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a (continuació) X b X b b b b X b b X b b b X b b b b X b X b X b b X b b X b b X b X b b X 17 c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c X X X X X X X X X X X X
