FdR181

CINQUÈ ANY
MAIG de 2010
elfull@eartvic.net
Núm.
EL BUTLLETÍ INFORMATIU DELS ALUMNES DE BATXILLERAT DE L’EASD DE VIC
EDITORIAL
AVISOS I NOTÍCIES
LAST, BUT NOT LEAST
. Atenció: el calendari de la SELECTIVITAT ha canviat.
Serà els dies 9, 10 i 11.
Això vol dir que cal canviar els calendaris i que cal canviar els
dia de la festa de comiat dels de segon.
Estigueu al cas de les modificacions i tot això. Anirem avisant,
però cal estar a l’aguait.
També avisem que:
S’està acabant el curs!!
(o és que no ho sembla?)
A la pregunta del full de ruta solo puedo decir:
las palabras no tienen dueño,
pero todo lo que escribo es de mi propio huerto.
a.
Subir y bajar.
Caer y levantarse.
Escuchar y oír.
Mirar y ver.
Tocar y sentir.
Guiñar y parpadear.
Rascar y acariciar.
Andar y correr.
Lamer y chupar.
Me acerco, tu mirada, y lo demás ¿Qué es sinó un etcétera?
Tu, yo, y entre nosotros existen milímetros, solo ellos. Mi y tu
aliento ¿Hacen olor?... Quizás calor? ¿Sofocón?
Fa tants editorials que diem que això s’acaba, que ara que
s’acaba de debò ningú no s’ho creurà. Sí, senyores i senyors,
aquest és el darrer Full de Ruta d’aquest curs. Així de simple i
clar i net.
Ha estat un any, com tots els anys, amb moments de placidesa
i moments de tempesta, amb rialles i plors, amb bons rotllos i
mals rotllos (ai, que això ja sembla una cançoneta de
cantautor!!), etc.
El fet és que això ja està, i que aquest és el darrer FdR del
curs, i en aquesta tan solemne ocasió ja no sabem què dir.
Però hem d’omplir l’espai que ens han deixat per l’editorial. Per
això començarem a dir coses.
Coses com: Aigua, pa, camisa, tamboret, tecla, vidriera,
campana, sargantana que s’acosta, etiqueta, dessaladora,
paraigües, seixanta-set, esmorzar, escorça, escòcia,
escanyapolls, escamat, escamot, escamotejar, escamotejaria,
palaudàries, taüll, taulell, ull, llonganissa, percepció, res de nou
a l’oest, treballs en grup, foment de la construcció, equilibris
ecosocialistes, degotims blaus...
I un cop hem dit totes aquestes coses ja ens hem quedat
satisfets? Doncs no. Encara busquem alguna cosa, alguna
frase lapidària que ho sigui prou com per tancar el darrer
editorial del curs del FdR.
Una frase com “Veni, vidi, vinci”, o com “la suma dels quadrats
dels catets és igual al quadrat de la hipotenusa”, o com “to be
or not to be”, o com “els testos s’assemblen a les olles” o com
“nulla die sine linea””, que vol dir: “reseu, reseu, que si no
treballeu...”, que vol dir: “A diós rugandu i con el massu dandu”,
que vol dir: “Quines penques si no penques!”, que vol dir: “Al
tanto, que va de canto”.
I ara ja hem trobat la frase ideal per tancar els editorials de tot
el cursde FdR:
Al tanto, que va de canto!
I amb aquesta frase us deixem perquè hi mediteu durant tot el
que us queda d’exàmens, recuperacions i contrarecuperacions
i hi aneu meditant to l’estiu, i fins alprimer FdR del curs que ve.
(Això, suposant que hi hagi curs que ve, que hi hagi FdR i que
el món encara no s’hagi acabat).
Apa, doncs. Aquí us ho deixem, i que us ho passeu bé, i fins
l’any que ve.
FdR
HIC JACET
Com que aquest és l’últim “hic Jacet”, en lloc de tractar una
tomba, ho aprofitem i en posem unes quantes, de gent prou
coneguda, i així ens traiem el cuc de sobre de no haver-los
pogut dedicar tota una secció.
Andy Warhol, que també es va morir, encara que ell potser no
s’ho creia.
Nostradamus, que va profetitzar-ho tot, però no tenia ni idea de
quan es moriria ni d’on l’enterrarien.
L’epitafi de Marcel Duichamp, que s’hi va fer posar “D’aileurs,
c’est toujours les autres qui meurent” .
La de Mozart, tota cursi, amb un angelet,al mig del cementiri.
I la de Billy Wilder: “I’m a writer, but then nobody is perfect”
ANDY WARHOL
NOSTRADAMUS
MARCEL DUCHAMP
(L’EPITAFI)
Me late...
Hakima
KONIEC
LA VERITABLE IDENTITAT
Aquells interessats a participar en els tallers de l’estada a
l’Armentera i que us vareu inscriure, podeu passar a recollir la
carta adreçada als pares, el calendari i l’autorització per la sala de
professors.
Cal que feu l’ ingrés de pagament al banc i que retorneu el
resguard, juntament amb l’autorització degudament signada,
abans del dia indicat a la carta.
MOZART
Atenció a les recomanacions!
Ah! I, aquelles persones amb dietes especials, sisplau, feu-ho
saber. (Pere punyetes a taula abstenir-se!)
Coordinació de batxillerat
TOT UN ANY ESTUDIANT EN AQUEST CENTRE I ENCARA
HI HA QUI DEIXA LA TASSA DEL VÀTER BRUTA UN COP
FETA LA FEINA.
BILLY WILDER
ÉS AQUESTA
181
SELECCIÓ POÈTICA
George de la Haye (2)
Seguim amb alguns poemes de George de la Haye, en versió
(encara inèdita) de Nathalie Bittoun-Debruyne.
Si al número passat us posàvem poemes de la seva primera
època, avui us posem unes mostres dels seus darrers llibres.
Podrem observar uns canvis importants entre els uns i els
altres, i com en aquests darrers s’hi pot veure un cert
paral·lelisme amb l’obra de poetes nord-americans, com William
Carlos Williams o alguns dels poetes imaginistes.
sense les més petites
gotes de la pluja
que ja ha parat
ara la tauleta de zenc
ens ensenya les taques
diminutes i
blanques
i és com si tot de continents
minúsculs
i terres poblades de gent
haguessin vingut del cel
per fer vida
al teu petit jardí
*
des del meu
balcó tan estret
no puc veure
si al teu carrer
ja han florit
les margarides
al peu dels arbres
ni si el sol
arriba
al portal de casa teva
Li suava tan la polla el vocabulari, les expressions i la
coherència del text que va ometre tot el que li feia mandra
escriure per la paraula pipa. Va descobrir pipa ometia paraules
i feia que el pipa pensés més, ell pipa temps i el lector hauria
de fer un pipa enorme per comprendre pipa text.
Se l'hi en fotia si li pipa el significat o li demanaven que
compongués de nou l'escrit pipa amb les paraules adients.
Quant el pipa de català, castellà, pipa o anglès li demanessin o
reclamessin quelcom del pipa ell diria senzillament i pipa,
pipa. No calia pipa explicacions, el text havia pipa parit així i
així moriria.
Segurament el tractarien de pipa o de boig però a ell li era
pipa. Només pretenia fer pensar a la pipa, fer adonar a la
població pipa si llegeix un escrit i a la pipa de llegir-lo l'entén,
és que pipa text és massa fàcil i pipa.
Tan sols pipa que, per una vegada, es valorés la tocada pipa
collons que suposa haver de pensar, cada pipa per tres, quin
cony de pipa has de posar perquè el pipa cobri vida pròpia, els
escriptors i els pipa estarien més valorats i (pipa) cobrarien
més.
Fruco
COSA
Cosa és una cosa que corria per la casa. Com una cosa que
caçava el cos de les coses que caçaven dues coses.
Ep! Ull! Oju! Eye! Que escrius com els àngels però dibuixes com
una cosa que no es pot dir que és sota les cames i sobre
l’esquena (o al revés d’aquesta cosa)
I… una cosa… si vols fer una cosa en plan performance per
aquella cosa, fes una cosa: Posa una d’aquelles coses que tens
dins d’aquella cosa i cosa-la, caça-la i cóncava.
I una altre cosa que es una cançósa:
Si la coseta es tomba, cosa no tinguis por, cosa la cosa a l’aigua i
fes-ho sobre un tro.
Em sembla que m’he deixat una cosa… potser em faltaria alguna
cosa per omplir aquestes dues línies que estaven buides perquè
ningú ha enviat cap COSA.
Cosa
*
els ulls del
gran llop
s’enfilen enllà
de la seva mirada
i
s’acosten
a poc a poc
al niu
on reposava
la mallerenga
IMATGES D’UN CURS PASSAT
VII
JA TENIU LA VOSTRA SAMARRETA
PARTEESHIRT?
Entreu al seu web, mireu i
Segur que hi trobareu la vostra
http://parteeshirts.blogspot.com
samarretespartee@gmail.com
*
quan
tot se t’escapa
de les mans
arriba
el moment
d’arreplegar
les cendres
del primer
foc
EL QUE HA PASSAT, JA HA PASSAT. PERÒ... HA PASSAT?