Los hijos del jefe

20 LA VANGUARDIA
O P I N I Ó N
VIERNES, 23 MARZO 2012
CARTAS DE LOS LECTORES
m Los hijos del jefe
m Desde muy pequeña he sido
la hija del jefe. Los hijos del jefe
crecemos en un ambiente donde
la empresa forma parte de la familia, ese otro ser de la familia por
la que todos los hijos sentimos
fuertes emociones y que, además, nos da una salida cómoda,
fácil y segura para nuestro futuro.
Cuando el jefe se retira, el hijo se
encuentra solo ante las decisiones finales y es cuando cada una
de tus elecciones supone un montón de renuncias. Si somos capaces de renovar el proyecto empresarial con el atrevimiento de ser
creativos, es cuando por fin hacemos las cosas como a nosotros
nos gustan sintiendo que el proyecto empresarial ahora sí es
nuestro.
El 30% de las empresas familiares desaparece en la segunda generación y el 70% en la tercera.
Creo que es por no ser capaces
de volver a crear la empresa una
vez te toca ser el jefe, hacer que
sea tu proyecto aprovechando todo lo bueno que tu padre puso en
ella. Es como si fuéramos creadores y guardianes de una escultura
inacabada; la vigilo y la esculpo a
mi manera y el siguiente encargado hará lo mismo con la finalidad
de ver, aunque sólo sea por curiosidad, lo importante que puede
llegar a ser la escultura.
CRISTINA GUTIÉRREZ
Santa Maria de Palautordera
m Animar la marató
m Aquest diumenge correran la
marató de Barcelona 19.455 corredors i corredores, una dada
que, a l’espera dels arribats, pot
convertir-la en la quarta més important d’Europa. Aquesta xifra
és importantíssima però no és suficient per aconseguir l’excel·lència que voldrien els participants,
que no és altra cosa que veure’s
animats per un gran nombre de
ciutadans. És cert que, especialment els darrers anys, l’animació
al pas de la marató ha augmentat
moltíssim i és d’agrair, però estem lluny del que succeeix a les
tres ciutats capdavanteres, Londres, Berlín i París.
Es fa necessari sortir en massa
al carrer a esperonar els atletes. I
posats a demanar, caldrà ajudarlos a la zona del litoral, la que va
del Fòrum a la Vila Olímpica, la
del quilòmetre 31 al 35, on acostuma a aparèixer el malèvol i difícil
de superar “mur de la marató”.
Ells agrairan molt sentir-se acollits i els que els victoregin gaudiran d’un espectacle popular únic.
MIQUEL PUCURULL
Barcelona
m Església catalana
m A l’article “Llarga vida a l’Es-
glésia catalana” (21/III/12), el
senyor Cardús està enfadat perquè els bisbes de Vic i Solsona no
parlen de l’Església catalana i sí
d’una Església a Catalunya. I és
que això no és així? Què vol dir
Església catalana? L’Església catòlica, que vol dir universal, és
una, sigui allà on sigui. Per què
volem confondre? Senyor Cardús, no s’enfadi. Gràcies, bisbe
Xavier i bisbe Roma per dir les coses com són.
PEP BORRELL I VILANOVA
Subscriptor
Matadepera
m Joventut i amor
m Fa pocs diumenges vaig assis-
tir a missa en un poble proper a
la meva ciutat. A mitja cerimònia, una parella jove agafada de
les mans i acompanyada pels
seus padrins s’acostaren a la pila
baptismal que està a un costat de
l’escalinata que puja a l’altar. El
sacerdot s’acostà i impartí amb
fervor el baptisme a la noia, mentre el jove, mirant-la amb tendresa, li anava traduint les paraules del ritual.
Més d’una persona vàrem plorar d’emoció en contemplar aquella nova cristiana eixugant la seva llarga cabellera mullada per
l’aigua sagrada, aquella noia moderna vestida amb texans que, induïda segurament per l’amor, va
voler ser instruïda en la religió catòlica per poder casar-se per l’Església, desig del seu promès. Van
combregar tots dos i quatre dies
després es van casar.
Després m’explicaren que
aquests joves, ell català i ella d’un
país de l’Est, es van conèixer en
una ciutat europea estudiant anglès, es van enamorar i la resta ja
la sabem. És un testimoni d’amor
ferm, que vol començar la seva
nova vida fonamentant-la amb el
EL LECTOR EXPONE
Botellot a Malgrat de Mar
m
Ja és nit de dissabte i som conscients que un cop més, i
des de fa massa anys, passarem la nit en vetlla. A l’esplanada ubicada rere el passeig Marítim, inevitablement
s’improvisarà l’enèsim botellot de cada cap de setmana.
Hem trucat repetides vegades a la policia local. Seria bo
que, coneixent els antecedents, es prenguessin mesures
per tal de dissuadir aquestes pràctiques incíviques. En el
moment en què en alguns municipis veïns s’estan prenent mesures per tal que el seu nom deixi d’associar-se
al turisme de borratxera i s’aposta per un turisme de
qualitat, Malgrat de Mar no es pot quedar enrere. La
crisi ja ha fet prou mal al sector turístic i hem d’anar per
feina, pel bé dels malgratencs i del propi municipi si volem fugir de l’estigma de turisme barroer.
ALBERT VIDAL
Malgrat de Mar
ca y de bienestar, si es que esto
sigue existiendo en este país gobernado durante unos cuantos
años por unos inútiles, los políticos, aquellos que prometen más
cosas de las que luego cumplen,
aquellos que creen equivocadamente que pueden cambiar el
mundo, aquellos que roban, aquellos que nos han llevado a esta situación de desesperación y angustia. Nuestra visión sobre el futuro en España es desoladora y
muy pesimista y más cuando cada año tenemos más dificultades
para estudiar carreras que nos
gusten por las malditas notas de
corte. No podemos estudiar lo
que deseamos, no podemos trabajar en lo que queremos. ¿Qué futuro tiene un país que no apoya a
sus jóvenes?
RICARDO POMARES
Valencia
LA RESPUESTA
Eradicar el problema
m
És cert que Malgrat té una potent zona d’oci al passeig
Marítim, però no es pot comparar amb Calella o Lloret.
L’única coincidència és que Malgrat també és destinació
de turisme familiar. Malgrat disposa d’un pla local de
seguretat que prioritza el civisme i la qualitat de vida. El
2011 es van fer 250 denúncies, més de 90 per orinar o
consumir alcohol al carrer. Les molèsties de què parlen
són conseqüència de la pressió policial efectuada en altres zones. No es tracta de grans zones de botellot sinó
d’un consum esporàdic i puntual sobre el que treballarem per eradicar o desplaçar. Ho farem perquè Malgrat
no sigui un reclam d’aquest tipus de turisme ni una zona
d’oci fora de control.
CONXITA CAMPOY MARTÍ
Alcaldessa de Malgrat de Mar
sagrament del matrimoni. Ja en
tenim prou de notícies negatives,
per això m’ha semblat bé exposar aquesta breu vivència que parla d’amor.
M. ROSA BONALS
Terrassa
m Los jóvenes y el futuro
m Somos jóvenes, soñadores y
con ganas de comernos el mundo. Estaspalabras se repiten al
comienzo del bachillerato y se
transforman en frustración, estrés e impotencia. Al principio es-
tamos con ganas de empezar, de
enfrentarnos a nuevos retos y
exámenes imposibles.
También piensas que los profesores te ponen exámenes con el
único objetivo de buscar tu fallo.
La educación se convierte en una
carrera de obstáculos, una acumulación de conocimientos sin
reflexión, funciones matemáticas que olvidamos y gramáticas
perdidas.
Actualmente hay más de cinco
millones de parados en España.
A los estudiantes nos preocupa
nuestra futura situación económi-
m Rètols informatius
m Llegint la carta sobre els rè-
tols informatius dels consells de
l’autobús de l’empresa Casas (El
lector exposa, 19/III/12) no deixen de sorgir-me diversos dubtes. El primer és com pot ser legal que un autobús porti gent dreta per l’autopista quan si vas en
cotxe et multen per qüestions de
seguretat. El segon, si hi ha un accident, l’empresa asseguradora
cobriria les despeses a les persones accidentades que no porten
el cinturó de seguretat? El tercer,
que la resposta de l’empresa no
resolgui cap dels problemes expressats per l’usuari. I, per últim,
la finalitat de la crítica em sembla que era denotar que havien
arrencat els rètols i que això no
és solucionar el problema, i
d’això no en diu res el responsable. A mi tot plegat em sembla
molt greu, estem parlant de la seguretat de moltes persones.
BEATRIZ ARROYO
Mataró
m Sin prejubilación
m Soy un exempresario autóno-
mo de 63 años. Después de una
larga etapa como directivo empleado en varias multinacionales
decidí crear una empresa. La crisis colapsó mi mercado y cerró la
financiación, destruyendo mi empresa y todos mis ahorros. Tuve
LA FOTO DEL LECTOR
¿Un nuevo producto
de la huerta?
El lector Albert Clavell parece
haber descubierto una nueva
variedad de verdura. “Aquí
teniu –comenta– l’exemple
d’un nou producte en el mercat. Visca el pa, visca el vi, visca els calzols que anem a collir!”. Desconocemos si los calzols que se ofrecen en esta tienda son una nueva variedad de
calçots o si, como nos tememos, la ortografía ha vuelto a
hacer de las suyas.
Los lectores pueden enviar sus fotografías a
cartas@lavanguardia.es. Es imprescindible
que vayan firmadas con nombre y apellidos y debe constar la dirección, el teléfono y el DNI o el
pasaporte. La Vanguardia se reserva el derecho
de publicar aquellas que considere oportuno.
EL CONTADOR
¿Aprueba prohibir
la prostitución
en la calle?
Han opinado 3.328 personas
Hasta las 21.00 horas
Sí
86%
No
13%
Ns
1%
LA PREGUNTA DE MAÑANA
¿Aprueba que desaparezcan
las carreras universitarias con
menos de 40 estudiantes?
Vote en www.lavanguardia.com/participación/encuestas o enviando un mensaje al 27722
con la palabra VOTAR espacio 1, 2 o 3, según
sea la opción elegida Sí, No o Ns. Coste del SMS
1,42 (IVA incuido). Servicio prestado por NVIA.
Atención al cliente: 902 354 525. info@nvia.eu