ESMUC – CONJUNT del SEGLE XX PROJECTE GRANADOS en el centenari de la seva mort Dimarts 16 de febrer de 2016 a les 19h. L’Auditori – Sala 3 Tete Montoliu Programa Suite Elisenda per a piano i orquestra de cambra . El jardí d’Elisenda . Trova . Elisenda Enric Granados inspirat en un poema d’Apel·les Mestres Adrià Bravo, piano Ana Camón, violoncel Pablo Kirschner, violí Irene Delgado i Xavier Puig, direcció Tonadillas Enric Granados per a veu i piano text de Fernando Periquet . La Maja de Goya . Las currutacas modestes . El majo olvidado . Cantar I per a veu i orquestra de cambra (instrumentació de Rafael Ferrer) . El majo discreto . El tralalá y el punteado . El majo tímido . La maja dolorosa n.1 . La maja dolorosa n.2 . La maja dolorosa n.3 . El mirar de la maja . Amor y odio . Callejeo Elena Plaza, Elisabet Pons i Mireia Tarragó, sopranos Mercè Bruguera, mezzo Oriol Mallart, baríton Adrià Bravo, Irune Liberal i Carmen Santamaria, piano Albert Ortiz, guitarra Xavier Puig, direcció CONJUNT del SEGLE XX Pablo Kirschner, Mireia Castro, Marina Sala, Maria Tió, Jaume Angelès, Elias Lleó, Eugènia Ostas, Sergio Ionescu, Ana Mirvelashvili, Elena Ortuño, Eugènia Tort, Rodrigo García, Karolina Majewska, violins / Patricia Torres, Gema Molina, Carlos Hernández, Alberto Pérez, Carla Rica, violes / Ana Camón, Florestan Darbellay, violoncels / Alexa Ruscalleda, contrabaix Paola Carcasona, Iranzu García, flautes / Llorenç Niclòs, oboè / Toni Pineño, clarinet / Ignacio Muñoz, fagot / Albert Ortiz, guitarra / Clara Esteban, arpa / Adrià Bravo, piano / Elena Peris, timbales / Irene Delgado, assistent de direcció Notes En aquest concert presentem dues obres representatives dels dos mons que van marcar profundament el compositor lleidatà. D’una banda, la vessant del modernisme català sovint inspirat per l’obra d’Apel·les Mestres, i de la l’altra el món madrileny de l’època de Goya. Del primer sentirem la Suite Elisenda, obra inspirada en un poema de Mestres i estrenada a la Sala Granados de Barcelona el 1912. Malauradament no s’ha conservat el 4rt moviment, i del 3er només en tenim un manuscrit incomplet. Destaca una part semi-solista de piano i un solo de violoncel en el 2n moviment que dedicà al seu amic Pau Casals. De l’enlluernament per l’obra de Goya en van néixer, a més de les famoses Goyescas i de l’òpera del mateix nom, la col·lecció de Tonadillas sobre textos del mateix Periquet, que retraten l’ambient social madrileny que Goya va retratar en la seva obra, des de la frivolitat amorosa fins al drama de la mort. Foren estrenades a l’Ateneo de Madrid el maig de 1913 amb Granados al piano i Lola Membrives, però posteriorment en fou gran intèrpret Conxita Badia, deixeble amb qui les interpretà diverses vegades. Les presentem amb una instrumentació de Rafael Ferrer. Dues obres gairebé contemporànies, representatives dels dos llenguatges que la inspiració creadora de Granados va impregnar amb un segell absolutament personal.