TEMA I : COMPTABILITAT NACIONAL PRODUCTE INTERIOR BRUT PIB : és el valor dels Bens i Serveis finals produðts o fabricats dintre dðunes fronteres en un periode determinat de temps. Bens i serveis finals : son aquells que son aptes per el consum. Bens i serveis intermitjos : no son aptes per el consum. Al PIB escollim els bens i serveis finals per tal dðevitar dues comptabilitzacions dels productes. Exemple : Industria AGRICOLA per fer FARINA PANIFICADORA produeix Blat ð ð es ven a 25 u.m. es ven a 75 u.m. es ven a 150 u.m. El PIB es de 150 u.m. VALOR AFEGIT BRUT VAB : donada la complexitat de determinar els bens i serveis finals dðuna economía és recorre en un cðlcul indirecte de cadasquna de les industries dðun pais. VAB = Valor de la producció − Consums intermitjos Exemple : Industria AGRICOLA; VAB = 25 − 0 = 25 Industria FARINA ; VAB = 75−25 = 50 Industria PANIFIC; VAB = 150−75 = 75 Sumatori = 150 VAB dðaquesta economía Ara ens trobem amb una ðcasualitatð, el PIB i el VAN coincideixen, llavors ð VAB de les industries ð PIBde lðeconomía ð idðntic encara que els conceptes son totalment diferents. 1 1 PIB cost dels factors i PIB preu de mercat La diferðncia entre cost de factors i preu de mercat sorgeix com a conseqüðncia que en una economía existeixen impostos i subvencions, que fan que el preu que paga un consumidor per un producte sigui diferent al preu que reben els productors. PIB cf ð ð VAB cf (aixð vol dir que el cost de factor és el cost de producció). PIB pm ðð VAB cf + Ti − Sb (el preu de mercat té en compte el preu de venda dels bens i serveis dðaquella economía). Ti : Impostos indirectes son aquells que estðn vinculats a la producció (impost de lðIVa, lðimpost del tabac, alcohol...) I a les importacions (els aranzels). Sb : Hi ha dos tipus de subvencions (aquí ens afecte les dðexplotació). Sb dðexplotació : son aquelles que ens concedeixen per compensar perdues o per ajudar la marxa del negoci. Sb de capital : son aquelles que ens concedeixen per finançar la compra de lðinmobilitzat (estðn incloses al VAB cf) Típica pregunta dðexðmen: Ens donen el PIB pm i ens demanen calcular−ho a PIB cf PIB cf ð PIB pm − Ti + Sb Diferencia entre PIB en termes nominals o a preus corrents i PIB en termes reals o preus constants. En economía es distingueix entre variables nominals i variables reals. Variables nominals : estð expresada en u.m. corrents (del periode que ens parla, per exemple tots els cðlculs amb valor de les pesetes de lðany 97) Variables reals : estð expresada en u.m. constants (té en compte les variacions dels preus als anys corresponents). Si ens diuen que ens incrementaren el salari en un 3%, hem de tenir en compte que el increment del IPC sigui igual o inferior que aquest 3%, perque si no, el meu poder adquisitiu disminueix. 2 Com hem vist en aquest exercici, només podem comparar dos valors amb la mateixa u.m. del mateis periode. Per poder−ho fer sðescogeix un any de referðncia i sðaplica el preu dðaquell periode per calcular el PIB(en aquest cas lðany 0). Estem calculan el valor de la producció, perquð quan més gran és el volum de producció, més gran serð la varietat i quantitat de bens i serveis dels que se disposarð, i per tant serð més gran el nivell de benestar del país. 2 Diferencia entre PIB i PIN (Producte Interior Net) El PIB té en compte la depreciació del stock de capital físic del país (contempla les amortitzacions). El PIN no té en compte la depreciació. Cðlcul del PIN a partir del PIB ð PIN ð PIB − Depreciacions Diferencia entre PIB i PNB (Producte Nacional Brut) El PIB és el valor dels bens i serveis finals produðts dins de les fronteres. El PNB és el valor dels bens i serveis finals produðts per els nacionals dðun pais. Quan calculem el PIB es indiferent qui produeix el bé o servei mentres estiguin dins del pais i el PNB té en compte les produccions de bens i serveis per nacionals (no importa si es fora o dins del pais). PNB ð PIB + rfne − rfen rfne (rendes dels factors nacionals al estranger) : són bðsicament les rendes de propietat i empreses de lðexterior, per exemple interessos, lloguers, dividents generats per empreses instalades al estranger... i també son les remuneracions dels assalariats nacionals pagades al estranger, per exemple les remeses dels emigrants. rfen (rendes dels factors estrangers a la nació) : són rendes de propietat i dðempreses pagades a lðexterior i es conformen per les remuneracions a assalariats no residents pagades per empreses nacionals. PNBpm ð PIBpm + rfne − rfen Si a partir del PIB vull obtenir el PNB : PNBpm ð PIBpm − rfne + rfen PNBcf ð PIBcf + rfne − rfen PIBpm ð PNBcf − rfne + rfne + Ti − Sb 3 COMPTABILITAT NACIONAL (CN) : PRODUCCIO, RENDA I DESPESA Es un registre comptable que té com a objectiu sintetitzar de manera sistemðtica lðactivitat económica dðun pais i oferir un marc o un seguit dðidentitats macroeconómiques, o sigui un punt de partida per lðanðlisis económica del pais. Dues macromagnituds bðsiques i fonamentals de la Comptabilitat Nacional són el PIB i la Renda Nacional Disponible, dðaquí es deriven la resta dðidentitats macroeconómiques. La Comptabilitat Nacional calcula el PIB dðun país seguint 3 vies alternatives : Producció, Renda i Despesa. El valor del PIB ha de ser sempre coincident (aplicant qualsevol via) perquð les empreses per tal de dur a terme la seva activitat productiva, compren a les economies doméstiques els factors de producció i a canvi aquestes reben unes rendes. Les empreses venen a les economies doméstiques les seves produccions i a canvi 3 reben un preu (la despeça). Factors de Producció Rendes EMPRESES ECONOMIES Despeça DOMESTIQUES Producció VIES PER A CALCULAR EL PIB LA PRODUCCIO : es equivalent a calcular el PIB desde el punt de vista de lðoferta (Oferta Agregada del Pais). El PIB desde el punt de vista de lðoferta és igual a la suma dels valors afegits bruts de cada branca dðactivitat. La Comptabilitat Nacional classifica de manera genðrica el PIB en sectors dðactivitat : 1.− Primari : activitats agrícoles, pescadería, ramadería, silvicultura. Dðaquí es calcula el VABAGR de cadascuna de les industries integrades dintre dðaquest sector. 2.− Secundari : Industria : Dðaquí es calcula el VABIND de cadascuna de les industries integrades en aquest sector. Construcció : Dðaquí es calcula el VABCONS de cadascuna de les industries integrades en aquest sector. 4 3.− Terciari : empreses de servei (poden estar destinades o no destinades a la venda) Dðaquí es calcula el VABSERV de cadascuna de les industries integrades en aquest sector. El sumatori total dels tres sectors, ens dona el VAB dðaquesta economía (es pot calcular a pm i a cf). PIB cf ð VAB cf LA RENDA (ingressos) : La Comptabilitat Nacional considera la remuneració dels factors de producció (T,K,L). PIB ð ð VAB = w + EBE (també sðanomena Renda Interior Bruta) w = inclouen els salaris bruts dels treballadors (incorpora les cotitzacions a la Seguretat Social dels treballadors per part de les empreses). EBE = incorpora bðsicament : 1.− Rendes de propietat i dðempreses : són interessos (factor K) , lloguers (factor T), dividents (factor L) i estalvi empresarial (beneficis no distribuits) (factor K). 2.− Rendes mixtes : son els ingressos que perceben els empresaris individuals. 4 3.− Impostos sobre vendes, impostos sobre beneficis e impostos sobre patrimonis. DEMANDA (despeçes) : el calcul del PIB per la via de la despesa es equivalent a calcular la Demanda Agregada del pais. GIB ð C + I + G + X − M ð PIB GIB = Despesa Interior Bruta C = Consum I = Inversió G = Despeça Pública X = Exportacions M = Importacions Demanda Interior o Demanda Nacional = C + I + G 5 Consum : despesa que les economies doméstiques realitzen amb bens i serveis fabricats tant a lðinterior del pais com en el estranger. Inversió : recull la despesa que realitzen les empreses del país en la compra de bens de producció, fabricats tant a lðinterior del pais com a lðestranger (anomenat Formació Bruta de Capital (FBK)). També sðinclou la Variació dðExistencies que son les variacions dels stocks de productes acabats de les empreses, així com els productes en curs. Despesa Pública : es la despeça que realitzen les administracions públiques tant en bens i serveis de consum, com amb bens de producció. Exportacions : despesa que realitzen els estrangers amb bens i serveis fabricats a lðinterior del pais. Importacions : es la despesa que els nacionals realitzen amb bens i serveis produðts al estranger. Amb les explicacions que ara hem formulat resulta que : Demanda Agregada =Oferta Agregada (llavors els mercats estan en equilibri). Si hi hagués desequilibri es produðria el següent : Oferta Agregada > Demanda Agregada ð Producció > Vendes Com la producció és més gran que les vendes, aixð fa que hi hagi més stock, i la cmptabilitat nacional diu que la producció que no es ven, es comptabilitza com si la propia empresa comprés les seves produccions (llavors es redueix la producció i OA = DA). 5 Oferta Agregada < Demanda Agregada ð Producció < Vendes Com la producció en aquest cas disminueix considerablament, no hi ha stocks i la variació dðexistðncies és negativa, llavors les empreses el que han de fer és incrementar la seva producció (i es produðrð OA = DA). Aixð ens diu que si mirem la variació dðexistðncies, podrem saber com serð lðevolució futura de lðeconomía dðaquell país. RESUM PIB ð RIB ð GIB ððð OA ð RENDA ð DA 6 Com sðobté la Renda Nacional Bruta Disponible (RNBD) ? PIB cf ð ð VABcf + rfme − rfem PNBcf ð RNB cf + HEX1 − HEX2 ð RNBD H son ingressos o despeçes sense cap contrapartida. HEX1 : Transferencies procedents de lðexterior (subvencions, fons estructurals...). HEX2 : Transferencies entregades al exterior (quota al Fons Monetari Internacional...). La Renda Nacional Bruta Disponible és el conjunt dðingressos dels que disposa el país per consumir o estalviar. Com sðobté la Renda Nacional Neta Disponible (RNND) ? RNBD − Depreciacions = RNND RNBD ð C + S PIB cf ð ð VABcf − D + rfme RNND − rfem PNBcf ð RNB cf + HEX1 − HEX2 ð RNBD IDENTITATS MACROECONOMIQUES 6 Mirar fotocopia Com no hi ha depreciacions, llavors PIB ð PIN. A partir dðara, el PIB es simbolitzarð com Y. 7 Economía Senzilla Economía tancada a lðexterior i sense sector públic. Lðestat no intervé en lðeconomía, i sðintervé té unes competencies molt restringides (no hi ha impostos, ni despesa pública, ni sector exterior (aixð vol dir que es una economía autðrquica (no hi ha ni exportacions, ni importacions)). (1) Y ð C + I (OA ð DA) ð PIB (2) Yd ð Y ð C + S Yd (Renda Disponible) ð RNBD (3) C + I ð Y ð C + S (4) I ð S Primera Identitat Macroeconómica En una economía senzilla el estalvi és igual a lðinversió, aixð vol dir que el país nomðs creix si sðestalvia. Inversió = Stock de bens de producció (T,K,L) Llavors el pais només creix si les empreses compren més maquinðria, més terres... i aixð comporta a que és produeixi. Lðidentitat es produeix perquð lðinversió té en compte la variació dðexistencies. Si en un país dðeconomía senzilla, S>FBK, quines són les perspectives de futur? La variació dðexistðncies es positiva (llavors sðha de reduðr la producció del pais) S > FBK + ð Existencies I si S < FBK? Hi ha un exces de demanda, llavors sðha dðincrementar la producció S < FBK + ð Existðncies Economía amb Sector Públic Economía tancada a lðexterior i amb sector públic. (1) Y ð C + I + G (OA ð DA) ð PIB G és la Despesa Pública 8 7 (2) Yd ð Y − T + TR ð C + S Yd = Renda Disponible T = Impostos Indirectes TR = Transferencies (son las que fa lðestat (subsidis dðatur, subvencions...), son diferents de H) (3) Y ð C + S + T − TR (4) C + I + G ð Y ð C + S + T − TR (5) (I − S) ð (T − G − TR) La diferencia entre T − G − TR és el pressupost de lðestat, quan : T > G + TR diem que lðestat té un superðvit (lðestat estalvia). T < G + TR diem que lðestat té dðficit (lðestat desestalvia) . Lðexpressió Tðð G + TR fa referðncia al pressupost i sðanomena estalvi públic de lðestat. Lðestalvi privat és la S. Si tenim dðficit, en aquestes condicions lðestalvi és més gran o petit que lðinversió ? Si ( I − S ) < 0 ð I < S; Lðestalvi és més gran que lðinversió. Lðestalvi es destina al finançament del dðficit (compra de Deute Públic), i el dðficit ho compren les economies domestiques i les empreses privades amb el seu estalvi privat. El dðficit públic resta recurssos de lðinversió privada. Economía oberta Economía oberta a lðexterior i amb sector públic. Ara tenim importacions i exportacions. (1) Y ð C + I + G + X − M (OA ð DA) ð PIB (2) Yd ð Y − T + TR + HN ð C + S (Renda Disponible) HN : Transferencies a lðexterior (3) Y ð C + S + T − TR − HN (4) C + I + G + X − M ð Y ð C + S + T − TR − HN (5) X − M ð (S − I) ð + (T − G − TR − HN) 9 8 Aixð ens diu que lðestalvi públic més lðestalvi privat ha dðesser igual al superðvit o al dðficit de la balança comercial. T − G − TR − HN ð Pressupost Públic (si es positiu lðestat estalvia, si es negatiu lðestat desestalvia). X − M ð (S − I) ð + (T − G − TR − HN) (X − M + HN) ð (S − I) ð + (T − G − TR) ððð Capacitat o necessitat Estalvi Estalvi de finançament Privat Net Públic Net Les transferðncies que provenen de lðexterior, no és un ingrðs o una despeça per lðEstat. Capacitat de finançament : equival al saldo de la Balança per compte corrent (és la diferðncia entre exportacions de bens i serveis i les importacions de bens i serveis més les transferðncies netas provenents de lðexterior). Balança de capital : recull lðentrada o la sortida dðinversió estrangera. Quan Quan + Balança per compte corrent <0 >0 + Balança de capital >0 <0 Balança de Pagaments (constituðda per el Balanç per compte corrent i per la Balança d capital, el seu saldo sempre és 0). Suposem que lðEstat incorre en un Dðficit Públic (lðestalvi públic net és menor), y que lðestalvi privat és igual a lðinversió privada (lðestalvi privat net és igual a 0). El saldo de la Balança de Pagaments és negatiu o possitiu? + Balança per compte corrent <0 + Balança de capital >0 ð (entra inversió estrangera, lðimport de les Balança de Pagaments = 0 exportacions és inferior al de les importacions, Y − M + H < 0) Significa que el país paga les importacions amb les exportacions. Si no hi haguðssin exportacions, llavors tindrð que deixar dðimportar o tindría que demanar un crðdit. Llavors, la Balança de Capital ajuda a financiar el dðficit de la Balança per compte corrent. 10 9 Si un pais importa més que exporta, es diu que el país estð sobre les seves possibilitats (té origen en lðestalvi públic net, ja que gasta més que ingressa). Si + Balança per compte corrent >0 + Balança de capital <0 Balança de Pagaments = 0 Aquest país te més exportacions que importacions. Hi ha casos en que lðestalvi public net és negatiu, vol dir que lðestalvi privat és més fort (economía japonesa). TEMA II : RENDA I DEPESA Hipðtesis : − Els preus i els salaris son rígids, no reaccionen a la variació de la demanda. − Economía sense sector exterior (no hi haurð ni importacions, ni exportacions, ni transferðncies a lðexterior). Demanda Agregada = Consum privat + Inversió privada + Despesa pública DA = C + I + G CONSUM (C) Fa referðncia a la despesa de les economíes domðstiques en bens i serveis. El consum depðn en una economía de : − Renda Disponible (Yd) : és lo que disposan les economies domestiques per consumir o estalviar. Si ð Yd ð ð C. − Riquessa (w) : Si ð w ð ð C. − Renda Permanent (Yp) : és un concepte ideat per Friedman, és la mitjana que reben les economies domðstiques al llarg de la seva vida. Les economies domðstiques no consumeixen en funció de la renda disponible actual, sino més aviat tenen en compte el corrent dðingressos que tindran en el futur. 11 − Distribució de la renda : aquelles persones amb una renda baixa tendirðn a consumir una major proporció, que no pas persones amb rendes altes. − Tipus dðintereðs : quan ð i ð ð C. Dðacord amb les ideas Keynesianes considerarem només la Renda Disponible com a valor significatiu alhora de pendre decissions sobre consum o estalvi. A més suposarem que el consum i lðestalvi tenen un patró dðestabilitat (son estables). 10 Funció de consum : C = ð + c Yd ð (Consum autónom) fa referðncia al consum mínim de les economies domðstiques, té un valor ja predeterminat. c Yd (Renda Disponible) : El consum és una funció de la Renda Disponible. Yd = Y − T + TR Y : Renda De la forma que c és la propensió marginal al consum, T: Impostos indirectes quan incrementa el Consum, la Renda Disponible incrementa TR: Transferðncies en una unitat c= ðC ð Yd El valor sempre és més gran que 0, perð més petit que 1, perquð com a mðxim només podem gastar el 100% de la Renda Disponible. LðESTALVI (S) Sabem que Yd = C + S ð S = Yd − C Llavors S = Yd − ð − c Yd ð ð + (1 − c) Yd ð S = −ð + (1 − c) Yd −ð : com el desestalvi de les economies domðstiques quan la seva Renda Disponible és 0. (1 − c) ó s : és la propensió marginal a lðestalvi, ens diu que quan varia lðestalvi com a conseqüðncia de lðincrement en una unitat de la renda Disponible. La proporció que les economies domðstiques estalvian de la seva renda disponible. s= ðS ð Yd 12 Propensió marginal a lðestalvi + Propensió marginal al consum = 1 (1 − c) + c = 1 Funció de consum o dðestalvi (fotocopia) A la recta de 45ð , en qualsevol punt C = Yd, perquð lðestalvi és 0 (Yd = C + S) Quan més elevada és la Renda disponible, hi ha major consum a lðeconomía. El pendent és la propensió marginal al consum. El consum autðnom és la variable en lðorigen. Si la renda Disponible = 0, a qué és igual el consum? C = ð 11 Si la renda Disponible = 0, a qué és igual lðestalvi? S = − ð Per a nivells inferiors de la renda Disponible, lðestalvi de lðeconomía és negatiu. ð Per a nivells superiors de la renda Disponible, lðeconomía te capacitat dðestalvi. ð Si S < 0, vol dir que consumeixo més que la meva renda Disponible i per finançar−me tindré que endeutar−me. Es diu també lðendeutament de les economíes domðstiques per finançar les seves necessitats de consum. Si S > 0, vol dir que hi ha renda bðsica per a la subsistðncia. INVERSIO (I) Es la despesa que les empreses realitzen en instalacions tðcniques o bé en variació dðexistðncies. Lðinversió depen de : − Tipus dðinterés (i) : és el cost dðoportunitat del capital fix dðuna empresa. Quan més gran sigui i, major serð la rendibilitat exigida als projectes dðinversió i serð menor el projecte dðinversió susceptibles a ser seleccionats. Si ð i ð ð I. − Expectatives : sobre lðevolució de la demanda, que ens dirð si vendren més o meyns, o les expectatives sobre lðevolució de costos, que ens dirð si el preu de les materies primeres i els salaris incrementarð o disminuirð. − Innovacions tðcniques : afecten o bé al producte o bé al procés de producció de lðempresa. 13 − Beneficis no distribuits : son el que sðanomenen les reserves, son els recurssos propis que una empresa pot utilitzar per finançar els seus projectes dðinversió. Considerarem rellevants els tipus dðinterés i les expectatives. I = ð − bi I: inversió ð: inversió autðnoma b: parðmetre que és igual o més gran que 0. Recull les expectatives dðinversió. Quan més gran és b, més grans son les expectatives de futur. Si b=0, les expectatives de futur son nul.les i el tipus dðinterés no depen de lðinversió. bi: ens diu que entre el tipus dðinterés i lðinversió dðun pais es produeix una relació negativa (quan ð i ð ð I, i quan ð i ð ð I). Si el Banc dðEspanya baixa el tipus dðinterés, lðeconomía del país no incrementa, i les expectatives de futur no son bones per a les empreses, que passa? 12 Lðestat a través de la Despesa Pública, fa finançiar els projectes dðinversió. Si lðestat intervé en economía hi ha llavors uns ingressos i unes despeçes. Ingressos de lðestat : els impostos (T). Tipus dðimpostos : − Progressius : graven en termes relatius en major quantía a les rendes més elevades. − Proporcionals : aquell que en termes relatius grava per igual a totes les rendes. − Regressius : grava en major quantía a les rendes més baixes. Impostos : Tipus impositiu * Impostos directes proporcionals I=tY Despeçes de lðestat : − Despesa Pública (ð) : despesa de lðestat en bens i serveis de consum i de producció. Es una despesa autónoma, perquð el seu valor es determinat per lðestat. Forma part de la demanda agregada (DA = C + I + G). − Transferðncies (ðR) : son prestacions que realitza lðestat sense cap mena de contrapartida (subsidi dðatur, pensions...). Les transferencies son un component de la Renda Disponible. 14 Cðlcul de la producció dðequilibri dðuna economía (fotocopia) Y = DA ð vol dir que els stocks de les empreses estan a 0. Les empreses venen tot allð que produeixen i els consumidors compren tot allð que demanden. Y0 = ð (ð − bi) ð Renda dðequilibri en una economía. Es el valor de la renda que cumpleix que Y = DA. La renda dðequilibri depen de : − ð : valor del multiplicador. − ð = ð + ð + ð + c ðR : Despesa autðnoma. − bi : tipus dðinterðs. Sabrem com evoluciona lðeconomía, quan varian alguns del parðmetres de Y0 : Si ð ð (degut a ð c ó ð t) ð ð Y0 Si ð ð (degut a un ð de ð o de ð o de ð o de c ðR) ð ð Y0 Si ð bi ð ð Y0, perð si les expecatives de futur son nul.les, la renda dðequilibri no es modifica. EFECTE MULTIPLICADOR 13 Fa referðncia al fet que quan incrementa la despesa autðnoma, el increment de la renda disponible que se deriva és més que proporcional al increment inicial de la despesa autðnoma. ð ð = 100 ð ð Y0 = 250 Exemple fotocopia 1) c = 0.8 , les famílies gasten un 80% de la seva renda. El valor del multiplicador serð 5, perquð ð= 1 ð 1ð 1=5 1−c+ct 1−0.8+0 0.2 A més suposem que un increment de la despesa autðnoma, com a conseqüðncia dðun increment despesa pública autðnoma és igual a 100. En quant incrementarð la renda? ð 100 = ð ð = ð ð ð Y = ð ð = 5 * 100 = 500 ð 400 = consum induðt (corresponent per ð de la renda) 15 2) ð = 1 ð 1 ð 1 = 2.5 1−c+ct 1−0.8+(0.8*0.25) 0.4 Quan més gran sigui el tipus impositiu, més baix serð el valor del multiplicador. Quan incrementi c, més serð el multiplicador. ð 100 = ð ð ð Y = ð ð =2.5 * 100 = 250 ð 150 = consum induðt (corresponent per ð de la renda) Si el valor del multiplicador és 2.5, vol dir que el increment de la despesa autðnoma en 1 unitat es traduðrð en un increment de la renda de 2.5 unitats. 14 POLITICA FISCAL Es el conjunt dðaccions de lðAdministració Pública que de manera discrecional, provan dðinfluir sobre el nivell dðactivitat de lðeconomía i sobre la distribució de la renda. Instruments per implementar una política fiscal : − Despesa pública (G) − Transferðncies (TR) . Tipus impositiu (t) Política fiscal expansiva : quan lðestat amb les seves accions estimula lðactivitat productiva (el creixement econðmic dðun pais). Es fa a través de ð G, ð TR o de ð t. Política fiscal contractiva : aquelles accions encaminades a reduðr el nivell dðactivitat productiu (el decreixament econðmic dðun pais). Es fa a través de ð G, ð TR o de ð t. La política fiscal te que veure amb les repercussions del pressupost de lðestat (a més del nivell de lðactivitat econðmica dðun pais). 16 Política fiscal expansiva ðGððY=ððGðððð ð TR ð ð Y = ð ð TR ð ð ð ð ð ð c ð TR Qué tindrð major repercusió un increment en la despesa pública de 100 Mio. o un increment en les transferðncies de 100 Mio? En aquestes circumstðncies com c=1, les transferðncies i la despesa pública poden tindra la mateixa repercusió. Perð si c=0.90, te major repercusió la despesa pública. Com un decreixement del tipus impositiu afecta a la producció del pais? Farð que incrementi la renda disponible, i per tant incrementa la producció del pais. ð t ð ð Y = ð c ð Yd Si lðestat decideix implemetar una política fiscal expansiva, amb un increment de la despesa pública, quina serð la repercusió dðaquesta política en el pressupost de lðestat? ð G ð ð Y El dðficit públic incrementa, perð amb la mateixa proporció? SP = T − ð − ðR = t Y − ð − ðR = 0 Diem que el pressupost estð euilibrat, Ingressos = Despesa. 15 Quan SP = t Y − ð − ðR > 0 , hi ha superðvit Quan SP = t Y − ð − ðR < 0 , hi ha dðficit A curt termini, una política fiscal expansiva provoca un increment del dðficit de lðestat, perð és un increment amb menor proporció que lðincrement de la despesa pública. A mig i llarg termini, és possible que una política fiscal expansiva contribueixi a un decreixement al dðficit o un increment del superðvit. Passarð quan el valor del multiplicador de la despesa autðnoma sigui elevat. ð = 5 ð ð Y = ð * ð G ð ð Y = 5*100 = 500 (Producció del pais) SP = t Y − G ð SP = 0.25 * 500 −100 = 25 A llarg termini es possible que la política fiscal expansiva produeixi una millora del saldo pressupostari, perð lðusual serð que empitjori el saldo pressupostari. 17 ESTABILITZADORS AUTOMATICS Quan lðestat modifica el valor de la despesa pública, les transferðncies o els tipus impositius, estð practicant una política discrecional o política activa (vol dir que hi han estabilitzadors automðtics). Els estabilitzadors automðtics son instruments que actuen sobre els components de la demanda agregada, independement de la voluntat del gobern i també tendeixen a disminuir els efectes dðuna crisis econðmica (recessið) i els efectes dðuna expansió econðmica. Els dos principals estabilitzadors automðtics son (no es modifican) : − Impostos (T) : ve donat per t, son estabilitzadors automðtics perquð contribueixen a reduðr el valor del multiplicador de la despesa autónoma. ð= 1 1−c+ct Si no hi haguðs t, incrementa el valor del multiplicador. Qualsevol variació comportarð a un increment de la renda superior. Si ð 1 = 1 1−c+ct ð ð 0 ð ð Y0 ðð0>ð1v ð 0 = 1 ð ð 1 ð ð Y1 1−c+ct 16 En un context dðexpansió economica (increment despesa autðnoma), el increment de la producció serð major en una economía on no hi hagi impostos. Els estabilitzadors autðnoms tendeixen a minorar les recessions, hi fa que freni el increment econðmic en un periode de creixement. Si no hi ha impostos hi ha creixements i decreixements molt forts, perð si hi ha impostos les tendðncies son més atenuants. 18 − Transferðncies (TR) : fa que la renda disponible de les persones sigui major, a que si no existessin. Les persones consumirðn més en ðpoca de crisis que si no existessin. La presðncia del subsidi dðatur (que és un estabilitzador automðtic), fa que les persones continuðnt consumint, si no hi haguðssin subsidis dðatur, les persones no podríen consumir res i lðeconomía sðen resenteix més. TEMA III : MERCAT DE BENS I SERVEIS. CORBA IS. FUNCIO IS Es una funció formada per combinacions de tipus dðinterés i renda, per el qual, el mercat de bens i serveis estð en equilibri. La funció IS té sempre pendent negatiu perquð la relació entre el tipus dðinterés i la producció és negativa (si ð i ð ð inversió ð ð DA ð ð Y , aquesta és la relació negativa). OA ð DA ð Y ð DA (Producció dðequilibri) ð Y0 ð ð ð − ð bi ð i= ð− 1Y bðb 19 Si tenim algun punt situat sobre la funció IS, es diu que el mercat estð en equilibri. Si tenim algun punt situat fora de la funció IS, es diu que el mercat estð en desequilibri. 17 Qualsevol punt situat per sobre la funció IS, vol dir que al mercat de bens i serveis hi ha un excés dðoferta (Y > DA). Qualsevol punt situat per sota de la funció IS, vol dir que al mercat de bens i serveis hi ha un excés de demanda (DA > Y). Paradoxa de lðausteritat : quan en un pais lðestalvi incrementa excessivament, la producció del pais pot disminuðr. Aixð es pot donar perquð al incrementar lðestalvi, incrementa el tipus dðinterés. Exces de demanda Si disminueix el tipus dðinterés (i1), la producció dðequilibri incrementa (Y1). Al disminuir lðinteres, incrementa lðinversió e incrementa la demanda agregada en el mercat de bens i serveis (passo del punt A al D). Punt A ð Y0 ð DA Si ð i ð Punt D ð Y0 < ð DA Si lðeconomía dðun pais estð en el punt D, que ha de passar en el país perquð es torni un altre cop al punt A? 1) ð produccions (opció més habitual, així ð stocks). 2) ð el tipus dðinterés 20 Exces dðoferta Si incremento el tipus dðinterés, quina serð la reacció de lðeconomía? Punt A ð Y0 ð DA Si ð i ð Punt E ð Y1 >ð DA Llavors tinc dos opcions : 1) ð les produccions. 2) ð el tipus dðinterés. Aquest raonament és bo quan nðhi han bones expecatives. Y = ð ð − ð bi ð quan més gran és b, més bones expecatives nðhi han. Com es desplaça la funció IS? ordenada en lðorigen Y = ð ð − ð bi ð i = ð − 1 Y Recta IS bðb 18 Si i=0, llavors Y = ð ð 21 Desplaçament si varia b Si ð b, llavors nðhi han bones expectatives, la funció es desplaçarð cap abaix. Si ð b, llavors les expecatives empitjoren i la funció IS es desplaçarð cap amunt. ð= 1 Desplaçament si varia ð 1 − C + ct Si ð ð (es produeix perque ð c, o perque ð t), vol dir que incrementa la producció i la funció IS es desplaça cap amunt. Si ð ð, la funció IS es desplaça cap abaix. 22 Desplaçament si varia ð (ð = ð + ð + ð + c ðR) Si es produeix un ð ð (degut a un ð de C, I, G o de c TR), la funció IS es desplaça cap amunt i de forma paral.lela. Si es produeix un ð ð , la funció IS es desplaça cap abaix i de forma paral.lela. Pendent de la corba i = ð − 1 Y Recta IS bðb Lðestat porta a terme una política fiscal expansiva, com es modificarð la funció IS? Recorda una politica expansiva significa un ð G , un ð TR i una ð t. . Una política expansiva fa que la funció IS sempre es desplaçi cap amunt. Si nðhi ha un ð de G, provoca un ð ð . Estem en el punt A (Y0, i0). En quant incrementarð la producció dðequilibri? Si el tipus dðinteres no varia, estarem en el punt B (Y1, i0). 19 Llavors Y1 = Y0 + ð Y ð Y0 + ð ð G 23 Si les TR varien amb un increment, la funció IS anirð cap amunt (el mateix cas que sðincrementa la G). Si varia t amb un decreixement (afecta a ð), la funció IS es desplaça cap amunt. Com varia la corba IS si varia el tipus dðinteres? Les variacions del tipus dðinterés, representen desplaçaments sobre la funció IS (no es desplaça). La funció IS significa (Investiment / Saving) (Inversió / Estalvi) on no hi ha ni sector públic ni sector exterior. Les variacions del multiplicador, les expectatives del futur i la despesa autónoma desplaça la corba IS. TEMA IV : EL DINER I EL CREDIT EL DINER El diner és un mitjð de pagament generalment acceptat. Qualsevol objecte serveix per ser utilitzat com a diner? No, ha de tenir una série de propietats. 24 FUNCIONS DEL DINER − Mitjð de pagament : serveix per pagar o cobrar, ha de ser generalment acceptat (sobretot per el que cobra), ha de ser divisible (ha de poder−se fraccionar), té que ser fðcil de transportar i ha dðesser durable. − Dipðsit de valor : es una manera de poder tindre poder adquisitiu (consum de futur). El diner perd valor (amb lðinflació) i disminueix el poder adquisitiu de les persones. El pais on hi ha inflació, inverteix en bens inmobles. − Els diners serveixen com a unitat de compte : ECU ð tindrð valor fins 31/12/1999 (moneda dels 12 paðssos europeus). EUROð entrarð en vigor 01/01/2000 (moneda dels 15 paðssos europeus). RIQUESA (w) La riquesa de les persones es pot medir per : − Actius reals (básicament inmobles) − Actius financers : − Accions 20 − Bons, obligacions i lletres del tresor ð Bons − Diners ð Diners Les accions son participacions de capital en lðempresa per obtindre després benefici si va bé despres el assumpte. Els diners es quan lðutilitzem com a dipósit de valor. Els actius reals per aquest model son poc significatius (bona part dels actius reals estan representats com accions). Actius finanacers : Els actius financers son els bons i els actius monetaris son els diners. Els actius financers es caracteritzen per la seva liquidesa, rendibilitat i per el seu risc. Liquidesa : la major o menor facilitat de convertir lðactiu financer en diner. Rendibilitat : fa referéncia al tipus dðinterés que proporciona. Risc : la major o menor solvéncia dðaquell actiu financer. Els bons son aquell actiu financer amb meyns liquidesa que els diners perð té major rendibilitat que aquests. En el mercat dðactius financers hem dðestudiar la demanda i oferta dels bons. 25 Lðactiu monetari és el diner, que és lðactiu financer més líquid i té una rendibilitat nul.la. En el mercat monetari hem dðestudiar lðoferta i la demanda del diner. MERCAT MONETARI OFERTA MONETARIA : Es la quantitat de diners en circulació (MS). Hem dðanalitzar el poder adquisitiu del conjunt de diners que hi ha en aquesta economía (per aixð es té en compte els preus). MS P El valor de MS ve donat per el Banc dðEspanya, és una variable exógena. Si el Banc dðEspanya incrementa MS en un 10%, i lðinflació incrementa un 10%, lðoferta monetaria en termes reals en quant ha incrementat ? No creix res, el poder adquisitiu dels diners no ha variat. DEMANDA MONETARIA : fa referéncia a la quantitat de diners que les persones o lðeconomía volen mantenir en efectiu (L). 21 Md = L Demanda en termes reals ð P Les persones mantenen diner en efectiu perque tenen poder adquisitiu. Si ð preu = ð el poder adquisitiu Perquð les persones volen mantenir els diners en efectiu ? 1.− Motiu transacció (MDT) : per poder fer front a un seguit de despeses previstes. La demanda de tindre diner en efectiu serð més gran quan majors pagaments tingui la persona (quan tingui més renda). ð Y ð ð L 2.− Motiu precaució (MDP) : per poder fer front a situacions imprevistes. ð Y ð ð L 3.− Motiu especulació (MDE) : les persones tenen col.locada part de la seva renda en bons. Com el preu dels bons és més volðtil, de vegades les persones poden veureðs obligades a vendre els bons per obtindre liquidesa a un preu més baix del que ho van comprar. Per cobrir aquest risc, les persones mantenen una part dels diners en efectiu. 26 De que depen la demanda de diners ? 1) Quan ð Y (producció del pais) ð ð L (demanda de diner). Es produeix relació positiva Llavors L = KY on KY és la sensibilitat de la demanda de diners a variacions de la renda. K proporció de la renda que es manté en efectiu (tothom no te els diners en efectiu). 2) De la rendibilitat (determinada per el tipus dðinteres). ðiððL ð i ð ð L ð es produeix una relació negativa El tipus dðinteres es el preu del diner, és el cost dðoportunitat del diner. Si mantenim els diners en efectiu renunciem a la rendibilitat del tipus dðinterés. L = KY − hi on hi es la sensibilitat de la demanda de diner a variacions del tipus dðinterés. El mercat monetari estarð en equilibri quan MS ð KY − hi = L P Quan estarð el mercat dðactius financers en equilibri ? Riquesa de les persones = Bons + Diners (w = BD + L) Riquesa de lðeconomia = Oferta bons + Oferta diners ( W = BS + MS) 22 P BD + L = w = BS + MS P BD − BS = MS − L P Mercat actius financers = Mercat actius monetaris Oferta monetaria = Demanda de diners El mercat dðactius financers estð en equilibri quan el mercat monetari estð en equilibri. Quð ocurreix si hi ha un increment dðoferta en el mercat monetari ? BD > BS ð Exces dðoferta (els tipus dðinteres baixen) MS > L ð Exces de demanda (el preu dels bons incrementen) P 27 Si lðoferta monetaria es més gran que la demanda monetaria, vol dir que les persones mantenen en efectiu més diners dels que realment necessiten (exces de liquidesa), aquest diners sðinvertirðn a la borssa i provocarð un exces de demanda (provocara que els preus dels bons incrementaran). Quð ocurreix sðhi ha un increment de demanda en el mercat monetari ? BD < BS ð Exces de demanda (els tipus dðinteres incrementen) MS < L ð Exces dðoferta (el preu dels bons disminueixen) P MIRAR FOTOCOPIA TIPUS DðINTERES I PREU DELS BONS El tipus dðinteres dels bons son els cupons, que acostumen a tindre vençiment. An (recupero lðaportació Inicial) P C1 C2 C3 Cn+An || ||| 0 1 2 3 n = venciment Quin es el preu actual dels bonus ? Es té que actualitzar els pagaments de C1,C2,C3 i llavors estarem en el moment P. 23 Per calcular el preu dels bons en un temps determinat, hem de coneixer el TIR. Quin es el tipus dðinteres dðequilibri en un mercat monetari ? i=Ky− 1 M hhP TEMA V : FUNCIO LM Es una funció formada per combinacions de tipus dðinteres i renda, per les quals el mercat monetari i dðactius financers estð en equilibri. (Oferta diner = Demanda diner). Expressió de la funció LM ð i = K y − 1 M hhP LM = (Liquidesa (MS), Money (MD)) La funció LM te sempre pendent possitiu. 28 Talla a lðeix dðordenadas quan el nivell de producció es igual a 0 i el tipus dðinteres es negatiu perque −1 M. hP Talla a lðeix dðabcises quan el tipus dðinterés es 0 i la producció 1 M KP El pendent de la funció LM ( K ) es possitiu perque hi ha una relació positiva. h ðYðði ð Y ð ð i ð Relació positiva. Si estem situats al punt A, el mercat estð en equilibri ? Si, perquð estð sobre la funció LM. Que ocurreix si incrementa la producció? Que incrementa el tipus dðinterés. punt B Que ocurreix en aquesta situació? Doncs que la demanda de diners incrementa i el mercat monetari, hi ha un exces de demanda (MS < L). P Incrementa el diner (el tipus dðinteres) fins a que sðelimini el exces de demanda (MS = L). 24 P Que passarð al mercat de bons ? Incrementa lðoferta dels mercats financers, i el seu preu baixarð. 29 A sota la funció LM, sempre hi ha un exces de demanda. L > MS P A sobre la funció LM. Sempre hi ha un exces dðoferta. L < MS P Quð passa si disminueix la renda? Que disminueixen els tipus dðinteres. Al mercat monetari hi ha un exces dðoferta MS > L. Disminueix la producció i passem al punt D. P Llavors tinc que disminuir el tipus dðinteres o incrementar la renda per arribar un altre cop al punt dðequilibri. Si hi hagués un exces de demanda en el mercat monetari, per corregir aquesta situació sðha dðincrementar el tipus dðinteres o disminuir la renda. punt E. Desplaçaments a la funció LM Son motivats perque hi ha una variació del tipus dðinterés o de la renda. Els desplaçaments es motivaran per : 1.− Variació de la sensibilitat de la demanda de diner a variacions de la renda (K). Si ð K ð ð el pendent de la funció LM 2.− La variació de la sensibilitat de la demanda de diners a les variacions del tipus dðinterés (h). Si ð h ð Modifica el pendent de la funció cap amunt. 30 3.− La variació de lðoferta de diner (MS), desplaça la funció LM de forma paral.lela. P Si ð oferta monetaria, LM(1) es desplaça cap abaix Si ð oferta monetaria, LM(2) es deplaça cap adalt 25 Si en aquesta economía hi ha inflació (pujan els preus), quð ocurreix? Si el preu de lðeconomía incrementa, lðoferta monetaria disminueix, i la funció LM es desplça cap amunt. Si el preu de lðeconomí disminueix, lðoferta monetðria iuncrementa, i la funció LM es desplaça cap abaix. POLITICA MONETARIA Fa referðncia a les accions que dur a terme el Banc Central dðun pais per tal de regular la quantitat de diners de lðeconomía, a través de la modificació de lðoferta monetðria. O sigui, el Banc Central influeix en lðeconomía. Política monetðria expansiva : increment de lðoferta monetðria per part del Banc Central. Política monetðria contractiva : disminució de lðoferta monetðria per part del Banc Central. Com el Banc Central aconsegueix influðr en el nivell de producció dðuna economía? A través dðuna política monetðria expansiva. Sðincrementa lðoferta monetðria, els preus no varien, lo que provoca que es produeixi un exces dðoferta, per corregir aquest exces dðoferta sðhan de baixar els tipus dðinterés, lo que fa que sðincrementi lðinversió del país, incrementi la demanda agregada i finalment sðincrementi la producció. Aques proces sðanomena mecanisme de transmissió monetðria. P.M. expansiva ð ð MS ð ð MS ( MS > L) ð ð i ð ð I ð ð DA ð ð Y PP P.M. contractiva ð ð MS ð ð MS ( MS < L) ð ð i ð ð I ð ð DA ð ð Y PP 31 Perquð el Banc Central fa us de lðinstrument de la P.M. expansiva (pot incrementar la riquesa del país)? No fa us perque tard o dðhora, es tradueix en una major inflació. ECUACIO DE CANVI I TEORIA QUANTITATIVA DEL DINER ECUACIO DE CANVI (ECUACIO DE CAMBRIDGE) Ecuació dðequilibri en el mercat del diner ð MS = L = KY − hi P Per lðescola moneterista, la demanda del diner depen bðsicament de la renda. Llavors MS = KY ð M 1 = PY PK 26 Del que 1/K = V, llavors MV=PY on M = oferta monetðria en termes nominals V = velocitat del diner. Nombre promig que el diner en circulació en economía contribueix a finançar el nombre de transaccions dðaquesta economía. P = preu del diner en lðeconomía Y = renda de lðeconomía Aquesta expressió ens diu que lðoferta del diner = demanda del diner, i a més que el valor de la producció (P Y) equival a la quantitat de diners en circulació en lðeconomía multiplicat per la velocitat del diner. Quin es el preu de lðeconomía? P = M V Qué es la Teoria quantitativa del diner Y La teoría quantitativa del diner, vol dir que si el nivell de producció es constant i la velocitat del diner també es constant, un increment de lðoferta monetðria, es traduðrð en un increment proporcional del nivell de preus. OJO que també pot incrementar la producció a través de lðinversió. ð M ð ð P o també ð Y A la vista dðaquesta expressió, per els moneteristes quina ha dðesser lðactuació de la política monetðria? Quan el Banc Central fa una P.M. expansiva per tal dðestimular el creixement dðuna economía provoca inflació. Pautes a seguir per el Banc Central : Fent crðixer M, més que la Y, pot rebaixar la pujada dðinflació, perð es perjudicial per lðeconomía (restricció de liquidesa). ð M < ð Y ð ð P. 32 Els moneteristes veuen que la P.M. sempre distorsiona a lðeconomía (provoca inflació o restricció de la liquidesa). Un moneterista mai pot fer una P.M. expansiva, si observa que incrementan els preus, ho atribuðrð al creixement elelvat de lðoferta monetðria, llavors la política correctiva sería efectuar una P.M. restrictiva. Sempre que incrementi lðinflació, el Banc Central farð una P.M. restrictiva. RESUM A curt termini un increment de lðoferta monetðria es tradueix en un increment de la producció important i en un increment dels preus poc significatius. A mig i llarg termini aquest increment de lðoferta monetðria es tradueix en un increment dels preus 27 únicament. TEMA VI : Equilibri als mercats de bens i monetari. Model IS−LM Quan fem aquesta relació estem representan el funcionament de lðeconomía. Allð on es creuen les funcions LM−IS determinan el punt dðequilibri de lðeconomía. i0 i Y0 = fa que IS−LM estiguin en equilibri de manera simultðnea. En qualsevol altre punt dðaquest grðfic lðeconomía estarð en desequilibri. Si dividim el grðfic en 4 regions, podrem establir la pauta de comportament en termes del tipus dðinterés i de la producció en lðeconomía. 33 En concret en el punt A es produeix Y = DA + MS = L P REGIO I Si estic per damunt de la funció IS, vol dir que, Oferta > Demanda = Y > DA. Baixar Y. Si estic per damunt de la funció LM, vol dir que hi ha un exces dðoferta MS > L. Baixar i. P Llavors a la regió I es produeix Y > DA + MS > L P Per tal dðajustar els desequilibris que hi ha en lðeconomía tindría que baixar els nivells del tipus dðinterés i de la producció. REGIO II Estic per sota de la funció IS, vol dir que hi ha exces de demanda, Y < DA. Pujar Y. Estic per sobre la funció LM, vol dir que hi ha un excés dðoferta. Baixar i. Llavors a la regió II es produeix Y < DA + MS > L P Per tal dðajustar els desequilibris de lðeconomía tinc que pujar el nivell de producció i baixar els tipus dðinterés. REGIO III 28 Estic per sota de la funció IS, vol dir que hi ha exces de demanda, Y < DA. Pujar Y. Estic per sota la funció LM, vol dir que hi ha un excés de demanda. Pujar i. Llavors a la regió III es produeix Y < DA + MS < L P Per tal dðajustar els desequilibris de lðeconomía tinc que pujar el nivell de producció i els tipus dðinterés. REGIO IV Estic per sobre de la funció IS, vol dir que hi ha exces dðoferta, Y > DA. Baixar Y. Estic per sota la funció LM, vol dir que hi ha un excés de demanda. Pujar i. Llavors a la regió IV es produeix Y > DA + MS < L P Per tal dðajustar els desequilibris de lðeconomía tinc que baixar el nivell de producció i pujar els tipus dðinterés. 34 El punt dðequilibri es pot calcular analíticament, Y=ðð−ðbi i = ð − 1 Y ð IS bðb ð IS = LM i = K Y − 1 M = LM hhP Sustitueixo LM, lðexpressió i de IS Y=ðð−ðb KY− 1 MhhP Aðllo el valor de Y Y=ðð−ðb KY+ðb MhhP Y+ðb KY=ðð+ðb M hhP 29 Y(1+ðb K)=ðð+ðb M hhP Y=( ð)ð+ b( ð) M 1+ ðbKh1+ ðbKP hh Y = ð (Gamma) ð + b ð M hP Aquesta espressió vol dir que Producció dðequilibri = Multiplicador Politica fiscal x Despesa autónoma + Multiplicador política monetaria x oferta monetaria en termes reals. OBJECTIUS DE LA POLITICA ECONOMICA Lðequilibri intern de lðeconomía es defineix en termes de : − Plena ocupació dels factors : que no hi hagin recurssos desocupats (evita atur). − Estabilitat dels preus : perseguim lðobjectiu de tindre un nivell dðinflació moderat. 35 Lðequilibri extern de lðeconomía es defineix : − Balança de pagaments : tenir un saldo equilibrat. Balança de compte corrent : tenir un saldo repetitiu. − Tipus de canvi : mantenir−lo estable. En aquest curs, només veurem Politica Fiscal i Politica Monetaria per tindre equilibri intern. POLITICA MONETARIA per equilibrar IS−LM Inicialment lðeconomía estð al punt 1 (estem en equilibri). Suposem que el nivell de producció de plena ocupació es YF (nivell de producció que aquesta economía sería capaç de produðr si tots els recurssos (laborals o treballadors) estiguéssin ocupats). Si lðequilibri es 1, i la plena ocupació és YF, ja sabem que en aquesta economía hi ha atur (es produeix meyns que si tothom estigués treballan). ð = unemployed = atur 30 El Banc Central te que estimular la producció (sðha de passar de Y1 a YF), i per fer aixð te que practicar una Politica Monetaria expansiva per incrementar la producció. Sempre una P.M. expansiva, la funció LM es desplasa cap abaix paral.lelament (LM1). Llavors estarem en el punt 3 i lðeconomía estarð en equilibri (ð Y, ð i, sempre pasa en PM expansivas). 36 Com es veu en el grðfic, lðeconomía passa del punt 1 al 2, i del punt 2 al 3. Lðeconomía passa del punt 1 al 2 perque hem fet una PM expansiva i provoca un increment de lðoferta monetðria, hi ha un excés dðoferta on la gent te més diners en efectiu del que vol tenir e inverteix en Borssa, lo que provoca un increment dels mercats financers i dels preus i el tipus dðinteres disminueix, la producció es queda igual. En el punt 2, estic en equilibri en el mercat de diners? Si, estic sobre la funció LM. El mercat de bens i serveis, estð en equilibri? No, estic fora de IS, hi ha un exces de demanda Del punt 2 al punt 3 es passa perquð al baixar els tipus dðinterés, si les expectatives de futur son bones incrementa lðinversió, incrementa la demanda agregada e incrementa la producció. Perquð incrementa el tipus dðinterés? Perque incrementa la demanda del diner (L) e incrementa el tipus dðinterés. El cost que peteix lðeconomía per practicar PM expansiva a mmig i llarg termini es lðinflació. Practica de PM Restrictiva Es concreta sempre en una disminució de lðoferta monetðria que desplaça cap amunt la funció LM (incrementa el tipus dðinterés i disminueix la producció). Llavors el cost de lðeconomía dðaquesta prðctica es que incrementa lðatur (per disminuðr la producció). El Multiplicador monetari mesura lðefectivitat de la PM Quina serð la magnitud del increment de la producció derivat de lðincrement de lðoferta monetðria? Ve donada per el multiplicador monetari. ðY= bð ðM hP b ð ð ð ð , ð b. Si es produeix un increment del multiplicador de la despesa autónoma o h un increment en les expectatives de lðinflació en el tipus dðinterés provoca un increment en el valor del multiplicador monetari i més efectiva serð la PM. La funció IS serð més plana. b ð ð ð K , ð h. Si incrementa la proporció de la renda qu hi ha en efectiu o un increment h de h, disminuirð el valor del multiplicador monetari i serð meyns efectiva la PM. La funció LM es més plana. 31 37 POLITICA FISCAL per variar el model IS−LM Instruments per variar la política fiscal : G (Despesa pública) TR (Transferéncies) t (tipus impositiu) Una politica fiscal es concreta en : ð G, ð TR, ð t. Si incrementa la despesa pública, incrementa la demanda agregada e incrementa la producció. Desplaça de forma paral.lela i cap amunt la funció IS. Una politica fiscal expansiva sempre es concreta en un increment del tipus dðinterés (i2) i un increment de la producció (Y2). Lðeconomía passa del punt 1 al 3 perque es produeix un increment de G (passa al punt 2), la producció passa del punt 1 al 2 (ara lðeconomía no estð en equilibri, perð sí la funció IS), al mercat de diners (LM) hi ha un excés de demanda (estð un punt per sota). El mercat de diners es corregirð perqué MS < L Pð ð Y provocað ð DA ð ð Inversió privada provoca ð ð i (incrementa el interés) i ja haurem passat del punt 2 al punt 3. Com es valora lðincrement de la producció? Y2 − Y1 = ð Y = ð ð G Perquð disminueix la producció Y2 > Y3 ? Perquð baixen els tipus dðinterés. En la reducció de lðexpansió inicial de la producció derivada del increment dels tipus dðinterés provoca la disminució de lðinversió, i aquest fenomen se li en diu Efecte expulsió o Efecte Crowding−Out. 38 Lðefecte Crowding−Out serð poc important quan : 1.− La funció LM tingui poc pendent. 2.− Més allunyat estigui la producció dðequilibri respecte la producció de plena ocupació (quan a lðeconomía el volum dðatur es major, hi ha molts recurssos desocupats). Una PF expansiva provoca un increment del déficit, lðEstat el finança emitint Deute públic, i per poder−lo col.locar haurð dðoferir uns tipus dðinterés més grans al que hi ha al mercat, lo que provoca que baixi 32 lðinversió i sðinverteixi en Deute Públic. El nivell de lðactivitat económica estarð disminuint. Encara que incrementin els tipus dðinterés, no sempre disminuirð lðInversió (depen de les expectatives de futur). Si el nivell de consum es baix com pot incrementar lðactivitat económica del pais? Fent despesa pública. En epoques de crisis o recesió, on nðhi ha baix nivell de consum o baixa inversió, lðestat fa PF expansiva per incrementar el Deute Públic i estimular lðeconomía. En epoques dðexpansió, lðestat no pot fer Pf expansiva (increment nivell de consum, increment dðinversió), perque es pot produðr lðefecte Crowding−Out. Davant dðuna PF expansiva, un ð G, de que depen que ðY sigui major o menor? El multiplicador de la politica fiscal determina lðefectivitat de la politica fiscal ð= ð 1+ ðbK h ð ð ð ð ð ðð Provoca més efectivitat en la politica fiscal ð h ð ðð Provoca més efectivitat en la politica fiscal Lðestat per dur a terme els seus objectius pot instrumenta PF i PM PF restrictiva 39 La PF restrictiva es concreta en : ð G , ð TR, ð t. Sempre que practiquem una PF restrictiva que es concreti en una disminució de G comporta que la funció IS vagi cap abaix paral.lelament i provoca que disminueixi els tipus dðinterés i la producció. Suposem que : Quina política practicar? Veiem que a lðeconomía nðhi ha atur (de YF a Y0). Puc dur a terme una PF expansiva, per igualar lðatur perð incrementarð el tipus dðinterés de lðeconomía. Si faig una PM expansiva incrementrð la producció i baixarð el tipus dðinterés perð a mig i llarg termini provocarð inflació. Per aconseguir els diferents objectius de politica económica i evitar els costos socials de PF i PM, els estats practiquen un mix de PF i PM que serð LM1(PM) i IS1(PF). 33 IS1 = ð G per PF expansiva LM1 = ð MS Per PM expansiva ð ð Y (passa a YF) , i no varia P Aquesta combinació rep el nom de FINE TUNNING (ajust fi). 40 Com a conseqüðncia de les Pf expansiva, com pot influir en lðeconomía un ð Consum ? ð Consum ð ð DA ð ð Y (Pujar corba IS1). Ara estem al punt C, Y2 Es possible que el nivell de producció dðuna economí incrementi? A curt termini el nivell de producció de lðeconomía sigui superior al potencial perque es fan hores extras. Els treballadors només les farðn si lðempresari paga bé. Sðhi incrementen les hores extras, incrementa el cost laboral i lðempresa llavors només pot fer un increment del preu o baixar el marge de beneficis. Quan lðempresari pensa en reduðr els seus beneficis vol dir que ho fa perquð estð en un mercat on hi ha competéncia. Si hi ha poca competencia llavors decidirð incrementar els preus. Si ara nðhi haguðs inflació, que farð el Banc Central ? La pauta dðactuació serð aplicar una PM restrictiva i llavors la funció LM va cap amunt (LM1). Ara estem al punt D, i estem al nivell de plena acupació i aprop o igual a la producció dðequilibri. Aixð vol dir que lðeconomía sðesta rescalfant. Evitarem pressions inflacionistes. TEMA VII : Politica fiscal i monetðria Com el Banc Central pot modificar el valor de lðoferta monetðria en termes reals (M / P). Com lðestat pot finançar el seu Deute Públic. Instruments que utilitza el Banc Central per dur a terme la seva PM Oferta monetðria = Efectiu en mans del públic + dispósits M = EMP + Dip. 41 EMP = aquella part del diner que es manté en efectiu Dipósit = passius financers dels bancs derivats de les col.locacions que realitzen les economíes domestiques. 34 A nivell particular la definició dðoferta monetðria ha variat amb el temps. M0 = Billets + Monedes = EMP (Es fa quan es crean els bancs). M1 = EMP + Dipósits compte corrent (a la vista) = Oferta Monetðria M2 = EMP + Dc/c + Ds = Oferta monetðria ampliada Ds = diposits dðestalvi (major rendabilitat e interés). 1973 M3 = M2 + Dt = Disponibilitats líquides Dt = diposits a termini 1984 ALP ó M4 = M3 + AALP (Altres actius líquids en mans del públic) AALP són per exemple les lletres del tresor, pagare del tresor i bons de bancs i caixes privats, pagarés de lðestat avalats i la cesió dðactius públics i privats. Sempre que estiguin en propietat de particulars. 1992 ALP2 M5 = ALP + Pagarés de empresa (no abonats). Quina és lðestructura del Balanç del Banc dðEspanya ? El Balanç del Banc dðEspanya és : ACTIU PASSIU Crédits del sector exterior Efectiu en mans del públic (EMP) F. Autðnomð Crédits del sector públic Efectiu amb poder del sistema F. Discrecion. Crédit del sector bancari bancari (ESB) Dipðsits del sistema bancari al Banc dðEspanya (DSBBE) Factors Autðnoms (el Banc dðEspnaya no els pot controlar directament). Crédits del sector exterior : reserves dðor i divises del que disposa el Banc dðEspnaya més actius financers denominats en moneda estrangera (Deute Públic emes per goberns estrangers. El Banc dðEspanya controla el poder de divisa i executa la seva política de tipus de canvi a partir de la Dotació de reserves dðor, divises i actius financers que disposen. 42 Crðdits del sector públic : Inclou actius financers emessos per el Gobern de lðestat. Deute Públic que el Banc dðEspanya compra per finançar el deute de lðestat. El Banc dðEspanya no estð obligat a comprar−ho. FACTOR DISCRECIONAL (El Banc dðEspanya si que té potestad per controlar aquest actiu). 35 Credit al sector bancari : crédits que el Banc DðEspanya concedeix a les entitats financeres del país. PASSIU EMP : el Banc DðEspanya certifica que els billets i monedes serveixen per pagar els deutes. ESB : el conjunt de billets i monedes que estan a la caixa de bancs i caixes. La suma de EMP + ESB integra el conjunt de billets i monedas de lðeconomía. Aquesta suma es coneix com Circulació Fiduciðria o Diner Legal. Estan aquí per garantir el pagament, els deutes que tenim certificats i obligats per el Banc dðEspanya. El Banc dðEspanya és lðunic que pot emetre billets i monedas (Diner Legal). DSBBE : Els bancs i caixes tenen obert un compte en el Banc dðEspanya (és un banc de bancs i caixes). Suma del Passiu = EMP + ESB + DSBBE = BASE MONETARIA Diner bancari : es diner creat per els bancs. Els bancs crean diner a través de concesió de crðdits i lðexpansió dels dipósits. Actius de caixa (AC) : son actius líquids, com els Certificats Emessos per el Banc dðEspanya (CEBEðS) i Deute Públic, que els bancs mantenen en forma de reserves amb previsió de les retirades dðefectiu per part del públic i per poder realitzar els seus pagaments. Mirar Fotocopia 2 Fins 1988 AC = ESB + DSBBE Partir 1988 AC = DSBBE 43 Coeficient de caixa (Cc) : es aquella proporció dels Dipósits (D) que els bancs han de mantenir en forma de reserves (AC). Cc = AC D El Cc el fixa el Banc dðEspanya, actualment es del 2% (com a mðxim pot arribar a un 5%) Coeficient dðefectiu en mans del públic (eMP) : aquella proporció dels dipðsits que les persones mantenen en efectiu. eMP = EMP D Coeficient en efectiu en poder del sector bancari (eSB) : aquella proporció dels dipðsits que els bancs i 36 caixes mantenen en forma dðefectiu. eSB = ESB D DIFERENCIA ENTRE OFERTA MONETARIA I BASE MONETARIA Oferta monetðria M = EMP + D Base monetðria BM = (EMP+ESB) + AC (a partir de 1988 DSBBE) ð BM = CF + AC Si Cc = AC eMP = EMP eSB = ESB DDD ððð Cc * D = AC EMP = eMP * D ESB = eSB * D Llavors BM = (eMP * D + eSB * D) + Cc * D BM = D * ( eMP + eSB + Cc) Que en funció dels dipðsits serð D = 1 x BM ð eMP + eSB + Cc ð 44 Llavors M = EMP + D M = eMP * D + D = (eMP + 1) * D Si ho sostitueixo a la funció en dipðsits D = ( eMP + 1) x BM 37 (eMP + eSB + Cc ) D = mm * BM mm = multiplicador monetari, que ens diu en quan varia lðoferta monetðria quan varia la base monetðria. El Banc dðEspanya influeix així en la Base Monetðria. Si ð BM ð i els altres factors no varien ð ð MS (Sinónim de PM expansiva) Si ð BM ð i els altres factors no varien ð ð MS (Sinónim de PM restrictiva) El Banc dðEspanya pot incrementar lðoferta monetðria modifican el valor del coeficient de caixa ? Sempre que ð Cc ð ð mm ð ð MS (Sinónim de PM restrictiva) Sempre que ð Cc ð ð mm ð ð MS (Sinónim de PM expansiva) El Banc dðEspanya controla totalment lðoferta monetðria ? NO, perque − No controla el eMP i el eSB − Si ð el crðdit al Sector Exterior o al Sector Públic, provoca un increment al Actiu, lo que comporta un increment al Passiu del Banc dðEspanya ð ð Base Monetðria No controla totalment la Base Monetðria perque no controla els factors autónoms de creació de diner. El Banc dðEspanya pot compensar els factors autðnoms, quan incrementi el Sector Públic, disminuint el Credit al Sector Bancari. 45 COM ELS BANCS I CAIXES PODEN CREAR DINER Suposem que en una economía : EMP= 1000 ESB = 0 D = 0 (no hi ha AC, es absurd mantenir reserves) Valor oferta monetðria M = EMP + D = 1000 + 0 = 1000 Valor base monetðria BM= EMP + AC = 1000+0 = 1000 Quina serð la conseqüðncia que EMP passi a Dipðsits ? (Col.locar al banc o caixa un deute de 1000) Banc A ESB 1000 | 1000 ð D 38 Suposem que el coeficient de caixa es del 2% ð AC = Cc * D = 2% * 1000 = 20. Banc A AC 20 | 1000 ð D (Concedir crðdits) ESB 980 | Si ara volgués tots els diners en efectiu, el Banc A només hem podría donar 20, tindría que demanar un crédit o anar al Banc dðEspanya a demanar diners en efectiu. Suposem que ens treuen les 20 de Ac i ho posa el credit al Banc B, passa el següent Banc B AC 19,6 | 980 ð D (Credit de la persona) (Concedir crðdits) ESB 960,4 | Cðlcul de base monetðria i oferta monetðria BM = 0 + 39,6 = 39,6 M = 0 + 1980 = 1980 La diferéncia entre 1980 dðara i 1000 dðabans, es diner creat per els bancs mitjançant la concesió de crðdits. Aquest procés dðexpansió de la BM i concesió de crðdits continuaría fins el punt que M = 50000 i BM = 1000 perque : D = 1000 i Cc = 2% M = 1 x BM = 1 x 1000 = 50000 Cc Cc 46 La major part de billets i monedes és ínfima en lðoferta monetðria, la major part son dipðsits. Si tothom volgués ara els diners en mð, el sistema creditici faría fallida, no es podría fer front a la demanda de diner. El EMP es molt reduðt per lðutilització de la targeta de crðdit i els ingressos es fan en forma de dipðsit. COM EL BANC DðESPANYA POT CONTROLAR LA CREACIO DE DINER BANCARI 1.− Amb el coeficient de caixa Cc = AC ð Dipositats al Banc dðEspanya D 39 Si el Banc dðEspanya vol reduðr la donació de crðdits, incrementa el coeficient de caixa que fa que incrementin els actius de caixa i comporta una disminució de crðdit, conseqüentment una disminució de dipðsits que fa disminuir lðoferta monetðria. El Banc dðEspanya procura manipular el meyns possible el coeficient de caixa perque aixð afecta a la competivitat dels bancs. Que fan els bancs per escapar−se de la regulació del Cc ? Els bancs crean nous productes financers que no estan sotmesos al Cc , a partir dðaquí sðexplica lðevolució en el temps que ha tingut la definició dðoferta monetðria (quan el banc inventa el dipðsit dðestalvi escapaba de la regulació de Cc, perð en el temps el Banc dðEspanya lðinclou, despres els bancs sðinventan els dipðsits a termini...) La conseqüðncia de lðinnovació financera al Banc dðEspanya li resulta complicat per controlar lðoferta monetðria, perque es més difiícil de definir oferta monetðria. El Banc dðEspanya deixa de controlar lðoferta monetðria i controlan el tipus dðinteres. 2.− Credits al Sistema Bancari (CSB) : amb forma de CEBEðS i a través de Deute Públic Al Març de 1993 = Cc 17% ð Banc dðEspanya el baixa per : donar més competivitat als Cc 5% bancs i el dðficit públic espanyol comença a reduðr−se i es practica PM Expansiva. 47 Amb aquesta mesura el Banc dðEspanya injecta a lðeconomía 3,3 billions de pesetas que hi ha per Actius de caixa (crédits per oferir a bancs i caixes), perð no ho fa de cop, sino en 7 anys (de Març del 1993 al Març 2000) a través de CEBEðS. Els 3,3 billions es van amortitzan semestralment en aquest periode de 7 anys. El Banc dðEspanya controla i comproba decenalment (cada 10 dies) que bancs i caixes compleixin el Coeficient de caixa. Com sðinstrumenten els credits per part del Banc dðEspanya? Suposem que existeixen Banc B i Banc C, i nðhi ha un Cc del 2% Al acabar el dia, Banc B Banc C Credit ð 1000 | 1000 ð D AC ð 20 | 1000 ð D Credit ð 800 | ESB ð 180 | 40 Ara es tenen que comprobar la liquidessa de les operacions i comprobar el Cc. El Banc C compleix, perð el Banc B necessita AC per valor de 20, necessita demanar un crédit als altres bancs. Banc B Banc C Credit ð 1000 | 1000 ð D AC ð 20 | 1000 ð D AC ð 20 | 20 ð Credit Credit ð 800 | altres bancs ESB ð 160 | Crédit a altres bancs ð 20 | Aquell mercat on els bancs negocien credits entre si es diu mercat interbancari. El preu aplicable a aquest credits es el tipus dðinterés interbancari MIBOR (Madrid Interbank Offered Rate). El LIBOR es el tipus dðinteres interbancari de la Gran Bretanya. La posició deutora del Banc B és la típica posició dels bancs espanyols, que es veuen obligats a endeutar−se en el mercat interbancari. La posició del Banc C és la típica posició de les caixes (acostumen a tenir més liquidessa) i prestan recurssos als bancs en el Mercat interbancari. A Espanya la liquidessa de les caixes no es suficient per cobrir la falta de liquidessa dels bancs, llavors es quan entra en joc el Banc dðEspanya. 48 Suposem que : Banc B Credit ð 1200 | 1000 ð D AC ð 20 | 20 ð Crédit mercat interbancari | 200 ð Crédit per part del Banc dðEspanya El Banc dðEspanya es qui decideix quin volum de crédit ofereix en aquell banc. Fotocopia nð 3 = Tipic balanç normal dðun banc espanyol Fotocopia nð 4 = El Banc dðEspanya només actua en el M4 influðnt sobre els crédits que concedeix al Sistema Bancari (Factor discrecional). Els Factors autónoms els controla de la següent manera per no modificar M4 Si ð Crédit Sector Públic ð ð M4 ð control ð ð Crédit Sector bancari Fotocopia nð 5 41 Lðestrategia té dues fases : Fase 1 : Sðesculleixen els objectius finals e intermitjos de la politica monetðria, tradicionalment son Creixement PIB i Control inflació. Els objectius intermitjos permeten influir sobre lðobjectiu final (normalment la massa monetðria). Perð lðoferta monetðria ja no és lðobjectiu intermig com a conseqüðncia de lðinnovació financera, lðincorporació de la peseta al sistema monetari europeu i la lliberització (els moviments de capitals). Ara lðobjectiu intermig es controlar el tipus dðinterés a migi llarg termini. El Banc dðEspanya te que defensar sempre, pasi el que pasi, la peseta en el mercat europeu i en la lliberització. Paritat (anivellar) el tipus dðintereés ð serð el compatible amb el tipus dðinterés de la peseta. Si incrementa la peseta (apreciació de la peseta), baixa el tipus dðinterés i lðactivitat económica incrementa. Si disminueix el tipus dðinterés (depreciació de la peseta), el tipus dðinterés puja i lðactivitat económica disminueix. 49 Quina és la relació entre objectius finals i objectius intermitjos ? Lðobjectiu intermig és lðoferta monetðria, la manera dðincidir sobre el nivell de producció, o incidir sobre el nivell dðinflació, que queda expressat en la Teoría quantitativa del diner. MxV=PxY Si el Banc dðEspanya vol controlar : ð Y ð ð M ðYððM Si el Banc dðEspanya vol controlar lðinflació : ð P ð ð M ðPððM Fase 2 : un cop sðescogeix la variable intermitja, cal escollir : 1.− Variable operativa (actius de caixa, tipus dðinteres a c/t) amb els quals poder influir sobre la variable intermitja. 2.− Escollir els intruments de política monetðria (Coeficient de caixa, subhasta decenal, cessió temporal dðactius del Banc dðEspanya al mercat interbancari, i els prðstecs de regulació monetðria). Aquest instruments els utilitzem per influir sobre la variable operativa. Quina és la relació entre lðobjectiu intermig de política monetðria i les variables operatives? Recorda ð M = mm * BM , on el multiplicador monetari era 42 ( eMP + 1) = mm (eMP + eSB + Cc ) Aquesta és la relació general, perð en el cas particular espanyol, la relació entre lðobjectiu intermig (M4) i la variable operativa és : M4 = EMP + D + AALP M4 = EMP + D + Tt + PAI + APB on Tt = Titols de deute públic (lletres del tresor) PAI = Passius altres institucions (pagarés de lðestat) APB = Altres passius bancaris (la resta de components de AALP) i en el cas espanyol es produeix 50 Cc = AC = AC PC (son D) D + APB llavors poden fer (D + APB) = AC Cc que si ho sustitueixo a M4 M4 = AC + EMP + Tt + PAI Cc Quin és lðobjectiu intermig que preten controlar el Banc dðEspanya ? M4 Quina el la variable operativa que preten controlar el Banc dðEspanya ? Son els Actius de Caixa, ja que és lðúnic valor que te el Banc dðEspanya per manipular la M4. També podría variar el Cc, perð com ja sabem és molt difícil. El Banc dðEspanya no pot decidir sobre EMP, Tt i PAI. Si lðestat provoca una emissió de deute públic ð ð Tt ð ð M4, el Banc dðEspanya llavors te que fer ð els AC per igualar la M4. A través de la variació dels actius de caixa, el Banc dðEspanya controla lðoferta monetðria que compensa la variació de les altres partides que no pot controlar directament. 43 Com el Banc dðEspanya pot modificar els Actiu de Caixa ? En el Balanç del Banc dðEspanya veðem que Actiu = Passiu C S Exterior + CS Public + CS Bancari = EMP + ESB + DBBE (=AC) ðð Circulació Fidusðria Llavors CS Ext + CS Pub + CSB = C. Fidusðria + Actius de Caixa Per ajustar el balanç AC =−CF+ CS Ext + Cs Pub + CSB ððð F. Autðnoms F. Discrecional (El BdðE NO els pot tocar) (SI pot influðr) 51 Com el Banc dðEspanya modifica els Actius d Caixa, té que modificar els crðdits al sector bancari. Com el Banc dðEspanya influeix sobre els crðdits que concedeix al sistema bancari ? Pot utilitzar 4 instruments : 1.− Coeficient de caixa. Aquest instrument girebé mai es modificat per el Banc dðEspanya ja que influeix sobre la competitivitat dels bancs. Si el Cc ð ð ð Dipðsits ð ð Crðdits Sector bancari OPERACIONS MERCAT OBERT 2.− Subhasta decenal dels actius de caixa : El banc dðEspanya cada 10 díes celebra la subhasta dels Actius de Caixa, per tal de proporcionar a bancs i caixes la liquedessa necessðria per complir el coeficient de caixa i dur a terme les seves activitats. Es poden fer tres peticions que consta dðun import i dðun preu (un tipus dðinterés). El Banc dðEspanya ordena les peticions en funció al tipus dðinterés més elevats. QUANTITAT 50.000 M 60.000 M 100.000 M 80.000 M PREU ADJUDICACIÓ 5,45 % 50.000 M 5,40 % 5,35 % 5,30 % 60.000 M 100.000 M 80.000 M 44 50.000 M 50.000 M SUMA 390.000 M 5,25 % 5,20 % 20.000 M SUMA 310.000 M El Sistema Bancari necessita 390.000 M per complir el coeficient de caixa, perð el Banc dðEspanya només decideix subministrar 310.000 M (dðaquí deduðm que el Banc dðEspanya estð realitzant una PM restrictiva, perquð injecta meyns liquidessa que la que demana el Sistema Bancari). El tipus dðinterés de la pitjor oferta (el 5,25%) es el que sðanomena tipus dðinterés marginal del Banc dðEspanya (o tipus oficial, o tipus dðintervenció, o tipus decenal...). 52 Els bancs que no han pogut exercicir el seu dret dðadjudicació, van al mercat interbancari a demanar la liquidessa que requereixen (el tipus dðinterés es més elevat). Els bancs amb pitjor oferta, son els que tenen meyns necessitat de liquidessa. Si el Banc dðEspanya realitza totes les peticions, es un signe de PM expansiva. El tipus dðinterés que resulta de la subhasta decenal dðactius de caixa, i en general, la liquidessa que subministra el Banc dðEspanya en aquesta subhasta, son indicadors dels signe de PM a mig i llarg termini. El Banc dðEspanya només variarð el tipus dðinterés marginal quan varia el signe de la seva Política Monetðria. Actualment es prðctica una PM expansiva. 3.− Intervenció al mercat interbancari o cessió diðria dðactius : Al mercat interbancari es on sðintercambien crðdits en els bancs, per solventar situacions temporals de falta de liquidessa. El Banc dðEspanya intervendrð en el mercat interbancari per ajustar la liquidessa del Sistema Bancari. El Banc dðEspanya actuarð sempre per tal de situar el MIBOR en una banda que no superi el 0,05% ó 0,10% del tipus dðinterés marginal. El Banc dðEspanya farð que el MIBOR es situi entre : ð MIBOR 5,3% (5,25 + 0,05) tipus dðinterðs marginal 5,25% ð MIBOR 5,35% (5,25 + 0,1) perð aquesta situació no ocurreix així normalment, per exemple − Si el MIBOR incrementa un 10%, vol dir que el Banc dðEspanya sðha equivocat en les seves previsions, i vendrð els actius de caixa al día, per tal de baixar el MIBOR a situacions normals. − Si el MIBOR es massa baix, el Banc dðEspanya retira actius de caixa (liquidessa) i col.locar el MIBOR a posició normal. 45 Quan el Banc dðEspanya vol corregir un desequilibri conjuntural intervé a manipular el MIBOR. Als bancs no els interessa endeutar−se en el mercat interbancari. El marge que aplica als seus clients i el marge que resulta dðendeutar−se en lðinterbancari no li es rentable, es millor que ho fagin per la subhasta decenal. 53 El percentatge del Mercat Interbancari subministra al Banc dðEspanya lðinformació necessðria sobre les expectatives de futur del tipus dðinterés. Com es fa el pronðstic ? Si el preu de les accions pujan, a curt termini comprar fa incrementar la demanda, puja el preu de les accions i baixa el tipus dðinterés. Quan un banc no obté la liquidessa necessðria que requereix en la subhasta, que pot fer? 1.− Anar al Mercat interbancari 2.− Recurreix a un prðstec dðúltima instðncia (segona finestreta) : subministra la liquidessa als bancs, amb un tipus dðinterés que és lðinterés marginal més 2,5 punts. Sðemplea com a última alternativa 3.− Reduðr el volum de crðdits (bona alternativa). DðFICIT PÚBLIC Com lðestat pot financiar el dðficit públic? 1.− Incrementan la base monetðria 2.− Incrementan el deute públic (recorda que era ð G, ð TR ó ð t) 3.− Reduðn els actius reals (el patrimoni de lðestat) Dðficit = ð BM + ð Deute públic + ð Actius reals Saldo pressupostari = T − G − TR (on T son ingressos i G i TR despeses) Com lðestat pot financiar el dðficit públic mitjançant lðincrement de base monetðria ? Quan el Banc Central dðun país no es independent (respecte al gobern) estð obligat a comprat el deute públic emés per lðestat, o bé, concedir crðdits a lðestat a un tipus dðinterés més baix al del mercat (o, si pot ser, nul). Dðficit ð el BC cedeix un crðdit al Sector Públic ð ð BM Dðficit ð el BC crea diners per lðestat (emet billets i monedes) per finançar els deutes que aquest té ð ð BM (aquesta situació se liðn diu monetitzar el dðficit) 46 54 Efectes de monetitzar el dðficit : Suposem que SP = T − G − TR = 0 Lðeconomía del país estð en el punt A (dðeqeuilibri), i el saldo pressupostari també estð equilibrat. Lðestat decideix dur a terme una PF expansiva que es concreta en lðincrement de la despeça pública (G). Lðimpacte inicial comporta ð G ð ð DA ð ð Y (els tipus dðinterés incrementarðn (perquð al ð Y ð ð L ð MS < Lð ð i ð desplaçament IS 1) i passen al punt B). La repercussió sobre el saldo pressupostari serð negatiu SP 1 < 0 = Dðficit. Lðincrement del dðficit es meyns que proporcional a lðincrement de la despeça pública. Conseqüðncies de la monetització : el Banc Central cedeix a lðestat un crðdit a través de la creació de diner, on la circulació fidusiðria farð incrementar la base monetðria. MS = mm (no varia) * ð BM ð que farð ð MS La repercussió en lðeconomía estð en el mecanisme de transacció monetðria : ð MS ð ð i ð ð I ð ð DA ð ð Y La monetització del dðficit reforça lðexpansió inicial de lðeconomía associada a la PF exp. El cost per a lðeconomía a mig i llarg temini es que comporta un ð en lðinflació del país, es per aixð que els paðssos eviten finançar els seus dðficits a través de la monetització. 55 Com lðestat pot financiar el deute públic mitjançant lðincrement de deute públic ? Lðeconomía estð inicialment en el punt A (equilibri) i el saldo pressupostari estð equilibrat. Lðestat dur a terme una PF expansiva instrumentada a través de lðincrement de la despeça pública (G). Igual que el cas de BM, lðinterés incrementa i passem a IS 1. El deute públic el compren els particulars, si es produeix lðefecte riquessa (quan lðadquisició de deute públic es considera com un increment del patrimoni), passaria que es desplaçariem cap a IS 2 (a través dðun ð ð, passem al punt D). Aixð només ocurreix amb lðefecte riquessa, sino estariem al punt B. Si no es produeix lðefecte riquessa, tindrem un efecte meyns expansiu sobre la Y, que finançant el dðficit mitjançant la monetització. Els paðssos poc desenvolupats es veuen obligats a finançar els seus dðficits a través de monetització (no disposen de mercats financers prou desenvolupats on poder colocar el seu deute públic). 47 Es convenient que lðestat sðendeuti ? Depen de com es subministri la despesa pública (G), si : − Inverteix en operacions productives (tenir dðficit no es alarmant) − Inverteix en operacions poc productives (tenir dðficit és un problema) per determinar la major o menor importðncia relativa del dðficit del país hem de comparar el dðficit amb el PIB. DEFICIT Si ð PIB > ð Dðficit , es diu que el dðficit es sostenible PIB (no es problema per lðeconomía) 56 Aquesta expressió ens diu que encara que ens endeutem, lðeconomía genera la riquessa necessðria per aixugar el dðficit. Lðincrement del PIB fa disminuir el coeficient. Com a mðxim, a lðunió europea aquesta expressió serð del 3%. QUE ES EL DEUTE DðUN PAIS ? Deute = ð dðficits acumulats + Interessos que es paguen per el deute PIB PIB Igual que al dðficit, el deute es compara amb el PIB del pais. Si ð PIB > ð Deute ð es diu que el deute del pais es sostenible. Si ð PIB < ð Deute ð es diu que el deute del pais es insostenible. A lðunió europea serð del 60% com a mðxim, vol dir que es requerirð el 60% de la producció del pais dðun any per pagar el deute. Un pais per reduðr el deute tindrð tres opcions : 1.− Reduðr els dðficits 2.− Reduðr els interessos 3.− Estimular el creixement de lðeconomía (PIB) Amb una prðctica de PF restrictiva es compleix 1 i 2 , perð lðopció 3 no, perquð no estimula lðeconomía. No sempre el practicar una PF restrictiva ens dur a una reducció de lðimportðncia relativa del deute. TEMA VIII : ð INFLACIO I ATURð 48 Inflació és un increment continuat i persistent del nivell de preus dðuna economía, que distorsiona el poder adquisitiu de les persones, i distorsiona lðassignació de recurssos de lðeconomía. Lðinflació es mesura de moltes maneres (tantes com possibles index de preus), normalment sðutilitza el IPC. − IPC : recull lðevolució dels bens i serveis de consum durant un periode determinat (acostumar a ser un any). IPC = ðcistella de la comprað (determina el major o menor poder dðadquisició dels salaris). 57 − IPRI (index de preus industrials) : mesura lðevolució dels preus dels bens de producció (es important per els empresaris). Condiciona els costos de producció i els marges de benefici. − IPA (index de preus agrícoles) : mesura lðevolució dels productes agraris. − DEFLACTOR DEL PIB : recull lðevolució dels preus del conjunt de bens i serveis finals de lðeconomía. PIB nominal PIB real ATUR : quan nðhi han factors de producció (K, T, L) especialment el treball, que estan desocupats. Plena ocupació : tots els recurssos de lðeconomía que estðn ocupats (T, K, L) Població : Població potencialment activa : (en edat de treballar) Població activa : P. Ocupada P. Aturada Població no Activa : no poden treballar 58 49