34 DIJOUS, 28 D’ABRIL DEL 2016 cultura ara Nova York recorda la figura d’Enric Granados El compositor català Enric Granados va estar cinc mesos a Nova York i hi va deixar empremta. En commemoració dels 100 anys de la seva mort, la Foundation for Iberian Music, dirigida per Antoni Pizà i dependent de la City University of New York, ha organitzat un seguit d’activitats fins al CULTURA 2017, quan es compleixen els 150 anys del naixement del músic de Lleida. Una de les cites destacades és aquest divendres, amb el concert del pianista nord-americà expert en Granados Douglas Riva, responsable de l’enregistrament i de l’edició crítica de tota l’obra per a piano del músic lleidatà. Surten a la llum tres grans pintures de Jujol que es creien perdudes El MNAC busca recursos per restaurar les teles que Gaudí va encarregar a l’arquitecte per als Jocs Florals ANTONI RIBAS TUR BARCELONA Els Jocs Florals del 1907 van ser antològics. Com que el president del guardó d’aquell any, Antoni Rubió i Lluch, li va encarregar la decoració de la cerimònia a Antoni Gaudí, va aixecar unes grans expectatives. Al saló de la Llotja de Mar on es va celebrar l’acte només hi va poder accedir la meitat del públic que hi volia assistir. Per decorar aquest gran espai gòtic, Antoni Gaudí va cridar a treballar amb ell els arquitectes Josep Maria Jujol i Bonaventura Conill i van desplegar un repertori ingent d’elements: arbustos, garlandes amb vegetació i flors, palmes, una trona per als llegidors, làmpares amb bombetes elèctriques, estrades, un tron per a la reina de la festa, setials... Aquella arquitectura només va tenir unes hores vida però se n’ha conservat l’element més impressionant: han sortit a la llum per primera vegada des d’aleshores tres grans teles de més de tres metres d’alçada que Josep Maria Jujol va pintar amb el lema dels Jocs Florals –“Fe, Pàtria, Amor”– que van cobrir tres grans pilars de la sala. Si a les pintures se’ls afegeix la llargada del cordatge annex, l’alçada total és de 4,5 metres. La pintura dedicada a la Fe és la que es pot veure amb més claredat in situ en una fotografia de Merletti que va aparèixer a La Ilustració Catalana. Està presidida per dues creus de les quals brolla sang i que estan envoltades de rajos de llum. També hi ha una llegenda, però l’estat de conservació en dificulta la lectura. A la part inferior de la tela sí que es pot llegir la paraula “Crist”. La Pàtria està representada per la senyera, i a les franges vermelles també es poden observar regalims semblants als de les creus de l’altra obra. Finalment, l’Amor està simbolitzat per un jardí ple de flors que contenen, cadascuna, un cor sagnant travessat per una fletxa. A més, les flors remeten als diferents premis dels Jocs Florals. Aquestes pintures pertanyen a l’Arxiu Jujol, impulsat pel fill de l’arquitecte, Josep Maria Jujol, i són al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) per ser estudiades. A més, el museu ha començat a buscar els recursos necessaris per restaurar-les. Com que són obres de grans dimensions i la tela és un material delicat, la intervenció és molt costosa. Encara no se n’ha calculat el preu exacte, però es podria fer per fases, d’una en una. El desig de Josep Maria Jujol fill és que, quan les peces estiguin restaurades, es dipositin al museu perquè les exposin a la sala dedicada a Genis “Gaudí veu en Jujol un gran artista i l’accepta tal com és”, diu Jujol fill 03 Antoni Gaudí i el seu pare. “Estàvem preocupats i, gràcies al director del museu, Pepe Serra, hem vist la llum per donar solució a aquestes tres grans peces. Per part nostra hi ha ganes de col·laborar al màxim amb el MNAC”, afirma Josep Maria Jujol fill, que evoca com treballava el seu pare i es pot imaginar com va fer les teles dels Jocs Florals: “Recordo els dibuixos de gran format que va fer als anys 40. Els posava este04 sos al terra de la sala de casa, que era molt gran, s’hi agenollava a sobre damunt un coixí i els anava realitzant. El cas de les pintures dels Jocs Florals fa pensar més aviat que les va fer penjades damunt una paret, cosa que hauria facilitat que es produïssin aquests regalims”. L’audàcia creativa de Josep Maria Jujol és indestriable de la seva religiositat. I la sang, que és una al·lusió a la Passió de Crist, apareix en obres destacades com la desapareguda botiga Manyach i la reforma de la Seu de Palma. Segons el cap de les col·leccions del MNAC i un dels grans gaudinistes, Juan José Lahuerta, aquest motiu de la sang “està molt relacionat amb la identificació, tant de Gaudí com de Jujol, amb el paper de l’artista com a redemptor”. “L’artista és un personatge que és capaç de curar, en certa manera, com un visionari, els mals de la Terra. Al mateix temps és la representació del pecat i la redempció, que és la Passió de Crist. No només per a Gaudí i Jujol, sinó per a molts artistes simbolistes i bohemis de finals del segle XIX”. Dos grans arquitectes junts La decoració dels Jocs Florals també remet al moment en què Antoni Gaudí i Josep Maria Jujol van treballar plegats en diferents obres. El 1907 tenien en curs les obres del