Treball sobre l'obra CURIAL I GÜELFA 1− Introducció: una novel·la cavalleresca característica Dintre de les novel·les de cavalleries distingim entre dos tipus: els llibres de cavalleries, els quals es caracteritzen per la seva falta de realisme, ja que, solen basar les seves històries en personatges amb qualitats sobrehumanes, espais inexistents, éssers fantàstics i sovint mítics i tot això emmarcat en un temps que desconeixem i les novel·les cavalleresques, que es caracteritzen per tot el contrari, és a dir, pel seu realisme, marcat per cavallers que tot i ser forts estan dintre dels límits humans amb alguns defectes que en són propis, els espais són reals, i el temps en el qual es centren sol ser contemporani. Aquesta obra pertany al segon grup, el qual no es basa en unes característiques determinades sinó que va evolucionant a mida que apareixen obres diferents a la seva estructura bàsica, com és el cas de Curial i Güelfa, la qual ens mostra l'actuació d'un jove com a cavaller, fort però fins uns límits, i alhora on se'ns parla de la seva vida social i dels seus sentiments tant cap a Güelfa com cap a Laquesis, tot i mostrant−nos també alguns defectes del personatge com a persona corrent que és. 2− Resum breu de l'argument de cadascuna de les parts Part I El jove Curial, nascut en una família senzilla, s'instal·la a la cort del marquès de Montferrat, on coneix a la seva germana, Güelfa, la qual es fixa en ell, se n'enamora i decideix proporcionar−li els mitjans necessaris per a que ell es converteixi en un important cavaller. En un principi Curial desconeix l'ajuda de la Güelfa, però més tard se n'assabenta per part d'ella. Com a cavaller, Curial salva la duquessa d'Àustria, i com a agraïment se li ofereix Laquesis, i tot i que Curial és temptat, acaba separant−se d'ella amb l'ajuda del procurador de Güelfa, Melcior de Pando. La jove, en conèixer el que ha succeït, s'enfada molt amb Curial, s'instal·la en un convent i, més tard, decideix posar gelós a Curial mitjançant el seu pretendent Boca de Far. Aquest últim proposa un torneig a ultrança a Curial, el qual resulta guanyador. Part II S'explica com amb el permís de Güelfa, Curial viatja, amb la donzella d'aquesta, anomenada Festa, cap a Melú, on es realitza un torneig convocat pel rei de França, com a cavaller errant. Curial participa al costat dels aragonesos i el seu rei, Pere el Gran, fet després del qual el jove es reconegut com un important cavaller a París, on es troba de nou amb la bella Laquesis. Güelfa s'assabenta d'aquest retrobament i molt gelosa i enfurismada deixa de protegir Curial. Part III Curial viatja a Terra Santa, però en tornar naufraga i arriba a Trípoli, on és fet presoner i venut com esclau a Tunis amb un cavaller català. La filla del seu amo, Càmar, s'enamora d'ell i després de sis anys d'estar a Tunis Curial torna a Montferrat gràcies a l'ajuda d'ella, la qual li revela l'amagatall d'un tresor, i també a l'ajuda d'uns cristians que han sentit parlar d'ell. Güelfa no el vol perdonar i per això, ell marxa a França on es lliura als plaers i d'on marxa per ajudar l'emperador a la guerra contra els turcs. Güelfa acaba acceptant de nou a Curial després de la petició de clemència per part del rei de França i tota la cort que es troba a Santa Maria del Puig, i finalment, els dos joves es casen. 3− Intenció de versemblança 1 · Fets i accions La gran part dels fets que tenen lloc a l'obra són possibles i característics de l'època cavalleresca que va representar el segle XV. L'acció de la novel·la correspon amb les costums cavalleresques contemporànies de l'autor, com els combats a ultrança, els enfrontaments vistosos i els cavallers errants, fet que dóna certa importància històrica a l'obra i li dóna realisme i, a més, està emmarcada durant la segona meitat del segle XIII. · Llocs i noms La història del llibre succeeix en indrets coneguts, que l'autor sembla conèixer, com són Montferrat, Alemanya, París, Grècia, Terra Santa i Tunis. Un altre tret que dóna versemblança a l'obra és el fet d'incloure personatges reals del segle XIII, com el rei Pere d'Aragó i els seus fills, el rei Corradí de Sicília o l'infant Enric de Castella, així com el fet que alguns dels personatges de la novel·la estan dotats de noms i cognoms contemporanis que provocaven en els lectors de l'època la sensació de familiaritat i realisme. 4− Anàlisi de l'evolució de Curial · Evolució social i econòmica Podem observar com a l'obra, el jove Curial experimenta una ascensió social, ja que passa de provenir d'una família humil a entrar al servei del marquès de Montferrat, per més tard, millorar la seva posició social gràcies, en part, a la seva bellesa, un motiu important pel qual Güelfa decideix protegir−lo i ajudar−lo a arribar a ser un gran cavaller. L'evolució de Curial ha d'incloure el prestigi social necessari per a que aquest pugui ser digne de la Güelfa. Independentment de la jove, Curial no només aprèn a lluitar sinó que es forma intel·lectualment, arribant així a ser un bon cavaller per la seva saviesa, la seva habilitat amb les armes i el seu adequat i refinat comportament. Curial també canvia en la seva posició econòmica gràcies a que l'ajut de Güelfa inclou proporcionar−li tots els diners que necessiti per tal que es pugui convertir en un bon i important cavaller. · Evolució amorosa El primer cop que coneixem els sentiments de Curial cap a Güelfa és després de que aquesta li confessi el seu amor al jove. Curial explica a Melcior de Pando que sospitava dels sentiments de la noia des de feia temps i a més, li diu que ell també està enamorat d'ella, però que estava esperant el moment oportú per fer−s'ho saber, ja que, pensava que ella no podria estar amb ell degut a la seva diferència social. En un principi podem pensar que el que sent Curial per Güelfa és més aviat infantil, a partir d'escenes com aquella situada després que la noia hagi besat Curial per primer cop, quan el jove no pot dormir durant tota la nit de tant content com està. Tot i així, al llarg de l'obra sembla que els seus sentiments s'enforteixen després de situacions que provoquen tant l'enuig de la Güelfa, quan Curial és seduït per Laquesis en conèixer−la i ella, que se'n assabenta, decideix posar−lo gelós amb Boca de Far, com la separació de la parella, que dura sis o set anys aproximadament, impulsada per Güelfa després de saber que Curial s'ha trobat amb Laquesis per segona vegada. Finalment, Curial lluita per la dona que realment estima, Güelfa. · Evolució psicològica Al principi veiem com el personatge de Curial és més aviat representat amb una innocència pròpia de la seva joventut en el que respecta als seus sentiments i amb un gran interès per la cultura i el coneixement. A mida que la història avança, observem com el jove es va corrompent, ja que, es veu seduït pels plaers i la riquesa que l'envolta, així com per la importància que ha assolit com a cavaller, deixant de costat aquells que l'han 2 ajudat a arribar on es troba. Aquest fet el veiem present quan Curial és a França. Més tard, quan sembla que ha tornat a ser el d'abans, després d'haver estat set anys separat de Güelfa i d'haver intentat recuperar−la en va, torna a França, on es deixa emportar per la seva riquesa i els plaers. Passat un temps, torna a l'estudi i veiem com a partir de llavors conserva aquest ritme regular i madur en la seva vida. · Evolució com a cavaller La primera experiència de Curial com a cavaller té lloc a Àustria, on participa en un combat juntament amb Jacob de Cleves i contra dos cavallers per tal de protegir la duquessa del país. A partir d'aquest moment el jove comença a crear−se un lloc en la cavalleria, el qual es fortificarà amb el torneig de Melú, on lluita al costat dels aragonesos, i després del qual perd la importància que adquirit com a cavaller amb motiu de la pèrdua de la protecció de Güelfa. Després del seu desprestigi, que el porta a marxar a Terra Santa i la seva llarga estança a Tunis, recobra totalment el seu lloc com a cavaller fort i valent demostrant aquests valors i la seva qualitat d'estrateg amb l'enfrontament contra els turcs. Hem d'observar que per a ésser un bon cavaller, no és suficient ser fort i valent sinó que el desenvolupament intel·lectual és molt important. 5− Descripció i anàlisi dels personatges : · Güelfa És una noia jove, germana del marquès de Montferrat, que s'enamora de Curial, admirada des del principi per la seva bellesa. Güelfa representa la clau per a l'evolució de Curial com a cavaller i és per aquesta raó que ella espera tenir un compromís per part d'ell. Güelfa té un fort caràcter, ja que, en dues ocasions es veu dominada per la gelosia, la segona de les quals s'enfada molt fins a negar la seva protecció a Curial i, a més, veiem com és una persona orgullosa, ja que, triga molt de temps a perdonar al jove. · Melcior de Pando Amb cinquanta anys a l'inici de la història, és el procurador de Güelfa, ocupant−se dels seus assumptes de Milà i administrant les seves rendes. És un home savi, discret i valent el qual tant Güelfa com Curial estimen molt i al que aquests confien els seus pensaments i sentiments més profunds. Sovint fa d'intermediari per arreglar les situacions difícils que apareixen en la parella. · Boca de Far És un jove cavaller originari de Nàpols que està enamorat de Güelfa i pretén la seva mà. Al torneig de Montferrat veiem com és també orgullós quan, sentint−se ofès pel català Dalmau D'Oluja, fet que es veu agreujat per l'opinió de Curial, accepta un torneig contra aquests dos. Podem observar de rerafons un altre motiu per la lluita entre el napolità i Curial, el desig d'aconseguir l'amor de Güelfa. · Laquesis És una jove de gran bellesa que s'enamora de Curial des del primer moment en què el veu i vol aconseguir arribar a tenir una relació amb ell, envoltant−lo de riqueses i de les seves declaracions d'amor. Tot i així, ha d'acceptar que Curial acabi amb Güelfa, casant−se ella amb el duc d'Orleans. · Galceran de Mediona 3 És un cavaller català que fa el viatge de tornada de Terra Santa amb Curial i naufraga juntament amb ell. Més tard els dos són venuts a un musulmà de Tunis i Galceran es lliura al desig amb la dona d'aquest, Fàtima. El cavaller català i Curial es fan molt amics i el primer rep la mà d'Arta de part del segon. · Càmar És la filla de Fàraig, l'àrab que té a Curial i Galceran de Mediona com a esclaus a Tunis. La noia es fixa en Curial i se n' enamora. Actua molt portada pels seus sentiments, per això li diu a Curial on està el tresor que el seu pare tenia amagat i per això també acaba suïcidant−se per no haver de casar−se amb el rei de Tunis. · Arta/Festa És una jove molt bella, donzella de Güelfa, la qual li té molta confiança, com veiem quan li demana que acompanyi a Curial al torneig de Melú. Es casa amb Galceran de Mediona. · Marquès de Montferrat És un home bo que acull a Curial a la seva Cort, però que alhora sembla que perd el món de vista quan es casa amb Andrea. En un principi està preocupat per què el jove i Güelfa estiguin enamorats degut a la diferència de classes socials, però quan Curial arriba a ser un cavaller reconegut, no hi pot trobar cap objecció. 6− Comparació amb Tirant Lo Blanc Tant Curial i Güelfa, com l'obra Tirant Lo Blanc són obres que van ser representatives de l'inici d'un nou gènere, les novel·les de cavalleries, ja que, es basen en històries sobre la vida de dos joves com cavallers, però explicant−nos alhora diverses parts de la seva vida, com el món dels cavallers, la seva psicologia, i les seves històries d'amor. Un dels trets que tenen en comú és la seva història d'amor amb dones pertanyents a una millor classe social i per tant, històries que es mantenen en secret, al menys, al començament, abans que ells en siguin dignes. Un altre tret comú és el fet que els dos protagonistes naufraguen, arribant fins a Àfrica, on passen una temporada considerable. Una diferència entre les dues obres és el fet que Tirant ja ha començat a ser popular entre els cavallers abans de conèixer la seva enamorada, Carmesina, mentre que Curial, si no fos per l'ajuda rebuda de Güelfa, no hagués pogut formar−se com a cavaller. Una altra diferència rau en el final, ja que, mentre que Curial i Güelfa acaben casant−se i sent feliços, després d'haver−se casat Carmesina i Tirant, aquest últim emmalalteix i mor mentre està conquerint nous territoris, provocant així la mort de la jove, que mor de pena després que el seu pare, l'Emperador, hagi mort també. 7− La relació amorosa amb Güelfa i Laquesis La història d'amor entre Curial i Güelfa és la base de l'argument de l'obra. La relació entre Curial i Güelfa està marcada, durant tota la narració per la formació del cavaller protegit per la dama, ja que hem de tenir en compte que sense l'amor de la noia, mai no hauria existit el cavaller Curial. Aquesta relació és desigual, depèn de les diferents classes socials a què pertanyen els dos membres de la parella, ja que, Güelfa és qui té el poder de decidir. El fet que la fidelitat de Curial cap a ella sigui el que ell li dóna a canvi d'entrar al món de la cavalleria, ens fa pensar, en un principi, que Curial no està realment enamorat de Güelfa sinó que, simplement la necessita, però a mida que avança la història, sembla que els seus sentiments són reals, ja que, lluita per aconseguir el perdó i l'amor de Güelfa. Per una altra banda, si la relació entre el cavaller i la germana del marquès de Montferrat està més basada en el respecte i la submissió per part d'ell, trobem la relació entre Curial i Laquesis, que es basa més aviat en la seducció i la passió que senten aquests dos envers l'altre, tot i que, un altre tret d'ella que contribueix al desig 4 del jove és la seva riquesa, la qual ella presenta a Curial de manera que li dóna a entendre que si es queda amb ella tindrà tota el que vulgui. 8− Comentari personal Aquesta novel·la m'ha més del que m'esperava, ja que, a part d'alguns moments marcats per la fantasia, és força realista. El fet que s'expliquin diversos àmbits de la vida dels personatges també hi ha contribuït, ja que no només es parla sobre enfrontaments, sinó que se'ns explica el que pensen els personatges i les relacions que s'estableixen entre ells. Les parts que potser m'han resultat més pesades són en les que tenen lloc tornejos entre els cavallers, amb les seves descripcions. El tret del llibre que més m'ha agradat és el fet que tota la història estigui emmarcada per la relació entre Curial i Güelfa, i també l'humor que sovint apareix a l'obra, com a partir de les monges que Curial i Arta es troben de camí al torneig de Melú, a França. 5