DAVID DE MIGUEL ANGEL OBRA: David o el Gegant AUTOR: Michelangelo Buonarroti (Miquel Angel) CRONOLOGIA: 1501 − 1504 INDRET ON ES GUARDA L'OBRA: Galeria de la Acadèmia de Florència BREU DESCRIPCIÓ DEL QUE S'HI VEU: En aquesta escultura de marbre de 4'10m d'alçada, es pot apreciar un home jove, que està nu completament. També es fàcil de veure, com els experts diuen, la sensació de tensió que transmet. La seva cara mostra tensió i ràbia continguda. El seu cabell ondulat, destaca amb el marbre llis que l'escultor clarament va polir. La mirada la te fixada en un punt fix i també te el cap inclinat cap a l'esquerra que ens deixa veure el seu perfil. La ma esquerra repenjada sobre l'espatlla, aguantant la fona, i la dreta repenjada tocant al muscle. El pes no està repartit sobre les dues cames, sinó que es concentra en la cama dreta, i l'esquerra està una mica més avançada i amb el genoll doblegat. Darrera de la cama dreta hi ha uns troncs que acompanyen la cama fins una mica més avall que el genoll. Això dona a entendre que el David no està a un poble o una ciutat. El seu cos expressa la bellesa masculina, però Miquel Àngel, no va voler fer una escultura amb una anatomia perfecta que respongués amb la mida dels membres. L'artista renuncia a això per a donar més expressivitat. Això ho podem veure en la llargada del braç i la grandària de la ma, com també ho veiem en els detalls com les venes i tendons que se li marquen a les mans. Gràcies a això, el David dona sensació de força. La seva posició representa les ganes d'actuar, de tensió, però sense gestos agressius. Ràpidament s'aprecien les ganes de dirigir−se a combatre conta Goliat, que no surt a l'obra però que tots sabem i intuïm que està allí, esperant. 1 IDENTIFICACIÓ DEL TEMA: El tema de l'obra es l'historia bíblica de David i Goliat. David era una pastor. Un dia estant amb el rei Saul, va esclatar una guerra contra els Filisteus. Aquests tenien a un guerrer, alt i fort que feia molta por. David, va dir a Saul que ell s'enfrontaria a Goliat. Saul, va oferir a David les seves armes i proteccions, però David no se les va poder posar ja que era massa peit, així que sols es va endur la seva fona que controlava amb destresa. Quan Goliat va veure al petit David, es va riure d'ell, i mentre ho feia, David va aprofitar del agafar una pedra i llançar−li al front amb la fona. Goliat va quedar inconscient, i mentrestant, David va aprofitar per tallar−li el cap. Quan els Filisteus ho van veure, es van espantar, i els Israelites van aprofitar per atacar, i els van vèncer. Aquesta història es una forma de donar a entendre que Déu vetlla pels més dèbils, i posa com a exemple a un petit pastor sense experiència. En el David de Miquel Àngel, el noi està esperant el moment oportú per a llençar la pedra amb la fona, concentrat i atent. En altres obres com la de Bernini, David està fent l'acció de llençar la pedra o ja te el cap de Goliat a la ma. 2