Homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura Trencadís Els darrers dies de la vida de Lluís Companys Dijous, 15 d’octubre de 2015 · 19.00 h Saló Sant Jordi Palau de la Generalitat de Catalunya i. Prison de la Sainté Prison de la Sainté és un crit de ràbia. Un crit de ràbia meva des del 2015 i un crit de ràbia de tots els temps. Han detingut un home que es va jugar la vida per esperar notícies del seu fill, quan era a casa amb la seva dona. L’han detingut i just comença a morir. Perquè a partir d’aquest moment no existirà la justícia. En aquesta peça es barregen la visceralitat de les passions humanes més primitives amb una reverència inspirada en el gagaku japonès cap a la persona de Lluís Companys: president, home i pare. Laia Vallès ii. Real Casa de Correos de Madrid La Real Casa de Correos de Madrid és l’edifici de la Plaza del Sol que la televisió espanyola ensenya festivament la nit de cap d’any. Una bola baixa i sonen quatre quarts per omplir de festa i dolçor els desitjos del futur. Però cal tenir memòria. Perquè les pedres guarden el secret dels avantpassats. Allí mateix, Companys i altres presoners polítics van ser torturats i castigats al tedi de les reixes. El record dels himnes de la Wehrmacht i del feixisme espanyol se sobreposen a l’himne dels catalans. Una postal sonora i emotiva del passat que vol denunciar els perills i la injustícia de viure irreflexivament. Joaquim Rabaseda iii. El fossar de Santa Eulàlia El fossar de Santa Eulàlia avui és un espai quasi agradable. Metonímicament passa a representar la globalitat del mateix castell de Montjuïc, actualment una atracció turística, antigament un lloc de guerra, empresonament i tortura. Arnau Tordera iv. Testament Testament es planteja a partir de dos conceptes: la paraula i el temps; les paraules que transcendeixen el temps per donar testimoni d’una existència i el temps que les modifica, les interromp, les silencia i les torna a formular. El testament és, doncs, un conjunt de paraules i frases que es repeteixen i ressonen, més llargues, més curtes, senceres, tallades. Es tracta d’una peça austera composta amb materials molt reduïts i amb la intenció d’evocar la senzillesa i la transparència de les darreres paraules que Lluís Companys va deixar escrites. Laura Casaponsa v. A dos quarts de set A dos quarts de set s’inspira en l’evolució dels estats mental de serenor, emocional d’angoixa i corporal de cansament de Lluís Companys, durant els trenta minuts que succeeixen des que abandona la cel·la fins que és executat. El toc de campana de les sis, el matinenc cant dels ocells de la muntanya de Montjuïc, el cor del reu i la ràfega de trets s’hi afegeixen com objectes sonors. Llur ombra dibuixa un dels retrats més tristos i injustos de la nostra història recent: l’execució sumaríssima d’un president electe, símbol clar de l’execució d’un poble. Daniel Fígols vi. Per Catalunya Per Catalunya és una obra lliure que s’acosta a les últimes paraules pronunciades per Lluís Companys just el moment abans de morir afusellat. Les paraules del president marquen una finalitat i una motivació, un sentit que avui pot ajudar a omplir de significat el llenguatge sonor i musical dels instrumentistes de la cobla. La peça no és només una representació corporal i sonora d’un fet del passat. Ordena les dificultats per accentuar el treball dels músics i el seu destí en una convicció nacional clara i contundent. Eduard Resina Cobla de l’Esmuc Direcció, Marcel Sabaté Flabiol Trompeta Contrabaix Montse Soques José Quesada Neus Aranda Beatriz Jiménez Tible Xavier Ventosa Antoni Martínez Trombó Tenora Fiscorn Josep Secanell Quim Reixach Martí Villegas Manel Juste Xavier Gil esmuc C. Padilla, 155 - Edifici de L’Auditori 08013 Barcelona www.esmuc.cat