Aigües encatades; Joan Puig i Ferreter

− Examen d'Aigües Encantades
• Quin és el tema de l'obra? I els subtemes?
El tema principal de l'obra és l'enfrontament, ja que aquest és constant al llarg de l'obra. Possiblement el
principal enfrontament seria entre la ciència i la religió, es a dir, entre la fe en les possibilitats de l'ésser humà
i la fe en allò desconegut i inexplicable.
També és pot veure l'enfrontament, molt lligat a l'anterior, entre les idees liberals i les idees conservadores, i
fins i tot entre el món urbà i el rural. Dins l'enfrontament ideològic es destaca el que hi ha entre les idees més
partidàries de l'emancipació de la dona i les més masclistes.
Paral·lelament als anteriors, s'exposa l'enfrontament generacional entre fills i pares.
Les circumstàncies concentren els enfrontaments en dos bàndols oposats.
Un d'ells està liderat per la Cecília i el Foraster, membres de una generació jove, partidaris de la ciència i les
idees liberals, progressistes i feministes.
L'altre bàndol, liderat pel mossèn i l'Amat, representa una generació anterior i és partidari de la fe en Déu, la
religió en la seva forma més estricta i les idees conservadores i patriarcals.
El xoc entre tots dos bàndols o blocs, amb tots els enfrontaments que comporten, provoca el conflicte. Aquest
també podria considerar−se com a tema de l'obra, però en realitat deriva de l'enfrontament.
• Valora la vigència del tema de l'obra. Busca exemples al món, en l'actualitat que responguin a una
problemàtica semblant.
Pel que fa a la vigència del tema, cal veure que l'obra està escrita a principis del s.XX i per tant reflecteix els
aspectes de la Catalunya rural d'aquella època. Molts d'aquests elements que s'exposen han quedat desfasats
en la nostra realitat, es a dir, el món occidental contemporani. La ciència s'ha imposat i ha deixat de banda les
creences religioses i les supersticions, i en general, la presència de la religió en la majoria de vides ha deixat
de tenir un pes important. També la dona ha fet molts passos importants en la seva posició respecte a l'home, i
s'ha afluixat la rigidesa de les estructures familiars.
Es podria afegir que la societat rural a quedat com un reducte al costat d'una societat majoritàriament urbana,
on el món de la informació s'ha pogut desenvolupar millor que en els pobles rurals de principis del s.XX. A
més a més, aquesta minoria rural, també s'ha modernitzat en tots els aspectes.
Altres zones del planeta no han sofert aquest procés o estan en vies de fer−ho. No es d'estranyar aleshores el
triomf del fonamentalisme al món àrab, ja que en moltes societats es troben en una situació equivalent a la que
ens hem trobat nosaltres durant molts segles. El fanatisme cristià ha viscut a Europa durant segles i segles, i
possiblement hagi sigut més cruel que qualsevol altre fonamentalisme, amb òrgans com la inquisició. Tot i
així, cal denunciar aquest posisionament fanàtic d'algunes societats actuals.
La problemàtica que apareix a l'obra consisteix en l'oposició des d'un posicionament fanàtic a una reforma que
impliqui la profanació d'algun principi fonamental d'on es sustenta aquest fanatisme.
D'aquesta manera, qualsevol societat on estigui present el fanatisme, normalment religiós però no
necessàriament, serviria d'exemple per a respondre a aquesta problemàtica, com ara l'afganesa dels Talibans o
1
la Iraniana.
Víctor López − Examen d'Aigües Encantades
• A quin gènere pertany l'obra? Quines són les característiques d'aquest gènere? Quines són les
limitacions d'aquest gènere per narrar els fets? Com es compensen?
Aquesta obra pertany al gènere dramàtic. Es caracteritza per estar pensat per a ser interpretat per actors que
escenifiquen l'obra teatral mitjançant els diàlegs i els monòlegs. Té una durada relativament curta i es divideix
en actes separats normalment per intermedis. Aquests actes es divideixen en escenes, cadascuna d'elles
equivalent a un espai i temps concret i constant.
Com que no hi ha narració ni descripció, la situació en que es troben els personatges i els fets que transcorren
només els coneixem a través dels diàlegs que s'estableixen entre els personatges. Aquesta manca d'informació
es pot compensar amb les acotacions, que són espais on l'autor pot aclarir fets i situacions, poden ajudar a
orientar la nostra interpretació.
• Paper de la dona a la societat del moment.
A principis del s.XX la societat era plenament masclista. La dona, especialment la de la classe treballadora, es
trobava en una clara situació d'inferioritat i supeditació a l'home present en tots els aspectes de la vida.
En el món laboral les dones acostumaven a ser objectes d'una doble explotació. D'una banda patia l'explotació
del patró, normalment més acusada que la dels homes, ja que els sous femenins eren més baixos, i havia
d'assumir i carregar amb la feina domèstica i la cura dels fills. A més a més, a aquesta feina, que podia arribar
a ser més dura que una de remunerada, no se li reconeixia el mèrit que tenia.
Pel que fa a la vida social i les relacions entre les persones, la dona quedava sempre en un segon terme, ja
sigui com a muller, filla o promesa. Fins i tot era reconeguda abans com a la viuda d'un home que com a ella
mateixa. Rarament se la valorava pels seus mèrits, i es considerava un ésser de 2n ordre.
Sovint no tenien accés al món de l'educació i el coneixement i no tenien cap portagonisme polític ni poder de
decisió (en molts països no han pogut votar fins ben avançat el s.XX).
El reconeixement de molts dels seus drets ha costat l'esforç de molta gent, i es tracta d'un fet molt recent.
2