La Contra de La Vanguardia: entrevista a Carole Tarantelli

Anuncio
DIMARTS, 23 ABRIL 2013
LA CONTRA
Carole Tarantelli, víctima i rehabilitadora de terroristes
Em vaig casar amb Ezio als 25 anys; als 40 el van assassinar. Per donar sentit al dolor i
convertir-lo en acció vaig canviar de vida: vaig ser la diputada més votada de la llista
i vam rehabilitar terroristes amb èxit. Col·laboro amb la Societat Espanyola de Psicoanàlisi
“El terrorista mata per viure
eternament en el grup”
Assassins immortals
V
aig conèixer l’Ezio en un ball a
Cambridge. Jo m’acabava de
doctorar a Brandeis, i tot el
que tenia, ell, eren 48 dòlars i
tota la determinació per acabar-se de doctorar al MIT.
Va arribar a ser un gran economista.
Per això li vaig pagar els estudis; em vaig
casar amb ell i ens en vam anar a Itàlia, que
als setanta era bonica i provinciana. Vaig impartir la primera classe sobre Joyce a la Sapienza en anglès, i no la va entendre ningú.
Vaig haver de repetir-la en italià.
Itàlia ja era un país convuls.
Amb vagues contínues i el 20 per cent d’inflació, perquè els sindicats italians havien
vinculat les pujades salarials a l’IPC.
L’error de la scala mobile.
L’Ezio era un gran reformista. Sabia donar
solucions simples a problemes complexos;
els va proposar pactar un objectiu d’inflació
per a l’any següent i, si els preus el superaven, compensar els treballadors a posteriori. Això frenaria la inflació de la scala.
Bona solució.
Però no li van fer cas. Es van estimar més
continuar barallant-se per interès partidista. L’Ezio va arribar a ser un tècnic destacat
KIM MANRESA
al Banc d’Itàlia, però no tenia instint polític.
Per què el van assassinar?
Les Brigades Roges assassinaven reformistes: de l’economia i la llei electoral. I de fet,
encara estan per reformar. La cèl·lula que el
va assassinar el 1985 s’havia quedat aïllada
per l’acció policial. Havien de matar per demostrar que existien, i l’Ezio era blanc fàcil.
Els anys de plom: 400 assassinats.
Poc abans les Brigades havien rebut un carregament d’armes del Líban pel port d’Ancona. I sap que un terç d’aquestes armes les
van cedir a ETA?
Sé que encara no les han lliurat.
El nostre fill Luca tenia 13 anys i jo 40 quan
hi va haver l’atemptat. La vídua d’un altre
assassinat ho va resumir: “A nosaltres sí que
ens han condemnat a cadena perpètua”.
I es va resignar a aquesta condemna?
Vaig continuar fent classes i estudiant psicoanàlisi. Un dia em van avisar que els terroristes empresonats em volien demanar perdó.
Estava preparada per això?
Hi vaig anar. Tots vam tenir un xoc emocional. Alguns terroristes feien vagues de fam i
havien estat molt a prop de la mort. I se sentien renascuts. Es van desfogar. Però el que
em va sorprendre més d’aquells pobres
Hi ha individus que tenen un jo incapaç d’assumir la seva inevitable
desaparició. El seu autoengany consisteix a intercanviar la vida física per
una altra de simbòlica,
que perviurà en el grup:
el meu cos no serà etern,
però sí que ho serà la
meva fama, la meva raça
o la meva pàtria. El del
terrorista és el més pervers d’aquests projectes
d’immortalitat –diu Tarantelli– “perquè per obtenir la vida eterna com
a símbol en el grup sacrifica les seves víctimes
com animals, que considera que no són res més
que la seva pròpia fugacitat”. Em parla de la mort
del seu marit i se li trenca la veu. Però la recupera parlant-me, il·lusionada, de la feina de terapeuta, de les classes i del seu
fill: l’aquí i ara.
IMA SANCHÍS
encegats va ser la seva estupidesa política.
En quin sentit?
No tenien flexibilitat cognitiva. Tenien el
cervell segrestat per l’obsessió ideològica.
Sabien fil per randa l’actualitat política, però no s’assabentaven de res. Els faltava principi de realitat. No tenien ni idea de com
funciona la política real.
I a vostè la va ajudar, coneixe’ls?
La veritat és que sí. Jo era conscient que estancar-me i pensar que els assassins eren
monstres em perjudicava a mi més que a
ells. L’odi em bloquejava, i després de coneixe’ls vaig poder transformar el dolor en acte i vaig actuar.
Què va fer?
Vam fer: em vaig ajuntar amb Bobbio...
El gran politòleg Norberto Bobbio!
L’Ezio jo érem molt amics seus. I de Giorgio Ruffolo i de Giuliano Amato...
Sona per a alt càrrec a la Itàlia d’ara.
... Entre tots vam muntar un seminari a la
presó per als terroristes. I els vam explicar
què era el reformisme, per ajudar-los a entendre què és la política de debò.
Les Brigades Roges no eren simples titelles d’interessos inconfessables?
El vincle entre el terrorisme d’extrema dreta i l’Estat va ser provat, però de les Brigades només es va demostrar que se les hauria
pogut detenir i no es va fer. Eren útils.
Vostè també va aprendre política.
El 1975, intel·lectuals amics del Partit Comunista (PCI) em van demanar que fes campanya i vaig ser escollida: la primera diputada
de la història d’Itàlia nascuda a l’estranger.
Era comunista, vostè?
Sóc nord-americana: no he cregut mai en la
URSS. Vaig llegir el manifest comunista, però en arribar a la “dictadura del proletariat”
vaig saber que seria una dictadura contra
mi i contra altres com jo.
Va acceptar ser diputada comunista.
Vaig ser companya de viatge. En el repartiment d’Europa a Ialta després de la guerra,
Itàlia va quedar al costat no comunista, i
per tant el PCI impossibilitat per governar i
la política italiana bloquejada 40 anys. I si
no canvien les cares, es roba i es corromp.
Què ens ha d’explicar!
Vaig ser la més votada de la meva llista, que
va obtenir el 30 per cent dels vots. Berlinguer i l’eurocomunisme van voler fer marrada a Ialta per governar i van fracassar. Avui
el sistema també està esgotat i surten els grillini. Grillo és ridícul, però sap que cal retornar el sistema als ciutadans.
Per què va deixar la política?
Vaig ser reelegida tres vegades: vam reformar les presons i la rehabilitació de terroristes va ser un èxit. Però la política no ha de
ser una professió. Vaig tornar a la consulta i
hi continuo il·lusionada. Havia transformat
el dolor en acció i havia donat sentit a l’absurd del terror.
LLUÍS AMIGUET
PER SANT JORDI, CODORNÍU
ET CONVIDA A CAVA
Al demanar la tapa de Sant Jordi als restaurants Fishop, Hortensia,
Entresuelo, Dango, Prive, Inti o Filete Ruso et convidem a una copa
de cava Gran Codorníu Pinot Noir.
Celebra el Sant Jordi amb Codorníu.
Invitació vàlida de 18h a 21h i fins a fi d’existències.
El vi només es gaudeix amb moderació
LLUÍS AMIGUET
www.experienciascodorniu.com
23
47254
VÍCTOR-M. AMELA
Documentos relacionados
Descargar