Articles i treballs Títol: Ressenya del seminari d’Antònia Grimalt sobre els reptes de la Rêverie del terapeuta al Centro Veneto di Psicoanalisi Autor: Antònia Grimalt, psicoanalista de la SEP-IPA Data: Abril 2015 A través de les transformacions en la cultura social, el treball clínic amb patologies del buit ha adquirit força rellevància i requereix el desenvolupament de la nostra comprensió del funcionament mental referit a fallides en els moments mes primitius de la constitució del self. Així, cada cop més, dediquem la nostra atenció no tan sols a l’inconscient dinàmic sinó també al seu prerequisit, l’inconscient emocional, que Bion va intuir de manera tan brillant. Des d’aquesta perspectiva, la funció emocional receptiva depèn de la qualitat de les primeres relacions que construeixen i atribueixen “significat”. Si això no es dóna, la ment és incapaç d’atribuir significat i simbolitzar les experiències emocionals que romanen capturades en àrees traumàtiques de funcionament dissociat de tipus sensorial-pre-simbòlic. Aquestes àrees de funcionament poden adoptar fenomenologies diferents que, sigui com sigui, denoten la dramàtica fragilitat dels processos integradors que constitueixen la base del self. Aquest va ser l’argument central del seminari teòrico-clínic Reptes a la rêverie del terapeuta que va impartir Antònia Grimalt, psicoanalista de la Societat Espanyola de Psicoanàlisi, el 18 d’abril al Centro Veneto di Psicoanalisi. A través del cas d’una pacient adulta i dos nens, va explorar nivells de funcionament on l’elaboració de l’emoció té un resultat negatiu com a conseqüència de la dificultat de vincular imatges amb sensacions i emocions: una fallida en la transformació d’elements senso-emocionals primaris en símbols o signes afectius que aleshores es perceben com a objectes concrets o sensacions físiques. En la relació terapèutica, això dóna lloc a una manca de ressonància a la comunicació del pacient que no ens evoca imatges o pensaments, que podrien contribuir a imaginar l’experiència emocional d’aquest. En aquests casos, el pacient no fa ús normal del terapeuta com a continent i el priva de significació emocional projectada. Això representa un repte a la rêverie del terapeuta que pot desenvolupar posicions defensives enfront del buit emocional, proporcionant falsos contenidors d’un significat que encara està per desenvolupar. La Dra. Andrea Braun, psicoanalista del Centro Veneto di Psicoanalisi, va fer una breu introducció a la discussió que va ser seguida d’una amplia participació del nombrós públic amb aportacions d’experiències clíniques personals que feien pensar en el ressò de les idees exposades en les ments de molts dels assistents. A la tarda, un dels membres de la societat presentava un cas per a supervisar, només per a membres de la societat (un total de 14 participants). Es va donar força participació en el grup que va fer ponts amb el treball del matí ja que la pacient presentava uns nivells de funcionament que s’hi prestaven. Antònia Grimalt