LA CONTRA

DIVENDRES, 2 OCTUBRE 2015
LA CONTRA
Ê
Nathalie Nanzer, psiquiatra infantil i parental a l’hospital Universitari de Ginebra
Tinc 46 anys: gaudeixo de la maduresa que em vaig treballar de jove. Ser pare és convertir-te en un
altre, i això ens deprimeix a tots, i a alguns, molt: si demanes ajuda, és fàcil curar-se. Per solucionar els
problemesdelsfillshasd’ajudartambéels pares.Col·laboroamblaSocietatEspanyoladePsicoanàlisi
“El present del fill comença en
el passat dels seus pares”
Veritats que curen
U
JORDI PLAY
na mare va venir a la consulta
perquè el seu nadó de quatre
mesos plorava dia i nit.
No és tan estrany.
Mentre parlàvem, el nadó va
acostar la mà a la cara de la
mare, però ella la va apartar bruscament.
...!
“Ho veu? –va dir–; un altre cop em vol pegar”.
El problema sembla que el tenia ella.
El tenien tots dos: mare i fill, perquè, com més
petit és un pacient, més has de buscar en els pares l’origen dels seus problemes.
Com va curar aquesta mare?
Ella no era conscient del seu trastorn ni de les
causes profundes que feien que percebés una
carícia del seu fill com una amenaça. Així que
les vam buscar en el seu inconscient.
Amb psicoanàlisi?
No teníem temps per a divan i una psicoanàlisi
de dos anys, però hem comprovat que les eines
que ens va deixar Freud per treure l’entrellat
delsmecanismesdel’inconscientilasevainfluència en la nostra conducta continuen sent
molt útils en la nostra pràctica clínica.
Quines són aquestes eines?
Les paraules, per descomptat. La vaig mirar als
ulls i la vaig fer parlar: vaig anar interpretant el
que deia espontàniament en associació lliure
d’idees fins a trobar el nus, la causa profunda de
la seva conducta: aquest record desagradable
que ella havia bloquejat en la seva memòria.
Com ho van trobar?
Em va explicar la seva vida, somnis, pors... I va
anar reconeixent que va tenir una relació difícil
amb la seva mare i que, quan va créixer, havia
abusat de la seva superioritat física sobre ella.
Tots tenim un passat.
Però el seu sentiment de culpa estava molt present i continuava marcant la seva vida. I ara
també la del seu nadó de quatre mesos! El present dels fills comença en el passat dels pares.
Per què ella tenia por del seu fill?
Com que se sentia culpable d’haver maltractat
la mare, esperava el càstig, i, de forma inconscient, estava anticipant que el seu propi fill, encara que fos tan sols un nadó, la maltractaria.
Així es perpetuava una cadena de l’odi.
Unodiambcausesinconscients,peròque,siles
fèiem emergir en la seva consciència, podia ser
reconegut i transformat en amor. I així va ser:
fent-se conscient el record, va poder rectificar
la seva conducta i va deixar de projectar en el
seu nadó la seva culpabilitat.
Si no fos mare sentiria culpa?
Qui sap? Si no hagués estat mare hauria estat
Tenemos un Plan
Lo mejor para ti
La doctora Nanzer il·lumina amb paraules els
racons foscos del nostre
passat de fills per millorar el nostre present de
pares. M’ explica com la
depressió de la seva mare
va fer que ella volgués ser
psiquiatra i que els primogènits com ella solen
acabar “parentalitzats,”
és a dir, fent de pares dels
seus pares. Avui la doctora ajuda els seus pacients
a descobrir les vivències
desagradables que havien sepultat en el seu
inconscient perquè no
els fessin mal, però que
avui reapareixen i els fan
patir de nou a ells i als
seus fills. Així, en unes
hores de teràpia reveladora de tantes veritats
reprimides, va aconseguint que les nostres cadenes familiars integrin
cada vegada més afectes i
menys frustracions.
IMA SANCHÍS
LLUÍS AMIGUET
una altra persona totalment diferent, perquè
quan ens convertim en mares i pares deixem de
serquisomperser,primerdetot,parescadadia
icadahoradelanostravidafinsqueensmorim.
I hi ha qui creu que també després.
Aquestatransformacióintegraldelapersonalitat per la paternitat és un mecanisme bioevolutiu sense el qual la humanitat no sobreviuria.
Consagrar-se als fills continua sent l’última religió d’Occident: sacrifici a tota hora
per una vaga esperança d’eternitat.
Mares i també pares es transformen, i per això
pateixen la mateixa depressió postpart.
Però si els pares no pareixen!
La depressió postpart no és fisiològica –no són
les hormones–, sinó psíquica: és el dolor pel
canvi de personalitat. Entre un 7% i un 26 % de
mares la pateixen, i en un 12% arriba a ser greu.
També un 11% de pares necessiten teràpia.
En què es nota?
Tots ens deprimim quan som pares, perquè és
unaenormemobilitzaciófísicaipsíquicaqueet
torna molt fràgil: per exemple, després de la
paternitat tots ens entendrim més sovint.
En què ens transformem?
El nostre model per ser pares són els nostres
propis pares. De vegades aquesta mimesi en la
formació de la nostra paternitat és conscient, i
d’altres, inconscient, per això apliquem les teràpies alhora a pares i fills. El que vivim com a
fills influeix en com som pares, i no sempre ha
estatbo,idevegadeshaestatdolent,encaraque
hàgim reprimit el mal record.
Si ha estat dolent, ara com es pot remeiar?
Una pacient es queixava que el seu nadó de dos
anys no dormia ni deixava dormir ningú.
Un clàssic.
Vam descobrir que li feia pànic deixar sol el seu
fill, i l’havia tornat dependent. Ens vam remuntar a la seva infantesa i va evocar la por que passava quan els seus pares, ocupats amb el seu
restaurant, la deixaven sola a casa.
Ella volia evitar aquesta por del seu fill?
Projectava en el seu fill el que ella havia patit i
l’angoixa que continuava patint. A poc a poc
vam aconseguir que en fos conscient, i es va
anar corregint. I el nen va dormir.
Quins problemes li arriben a consulta?
La majoria són mares i pares deprimits. Molts
no vénen a tractar-se i ho pateixen en silenci,
perquè s’avergonyeixen de la seva feblesa.
No és fàcil ser feble quan tots suposen que
has de ser el fort.
Però que no ho amaguin! Que busquin ajuda,
perquè la bona notícia és que amb molt poques
sessionsdeteràpiagairebésempres’obtélaplena curació. També els ansiosos solen incrementarl’ansietatdesprésdelpartielscalajuda.
Els deprimits no poden superar el passat i
els ansiosos no poden superar el futur.
A La depresión postparto (Octaedro) explico
comparesimaresambproblemessovinttambé
han estat fills amb problemes, però, si es deixen
ajudar, poden millorar molt el seu present i el
de la seva família.
LLUÍS AMIGUET
"! % "
VÍCTOR-M. AMELA
Infórmate en
bancopopular.es
Plan Cero
Plan Descuentos
Plan Para Mí
0€ en comisiones de administración
y mantenimiento en tus cuentas.
Ahorra en tus compras
y en tus gastos del día a día.
Disfruta de servicios
y planes de ocio.
Con paso firme
Para formar parte de Tenemos un Plan será necesario ser titular de una cuenta corriente o de ahorro en Popular y cumplir las condiciones establecidas en las bases de la promoción, que se encuentran depositadas ante notario y a disposición del cliente en cualquier oficina de Popular y en www.bancopopular.es
CUPÓ
@PopularResponde