Diversidad climática

LA DIVERSITAT CLIMÁTICA.
• Factors.
· La situació (altitud i latitud).
♦ De la punta de Tarifa a Cadis: zona temperada. En la part més próxima a Europa (Area
subtropical). Factors meteorológics variats causants de la diversitat climàtica peninsular.
♦ Illes Canàries en l'oceà Atlàntic: latituds subtropicals, climes de tipus atilàntic, sécs de tipus
mediterrani, semiàrids, desèrtics i de muntanya.
· La dinàmica atmosfèrica:
♦ Corrents. Corrent en Doll. Direcció Oest−Est. Localitzat a gran altura, elevada velocitat,
dirigeix les depressions i el front polar. Causa borrasques frontals i temporals. Gota freda.
Gota Freda: Vaguada desprendida de la corrent en doll. Molta pluja en poc temps.
♦ Masses d'aire. Capes mès baixes. Volums d'aire amb propietats uniformes de temperatura,
humitat i pressió.
Maritima. Humida. Produeix pluges.
· Aire subtropical maritim i polar maritim: Masses d'aire molt humides i fortament actives. Procedència
marítima N−O, Oest i S−O.
· Aire àrtic−marítim. Quan arriba fins a la Península es carrega d'humitat i pot deixar precipitacions en el Nord
peninsular. Procedència freda.
Continental. Seca. A l'hivern fred i gelades, a l'estiu càlid.
· Aire polar continental: Massa d'aire seca, freda. A l'hivern en centroeuropa.
· Aire tropical continental: Masses d'aire del nord d'Africa. Seques i poc actives. Pols en suspensió, en unir−se
amb una borrasca causen pluges de fang.
1
♦ Fronts:
Front polar. En l'oceà Atlàntic pel contacte de dues masses d'aire maritim: Fred (septentrional), càlid (sud).
Molt humids. Causa borrasques amb precipitacions des de la tardor fins a la primavera.
Front mediterrani. Prolongació del front polar.
· Factors geogràfics:
♦ Proximitat al mar: prop del litoral, vorejant la Meseta, ailla l'interior peninsular de la
influència marina.
Litoral. Rep influència oceànica i Mediterrania.
Interior peninsular. Oscil·lació térmica important.
♦ Relleu:
Efecte Fohn. Diferència d'humitat costa/interior.
A sotavent de les muntanyes es produeixen menys precipitacions que a sobrevent.
Litoral cantabric: Plujós. Picos d'Europa i Muntanyes Basques próximes a la Costa Cantabrica.
2
L'elevada altitud mitjana de la península, a mesura que augmenta l'altitud descendeixen les temperatures i
augmenten les pluges.
• Lectura i interpretació de mapes climàtics.
· Mapes climàtics. Isolínies: Línies que uneixen punts amb el mateix valor.
Isòbares: Mateixa pressió atomosfèrica.
Isòhietes: Mateixa pluviositat.
Isòtermes: Mateixa temperatura.
Arrepleguen valors mitjans sobre el tipus de clima.
Permet diferenciar les zones de clima Mediterrani suau (temperatures mínimes superiors a 6º) del Mediterrani
continentalitzat.
Coropletes: Gradacions de colors que indiquen la intensitat d'un fenomen.
· Mapes del temps. Per l'estat del temps i predicció.
Isòbares. De 4 en 4 mb (mil·libars).
Les línies indiquen la direcció del vent i la intensitat.
Quan més prop estén unes línies d'altres, major diferència de pressió (resultat de la diferència de pressió entre
dos punts per la distancia entre ells).
Centres d'acció. Isobares que tanquen un camp de pressió gran.
Anticiclons: A. Altes pressions, temps calmat, absència de pluges. Línies molt separades volen dir absència de
vents.
Borrasques: B. Temps inestable, intensistat depén de la diferència entre la línea 1013 mb (límit de pressió).
Més diferència temps més inestable.
Fronts. Llocs de trobada de dues masses d'aire de diferent pressió.
Front fred. Quan l'aire fred avança baix el calent.
3
Front Calent. Quan l'aire càlid (tropical) avança cap al fred.
Front polar. Confluència d'aire càlid subtropical i polar.
Ocluit. Quan l'aire no és fred ni calent.
Lectura i interpretació de Mapes del temps:
• Lloc on es localitzen els centres d'acció (Borrasques i anticiclons). La força i la diferéncia de pressió.
• Analisi d'isobares: Direcció del vent e intensitat.
• Temps que es preveu.
• Principals elements del clima.
· Les temperatures.
♦ Oscil·lació tèrmica. A causa de la continentalitat de l'interior peninsular. Hivern fred de
temperatures mínimes inferiors a 6º.
Augmenta a mesura que ens allunyem del litoral.
EL litoral peninsular està regit per la influència marítima i l'amplitud tèrmica és menor que en
la Meseta.
Un poc apartades de la influència marítima, les temperatures són més extremades (molt
càlides a l'estiu o molt fredes a l'hivern), cas del sud peninsular: Almeria, interior de Màlaga i
Múrcia.
A causa de l'entrada d'aire fred polar, en alguns altiplans de la meseta o les seues vores, a
l'hivern es donen temperatures extremadament baixes.
· Les precipitacions.
♦ És determinant la disposició de les vores muntanyoses de la Meseta que aïllen a gran part del
territori peninsular del pas de les borrasques del Front Polar.
L'Espanya humida. Nord peninsular.
Va des de Galícia fins al Pirineu oriental.
Zones muntanyoses del SS.Central i SS.Ibèric, més pròxims al Golf de Cadis
L'Espanya seca. Interior peninsular.
Ocupa quasi tota la Meseta, la costa Mediterrània i la Depressió del Guadalquivir.
Les pluges es distribueixen irregularment.
L'Espanya semiàrida. Sud−est peninsular.
Sud d'Alacant i el litoral de Múrcia i Almeria.
Zones molt seques.
• Tipus de climes.
4
Segons les diferències pluviomètriques:
♦ Clima temperat plujós, oceànic o atlàntic.
Al llarg d'una franja que va de Galícia fins al litoral nord de la costa Mediterrània.
Precipitacions abundants i ben distribuïdes durant l'any.
Diferència en les temperatures: la zona més pròxima al litoral té un hivern suau, allunyada del litoral i pegada
a les muntanyes, es caracteritza per tindre hiverns més freds i l'estiu més calorós.
Dins dels climes temperats plujosos s'inclouen els climes de muntanya que reben més precipitacions. L'altitud
és un factor influent, descendeixen les temperatures i augmenten les precipitacions. En la Serralada
Cantàbrica, els Pirineus, el SS.Central i les Serralades Bétiques.
♦ Clima temperat o Mediterrani.
Ocupa la costa mediterrània i l'interior peninsular.
Clima mediterrani d'hivern suau.Des de Girona fins al Golf de Cadis.
Les temperatures són elevades a l'estiu. L'amplitud tèrmica és molt elevada. Les pluges són escasses, amb
diferències estacionals ben definides: l'estiu és molt sec i alguns messos ples puges poden suposar la mitat de
les caigudes en tot l'any.
! Nord de Catalunya: Varietat més humida. Precipitacions ben
repartides al llarg de l'any. A mesura que es descendeix cap al sud, disminueixen les pluges i augmenten les
temperatures (Mediterrani tipic) entre Tarragona i Alacant.
! Depressió del Guadalquivir i Extremadura. Arriben les influències oceàniques. Per la seua situació, es
produeixen les temperatures més elevades de la península. El més destacable és la forta sequera estival.
Clima Mediterrani d'interior. En l'espai comprés entre les dues submesetes i la Depressió de l'Ebre, aïllada de
les influències marines, té una acusada continentalització.
Hiverns freds i estiu no tan càlid com el mediterrani.
Les pluges són ocasionades per borrasques atlàntiques, molt seques i menys abundants.
♦ Climes semiàrids.
Els climes semiàrids freds (arres reduïdes de l'interior de la Meseta) i els semiàrids temperats (sud−est
peninsular) es diferèncien per la seua actitud.
Clima de les Illes Canàries.
Els climes d l'arxipèlag tenen característiques pròpies dels climes subtropicals.
El clima, excepte les zones muntanyoses, és sec. Les temperatures són càlides a l'hivern i caloroses a l'estiu.
En les zones muntanyoses les pluges són majors.
Mapa climàtic d'Espanya.
5
• Elaboració d'un climograma.
Un climograma és un gràfic que representa el règim anual de precipitacions i el de temperatures d'un lloc
determinat.
Un climograma s'elabora reunint les dades dels valors mitjans de pluges i temperatures mensuals.
El gràfic está format per un eix oritzontal −abcissa− amb els dotze mesos; i dos eixos verticals −ordenades−
amb les temperatures (a l'esquerra, de 0º a 30º) i les precipitacions
(a la dreta, de 0 a 100mm/m2).
A cada interval d'1cm se'l dona una equivalència de 5º.
Perque els intervals tinguen una equivalència, les precipitacions deuen ser el doble de la temperatura (5º
10mm).
S'assenyala amb un punt els valors de la temperatura de tots els mesos i s'uneixen amb una línea roja. Les
precipitacions mitjançant un gràfic de barres de color blau.
Analisi i comentari del climograma.
6
S'ha d'especificar la varietat climàtica a la qual s'adscriu.
Per deduir l'hemisferi, anotes els mesos en què es donen les temperatures més altes.
Després s'analitzen la temperatura mitjana anual, la temperatura del mes més calorós i del més fred així com
l'amplitud tèrmica, el total de les precipitacions i si té o no estació seca.
Per a les precipitacions s'ha de comprovar els mesos que són secs (quan la coba de temperatura se situa per
damunt de la columna de precipitacions)
Per deduir el lloc d'un clima determinat s'ha de vore la quantitat de precipitacions i la distribució.
S'haurà d'especificar la varietat climàtica i la zona en què se situa.
7