Drogas y sistema nervioso

1 El Sistema Nerviós
1.1 Descripció General
Els nervis són fibres fines i llargues que recorren el nostre cos i connecten els centres nerviosos amb els
òrgans sensorials i les altres parts del cos
El sistema nerviós humà capta informacions tant del cos com de l' entorn i elabora les respostes corresponents.
Presenta dues divisions: El sistema nerviós central (SNC) i el sistema nerviós perifèric (SNP).
El sistema nerviós central (SNC) consta de las parts del sistema nerviós que estan recobertes per l'os:
L'encèfal es troba al cap, protegit pels ossos del crani. Té forma ovalada. Consta de tres parts: el cervell, el
cerebel i el bulb raquidi.
La medul·la espinal és una estructura fràgil i llarga que s'extén des del tronc encefàlic en direcció descendent
per acabar en les vèrtebres lumbars altes. És la principal via de comunicació entre el cervell i la resta de
l'organisme. Està protegida per las vèrtebres que conformen la columna vertebral.
El sistema nerviós perifèric (SNP) es divideix en dues parts: el SNP somàtic i el Sistema nerviós autònom
(SNA).
SNP somàtic: Tots els nervis espinals que enerven la pell, les articulacions i els músculs que es troben sota
control voluntari.
Sistema nerviós autònom (SNA): (També es anomenat SNP visceral, involuntari o vegetatiu.) Consta de les
neurones que enerven els òrgans interns, els vasos sanguinis i les glàndules. Els axons sensorials viscerals
transporten la informació sobre la funció visceral del SNA, igual que la pressió i el contingut d'oxigen de la
sang de les artèries. Les fibres motores viscerals ordenen la contracció i la relaxació dels músculs que formen
les parets dels intestins i dels vasos sanguinis (que es denominen músculs llisos), la freqüència de la
contracció del múscul cardíac y la funció de secreció de diverses glàndules
Número de nervis
SNC
SNP
Funció
Aquestes cèl·lules reben
Té 100.000 milions de cèl·lules
constantment informació, la
nervioses a l'encèfal i a la
processen i envien missatges al
medul·la espinal.
cos.
Té 75 km de nervis que
Transporta missatges entre
transporten missatges a
l'encèfal i la medul·la espinal i la
resta del cos.
velocitats de fins a 400 km/h.
1.2 La Neurona
Són cèl·lules que conformen una xarxa de connexions intercel·lulars altament específica per recollir
informació procedent de receptors sensorials, processar informació i proporcionar un sistema de memòria, i
generar i conduir senyals apropiades cap a cèl·lules efectores.
Parts de la Neurona:
Soma: Nucli, Reticle endoplasmàtic rugós, Reticle endoplasmàtic llis, aparell de Golgi, Mitocondris
Membrana neuronal
1
Citoesquelet: Microtúbuls (format de tubilina, 20 nm de diàmetre), Microfilaments (formats d'actina,
diàmetre 5 nm), Neurofilaments (diàmetre 10 nm)
Axó: Con axional (el segment inicial), part mitjana, Terminal de l'axó o botó terminal
Dendrites: Espines dendrítiques.
Classificació Funcional de les Neurones:
Neurones sensorials. Transmeten informació recollida d'estímuls externs o respon a estímuls interns del cos
Neurones motores. Condueixen senyals als òrgans efectors, causant contracció de músculs o secreció de
cèl·lules glandulars.
Interneurones. Connecten altres neurones amb el sistema nerviós central.
Tipus de Neurones atenent a la seva Morfologia:
Unipolars: presenten una sola prolongació axònica, la part final de la qual es comporta com a dendrita; també
presenten una petitona prolongació al cantó oposat.
Pseudounipolars: presenten una prolongació que es divideix en dues ramificacions, una ramificació funciona
com un axó que es dirigeix al Sistema Nerviós Central i l'altra com una dendrita que es dirigeix cap a una àrea
sensorial. Inicialment són bipolars, però uneixen els extrems inicials de les dues prolongacions.
Bipolars: presenten dues prolongacions principals, una dendrítica i una altra axònica.
Multipolars: presenten nombroses prolongacions dendrítiques i una prolongació axònica (o cilindre−eix). Es
classifiquen en Golgi tipus I i II. Golgi tipus I: grans amb axó llarg que es projecta a altres àrees del SNC o es
dirigeix a altres teixits o òrgans; Golgi tipus II: més freqüents, petites amb axó curt que es projecta localment
a altres neurones veïnes
Interneurona: neurona intercalada en el circuit entre dues o més neurones que actua de modulador de la
transmissió sinàptica mitjançant excitació o inhibició. Normalment són Golgi tipus II.
Motoneurona: neurona multipolar les ramificacions axòniques de la qual inerven cèl·lules musculars.
1.3 La Sinapsi Nerviosa
Sinapsi Nerviosa: és la regió de comunicació, per contigüitat, i de transmissió d'impulsos nerviosos entre el
cilindreix d'una neurona i les dendrites o el cos d'una altra neurona
Neurotransmissor: aquest és el nom genèric dels agents químics produïts per les cèl·lules presinàptiques, per
l'efecte d'una excitació neuronal que travessa la sinapsi i estimula o inhibeix la cèl·lula prosinàptica. Els
neurotransmissors es produeixen a dintre del cos cel·lular i s'emmagatzema en vesícules en la regió sinàptica.
Entre els neurotransmissors més coneguts hi ha:
Adrenalina
Noradrenalina
Dopamina
2
Serotonina
2 Les Drogues
2.1 El Concepte De Droga
Hi ha qui pensa que els consumidors de drogues son uns viciosos irresponsables, i altres pensen que son uns
autèntics vividors. Hi ha moltes opinions sobre les drogues però, ¿Com pot un mateix tenir tantes reaccions
diferents?
Algunes persones mantenen la seva por a la informació de les drogues. Com disposar de més informació anés
ha augmentar el consum. Els perills en realitat procedeixen de la ignorància. Una societat més culta pot evitar
el perill de relacions conflictives.
La droga es una substància química que té les següents característiques:
−Una vegada al nostre organisme, van cap al nostre cervell, modificant el seu ecosistema de forma variable.
−El seu ús regular pot provocar:
Tolerància: A mesura que l'organisme es va adaptant a la presencia regular d'aquesta substància, es necessita
més quantitat per a obtenir els mateixos efectes.
Dependència: Després d'un ús habitual, la persona necessita consumir la substància de la qual es tracti per a
no experimentar símptomes d'abstinència, produint dependència física i psicològica.
Física: L'organisme s'habitua a la presència de la droga, de manera que necessita mantenir un determinat
3
nivell de sang per funcionar amb normalitat. Quan aquest nivell va a la baixa de cert límit apareix el síndrome
d'abstinència propi de cada droga.
Psíquica: Compulsió per consumir la droga que es tracti per experimentar un estat afectiu agradable o,
lliurar−se d'un estat desagradable.
Trastorns físics, quan danyen l'organisme (bronquitis crònica causades per al tabac).
Trastorns psicològics, quan incideixen de manera negativa sobre la persona la relació amb si mateix o amb el
seu entorn li afecta (conflictes entre parelles causades per l'alcohol).
Trastorns socials, quan impacten sobre la comunitat (accidents de tràfics a causa de les drogues).
Les drogues es poden consumir per via:
Fumada (tabac o hachís)
Ingerida per via oral (alcohol o drogues de síntesi)
Aspirada (cocaïna o speed)
Inhalada (pegament)
Injectades (com la heroïna en ocasions)
2.2 Tipus De Droga:
1.Drogues depressores del sistema nerviós central
2.Drogues estimulants del sistema nerviós central
3.Drogues pertorbadores del sistema central
Alcohol Tipus 1
Es la droga més consumida a Espanya, de les que més s'abusa i la que més problemes socials provoca i
sanitaris causa(accidents de tràfics i laborals, mals tractes problemes de salut).
Les begudes alcohòliques es classifiquen en:
Begudes fermentades.
Begudes destil·lades.
Efectes psicològics:
Eufòria
Relaxació
Dificultat per associar idees.
4
Descoordinació motora
Dificultat per parlar
Augment de la sociabilitat
Efectes Fisiològics
0,5g/l: Eufòria sobrevaloració de facultats i disminució de reflexes
1g/l: Dificultats per parlar i coordinar els moviments
1,5g/l: Embriaguesa, amb pèrdua del control de les facultats superiors
2g/l: Descoordinació al parlar i visió doble
3g/l: Estat d'apatia i somnolència
4g/l: Coma
5g/l: Mort per paràlisis dels centres respiratoris.
Riscos psicològics
Pèrdua de memòria
Demència alcohòlica
Riscos orgànics
Cardiopàties
Gastritis
Cirrosis hepàtica
Ulcera gastroduodenal
Tabac Tipus 2
Va ser un dels descobriments que van fer el colonitzadors espanyols al Nou Món. Es tracta d'una planta de on
les seves fulles es pot obtindrà labors destinades al consum humà.
Els components tòxics del tabac més importants són:
Nicotina
Quitrà
Irritants
Monòxid de carbó
5
Efectes psicològics
Relaxació
Sensació de major concentració
Efectes fisiològics
Disminució de la capacitat pulmonar
Fatiga i tos
Mal alè
Color groc de dits i dents
Pèrdua dels sentits del gust i l'olfacte
Riscos psicològics
Dependència psicològica
Reacció d'ansietat i depressió lligats a la dificultat per deixar de fumar
Riscos orgànics
Faringitis i laringitis
Dificultats respiratòries
Tos
Disminució de la capacitat pulmonar
Ulcera grastica
Bronquitis i enfisema pulmonar
Cardiopatías
Cannabis Tipus 3
Es una planta que amb la seva resina, fulles i flors es fa la substància il·legal més utilitzada: hachís i
marihuana. També s'ha utilitzat per a fer fibres tèxtils.
Efectes psicològics
Relaxació
Sensació de lentitud del pas del temps
Somnolència
6
Alteracions sensorials
Dificultat en l'exercici de funcions complexes:
• Expressar−se amb claredat
• Memòria
• Capacitat de concentració
• Processos d'aprenentatge
Efectes físics
Sufocació
Tenir gana
Descoordinació dels moviments
Ulls brillants i vermells
Boca seca
Cocaïna Tipus 2
Procedeix d'un matoll cultivada bàsicament a països de l'altiplà de l'Andes (Bolívia, Colòmbia,
Equador, Perú).
Efectes psicològics:
Eufòria
Augment de la sociabilitat
Acceleració mental
Hiperactivitat
Desig sexual augmentat
Efectes físics
Disminució de la fatiga
Reducció de la son
Augment de la pressió arterial
Èxtasis Tipus 3
Va ser investigat en la dècada dels cinquanta per l'exercit nord−americà.
Efectes psicològics
7
Apatia
Sociabilitat
Eufòria
Més autoestima
Desig sexual augmentat
Confusió
Efectes físics
Boca seca
Deshidratació
Augment de la temperatura corporal
Contracció de la mandíbula
Sudoració
Heroïna Tipus 1
És de la família de l'opi però s'elabora de forma química a partit de la morfina. També es coneguda com
caballo.
Efectes psicològics
Eufòria
Sensació de benestar
Plaer
Efectes físics
Vòmits (en primeres consumicions)
Analgèsica: Falta sensibilitat al dolor
Sense ganes de menjar
Introducció
En aquest treball parlarem sobre les drogues i com poden afectar tant físicament com psicològicament en
l'organisme de l'ésser humà, en el sistema nerviós, i als òrgans del nostre cos com el fetge o els pulmons.
Alguns dels efectes de les drogues que poden afectar als nervis són, per exemple:
8
−La descoordinació de moviments
−Dificultat per parlar
−Com a causa de tot això també existeix la possibilitat de provocar accidents de trànsit i cometre accions que
no voldríem fer en un estat normal sense l'efecte de les drogues.
Aquest monogràfic tracta sobre les drogues com l'alcohol, el tabac o el cannabis, i de tipus de neurones
atenent a la funció que tenen i a la seva morfologia.
Totes les drogues són molt perilloses si se'n fa un consum desproporcionat i qui en consumeix ha de tenir en
compte que s'està arriscant a patir la pèrdua de memòria, demència alcohòlica, gastritis, cirrosis hepàtica,
dependència psicològica, reacció d'ansietat, dificultats respiratòries i disminució de la capacitat pulmonar,
entre altres riscos
Conclusions
El cannabis és una droga a la que s'han enganxat molts adolescents en els últims anys..
Els seus efectes en l'organisme són diversos, i tant poden ser físics com psicològics.
−Entre els psicològics podem trobar la relaxació, la sensació de la lentitud del pas del temps, l'efecte de la
somnolència, alteracions sensorials, i la dificultat en l'exercici de funcions complexes, com expressar−se amb
claredat, falta de memòria, baixa capacitat de concentració i dificultat en els processos d'aprenentatge.
−En els efectes físics els més comuns són la sufocació, l'augment de la gana, la descoordinació de moviments,
els ulls es tornen brillants i vermells, i la boca s'asseca
És una de les drogues que els joves prenen més. Considerem que es massa fàcil aconseguir drogues en aquest
país perquè cada vegada es consumeixen a una edat més jove i es comercialitza molt amb ella.
Creiem que les drogues no s'haurien de legalitzar, només s'hauria de fer en aquelles que puguin tenir un efecte
relaxant o que vagi bé per fer alguna funció determinada, sempre que aquesta sigui receptada per un
especialista
Les drogues de disseny són compostos no adictius que alteren temporalment l'estat de consciència d'una
persona. Les drogues de disseny es poden classificar bàsicament en tres tipus:
−Agents destinats a imitar els efectes dels opiacis
−Agents dissenyats per a substituir la cocaïna
−Substàncies que podríem anomenar originals degut a la novetat dels seus efectes
9