Aliments transgénics

QUE SÓN ELS TRANGÈNICS?
1
Tècnicament els materials trangènics són l'us freqüent de l'ingeneria genètica o de la modificació en el
suministre dels aliments
Una collit dirigida (també) coneguda com cullita genèticament modificada o gene−alterada ) te un o més gens
insertats en el seu ADN a traves de mètodes de laboratori produint cambis que no es podrien duplicar amb
medis reproducctius naturals. Aquest gens no es prenen generalment de plantes, sinó també de basteris o
virus, enca que alguns s'han prenut d'insectes, peixos i animals. Aquest s'inserten per produir una nova
varietat, tal com una classe de soya que resistia un herbicida, o una varietat de blat que mati als insectes que la
menjen.
Les collites de material trangènic es van començar a plantar a partir de 1996, però per el moment ja significa
el 50 % de la soya i cotó i el 30% del blat plantats en Estats Units. Aquest nous aliments han enfrentat una alta
resistència de part dels consumidors, però, la futura expanció de l'indústria biotècnica en l'agricultura está sent
questionada
PROS I CONTRES
Ingeneria Genètica: la Controversia
La Ingeneria genètica en el suministre d'aliments es un tema àlgid, amb científics acreditats de part i part que
respatllen la seva posició. Però el més provable es que la controversia continui. L'esforç de les compañies
biotècnològiques per promoure el consum d'aliements trangènics continuarà i la resitència dels consumidors a
aquest aliments creixerà.
Descripció
• PRO: La ingeneria genètica és una nova i valiosa tecnologia que pot desenvolupar quantitats
abundants d'aliments més nutritius, amb grans ventatges per a la humanitat i medi ambient. Aquest
nou descubriement científic necessita ser possat en pràtica el més abiat possible per raons
humanitàries.
• CONTRA: Amb cada nova tecnologia científica es produeix efectes secundaris per el que es deu tenir
molt cuidado en implementar l'engineria genètica per el que és necessari realitzar proves controlades a
llarg plaç en les àrees de la salut humana i impacte medi ambiental.
Natural o artificial ?
• PRO: L'engeneria genètica és una extensió natural del proces tradicional; així com convencionalment
podem combinar característiques valioses dintre d'espècies relacionades; l'ingeneria genètica
permeteix que els cientíics tinguin accesos a gens d'una àmplia varietat d'organismes per produir
collites i bestiar més valiós i productiu.
2
• CONTRA: L'ingeneria geètica utilitza tècniques de laboratoria artificials, en lloc de mecanismes
reproductius naturals. Són tècniques que van contre la barrera reproductives naturals i combinen gens
de diferents espècies d'una manera que mai ocurriria en la naturaleça, repentinament alterant els
models genètics que s'han desenvolupat a traves de milions d'anys, i augmentan la probabilitat de
efectes secundaris inesperats.
És el procés exacte ?
• PRO: Mentres que la criança es una combinació imprecissa i incontrolada de millars de gens, la
ingeneria es un procés tecnològic exacte que permeteix a científics primer selecionar el gen específic
desead i després utilitzat altres tècniques per insertar aquest gen en l'organisme desitjat.
• CONTRA: Certament l'opció de la qual el gen inserta es de fet exacte, però l'inserció d'aquest gen en
proces artifiacial pot interrumpir la formació genètica natural codificada en ADN, així com la
regulació de l'expresió del gen, de manera que sigui controlda i imprevisible.
Es necessiten proves en el ésser humà ?
• PRO: Els aliments genètics dirigits són generalment substàncies equivalents a altres aliemnts, sense
risc creixent per a la salut humana i sense necessitat alguna de la prova humana molt llarga i costosa
exigida dels nous aliments aditius.
• CONTRA: Les interrupcions imprevissibles en el funcionament normal de ADN causades per
l'ingeneria genètica poden produir efectes secundaris inesperats i desconeguts per a la salut humana,
incluint toxines i alergenics desconeguts, aquestes possivilitat es poden evaluar en definitiva només
amb proves en humans.
Es demostre seguretat
• PRO: Els aliments genèticament dirigits s'han venut en el Estats Units per varis anys i no hi ha
evidencia per indicar que aquest aliments han danyat la salut d'alguna manera.
• CONTRA: No hi ha tampoc evidencia de que els aliments genèticament dirigits són segurs per a la
salut humana. La rao es la mateixa en els dos casos: no s'han conduit estudis en el ésser humà. No hi
ha manera objectiva de determinar si algun d'aquest aliements te efectes al llarg plaç que afecten
negativament a la salut.
Podem menjar aliments amb pesticides amb seguretat ?
• PRO: Certes paraules i blat genèticament diriits produeixen el seu propi Bt, un pesticida que
protegeixen la collita contra insectes, disminuint així el cost i augmentan la producció sense impacte
negatiu en la salut.
• CONTRA: Aquesta aliments són reglats com pesticides per l'EPA. QUAN EL Bt es ven com a
pesticida, a la gent se l'adverteix que no tragi, no l'hinali i no el posi en contacte amb corts en la pell..
Però les patates i el blat que produeixen el seu propi Bt es venen sense cap restricció.
El futur de l'orgànic
• PRO: Si la gent no desitja menjar aliements genèticament dirigidos llavors ara tenen una opció, poden
menjar aliments orgànics que segons les regles publicades tenen que estar lliures de qualsevo tipus
d'aliment transgènic.
• CONTRA:L'engeneria genètica es si danya els cultius orgànics, el blat geneticament dirigit. El blat
transgènic i les patates que contenen la toxina de BBt produiran els insectes resistens Bt, fent al
aerosols de Bt ineficaç per al agricultors orgànics.
3
Ciència contra cultura
• PRO: La genètica es un proces científic i tecnològic, el seu regulament i evaluació guvernamental es
deu basar en criteris purament científics i objectius
• CONTRA:Per tenir una evaluació purament científica d'aliments transgènics, necessitem més ciencia,
especialement estudis humans i estudis ambientals. Per a molta gent l'aliemnt te dimensions cultural,
ètiques i religioses.
Aliments transgènics
Què son els aliments transgènics? Són organismes, plantes o animals, que han estat manipulats genèticament.
Com es manipulen? Fent ús, especialment, de la biotecnologia de recombinació de l'ADN: s'implanta en les
cèl·lules de determinats organismes com ara plantes, material genètic provinent d'altres organismes dotats de
certes qualitats, amb l'objectiu de dotar amb aquestes qualitats a l'organisme receptor o manipulat. Així,
doncs, els aliments transgènics són organismes modificats mitjançant enginyeria genètica. Quins efectes
produeixen en els animals o humans que els ingereixen? Aquesta és la qüestió conflictiva, molt més quan
investigadors que participen en el projecte Genoma Humà han afirmat que els riscos que comporta són molt
desconeguts.
Institucions internacionals han advertit del nou perill que suposen els aliments transgènics. Es tem que la a
llista negra d'efectes nocius i tòxics causats pel gran nombre de plaguicides i substàncies químiques
insuficientment controlades s'hi haurà d'afegir els efectes, de moment imprevisibles, causats per la
contaminació transgènica, tant o més greu que la contaminació química.
Multinacionals especialitzades en
manipulació transgènica, com ara Monsanto,
són les més interessades en evitar tota
informació sobre quins aliments participen
d'alguna manipulació genètica argumentant
que, virtualment, no hi ha diferència entre
uns i altres: tota indicació d'OMG
(organisme modificat genèticament) seria
econòmicament perjudicial. Però, per altra
banda, són força els especialistes que
defensen que «avui ningú pot preveure les
toxicitats, les invasions competitives o
4
qualsevol altra conseqüència inesperada de
les plantes transgèniques». Per tot això, el
maig de 1996, un centenar de científics van
fer púbic, a París, un manifest proclamant la
«necessitat d'una moratòria en la
disseminació en el medi ambient
d'organismes genèticament modificats».
Blat de moro
trangènic
Per altra banda, les llavors de les plantes transgèniques, que poden augmentar els rendiments del 15% al 20%,
introdueixen el problema de les patents de plantes o animals creats. Si una multinacional, fent milionàries
inversions, ha aconseguit crear un blat o un arròs d'alt rendiment, l'agricultor que les compra té dret a
replantar−les una i altra vegada? Certament, des de fa més de 10.000 anys, els agricultors han reservat part de
les llavors obtingudes en collites per a la replantació o intercanvis; ara bé, les multinacionals argumenten que
les llavors transgèniques són creacions patentades i la seva compra només dóna dret a plantar−les una vegada,
cosa que fan constar en el contracte de compra.
Amb l'objectiu que no s'escapin els beneficis de la inversió, les multinacionals de la biotecnologia agrícola
han patentat el «sistema de protecció tecnològica» (Technology Protection System, TPS), un polèmic i
controvertit sistema de protecció que comporta l'esterilització de les llavors. Modificant tres gens de les
llavors s'aconsegueix neutralitzar les llavors obtingudes en la collita: si es replanta, la llavor no germina.
Aquestes llavors TPS són conegudes pels seus molts detractors amb el nom de "Terminator". Els efectes
ambientals, econòmics i socials de les llavors Terminator són incalculables.
5