Introducció:

Introducció:
1. Aspectes a comentar sobre el llibre de lectura.
1.1. Títol i fitxa bibliográfica que incloga alguna información
rellevant sobre l’autor/tor.
Títol: Aloma.
Autora: Mercè Rodoreda.
Il·lustrador (de la coberta): Pep Trujillo.
Editorial: El Cangur.
Col·lecció: Butxaca.
Lloc i any d'emissió: Quarta edició Barcelona 2002.
Numero de pagines: 197
Informació complementària:
Mercè Rodoreda i Gurguí (1908-1983) Va naixer a Barcelona el 1908 i morír a Girona
el 1983.
Amb vint-i-tres anys va publicar la novel·la i des d'aleshores regularment en diferents
indrets. El 1937 va obtenir el Premi Crexells amb aquest llibre (Aloma).
El 1939 va abandonar Barcelona per poder agafar més fama en altres llocs. Més tard
va redactar diferents novel·les de les qual destacaríem La plaça del diamant, El carrer
de les Camèlies, Mirall trencat, Quanta, quanta guerra, etc.
1.2. Tipus de narració: novel·la, conte, rondalla popular,
mitología, memories, etc.
Aloma és una novel·la psicològica, centrada en el retrat d'una novel·la figura
adolescent, una novel·la flaubertianament construïda, on cada element juga un paper
precís que, a més, de manera premonitòria, acostuma a anunciar-se. Però es tracta,
també, d'una novel·la amorosa, i d'una novel·la profundament subjectiva i, per tant
poètica.
1
1.3. Elements de la narració:
1.3.1. Breu resum de l’argument.
El llibre Aloma està situat en 1934 a Barcelona. Aloma és la protagonista principal, els
seus pares van morir quan ella era molt petita, i el seu germà Daniel també mor
suïcidat perquè es va tallar les venes, i nomès li va quedar el seu germà gran, Joan.
Aquest decideix encarregar-se d' Aloma i viuen a la casa dels seus pares, amb la seva
dona, l' Anna. Aquests dos tenen un fill també anomenat Daniel.
El germà d' Anna, Robert, que vivia a Amèrica decideix passar uns mesos a casa d'
ells. Aloma s'enamora de Robert, mentre que Daniel es posa molt malalt, així que el
metge li recomana que canvi d' ambient, així doncs, Anna decideix portar al nen a
casa d' uns amics seus que vivien a Agramunt. Passen els dies, per la part positiva
Aloma va millorant la relació amb Robert i es van enamorar, i per la negativa el nen
empitjorava constantment i van decidir tornar a Barcelona, allà al cap d'uns dies el nen
mor, així que ara hi havia un ambient més negatiu a casa, en Joan volia canviar-se de
casa però no tenia diners i va decidir demanar-li a Aloma que anès a casa de Coral,
antiga promesa de Joan, i li demanès que li retornès l' anell de casament, però no ho
van aconseguir. Robert vol tornar a Amèrica i deixa a Aloma embarassada, se'n van
de casa i alquilen un pis més petit i sense jardí. En definitiva la vida de la jove Aloma a
sigut un clar exemple de tristesa i a reproduït una clara situació de la vida de Mercè
Rodoreda.
1.3.2. Caracterització dels personatges principals.
PRINCIPALS
- Aloma: Es diu així perquè un oncle de la seva mare, ho havia volgut. És una
adolescent, bastant bonica, prima, no molt alta i pàl·lida. Té molt poca autoestima, i en
quant als sentiments i el seu estat d'ànim passa d'un extrem a un altre, de l'alegria més
esbojarrada a la tristesa més negra. Vol fugir del món en el que viu perquè li pareix
gris i trist. Cada vegada es sentia més presonera i dominada. Pensa que hauríem de
tenir un armari on desar tot allò bonic que ara no ens cap a la vida. I que ho poguéssim
treure quan ja no fos tan trista.
- Joan: És el germà d'Aloma, viu al marge de tot i no s'adona de res. Encara que
treballa, aposta els diners i d'aquesta manera va perdre la casa. No és gaire
responsable i no estima massa la seva dona, però pensa que és una bona dona que
s'ocupa bé de la casa i de la seva família.
- Anna: És la cunyada d'Aloma, està casada amb el seu germà Joan. Tot l'amoïnava i
la marejava, mai tenia ganes de sortir. Era molt pesada i segons quins dies no podia
aguantar-la. Es conformava i, a la seva manera, era feliç, encara sabia que el seu
marit tenia aventures i feia apostes. S'espantava de les malalties del seu fill Dani
perquè no tenia ganes de patir.
- Robert: És el germà d'Anna, viu a Amèrica. Era pàl·lid, amb la mirada febrosa i els
ulls brillants, que a Aloma li feien angúnia, a penes més alt que Aloma. Els seus. Vivia
en un altre món entre coses que no el deixarien mai, com aquella dona que l'esperava
2
a Amèrica, la qual posava intranquil·la a Aloma. Segons aquesta, era com un plat de
sopa que et posen a la taula cada dia, perquè al final la relació entre ells dos era molt
monòtona.
1.3.3. Temàtica: tema central i temes secundaris, paral·lels o
derivats?
Jo crec que el tema en què es basa tota la trama d'aquest llibre, és a dir el tema
principal, és la relació amorosa entre una noia jove i un home madur i els sentiments,
les preocupacions de l'Aloma.
És una noia jove que viu a Barcelona en la casa del seu pare on havia passat tota la
infància. Hi viu juntament amb el seu germà gran, que es diu Joan i amb la seva
cunyada - Anna. En Joan i l'Anna tenen un fill, Dani, que li recordava a l'Aloma el seu
germà que s'havia matat quan tenia divuit anys. A ella li agradava molt llegir.
Robert, el germà de l'Anna els tenia que venir a visitar de l'Amèrica. Quan Aloma él va
coneixer primer no li agradava en res. Però després es van començar coneixer més i li
agradava cada cop més. Finalment es va enamorar d'ell. Quan van anar un dia al cine
en Robert li va fer un petó a l'Aloma i així va veure que ell també estava enamorat
d'ella.
En Dani es va posar malalt, l'Anna va haver de marxar amb ell durant un temps a la
muntanya, però desgraciadament el seu fill no es millorava i es va moriren poc temps.
Va arribar un moment quan s'havia de vendre la casa on vivien perquè vencia
l'hipoteca.
Quan l'Aloma es va enterar que estava embarassada d'en Robert es va despedir de la
seva família i va decidir marxar lluny d'allà.
1.3.4. Espai, ambient, época en què se situa l’acció narrada.
Itineraris espacials.
Espai: La història té lloc a Barcelona, a més de la casa en la que viu Aloma, aparèixen
llocs reals com l'Eixample, la Diagonal, la Plaça Catalunya, la Rambla, el port, el
metro, el Tiró Park, el carrer de la Canuda... La casa d'Aloma té un jardí, símbol de la
infància de la protagonista, tancat amb un reixat ample. A dalt de tot, entre rodones i
cargols de ferro despintat, mig decantada i coberta de rovell, es veia una data: 1886. A
més al jardí n'hi ha un taronger, amb les taronges agres com fel i les fulles molt
verdes. I un roser amb une roses molt boniques. La casa té tres altures; a la planta
baixa estava la cuina, amb els mobles acabats de pintar, una taula al centre i una
finestra damunt de la pica, i el menjador. A la segona planta es troben les habitacions i
a dalt de tot està la cambra de Daniel, el germà mort d' Aloma. En ella escrivia, té un
sostre molt baix i per la finestra es veia la ciutat esquitxada de llums.
Temps: La història reflecteix un any ,decisiu, de la vida de la protagonista. Les
estacions són símbols de l'estat anímic d'Aloma. A la primavera la protagonista
3
experimenta esperança, el clímax de la novel.la està a l'estiu (en la nit de Sant Joan),
decaiment a la tardor i solitud a l'hivern.
1.3.5. Tipus de narrador: Omniscient, observador, protagonista,
testimoni o editor?
Es tracta d'un narrador omniscient, l'autora descriu els sentiment de la seva
protagonista amb una omnisciència absoluta, com si fos ella la que viu i sent les coses.
Parla en tercera persona. El punt de vista narratiu és extern.
Es veu una clara preocupació de l'autora per l'Aloma i els seu problemes.
En aquesta novel·la els moments amb aspectes psicològics i intimistes queden
reflectits al llarg de tota la naració. És evident en els moments com per exemple quan
l'Aloma ja enamorada d'en Robert li escriu cartes que no envia en les quals s'imagina
unes relacions ja establertes amb ell li explica coses que mai havien passat i mai
passaran. Però li agradava imaginar-se en una situació on ella està molt estimada per
un home.
Hi ha un altre moment molt intim és quan l'Aloma es va despedir de l'Anna i va anar a
la seva casa antigua on sentia les olors que li recordaven la seva infància i en Daniel,
el germà que ja s'habia mort.
1.3.6. Estructura externa i interna.
-E. Externa: 15 Capitols.
-E. Interna:
(Presentació) Aloma, una noia jove amb una vida trista i monòtona, viu en una casa
poc allunyada del poble, acompanyada dels seu germà Joan, Anna, la seva dona, i el
seu fill Dani.
Tant Aloma com Anna s'encarreguen de les feines de casa i de cuidar al petit Dani, i
Joan s'encarrega de portar els diners a casa. Són una família amb pobresa, que amb
prou feines poden alimentar-se i mantenir la casa. Aloma es veu apartada de tots ells.
Sap que sense ella, podrien anar una mica més desaogats de diners.
Les indirectes d'Anna cap a ella i les dites innocents de Dani, li fa veure que ja li arriba
l'hora de casar-se, tenir fills, mantenir-los, tenir la seva pròpia família! Tenir la seva
pròpia casa! tenir la seva pròpia vida!! i no haver d'estar sempre depenen dels altres..
(Nus) Van rebre una carta d'una tal Robert, el germà d'Anna. Les coses no li havien
anat massa bé i vindria passar una temporada amb ells, - Un més a alimentar...pensava Aloma al assabentar-se de la noticia. Ni que ho neguessin, sabia que en el
fons Joan i Anna pensaven el mateix que ella.
Robert arribaria en vaixell de Sud Amèrica. A Aloma li feia il·lusió anar-lo a buscar per
poder gaudir de la vista de les aigües del mar, i poder lluir aquell vestit que tant es
reservava.
4
En Robert va resultar ser un home bastant més gran que ella; era galant, seriós i tenia
una mirada que el feia molt atractiu..., però tot i això, a Aloma no li acabava de fer el
pes: no se la lligaria!
En Dani estava malalt , i a mesura que passava el temps, la seva malaltia empitjorava,
els diners disminuïen, i l'únic que augmentava eren els sentiments d'Aloma cap a
Robert..
Una nit, tant freda com les altres Aloma i Robert van anar a fer un tomb. La conversa
que mantenien no era com totes les altres, tots dos sabien l'amor que hi havia entre
ells i, tot hi la diferencia d'edat que els distanciava, es van donar el primer petó.
Sí, tenien que dissimular davant d'Anna i Joan, però l'actitud de Robert no era la
normal. Els dies passaven lentament i Aloma continuava sense entendre aquella
actitud. En Dani va ser traslladat a un nou ambient tal hi com va dir el metge, però la
malaltia no millorava.
Aloma plorava desesperadament cada nit, i li preguntava a la lluna el perquè de la
poca durada de la seva fantasia. La Lluna mai la responia, però una nit no va ser així.
Robert va entrar a l'habitació d'Aloma i, a la seva atractiva manera, li va dir que
l'estimava: que l'estimava massa!. El petó que es van donar aleshores va ser més
desesperat que els plors d'Aloma. Van compartir llit, i l'amor que els unia s'anava fent
més intens a mesura que passaven les nits. Aloma va conèixer, a la fi, el concepte
d'amor i felicitat, però aquesta última no va durar gaire,; Dani va morir, i el dol i la
tristesa eren els principals factors de la casa que compartien.
La pèrdua de Dani els va separar. Res era el mateix, fins hi tot la casa havia canviat,
s'havia tornat molt més fosca del que sempre havia estat. Una tarda, Aloma va anar a
donar una volta amb el seu germà Joan. Aquest li va confessar que li havia estat infidel
a la seva muller, i que per culpa de la seva amant i de la mort del seu fill Dani, s'havien
quedat sense diners; o hi posaven remei, o haurien de vendre la casa. Joan li va
demanar, aleshores, dos favors, i un d'ells tractava de demanar-li diners a en Robert.
Ella no s'hi podia negar. Va passar el temps i, a la fi, Aloma va decidir d'anar a
demanar els diners a Robert. Ell no va poder ajudar-los, amb prou feines podia tornar
al seu país. Aloma es va sentir inútil sota tot el que li venia a sobre; la mort de Dani, el
fet de vendre la seva estimada casa per un pis sense jardí i, sobretot, el nen que tenia
en el seu ventre... com s'ho faria?
(Desenllaç) A la fi les coses entre Robert i Aloma tornaven a ser com en un principi,
però les fulles dels arbres indicaven que la tardor s'aproximava i l'estiu anava
finalitzant; Robert se'n tornaria a Sud Amèrica.
Es van acomiadar al port, en el mateix lloc on es van veure per primera vegada. Aloma
li volia dir que l'estimava i que portava un fill seu en el interior del seu estret cos. Però
va resistir i, a causa de la presència de Joan, el acomiadament va ser d'allò més
normal. No es tornarien a veure, però amb l'infant que Alofa faria créixer , notaria en ell
la presència del seu estimat Robert.
5
1.3.7. Aspectes formals i d’estil.
- Nivells de llenguatge: No utilitza paraules cientifiques, es fácil d’entendre, ni hi ha
dialegs entre el personatges y utilitza moltes descripcions.
1.3.8. Tècniques narratives: flash back, anticipacio,
simultaneïtat, histories paral·leles, alternança de punts de vista,
relats dins del relat, etc.
L'estructura d'aquesta novel·la és lineal, ja que transcurreix durant un any.
1.4. Apreciacions personals raonades a propòsit de la lectura
del llibre: la narració es…divertida, sorprenent, interessant,
amena, conmovedora, original…perquè…
Sincerament, a mi personalment el llibre no m'ha agradat gaire. És principalment pels
següents motius:
•
El motiu més important que fa que la meva valoració del llibre no sigui positiva,
és la velocitat amb la que l'autora narra els fets. És un ritme molt lent, amb
vàries pàgines pot ser que no t'expliqui res de nou. A això també hi contribueix
l'excés d'adjectius, de detalls que molts cops són més que innecessaris...
•
Una altra causa del perquè de la meva opinió és el realisme de la novel·la. A mi
les històries de la vida quotidiana em poden agradar, però sempre si hi ha
algun punt d'imaginació, i trobo que aquesta és molt real;massa, i monòtona.
•
I per acabar també m'ha desagradat el llibre per l'estil femení amb que tendeix
a escriure les seves històries l'autora. No és que el meu, sigui un punt de vista
masclista, però sí que trobo que és una narració més recomanable per a dones
que per a homes.
Tot i que l'obra no m'ha entusiasmat pas, crec que possiblement, és més, segur que
aquest no és pas un mal llibre, sinó al contrari ja que Rodoreda és una de les autores
més importants de la literatura catalana de la segona meitat del s XX, és clar que
cadascú té els seus gustos, i en aquest cas jo no els comparteixo amb molta gent a qui
li hagi pogut agradar.
Com a últim comentari diré que si em preguntessin si el recomano per als pròxims
anys, diria que no, que a la majoria de la gent se li faria molt pesat i probablement ni
l'acabaria.
6