Catalunya-Castella2014.pdf

www.mirallas.org
Jaume A. Mirallas Sariola, 2014
Catalunya i Castella tres-cents anys
després
Castella s’identifica amb la idea
d’Espanya. Cosa que no passa a molts
indrets de la península ibèrica, com el
País Basc i Catalunya. De fet, els
catalans des de 1714 som un poble
neocolonitzat.
La
independència
dels
Països
Catalans: Catalunya, País Valencià,
Illes Balears, Catalunya Nord podria
aglutinar un règim polític confederat i
seria una bona solució als problemes
del nostre país, especialment el del
finançament.
La burgesia catalana ha recolzat
subjugadorament la neocolonització de
Castella als Països Catalans per
interessos econòmics en la majoria
dels casos, deixant al marge el sentit
de país, convertint-se en mercenaris
de la política econòmica del moment
conjuntural. L’encaix dels Països
Catalans amb Castella passa per
recaptar i administrar tots els impostos
i gestionar els recursos propis en tots
els àmbits, tenint una relació de
veïnatge com la de qualsevol país
d’Europa.
Als Països Catalans, hi tenim la nostra
pròpia cultura, com la llengua, la
literatura, la gastronomia, els costums,
ben diferents i diferenciats dels de
Castella, alguns dels quals se’ns han
volgut imposar. Les xarxes de domini
de les institucions polítiques de
Castella paradoxalment perduren avui
encara, després de tres-cents anys,
sense veure’s un canvi de rumb cap a
una normalització dels catalans en
l’encaix a Europa i al món, com a país
independent i lliure del jou de Castella.
La trista herència del passat es fa
present i sembla tenir continuïtat en el
futur pels mateixos motius històrics,
que ens han portat a la situació de
poble neocolonitzat. Ens tornem a
hipotecar, sense haver après dels vells
errors, la identitat de país per la
submissió al lligam polític i econòmic
de Castella. Mentre que els interessos
particulars d’alguns poders fàctics
catalans estiguin al servei d’aquells
que es van imposar per la força de les
armes, els catalans serem un poble
dependent de les accions i estratègies
plantejades a Madrid en tot allò que fa
referència a l’exercici del nostre dret a
decidir el futur dels Països Catalans.
En l’actualitat, el problema més
important no és la dependència política
i econòmica de Castella, sinó la divisió
interna existent entre els mateixos
Països Catalans per motius lingüístics,
econòmics i geopolítics. Cadascun
d’ells vol ser protagonista en solitari de
la seva història i oblida sovint que la
seva història és compartida. No és
solament d’un territori, sinó d’un
conjunt de territoris amb una cultura
comuna, un mateix idioma i les seves
formes
dialectals
pròpies,
que
sorgeixen en espais geogràfics ben
diferents, però que ens uneix el mateix
origen i la nostra identitat com a poble.
Per tant, la unió, d’una forma o d’una
altra, resulta ser la condició “sine qua
non” per iniciar el canvi cap a la
independència i alliberar-nos de la
dependència neocolonial de Castella.
Si ens dividim, venceran.
www.mirallas.org