La consciència cibernètica (2005)

La consciència cibernètica (2005)
Escrit per Mirallas, JA
dijous, 31 de desembre de 2009 18:33 - Darrera actualització divendres, 22 d'abril de 2011 08:33
La consciència cibernètica (2005)
Si el pensament es genera a partir de sensacions i percepcions captades pels nostres sentits,
que es representen a la ment en forma d'imatges (petjades psíquiques de qualsevol fet,
testimoni dels nostre sentits: son sensorials) i és producte d'una activitat intel·lectual (abstracció
conscient de la realitat objectiva matisada per la seva qualitat subjectiva), podem pensar que és
una expressió mental que té com a resultat fer psicologia pura.
Si una màquina pot percebre, hauríem de parlar de psicologia cibernètica i, si és així, les idees
"pensades", que són continent i contingut del pensament es circumscriuen als límits de la seva
capacitat d'elecció. Aquesta capacitat d'elecció pressuposa un component o aspecte creador,
que pertany a l'esquema general de l'expressivitat humana, del comportament humà. Si la
màquina és capaç de formular pensaments, utilitzant un procés de significació de la realitat
objectiva pel coneixement subjectiu i és capaç de comunicar-ho, podríem parlar d'un tipus de
consciència cibernètica.
Si les percepcions neixen de l'elaboració de diferents processos bioquímics, la màquina hauria
de posseir unes "substàncies" similars per poder pensar en l'existència d'una psicologia
cibernètica i per tant de consciència humana. O pel contrari, podem parlar de consciència fora
d'aquests processos bioquímics cerebrals? El que si és cert, es que, segon els coneixements
actuals, si no disposem de bioquímica, difícilment podrem afirmar que existeix la consciència: la
consciència de la consciència del ésser. Per tant, alguna relació associativa hi ha d'haver
encara que el resultat d'aquests processos no sigui la nomenada consciència humana. Por ser,
que la consciència humana sigui virtualment una sensació, producte d'una introspecció més o
menys profunda en l'univers psíquic de cadascun dels éssers vius feta de forma més o menys
conscient.
Encara que la consciència humana és una propietat del funcionament cerebral, aquesta ens és
necessàriament definible a través dels sistemes neurals que la generen (Orozco y cols., 1998,
1999; Chalmers, 1996). Lo que fa d'ella un concepte no definible funcionalment, perquè encara
que s'expliquessin tots els mecanismes neurològics que la generen, sempre quedaria un petit
buit en l'explicació. La subjectivitat en la experiència, la porció més important i misteriosa de la
consciència, que neix en algú moment entre la percepció i l'autorreflexió, que emergeix
d'aquest funcionament, no és una categoria funcional i per tant, per a la consciència, el cervell
és necessari, però no suficient.
1/3
La consciència cibernètica (2005)
Escrit per Mirallas, JA
dijous, 31 de desembre de 2009 18:33 - Darrera actualització divendres, 22 d'abril de 2011 08:33
El ser conscient o inconscient no implica tenir consciència, perquè lo conscient o inconscient es
disposa per l'enteniment de les coses en particular i puntualment, i la consciència resulta de la
globalitat de l'ésser sense donar atenció al fet concret. Hom pot ser conscient de que està
plovent i no tenir consciència de saber qui és. La identitat és fonamental per entendre una mica
aquesta expressió. Un malalt de Alzheimer pot ser conscient del que fa, però no té consciència
del que fa i per què ho fa.
Però, si el pensament neix de la necessitat de comunicar-se socialment i d'intercanviar
experiències emocionals, podríem parlar que la consciència cibernètica estructuralment es
igual a la consciència humana, però funcionalment no. La consciència cibernètica en quant a
l'expressió el contingut del pensament hauria de poder satisfer les necessitats comunicatives
de la màquina. Si això és possible, parlaríem d'una funció comunicativa molt primària.
La màquina hauria de cercar la necessitat de comunicar-se abans de poder parlar de
consciència cibernètica per comparar-la a la consciència humana. I quina necessitat pot tenir
una màquina per comunicar-se? Hauríem de preveure que se la podria programar per a què fes
això, però igualment la creativitat seria molt reduïda.
Jaume A. Mirallas
Bibliografia
CHALMERS, DAVID (1996): The Conscious Mind: In Search of a Fundamental Theory. Oxford
University Press, USA.
CHALMERS, DAVID (1999). La mente consciente. En busca de una teoría fundamental. Ed.
Gedisa, 1ª edición.
http://www.u.arizona.edu/~chalmers/book/toc.html
http://www.consciousness.arizona.edu/
ALEKSANDER, IGOR (2001): How to Build a Mind. Toward machines with imagination.
Columbia University Press, New York, USA
http://www.ee.ic.ac.uk/research/neural/aleksander/books.html
http://www.ee.ic.ac.uk/research/neural/aleksander.html
OROZCO, L. F. (1999). Sobre la naturaleza humana. Explicación y comprensión de la
2/3
La consciència cibernètica (2005)
Escrit per Mirallas, JA
dijous, 31 de desembre de 2009 18:33 - Darrera actualització divendres, 22 d'abril de 2011 08:33
conciencia. Sin publicar.
3/3