BIBLIOTECA ESCOLAR CLÀSSICS EXPLICATS ALS INFANTS Faules edebé Projecte i direcció: EDEBÉ Adaptació del text: Rosa Navarro Durán Il·lustracions: Francesc Rovira Direcció editorial: Reina Duarte Disseny: Joaquín Monclús Traducció: Elisenda Vergés-Bó © Edició cat.: edebé, 2013 Passeig de Sant Joan Bosco, 62 08017 Barcelona www.edebe.com 1a edició en aquest format, març 2013 ISBN 978-84-683-0880-7 Dipòsit Legal: B. 170-2013 Imprès a Espanya Printed in Spain EGS - Rosari, 2 – Barcelona Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, llevat d’excepció prevista per la Llei. Dirigeixi’s a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos - www.cedro.org) si necessita fotocopiar o escanejar fragments d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 45). BIBLIOTECA ESCOLAR CLÀSSICS EXPLICATS ALS INFANTS Faules explicades als infants per Rosa Navarro Durán amb il·lustracions de Francesc Rovira edebé La cigala, que es desviu per cantar al llarg de l’estiu, es trobà desprevinguda quan el fred fou més rude… LA CIGALA I LA FORMIGA Era l’estiu i feia molta calor. La cigala estava contenta, se sentia feliç. S’havia passat tots aquells mesos cantant, sense preocupar-se de res més, sense pensar que, quan arribés el fred, no podria trobar fàcilment el menjar que ara tenia al seu abast. Menjava, cantava, vivia feliç. Només pensava a cantar. Ni se li acudia que no quedava tant de temps perquè arribés l’hivern. Feia calor i s’hi estava molt bé, a la branca de l’arbre, sense fer res. Era molt divertit cantar i cantar. A baix hi veia, a terra, la beneita de la formiga, que no parava de treballar ni un instant. Anava d’aquí cap allà, sempre car- 8 A baix hi veia, a terra, la beneita de la formiga 9 regada amb menjar que portava al seu formiguer. Que estúpida! Tan bé que s’hi estava, sense fer res! Van començar a passar els dies, l’un rere l’altre, a una velocitat terrible…, i va arribar l’hivern. Feia molt de fred. Molts arbres havien perdut les fulles, estaven nus i no tenien res per donar als ocells i a les cigales. La cigala va començar a buscar desesperadament menjar pels camps: grans de blat…, res!, no en trobava cap! I tenia gana, molta gana! Va baixar de l’arbre, se’n va anar al camp, però no hi havia res, ni un sol gra de blat o de civada. Va buscar i buscar un altre cop pels arbres nus, pels camps sense menjar. Res! Tenia molta gana i tremolava de fred! Què faria? Es moriria de gana! Ja notava que li fallaven les forces per continuar buscant menjar! Tot d’una es va recordar de la seva veïna, la formiga. Quina idea tan bona! Ella sí que tenia emmagatzemats al seu formiguer moltíssims grans i li’n podria donar uns quants! Se’n va anar de seguida a veure-la. 10 Què faria? Es moriria de gana! 11 12 La va saludar amb molt de respecte, va doblegar fins i tot una mica la poteta quan ho va fer, i li va dir: –Senyora formiga, sé que els vostres graners són plens, no us podreu acabar en tot l’hivern les provisions que teniu emmagatzemades. En canvi, aquí teniu la vostra humil veïna, aquesta trista cigala que no pot menjar. Es va passar l’estiu molt alegre, cantant, cantant sempre, i no va saber mai què era la gana ni va pensar que algun dia ho sabria prou bé. »No em podia imaginar, senyora formiga, com n’era, de dur, l’hivern. Jo no sabia què m’esperava. Estic tremolant de fred, estimada amiga meva, i morta de gana perquè no tinc res per posar-me a la boca. »Si us plau, senyora formiga, deixeu-me alguna cosa que us sobri perquè pugui menjar. Jo us prometo, com em dic cigala, que us ho tornaré i hi guanyareu molt. A l’estiu us cantaré tot el dia i seré la vostra amiga per sempre. La formiga no era gens generosa i, en sentir la seva desesperada i famolenca veïna, va amagar-se a l’esquena les claus del graner i, molt enfadada, li va respondre: Si us plau, senyora formiga, deixeu-me alguna cosa que us sobri 13 14 –Tu et penses que ara jo et prestaré el que m’ha costat tanta feina d’aconseguir! Gandula! Digues-me, què vas fer durant tot l’estiu? –Jo –li va respondre amb el cap cot la cigala– cantava, senyora veïna, com us he dit. Sóc molt alegre i cantava a tot el qui passava per sota el meu arbre. I no vaig aturar-me ni un moment, ni un moment. Jo era feliç i volia que els altres ho fossin quan m’escoltessin. –Així que tu cantaves mentre jo treballava sense parar! No em vas veure treballar amb la calor que feia per omplir el meu graner? De segur que sí i vas pensar que jo era una beneita perquè tu menjaves i només cantaves. Doncs ara que jo menjo, balla tu, que et creies tan llesta. I va entrar al seu formiguer i va deixar tota sola la famolenca i mandrosa cigala. La cigala no va ser previsora perquè no va pensar que, després de l’abundància de l’estiu, ve el fred de l’hivern i el menjar per a les cigales desapareix. Però la formiga, que va poder menjar perquè va ser previsora i treballadora, no va ser, en canvi, gens generosa. ...va deixar tota sola la famolenca i mandrosa cigala 15 No s’ha d’imitar la cigala ja que sempre arriba l’hivern en la vida i ens falta el que vam menysprear en altre temps. Però tampoc no s’ha de ser tan poc caritatiu com la formiga, perquè és molt agradable compartir les coses. EL RATOLÍ DE LA CORT I EL RATOLÍ DEL CAMP Un ratolí que vivia a la cort, a la capital, va convidar a casa un amic seu, un ratolí que vivia al camp. Ho va fer amb molta educació, amb molta elegància. I li va donar un autèntic banquet: un bon i gustós tros de cansalada i formatge fresc d’Holanda. El va allotjar, a més, en un rebost que era ple de tota mena de viandes. Què més podia demanar el ratolí camperol! Enlloc del regne de Ratòpoli s’hauria pogut trobar un allotjament millor, ni que fos per al seu rei, Rosegapà Primer. El ratolí camperol no feia res més que flairar-ho tot, entusiasmat. No es podia creure que fos de debò el que estava ...les parets i el sostre eren plens de xoriços 17 veient: les parets i el sostre eren plens de xoriços, pernils, cansalada i altres mil llaminadures ratadores. Tots dos amics saltaven contents, anaven de pernil en pernil, de formatge en formatge. Quin plaer!, quina olor tan meravellosa! 18 Però, de cop, es va acabar tota aquella felicitat… perquè va arribar la rebostera. En sentir el soroll de la porta i després les seves passes, tots dos van començar a córrer embogits, no sabien on ficar-se, ja que ni recordaven on eren. Quina por! Sort que, finalment, van trobar un forat que els va conduir a un passadís i van poder entrar-hi a corre-cuita i quedar sans i estalvis. El ratolí camperol, sense respiració, amb el cor que li bategava desbocat, va dir: –Així s’acaba tanta abundància! No vull ni formatge ni cansalada ni res si és a canvi d’aquest ensurt. Me’n torno cap al meu poble, al camp! Aquí et quedes tu, bon amic, amb totes aquestes exquisides viandes que es paguen tan cares. No m’aprofita gens menjar-me-les a canvi d’aquests ensurts! I així ho va fer. Al moment se’n va anar cap a la seva casa de terra, al camp. Des de llavors va assaborir molt més els llegums que menjava sense ensurts, sense el pànic que havia viscut a casa del seu educat amic, el ratolí de la cort. Aquest tenia al seu abast