Quin tebi pler

Quin tebi pler
En aquest poema, els moviments d'Avantguarda que hi predominen són el dadaisme i el surrealisme, com es
mostra en la següent cita: Quin tebi pler estimar d'amagat / tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria. En
ell, l'autor expressa els seus sentiments, i està en un àmbit de transició entre el dadaisme i el surrealisme.
Tirania de l'amor
En aquest poema, hi predominen el cubisme i el surrealisme. El text és cubista perquè hi predomina el
trencament de versos, com és el cas a tota la il·lusió que tinc / la vols teva / quan et prengui. I també és
surrealista perquè hi ha una expressió dels sentiments per part de l'autor, com es reflexa a la següent cita:
Tirania de l'amor / si et vull deixar, dius: no em deixis.
És fadrineta i com un sol
Aquest poema, titulat És fadrineta i com un sol, té un marcat caràcter surrealista, com és demostrable en la
següent cita: Si a cada pit porta un robí / em diu l'afany: li robaria / -−Ella es guardava sols per mi / si ara els
volia ara els prenia. Aquí trobem que el poeta expressa els seus sentiments narrats en primera persona; ens
explica el que sent mitjançant metàfores.
Perquè és alta i esvelta
En aquest poema l'autor descriu una noia utilitzant metàfores (pels clotets de la sina / s'hi perdien gotims!) ,
per tant trobem un marcat caràcter surrealista i una pinzellada de cubisme, perquè hi ha un vers
−concretament l'últim− que resta inacabat quant a mètrica en relació amb els altres: − Més avall si arribaven /
floria l'omelic.
Ulls clucs l'amor
Els moviments d'Avantguarda que predominen en aquest poema són, principalment, el cubisme i el futurisme.
Diem que és cubista perquè hi ha un trencament exagerat dels versos, important característica d'aquest
moviment: ulls clucs / l'amor / sap que la vida sempre és una festa. També afegim que és futurista perquè hi
ha una relació amb les màquines: Déu se l'estima com la llàntia encesa / () / xiula i feineja.
El cal·ligrama, i 2
En aquest cal·ligrama hi trobem tres clars moviments: el futurisme, ja que la forma que té és de vaixell
−maquinària− i toca el tema d'artefactes mariners (Presa una noia en mon batell / () / sota les veles la
captindré); el dadaisme, perquè l'autor expressa sentiments i apareixen fragments escrits en una altra llengua
−el francès− (Marseille port d'amour / Notre dame de la garde priez pour nous); i el cubisme, perquè hi ha un
exageradíssim trencament del versos, al col·locar−los en forma de dibuix, formant un cal·ligrama.
Si la despullava
El moviment d'Avantguarda que predomina en aquest poema , Si la despullava, és el surrealisme. Si la
despullava / oh, la meva amor! / un botó que queia / ja em donava goig. En aquesta cita es demostra el
moviment predominant, perquè hi ha una total expressió dels sentiments de l'autor; usant metàfores.
Visca l'amor
1
En aquest poema hi trobem clarament dos moviments: el cubisme, perquè hi ha un trencament dels versos,
alterant la mètrica exacta d'aquests (Visca l'amor que Ella també es delia: / visca l'amor / la volia i l'he pres); i
el surrealisme perquè hi ha una expressió per part de l'autor dels seus sentiments, de manera notòria (Visca
l'amor que m'ha donat l'amiga / fresca i polida com un maig content!).
Blanca bruna
blanca / bruna / i fina com un pa de mel. Sense cap dubte, gràcies al trencament dels versos i la desigualtat
entre la mètrica dels tres versos, podem assegurar que un dels moviments d'Avantguarda que predominen en
Blanca bruna és el cubisme. També es pot dir que un altre moviment que hi predomina és, com en el cas del
poema anterior, el surrealisme: si ahir era poncella ara és mon tresor / − com la satalia cada pit rodó; veiem
que l'autor expressa llurs sentiments i ens els deixa palesos mitjançant metàfores i recursos estilístics.
I quan confiats els arbres
En aquest poema que Joan Salvat−Papasseit divideix en dos, hi fa predominar dos moviments propis de
l'estètica d'Avantguarda. Un d'ells és el dadaisme, perquè trobem una descripció que expressa els sentiments
de l'autor i no és totalment surrealista: la seva sina com una sageta / − una sageta el seu gest marxant. L'altre
moviment, com en el poema anterior és el cubisme, perquè hi ha un clar trencament dels versos, alterant la
mètrica de tot el poema: fletxa / arc / sageta / sagrari de carn.
Si n'era un lladre
En aquest poema, si n'era un lladre cor robador / mirada bruna, llavi de foc / − ai, la padrina, m'ha pres el dot
el moviment d'Avantguarda que hi predomina és el dadaisme, perquè hi trobem present una descripció on
l'autor expressa els sentiments, però sense ser del tot surrealista.
La carn fa carn
En aquest poema, trobem que el moviment que hi predomina és el surrealisme, ja que trobem que tot el poema
és una gran metàfora, ja que relaciona la carn amb els sentiments que la noia li produeix: − oli d'arrels /
naixien ales als meus turmells / − M'estreny l'amada contra els seus béns. En aquesta cita també trobem un
altre moviment, que, tot i que no predomini en el poema, també és present: el cubisme; ja que hi ha
trencament de versos.
Quin desvetllar−me
El moviment de l'estètica d'Avantguarda que hi predomina és el surrealisme. Bàsicament és l'únic que es fa
present d'una manera clara, perquè en tot el poema no es fa més que expressar els sentiments de l'autor (quin
desvetllar−me el seu cos tot un / era un fanal que em feria la cara), encara que hi podem trobar un lleuger
rastre de cubisme, perquè trobem un espai exagerat en el cinquè vers (Ja et sóc fidel com ho és el rat−penat).
Més d'aquest somni
L'únic moviment que es mostra de manera més notòriament explícita en aquest poema és el surrealisme,
perquè el que més fa l'autor en ell és expressar els seus sentiments fent ús de metàfores i recursos estilístics:
Més d'aquest somni d'Orient / ens despertava el bell matí / era el llençol trement trement / la seva carn com de
setí.
Si anessis lluny
A si anessis lluny, el poeta hi mostra tres moviments d'Avantguarda, que, per ordre d'importància, són: el
2
surrealisme, ja que l'autor expressa els seus sentiments vers la noia de manera metafòrica, usant recursos
estilístics per embellir el seu relat (un ram de noies no em fóra conhort / ni la cançó sota el dring de la copa);
el futurisme, ja que a la part final del poema es deixa veure de manera explícita que l'autor ens parla de
maquinària nàutica (vaixells de guerra vinguéssin al Port / prou hi aniria, mariner de popa); i, finalment, hi
trobem un lleuger rastre de cubisme, perquè al començament hi ha el trencament d'un vers en dos (Si anessis
tan lluny / tan lluny que no et sabés).
Rails i més rails
En aquest poema, es mostren de manera clara dos tipus de moviments d'Avantguarda: el primer, que és el que
salta més a la vista, és el cubisme, perquè hi ha molt trencament de versos i desigualtat entre la mètrica d'ells
(i més rails − / (la xemeneia fa el seu nom blanc / en marxa) i en l'exagerament del tamany dels dos últims
versos. I el segon moviment que hi ha en el poema Rails i més rails és, clarament, el futurisme. Diem que ho
és perquè en tot el poema es parla explícitament d'un tren i dels rails per on circula per portar l'autor cada cop
més lluny de la llibertat. (més rails que vols d'ocell / la matinada clara)
Tanca
En el poema Tanca, (l'altra banda de la serra / té un encís que no he dit mai / −per la joia que m'espera / cada
pi em dóna la mà) el moviment que l'autor més ens fa vuere és el surrealisme, perquè el que més es mostra són
els sentiments de l'autor.
3