Documento 2691244

Nina articulada
d’ivori
Detall d’una inscripció amb un crismó
i un ocell damunt d’una branca
Fragment d’inscripció dedicada al
bisbe Fructuós i als seus diaques
Estàtua funerària femenina
P R I N T I N G
Museu Arqueològic.
Muralla romana.
C o n j u n t d e l F ò r u m P r o v­ i n ­c i a l i C i r c r o m à .
Amfiteatre.
Fòrum de la Colònia.
Te a t r e .
Aqüeducte.
To r r e d e l s E s c i p i o n s .
Pedrera del Mèdol.
Vi l · l a ro m a n a d e l s M u n t s ( A l t a f u l l a ) .
Arc de Berà (Roda de Berà).
Vi l · l a ro m a n a d e C e n t c e l l e s ( C o n s t a n t í ) .
w w w. c e g e . e s
D .
L . :
T.
La conservació de la Necròpolis
Paleocristiana, i que la visita sigui
agradable, també depèn de vosaltres.
Us preguem que tingueu una actitud
respectuosa envers les restes.
Molt important!
Juny, juliol, agost i setembre:
Laborables: de 10 a 13:30
i de 16 a 20 h
Diumenges i festius: de 10 a 14 h
Dilluns: tancat
Altres llocs d’interès d’època romana:
5
Teatre
Serveis centrals
Amfiteatre
Ra
mb
la N
ova
ella
la V
Ram
b
1
2
Conjunt del Fòrum
Provincial i
Circ romà
3
Via
Au
Març, abril, maig i octubre:
Laborables: de 9:30 a 13:30
i de 15 a 18 h
gus
ta
Museu Arqueològic
10
Muralla romana
9
8
7
Gener, febrer, novembre
i desembre:
Laborables: de 9:30 a 13:30
i de 15 a 17:30 h
Horaris:
6 Aqüeducte
Museu i Necròpolis
Paleocristians
Av. de Ramón y Cajal, 84
43005 Tarragona
Tel. 977 21 11 75
www.mnat.cat
@MNATTGN
www.facebook.com/mnattgn
Museu Nacional Arqueològic
de Tarragona
Plaça del Rei, 5
43003 Tarragona
Servei d’informació
Tel. 977 23 62 09 / 977 25 15 15
Fax 977 25 22 86
E-mail: mnat@gencat.cat
Per a més informació:
B E N V I N G U T S
Detall del mosaic funerari d’Ampelius
H
i
s
t
ò
r
i
a
La construcció de la Fàbrica de Tabacs
vora el riu Francolí va posar al descobert importants restes d’època romana i
tardoromana. Inicialment (1923-1925),
les excavacions van anar a càrrec de
l’Institut d’Estudis Catalans i dels
mateixos enginyers de la Fàbrica. A
partir de 1926, i fins 1933, la direcció
va recaure en mossèn J. Serra i Vilaró,
figura clau per a la preservació i difusió del conjunt arqueològic. Els treballs van permetre, entre d’altres coses,
l’excavació de més de 2.000 enterraments corresponents a una extensa necròpolis d’època tardana. A més de les
excavacions, es va construir un museu
monogràfic i es va conservar in situ una
part de les restes documentades. La Necròpolis Paleocristiana forma part de la
relació de béns arqueològics declarats
patrimoni mundial l’any 2000.
L’anomenada Necròpolis Paleocristiana forma part de l’evolució històrica del
suburbi més extens i dinàmic de Tàrra-
co, el que s’estenia entre el tancament
meridional de les muralles, el port, el
tram final del riu Francolí (Tulcis) i
el pont que enllaçava amb les vies que
es dirigien cap al sud (via Augusta) i
l’oest (via De Italia in Hispanias). Al
llarg del temps, va anar canviant la funcionalitat i els usos d’aquest espai (viaris, funeraris, residencials, artesanals,
productius...).
En els s. II–I aC la principal activitat és
la funerària, amb mausoleus i sepulcres
flanquejant les vies. A partir d’època
d’August, amb la reforma viària i la
remodelació de la façana portuària,
el suburbi s’estén cap a la desembocadura del riu. En època altimperial
(s. I–III) s’erigeixen bateries de magatzems portuaris, domus suburbanes
i instal·lacions productives i artesanals
que conformen un dens suburbi portuari que desplaça l’activitat funerària
cap a sectors més perifèrics, vora el riu
i el pont. En aquest període, la incipient
comunitat cristiana de Tàrraco devia
enterrar-se en els espais destinats a tal
fi, seguint –si més no formalment– els
usos i rituals pagans.
Sembla que, a finals del s. III i durant
tota la centúria següent, Tàrraco experimenta una recessió que afecta amb
especial intensitat aquest suburbi, el
qual pateix una forta contracció, amb
l’abandonament d’extensos sectors
que, en alguns casos, esdevenen petites àrees d’enterrament. L’any 259
dC, a l’extrem septentrional, a tocar
del riu i del pont, es degueren dipositar les despulles del bisbe Fructuós
i els seus diaques Auguri i Eulogi,
martiritzats a l’arena de l’amfiteatre.
Esdevindria així un pol d’atracció
per a la cada cop més extensa i activa
comunitat cristiana. L’oficialització
del cristianisme al llarg del s. IV va
propiciar la conversió del lloc en un
centre de culte martirial, accentuantse l’activitat funerària pel desig dels
fidels de reposar a la vora dels sants (ad
Sanctos).
A partir d’inicis del s. V el panorama
canvia substancialment. Amb l’entrada
dels bàrbars a Hispània l’any 409,
Tàrraco esdevé la capital de l’únic
terri­tori hispà sota control del govern
legítim de l’Imperi d’Occident i base
d’operacions de l’exèrcit romà. La recuperació del valor geoestratègic de la
ciutat i, especialment, del seu port es
tradueix en la reactivació del suburbi
portuari que s’estén seguint les vies
i camins que conduïen des del port al
pont que travessava el riu.
Magatzems i domus tornen a ocupar la franja més propera a la línea de
costa mentre que a la vora del riu, on
s’emplaça la Necròpolis Paleocristiana, es desplega un important nucli eclesiàstic i funerari. A inicis del s. V s’hi
erigeixen, molt properes i amb façana
al mateix camí, dues basíliques. Una,
cementirial, en el lloc on sembla que
reposaven les despulles dels sants, en
els terrenys de la Fàbrica de Tabacs. La
segona, més al nord, localitzada a finals
del segle passat en terrenys de l’actual
centre comercial “Parc Central”. Són,
amb la resta d’evidències arqueològiques disponibles, el testimoni de la rellevància d’aquesta àrea suburbial fins a
la fi de l’Antiguitat Tardana.
MUSEU I NECRÒPOLIS PALEOCRISTIANS
DE TARRAGONA
3 5 8 - 2 0 1 3
Ra
mb
la N
ova
Reconstrucció d’un enterrament
cristià
Els símbols cristians
Inicialment, el cristianisme
s’expressà artísticament
adoptant formes ja existents,
moltes vegades canviant
únicament el significat
simbòlic dels elements
iconogràfics. Des de
mitjan segle IV dC, però, es
desenvolupa un llenguatge
propi amb la creació d’una
nova iconografia.
11
Les ofrenes funeràries
Són molt pocs els enterraments
de la Necròpolis Paleocristiana
que contenien aixovar o
ofrenes funeràries, una pràctica
associada a les creences
paganes que, amb la creixent
cristianització de la societat
romana, va entrar en desús a
partir del segle III dC.
Fructuós, Auguri i Eulogi
i el primer cristianisme a
Tàrraco
L’any 259 dC, Fructuós
–bisbe de Tàrraco– i els seus
diaques Auguri i Eulogi
van ser cremats a l’arena de
l’amfiteatre. Les seves despulles
van ser recollides i –ver
semblantment– dipositades
a l’àrea de la Necròpolis
Paleocristiana on, a inicis del
segle V, es va erigir una basílica
dedicada a la seva
memòria.
Fòrum de la Colònia
4
Excavacions a la Necròpolis
Paleocristiana
El ritual funerari
Els cristians van adoptar,
inicialment, els costums
de jueus i pagans, donant,
més tard, una dimensió
específicament cristiana a
formes i conceptes d’etapes
precedents.
jal
món y Ca
Av. de Ra
MUSEU I NECRÒPOLIS
PALEOCRISTIANS
La població de Tàrraco
L’estudi de les restes humanes
indiquen que la població
de Tàrraco era de talla
baixa, amb predomini del
tipus físic mediterrani. Les
inscripcions funeràries, tant
les paganes com les cristianes,
proporcionen dades molt
interessants per al coneixement
de la condició social, els vincles
familiars i les expectatives de
vida d’aquesta població.
EL MÓN DE LA MORT A TÀRRACO
Centre d’interpretació
Vista parcial del centre d’interpretació
Itinerari
Visita al centre d’interpretació: 45’
Necròpolis: 30’
Les restes visitables corresponen
a un sector suburbial de
Tàrraco on, separats per un
camí paral·lel al riu, es mostren
un sector residencial (domus
suburbana i àrea productiva) i
part de l’anomenada Necròpolis
Paleocristiana. L’edifici d’accés,
dedicat a presentar el món
de la mort en època romana
i la problemàtica funerària de
Tàrraco, acull les peces més
rellevants recuperades durant els
treballs d’excavació.
La Necròpolis Paleocristiana
de Tarragona
L’any 1923 es va descobrir a
la perifèria de Tarragona una
extensa àrea d’enterraments:
la Necròpolis Paleocristiana.
El seu estudi la va situar entre
els segles III i V dC i s’associà
amb el culte als protomàrtirs
Fructuós, Auguri i Eulogi,
cremats a l’arena de l’amfiteatre
l’any 259 dC.
Joan Serra i Vilaró i la
Necròpolis Paleocristiana
Nascut a Cardona el 1879,
arribà a Tarragona l’any 1925
assumint la direcció de les
intervencions arqueològiques
al Fòrum de la Colònia i a la
Necròpolis Paleocristiana. Va
impulsar la creació del museu
monogràfic de la Necròpolis
Paleocristiana, on, a la seva
mort l’any 1969, va ser enterrat.
El món de la mort
El culte que es retia als difunts
en època romana es transmetia
de pares a fills. Aquest culte
perdura en època tardoantiga,
adaptant-lo formalment i
simbòlicament a la ideologia
cristiana.
Els espais funeraris de Tàrraco
Tàrraco és un exemple de la
pràctica romana de situar els
espais funeraris als afores de
la ciutat, a l’entorn de les vies
d’accés. A partir del s. III dC
es desenvolupa, prop del riu
Francolí, una densa i extensa
àrea funerària, la coneguda com
a Necròpolis Paleocristiana.
L’escultura funerària
A la Necròpolis Paleocristiana
es recuperaren escultures
d’època tardorepublicana, de
pedra lumaquèl·lica (Mèdol/
soldó), les quals, originalment,
formaven part de monuments
funeraris que, posteriorment,
van ser desmuntats per
reutilitzar els seus components
en altres construccions.
Els enterraments
Els romans van practicar tant la
incineració com la inhumació,
aquesta segona generalitzada
a partir del segle II dC. A la
Necròpolis Paleocristiana
predominen els enterraments a
cel obert, en una fossa indicada
–en superfície– per un túmul.
Els contenidors funeraris més
habituals són les àmfores i les
teules (tegulae), però també
sarcòfags de pedra i plom i taüts
de fusta.
7
Cap d’Atis
Joan Serra i Vilaró
Sarcòfag dels lleons
Frontal del sarcòfag de les Orants
Centre d’interpretació. Exposició “El Món de la Mort a Tàrraco”
Jardins
Museu monogràfic (1930)
Necròpolis Paleocristiana. Àrea d’exposició in situ
NECRÒPOLIS PALEOCRISTIANA
Àrea d’exposició in situ
Restes d’una via de sortida de la ciutat
Restes d’una domus suburbana
Mausoleu de planta central
2
3
1
1 Ad suburbanum,
els afores de Tàrraco
En aquest suburbi de Tàrraco
es documenten, entre els segles
I aC i VII dC, diversos usos
(viari, residencial, productiu
i funerari) que s’ordenen a
partir d’un dens entramat
viari que connecta la ciutat
i el port. En aquest sector,
s’han conservat un tram de
via, restes d’una casa (domus)
suburbana, equipaments
de caràcter productiu, un
mausoleu d’època tardoromana
i part d’un extens cementiri
conegut com a “Necròpolis
Paleocristiana”.
2 Cases suburbanes
Les cases (domus) suburbanes
disposaven, sovint, de
luxosos menjadors (triclinia)
i sumptuosos banys privats
(balnea). S’ordenaven al voltant
d’un o més peristils (patis
porticats) als quals s’obrien
les habitacions principals.
Els banys comptaven amb
forns (praefurnia) i paviments
flotants (hypocausta)
que permetien escalfar
determinades estances
(caldaria i tepidaria).
Mausoleu de planta central
Edifici erigit en època
tardoantiga (s. IV–V). Presenta
una sala central circular d’uns
8 o 9 m de diàmetre envoltada
per una alternança de nínxols
semicirculars i rectangulars. La
porta s’ubicaria, probablement,
a l’est, mirant a la ciutat, i
en relació a una possible
via paral·lela a la que es
conserva. A inicis del segle
XIX conservava part de l’alçat,
com es pot apreciar en el gravat
publicat per Alexandre de
Laborde (1806, làm. LVII).
3
El mausoleu a inicis del s. XIX. Gravat
publicat per A. de Laborde (1806) 3
Tomba de Joan Serra i Vilaró
4
4 La tomba de Joan Serra
i Vilaró
El 30 d’octubre de 1969,
tres dies després de la seva
mort, la Dirección General
de Bellas Artes autoritzà
l’enterrament de Joan Serra
i Vilaró en els terrenys de la
Necròpolis Paleocristiana. El
cos del difunt, embalsamat
dins d’un sarcòfag de zinc
hermèticament segellat, va
ser dipositat dins d’una sòlida
estructura de formigó sobre
la qual es va col·locar la base
d’un monument funerari
turriforme romà localitzat en
els terrenys de la Fàbrica de
Tabacs.
5 Tallers, àmbits
productius i magatzems
En aquest sector es conserven
les restes d’un dipòsit
rectangular posteriorment
transformat en un possible
trull per a l’elaboració de
vi o oli. En altres punts,
s’han identificat bugaderies
(fullonicae), tallers d’elaboració
de vidre, magatzems, etc.
6 La Necròpolis
Paleocristiana i la basílica
cementirial
A partir d’època tardana els
enterraments tendeixen a
agrupar-se formant veritables
cementiris a cel obert. El
probable enterrament en
aquesta zona de les restes
mortals de Fructuós, Auguri i
Eulogi, martiritzats l’any
259 dC a l’arena de
l’amfiteatre, degué significar
l’inici d’una densa necròpolis
al voltant de la tomba dels
sants. A inicis del s. V s’alçà
una basílica cementirial
en memòria dels màrtirs.
La quantitat i qualitat dels
enterraments que ocupaven
el subsòl de la basílica i
les criptes annexes mostra
la importància de l’edifici
i el desig de reposar vora
les relíquies dels sants (ad
Sanctos). En el cementiri
predominen els enterraments
a terra, dins d’àmfores, taüts
de fusta o sota tègules (planes
i a doble vessant), coronats
per túmuls de forma diversa
(planta rectangular i secció
troncocònica, en forma de
mensae –taula–, etc.).
7 Les excavacions
de Joan Serra i Vilaró
i el Museu Paleocristià
L’any 1926, Joan Serra i
Vilaró assumeix la direcció
de l’excavació arqueològica
dels terrenys destinats a
la Fàbrica de Tabacs. Els
treballs, que es prolonguen
fins l’any 1933, van posar al
descobert una de les àrees
funeràries d’època tardana
més importants de l’occident
romà. Cal destacar el seu
rigor científic i metodològic
tant en l’excavació com en
la documentació i difusió
dels resultats obtinguts.
La seva intervenció
resultà decisiva per a la
preservació i adequació
museogràfica del sector de
la necròpolis adjacent al
Museu Paleocristià, inaugurat
l’any 1930. Un edifici d’estil
neoclàssic eclèctic, envoltat
de jardins, que consta d’una
sala central envoltada per
un ambulacre perimetral on
es mostraven les peces més
destacades, principalment
epigrafia i sarcòfags.
Restes de la zona de producció
5
Vista general de la Necròpolis
Paleocristiana 6
Vista d’un sector de la Necròpolis
Paleocristiana 6
Tomba de tègules a doble vessant
6
Recuperació del sarcòfag dit del
Pedagog durant les excavacions
portades a terme per J. Serra i Vilaró
a la Necròpolis Paleocristiana 7