Societat i economia a través de les ares votives Les activitats econòmiques als Pirineus 24 Els grans clans aristocràtics Desenvolupament de les activitats econòmiques Els déus, reflexos dels canvis econòmics Els ciutadans, poc nombrosos en la societat, pertanyien amb els seus lliberts a les gentes, grans clans aristocràtics. Aquests posseïen dominis agrícoles, les villae, administrades per un capatàs com en Fortunatus (veieu l’altar núm. 19) i utilitzaven nombrosos esclaus, com en Geminus i els seus companys (veieu l’altar núm. 15). Aquestes famílies aristocràtiques també podien controlar altres sectors d’activitat (l’explotació de recursos naturals, per exemple). La dispersió dels altars que han dedicat, a imatge de la gens (el clan) dels Pompeius Paulinianus, podria reflectir la diversitat dels seus interessos econòmics. La presència romana als Pirineus va suscitar noves necessitats, provocant una intensificació de les explotacions, com les de fusta i metalls, o la creació de noves activitats, com l’extracció del marbre. El desenvolupament del termalisme és una altra forma d’aquesta utilització dels recursos naturals. Atreia els fidels de vegades vinguts de lluny amb fonts com les de Bagnères-de-Luchon, que agraïen a les Nimfes la seva acció salvadora. Sense assolir la importància d’aquestes es pot suposar que també a la Val d’Aran es deurien aprofitar algunes de les fonts d’aigua termal existents (Banhs d’Arties, Tredós i Les), encara que segurament, només, a nivell local. Dins d’aquest context econòmic en mutació, les poblacions van evolucionar i amb elles els seus déus, la protecció dels quals es va estendre progressivament a les noves activitats i als nous àmbits de la societat. El déu Erriapus, a qui es va dedicar un santuari a la pedrera de Rapp, el déu Sis Arbres localitzat a la regió d’Arbas i el déu Ageius, conegut en el sector de producció metal·lúrgica de les Baronies, són exemples d’aquestes transformacions que afectaven l’activitat quotidiana, els homes i a través d’ells els déus. Sobre la carena de Sarramer, a les Baronies (Alts Pirineus), les mines a cel obert se succeeixen en filera. Són els vestigis d’una explotació de ferro que ha funcionat probablement a l’antiguitat. Les mines a cel obert de la carena de Sarramer han transformat profundament el paisatge. © R. Sablayrolles. © R. Sablayrolles. Aquest altar, descobert a Saint-Pé-d’Ardet, va ser dedicat al déu Arrahe per un membre del clan dels Pompeius Paulinus. Musée archéologique départemental de Saint-Bertrand-deComminges. | © C2RA - K. Schenck-David.