L’Olimp dels Pirineus Divinitats que evolucionen Leheren, un Mart aquità Evolució de les divinitats locals Les inscripcions procedents del santuari d’Ardiège estan dedicades uns cops a Leheren, d’altres a Mart, a Mart Leheren o a Leheren Mart. Déu protector local, Leheren s’ha anat assimilant poc a poc amb Mart, ja que era el Mart romà el que encarnava millor, als ulls dels fidels d’Ardiège, la idea de protecció. El déu Fagus és un altre exemple d’aquest panteó en evolució. La paraula llatina fagus significa «faig», però no es coneix cap déu Faig en l’Imperi romà. Fagus és doncs una divinitat pirinenca, el nom original del qual, desconegut, ha estat traduït en llatí. No es pot excloure totalment la hipòtesi d’una divinitat nova, apareguda amb els canvis de l’explotació forestal en època romana. Les dues hipòtesis il·lustren bé la transformació de les societats pirinenques en contacte amb una nova cultura. Júpiter Optimus Maximus, quina identitat? 38 Aquest bust d’un personatge armat i cuirassat, provinent de Saint-Plancard, es pot possiblement identificar amb Mart Sutugius. Se li va dedicar un santuari en aquesta comunitat. Bust conservat a la capella de Saint-Jean-des-Vignes, a Saint-Plancard. | © J.-F. Peiré. Les dedicatòries a Iupiter Optimus Maximus, Júpiter Òptim Màxim, estan escampades tant en el medi rural com en el medi urbà. Per què aquesta divinitat ha tingut més èxit en el camp que altres déus romans? Cal veure-hi el fruit d’una política religiosa impulsada pel poder romà, semblant a la del culte imperial? Pot també tractar-se d’un fenomen natural: les poblacions pirinenques rurals han pogut reconèixer en les funcions protectores de Júpiter Òptim Màxim les de les seves divinitats tradicionals. El Júpiter pirinenc seria llavors una divinitat híbrida, assimilada a diferents genis locals. Aquest altar, que devia estar dedicat a Leheren segons la part conservada d’inscripció, porta la representació d’un personatge armat, probablement Mart, en les seves cares. Musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse. © J.-F. Peiré.