pdfmariglori.pdf

L´ADDICCIÓ DELS
ADOLESCENTS A LES
XARXES SOCIALS
Belén Martínez Esperante
Laura Rodríguez Gonzàlez
Norma Massana Rojas
Eva Mª Sánchez Asensio
Competències TIC - Aula 5
Consultor: Ricard Masó
UOC- Grau de Psicologia
1r Curs
BELANOEV- L´ ADDICCIÓ DELS ADOLESCENTS A LES XARXES SOCIALS
ÍNDEX
1.
Introducció .................................................................................................... 2
1.1.Presentació del grup ................................................................................. 2
1.2.Objectius del treball .................................................................................. 2
1.3.Què trobarem en aquest treball? ............................................................ 2
2.
Internet i el seu entorn ................................................................................. 3
2.1.Com s’utilitza i com ha modificat els nostres hàbits? .......................... 3
3.
Què són les xarxes socials virtuals? .......................................................... 4
3.1.Definició: ...................................................................................................... 4
3.2.Com funcionen, què ofereixen i qui les fa servir? ................................ 4
3.3.Enquesta de referència ............................................................................. 5
4.
Addiccions a les xarxes socials ................................................................. 6
4.1.Què són les addiccions? .......................................................................... 6
4.2.Quan parlem d’addicció? ........................................................................ 6
4.3.Perfil de l’addicte: ...................................................................................... 7
5.
Causes i conseqüències de les addiccions en adolescents ................ 9
5.1.Què provoca l’addicció? ......................................................................... 9
5.2.Com evitar l’addicció? ........................................................................... 10
5.3.Com tractar l’addicció? ......................................................................... 10
6.
Evolució xarxes socials .............................................................................. 10
7.
Conclusions ................................................................................................. 12
8.
Webgrafía .................................................................................................... 13
1
BELANOEV- L´ ADDICCIÓ DELS ADOLESCENTS A LES XARXES SOCIALS
1. Introducció
1.1 Presentació del grup
El nostres grup, Belanoev, neix de la conjunció de quatre companyes
estudiants de les TIC al primer any del cicle de Psicologia a la UOC. Belanoev,
en sí, no és res més que un acrònim format per la primera síl·laba de cada un
dels noms de les components: Belen, Laura, Norma i Eva.
La nostra convergència s’inicià en el moment de triar tema pel treball que avui
presentem, el qual gira entorn les xarxes socials i Internet. Concretament,
l’hem adreçat a investigar sobre l’addicció que les xarxes socials i l’ús de les
noves tecnologies genera en els adolescents.
1.2. Objectius del treball
Amb aquest treball provarem d’exposar de manera entenedora i visual com
les noves tecnologies estan modificant ,en el nostre dia a dia, les relacions
personals i una part de la nostra conducta social, sobretot en el col·lectiu dels
adolescents.
1.3. Què trobarem en aquest treball?
A partir d’aquest punt trobarem un recull d’informació i dades per tal de
representar la nostra tasca i reflectir així, que el col·lectiu adolescent, molt més
receptiu i vulnerable als canvis, presenta una predisposició major (però no
exclusiva) a l’addicció entorn aquesta nova forma de comunicació.
D’aquesta manera, la nostra fita serà mostrar el què succeeix, a qui li succeeix i
el perquè.
2
BELANOEV- L´ ADDICCIÓ DELS ADOLESCENTS A LES XARXES SOCIALS
2. Internet i el seu entorn
Internet, segons diu la seva pròpia definició és: “ Una xarxa pública i global de
computadors interconnectats mitjançant el protocol d'internet (Internet
Protocol) i que transmeten les dades mitjançant commutació de paquets”1.
O el que és el mateix, un enteranyinat d’ordinadors, tan públics com privats,
connectats la xarxa pública i que poden intercanviar informació des de
qualsevol part del món.
Tot i que Internet va néixer als EUA a finals dels anys 60 amb una finalitat militar,
a principis dels 80 es va obrir als interessos comercials donat el gran potencial
que aquest sistema presentava.
2.1 Com s’utilitza i com ha modificat els nostres hàbits?
Però què hi busquem a internet? Per què s’ha convertit en una eina, per molts,
imprescindible? Actualment, al món, hi ha 1.970.836.397 milions d’usuaris, el
que representa un 28.79% del total de la població mundial. El repartiment
d’usuaris no és, ni molt menys, equànime ja que l’accés a les noves tecnologies
als països subdesenvolupats és mínim. Així, els tres focus d’usuaris els trobem
Amèrica del Nord , Europa i Asia.
Internet s’ha convertit en una portal d’informació sense fronteres. De fet, ja
existeix la dita popular de “Si no és a Internet, és que no existeix” la qual és
força representativa del que la xarxa presenta. Però ¿què hi fem a Internet?
senzillament de tot. La següent gràfica ens aporta ,en valors generals, una idea
de a què dediquen els nostres joves les seves hores cibernètiques.
Correu electrònic
50
0
1
82,70
69,5
62,40
60,30
50,40
50,00
43,30
22,50
22,40
7,20
2,20
5,30
100
Descàrrega de
música/pel·lícules
Busca d'informació per a
estudis
Busca d'informació per a oci
i entreteniment
Missatgeria instantània
Xatejar en webs
Escoltar música i/o veure
vídeos online
Font: Viquipédia
3
BELANOEV- L´ ADDICCIÓ DELS ADOLESCENTS A LES XARXES SOCIALS
3. Què són les xarxes socials virtuals?
3.1 Definició:
Definició de xarxes socials segons Viquipèdia: “Una xarxa
social és una estructura social creada per les relacions de
tot tipus (d'amistat, de parentiu, d’interessos comuns, de
creences compartides...) que es donen entre els
membres d’una societat.”
3.2. Com funcionen, què ofereixen i qui les fa servir?
Actualment les xarxes socials s’han convertit en un nou model de comunicació
i interacció per tothom, però especialment, pels joves. Són ràpides, còmodes i
gratuïtes, per la qual cosa presenten un atractiu al que és difícil resistir-s’hi.
Per poder-hi accedir només cal crear un perfil d’usuari el qual, en pocs minuts,
ens donarà accés a l’ampli món de la xarxa en qüestió.
La oferta de xarxes socials és immensa: Fotolog, MySpace, Twiter, Hi5, però
sense dubte, les dues xarxes socials amb més adeptes al nostre país són Tuenti i
Facebook, sent Facebook la més popular. L’augment d’usuaris és constant, i
Facebook és la xarxa amb més seguidors segons mostren les dades:
Evolució d’usuaris a Facebook al 2010
120
100
80
60
40
20
0
Facebook
Tuenty
4
BELANOEV- L´ ADDICCIÓ DELS ADOLESCENTS A LES XARXES SOCIALS
3.3 Enquesta de referència
Per poder comprovar de primera mà com les xarxes socials estan instal·lades
al dia a dia dels joves, hem realitzat una petita enquesta a 30 persones entre
14 i 20 anys.
Dels resultats, en podem extreure algunes conclusions que coincideixen amb
la informació que hem anat trobant al llarg d’aquest treball i que us detallem
continuació:
 El 100% dels joves consultats disposa com a mínim d’un perfil en xarxes
socials.
 Tots els usuaris consulta el seu perfil a la xarxa un mínim d’un cop per
setmana i casi el 50% el consulta entre 1 i 5 cops al dia.
 El 90% afirma que Internet l’ajuda en les seves relacions personals.
 El 33% es considera semi-addicte.
1 cop setmana
30
25
15%
20
15
10
5
de 1 a 5 al dia
9%
2%
1 cop dia
4%
sempre que em connecto
0
Cada quant et connectes a les xarxes
socials?
5
BELANOEV- L´ ADDICCIÓ DELS ADOLESCENTS A LES XARXES SOCIALS
4. Addiccions a les xarxes socials
4.1 Què són les addiccions?
La definició d’addicció que trobem al diccionari, ens diu: “Dependència
psicològica i fisiològica habitual envers el consum de drogues creadores
d'hàbit i amb finalitats no mèdiques, o envers una pràctica fora del control
voluntari.”
Cal puntualitzar, però, que l’addicció a internet, com a tal, encara no està
plenament reconeguda dins el camp de la psicologia. Tot i que,
paradóxicament, algunes clíniques ja en presenten tractament i tant psicòlegs
com psiquiatres s’enfronten, cada vegada més, a conductes “addictives”
envers les connexions on-line.
La primera referència a l’addicció tecnològica s’atribueix a Griffits qui, al 1995,
parlà d’addicció conductual o química la qual no implica una interacció
humana. Segons aquest autor, podríem dividir els addictes a les màquines en
dos grans grups: els qui son amants de la tecnologia i els qui la utilitzen per
escapar de les dificultats de la vida.
4.2 Quan parlem d’addicció?
Diversos estudis han provat de valorar quan s’ha de parlar d’addicció i quan
d’un ús intens però saludable. Segons alguns
experts, sembla encertat considerar que un ús
setmanal superior a 20-28hores (3-4 hores
diàries) es pot considerar un ús excessiu (Brener,
1997; Shapira, Goldsmith, Keck, Khosla y
McElroy, 2000), així, parlaríem del que s’ha
batejat com “Síndrome de l’addicció a
Internet”.
Hi ha algunes pautes conductuals que posen
en evidencia l’existència d’un problema i que són signes reveladors per
l’entorn de que la persona està desarrollant o patint un canvi important.
Els símptomes que podrien posar de manifest un problema podrien ser:
 Canvis dràstics en els hàbits de vida per tal de tenir més temps de
dedicació a la xarxa.
 Disminució generalitzada de l’activitat física.
 Desatenció de la pròpia salut i/o higiene en favor de la connexió a
Internet.
6
BELANOEV- L´ ADDICCIÓ DELS ADOLESCENTS A LES XARXES SOCIALS
 Elusió d’activitats importants (socials i/o professionals) per estar més
temps connectats.
 Desig de passar més temps davant l’ordinador.
 Deprivació o canvi en els patrons de la son per dedicar més temps a la
xarxa.
 Disminució o pèrdua de la sociabilitat com a conseqüència de la
pèrdua d’amistats.
 Rebuig a dedicar temps extra a activitats fora de la xarxa.
4.3
Perfil de l’addicte:
Segons un estudi realitzat per Amaia Lasa per la facultat de psicologia de la
UNED ja a l’any 2008, el 4,2% dels joves usuaris d’ internet requeria d’ajuda
clínica davant l’addicció a la xarxa. Així mateix, els resultats de l’estudi
apuntaven a que un 25% dels adolescents presentaven problemes de
relacions derivats de l’ús d’Internet.
El psicòleg Josep Lluís Matalí, responsable de la unitat d’ addicions de l’
Hospital de Sant Joan de Déu d’ Esplugues de Llobregat, és més prudent i parla
d’una situació de canvi. La controvèrsia és servida ja que la tecnoaddicció no
està encara catalogada dins de les addiccions psicològiques, però la
demanda de pares que sol·liciten ajuda davant del problema dels seus fills va
en augment i, ara per ara, l’atenció que reben aquests joves segueix el patró
de les addicció.
Però, som tots susceptibles per igual de convertir-nos en addictes a la xarxa? La
resposta és no. Hi ha col·lectius i perfils que són especialment sensibles:
 Persones psicològicament dèbils
 Nens i adolescents ja que:
-per maduresa són més vulnerables
-són impulsius i busquen la satisfacció
immediata
 Persones amb problemes d’integració social
(discapacitats, malalts...).
 Persones amb baixa autoestima
7
BELANOEV- L´ ADDICCIÓ DELS ADOLESCENTS A LES XARXES SOCIALS
 Persones introvertides i/o depressives
 Persones tímides que necessiten noves relacions
 Persones insatisfetes amb la seva vida que busquen una realitat
paral·lela (els anomenats “avatars”).
L’addicció a Internet és un problema creixent que es presenta a la major part
dels països desarrollats. A Europa, un estudi de la comissió europea posa de
manifest quins països presenten una situació més preocupant davant l’actitud
dels nens:
Addicció a Internet a Europa
35%
Mitja Europea
Italia
Hungría
Polònia
Espanya

Portugal

Regne Unit

Bulgària
Estònia

14%
20%
23%
41%
43%
43%
43%
50%
0%
10%
20%
30%
40%
50%

8
BELANOEV- L´ ADDICCIÓ DELS ADOLESCENTS A LES XARXES SOCIALS
5. Causes i conseqüències de les addiccions en adolescents
5.1 Què provoca l’addicció?
Els experts apunten a que les noves tecnologies no provoquen addicció en sí
mateixes, sinó que són les persones amb determinats problemes previs les que
recorren a elles, en fan un mal ús i en generen l’addicció.
Però, quines són les conseqüències de la tecnoaddicció?
L’addicció a la tecnologia no és una dependència a una substància química i,
per tant, no implica una vinculació purament física sinó totalment psicològica.
Així, segons alguns estudis, l’única seqüela física que podem trobar
directament relacionada és la de la falta de son (Young, 1999), la qual implica
fatiga i, a mig termini, debilitació del sistema immunològic i el conseqüent
empitjorament de la salut.
Alguns del problemes psicològics derivats d’un ús molt intens d’Internet són:
 Disminució de la comunicació dins el nucli familiar
 Disminució o desaparició del cercle social
 Increment de la sensació de soledat i depressió 2
 Alteracions del humor i irritabilitat
 Aïllament de l’entorn (familiar, social, professional /acadèmic...)
¿Com contribueixen les xarxes socials a aquest perfil?
Segons Mariano Chóliz, professor de la facultat de psicologia de Valencia, el
grau de dependència dels joves cap a les xarxes socials seria de 5 sobre 10. Els
efectes negatius observats en aquests adolescents és:
 Necessitat creixent de fer servir la xarxa social
per comunicar-se
 Dificultat per controlar els impulsos
 Sintomatologia negativa
accedir a la xarxa
quan
no
poden
2
Quan parlem de depressió trobem opinions creuades ja que no se sap si la depressió
és la causa o l’efecte de la tecnoaddicció. (Pratarelli y Cols. (1999)
9
BELANOEV- L´ ADDICCIÓ DELS ADOLESCENTS A LES XARXES SOCIALS
5.2 Com evitar l’addicció?
Els especialistes donen alguns consells per intentar evitar problemes:
a) Situar l’ordinador en un espai públic de la casa o bé mantenir la porta
de l’habitació oberta mentre se’n fa ús
b) En cas que l’ordinador estigui a l’habitació de l’adolescent, evitar que
aquesta es converteixi en el seu santuari i que s’hi pasi les hores tancat.
c) Mantenir una relació familiar sana
d) Tenir una bona comunicació amb l’adolescent.
5.3 Com tractar l’addicció?
No hi ha un tractament general que serveixi per tots i cadascun dels pacients.
Intentarem establir, però, algunes de les pautes que es segueixen 3:
1. Estudi de la biografia de l’adolescent i valoració de l’autoestima
2. Avaluar relacions familiars i socials
3. Període sense accés a l’ordinador, la consola, el telèfon, etc...
4. Reintroducció de l’objecte d’estímul de forma limitada per un ús
escolar i/o professional.
5. Introducció de l’estímul també per lleure de forma supervisada.
Cal controlar :
 Nivell d’ansietat al implicar-se de nou en la conducta
 Control d’ansietat / depressió
 Control de conflictes personals
6. Creació d’un nou estil de vida
7. Prevenció de recaiguda
6. Evolució xarxes socials
3
Font: Enrique Echeburúa (1999) Tratamiento para adicciones psicológicas
Josep Lluís Matalí (2009) Entrevista diari Avui
10
BELANOEV- L´ ADDICCIÓ DELS ADOLESCENTS A LES XARXES SOCIALS
Les xarxes socials són l’expressió de l’evolució tecnològica, és un nou fenomen
social i una eina de comunicació, inclús operadors de telefonia mòbil utilitzen
xarxes socials com tuenti, facebook i twitter per a la venta dels nous terminals.
Al 1995 apareix la primera xarxa social CLASSMATES.COM, al 2004 neix
facebook amb un milió d’usuaris, al 2005 els usuaris eren 5,5 milions, al 2007
eren 50 milions i al 2009 té 350 milions d’usuaris.
Facebook és el sisè lloc més visitat, 3 de les 4 paraules més buscades a Internet
són xarxes socials.
El 10% del temps que es passa a internet, es dedica a les xarxes socials.
Espanya es el 7è país del món en ús de xarxes socials. Dels 24 milions de
internautes d´Espanya, 18 milions ja disposen d’un perfil en alguna de les
xarxes.
Els usuaris de xarxes socials, com Tuenti dediquen 80 minuts diaris, els de
Facebook uns 55 minuts diaris i youtube uns 15 minuts diaris.
A Espanya els usuaris de Facebook han crescut un 999%, son quasi 8 milions.
També es creen noves estratègies de marketing online, es formen grups a
facebook on fan promocions, activitats orientades a l´interès de la gent...
Marques comercials con Zara que no fan servir la publicitat convencional, al
Facebook tenen 1.7 milions d’usuaris i clients potencial.
A Facebook hi ha més de 300.000 marques comercials.
11
BELANOEV- L´ ADDICCIÓ DELS ADOLESCENTS A LES XARXES SOCIALS
7. Conclusions
La ràpida evolució de les noves tecnologies i la implantació massiva que tenen
entre la població, ens fa pensar que, d’aquí no molts anys, qui no faci servir els
ordinadors, Internet, el mòbil etc... serà com qui ara no sap escriure; És a dir,
estarà profundament limitat dins la societat.
Les addiccions que aquestes generen,però, són un mal creixent que es deu
,principalment, a problemes subjacents que s’expressen a través d’obsessió i
l’aïllament social centrat en la il·lusió d’una nova vida virtual més satisfactòria o
ens activitats lúdiques que ens ajuden a no pensar (xarxes socials, jocs online,etc...). Així, l’ús de les noves tecnologies ,en sí mateix, no és nociu ni
perjudicial, sinó que depèn de l’usuari i del seu bon criteri a l’hora de fer-les
servir.
Un col·lectiu d’alt risc són els nens i els adolescents ja que són impulsius,
busquen noves relacions, satisfacció ràpida i, sovint, tenen problemes
d’autoestima. Un còctel de personalitat perfecte que troba en el món virtual, i
no en el real, un entorn idoni per nodrir-se i créixer.
Vist que la previsió és la millor de les cures, pares i educadors comencen a
prendre consciència de la importància d’una bona orientació en quan a l’ús
de la tecnologia i de tot el que ella comporta.
Per tant, seria injust etiquetar Internet, les xarxes socials, etc…com
psicològicament perillosos ja que són mecanismes que ens ofereixen grans
possibilitats i ens obren un ventall de oportunitats immens. De nosaltres depèn
fer-ne un bon ús i no un abús.
12
BELANOEV- L´ ADDICCIÓ DELS ADOLESCENTS A LES XARXES SOCIALS
8.- Webgrafía
http://www.colegiopsicologos-murcia.org/wordpress/2010/10/el-41-de-losmenores-espanoles-podria-ser-adicto-a-internet/
26 d’octubre de 2010 en base a l’Estudi de la Comissió Europea”EU kids online”
http://www.monografias.com/trabajos6/adin/adin.shtml
Autor: Boris Villanueva (sense datar)
http://paper.avui.cat/article/dialeg/164042/preocupis/si/fill/juga/mes/hores/a
mb/lordinador.html
15 de maig de 2009. Lluís Martinez (Diari Avui)
http://www.psicodiagnosis.cat/areaclinica/trastornsdelaconducta/adiccioales
novestecnologies/index.php
© 2010 - Psicodiagnosis.cat. Serveis en psicologia infantil i juvenil.
http://www.psiquiatria.com/articulos/tr_personalidad_y_habitos/40310/
Gener 2009, "Uso de Internet entre los jóvenes", Estudi Facultat Psicologia UNED
http://www.psicologia-online.com/colaboradores/nacho/ainternet.htm
Madrid López, R.I. (2000).La Adicción a Internet. Psicología Online.
(http://www.mujeresycia.com/?x.../1/...adolescentes...vulnerables)
-Niños y adolescentes, los más vulnerables (nuevas tecnologías) Mujeres&cia
(16 Agosto 2010)
http://www.google.es/url?sa=t&source=web&cd=4&ved=0CC4QFjAD&url=http
%3A%2F%2Fwww.inteco.es%2Ffile%2FO47X0FfwOb7HFjdHHpx7Q&rct=j&q=site%3Ainteco.es%20%22redes%20sociales%22
%20adolescentes&ei=NUnkTO3zMJSahQeOvsW1Dg&usg=AFQjCNHyBnYPB0dNH
Ls0bECe__9aNjwnLg
Les dadas son de un estudi de Inteco. Edició Març 2009.
http://vida20.com/5549/la-evolucion-de-las-redes-sociales-en-el-mundo-yespana
Vida 20. Por Isabel Abril 2010.
13