Comunicació ARQUITECTURA, EDUCACIÓ I SOCIETAT Jornades Científiques Barcelona 23-25 de Maig de 2012 Escenari de recerca: Educació i Arquitectura 3. Ensenyament d'Arquitectura a nivell universitari i postuniversitari LLEGIR I COMPRENDRE LA CIUTAT Jordi Franquesa Doctor en Urbanisme i Arquitecte Professor del Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori de l'ETSAB Per a poder intervenir sobre la ciutat és necessari i imprescindible ser capaç de poder llegir el seu contingut i desxifrar les seves singularitats per a que després, en una segona fase, siguem capaços d'entendre el seu funcionament i comprendre les seves pròpies i singulars dinàmiques. El tema de l'exposició té a veure amb noves iniciatives docents plantejades en el marc de l'assignatura d'Urbanística I que s'imparteix a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, al segon curs de la carrera. Aquesta assignatura suposa la primera aproximació de l'alumne a aquesta disciplina i la primera vegada que aborda la complexitat de la ciutat. Si bé els objectius principals d'aquesta assignatura se centren en una primera lectura sobre la ciutat, es pot reconèixer la dificultat que suposa per a l'alumne arribar a una raonada comprensió de la mateixa. Quan l'alumne és capaç de descriure la ciutat i de valorar les seves singularitats, però no és capaç de comprendre el per què de certes dinàmiques i processos, és quan l'alumne descobreix la seva incapacitat per a poder intervenir en ella, la qual cosa reverteix negativament en les seves possibilitats reals de poder intervenir-hi i també en un distanciamient personal vers el coneixement de la rica i suggerent realitat urbana. L'experiència ha demostrat que els alumnes, al final de l'assignatura, són d'una banda poc conscients de la complexitat de les ciutats i, per l'altra, disposen de pocs recursos instrumentals que estiguin recolzats en sòlids arguments raonats sobre la lògica de les nostres ciutats. Significatives enquestes realitzades en els últims tres anys per l'autor al llarg del procés de formació dels alumnes demostren que aquests són molt escèptics respecte a la utilitat de les tasques que se'ls encomanen, al mateix temps que posen de manifest també la seva avidesa per saber més i per ser provocats mitjançant exercicis que incitin la seva pròpia reflexió sobre les dinàmiques intrínseques de les ciutats. En altres paraules, els alumnes demanen pensar més, tant de manera individual com col·lectiva i, per tant, sembla necessari incidir i orientar els seus treballs cap al que és més necessari per poder intervenir en la ciutat: el raonament crític. Aquesta assignatura està organitzada actualment en quatre hores lectives a la setmana, de les quals dues són de contingut teòric i dues més de contingut pràctic. Les classes de contingut pràctic presenten, en termes generals (i de manera generalitzable a altres assignatures projectuals), certes singularitats que caldria també millorar. En l'actualitat l'alumne mostra un cert neguit per corregir la seva pròpia feina en aquestes sessions, sovint sense atorgar massa importància a les correccions dels altres companys, desconfiant així de l'aplicabilitat d'aquestes correccions en el seu propi treball. L'estratègia que es presenta pretén també incidir en aquesta qüestió, demostrant l'important potencial que suposa la coavaluació i la correcció creuada dels treballs en benefici de l'aprenentatge personalitzat de l'alumne, i la necessitat de que l'alumne sigui conscient d'aquest aventatge. Les estratègies que es plantegen per abordar aquest raonament crític i la formació del propi aprenentatge pretenen incidir en dos camps de treball, tant en el teòric com en el pràctic. D'aquesta manera, i a partir de la lectura de les competències específiques que planteja l'assignatura, es proposa incidir sobre aquelles que reverteixen específicament en la comprensió de la ciutat, a partir de diferents tècniques docents que permetin implementar un important canvi de tasques centrades en el alumne, especialment en la importància dels seus propis treballs i les seves pròpies activitats, més que orientar l'atenció a les activitats del professor, de les seves classes o de les seves explicacions. En aquest sentit, es planteja el reforç de les activitats cooperatives, autodirigides i d'autoaprenentatge. Els mecanismes de treball que s'han plantejat es poden agrupar en tres paquets diferents: A. Activitats dirigides pel professor: classes teòriques amb noves metodologies, i visites de camp. S'empren per centrar-se en els continguts prioritaris, impartir, explicar i aclarir informació. B. Activitats dirigides pels alumnes: el professor inicia l'activitat, però s'aparta immediatament, mantenint el control al final de les activitats. S'utilitzen per entrar en detalls, ampliar la comprensió, proporcionar diferents punts de vista i arribar a una comprensió personal més fina al comparar-la amb les activitats dels companys. C. Activitats autodirigides: són les activitats independents d'aprenentatge i d'estudi que ha de fer l'alumne individualment. S'utilitzen per desenvolupar un coneixement profund, en contraposició al coneixement superficial. En termes generals, el canvi principal que es busca gravita al voltant d'aquests tres objectius: 1. Augmentar la motivació de l'alumnat i el seu interès per la disciplina. 2. Cercar l'aprenentatge profund, base del raonament crític, per millorar el nivell de comprensió sobre la disciplina per part de l'alumnat. 3. Desdibuixar la sensació que sovint té l'alumne de la seva imperiosa necessitat de corregir "el seu" treball i no el del seu company, i demostrar la importància del debat obert i de les activitats cooperatives en favor del "seu" aprenentatge, millorant la seva capacitat d'extrapolar les correccions dels companys al seu propi coneixement. El treball que es pretén exposar recull la informació desenvolupada al llarg dels últims 3 anys en què s'han aplicat la majoria de les tècniques que aquí es plantegen, i aporta significatives evidències que permeten canalitzar i delimitar l'estratègia docent en aquesta assignatura (materials docents, enquestes, planificació de les estratègies, nivells d'assistència i resultats acadèmics). Moltes activitats teòriques van ser substituïdes per activitats de recerca, es van incorporar nombrosos vídeos que han permès llançar noves lectures i interpretacions de les ciutats i que alhora han motivat l'alumne a participar més activament en les sessions, al mateix temps que s'han incorporat diferents tècniques d'aprenentatge cooperatiu (puzzles, jocs de rol, ...), així com activitats de coavaluació, correccions creuades entre alumnes i argumentació de treballs de companys de taller. L'exposició pretén, per tant, demostrar com és possible aprofundir sobre la comprensió de les dinàmiques de les ciutats a partir de centrar l'aprenentatge en el raonament crític de l'alumne i demostrar al seu torn els seus importants aventatges.