Andalusia

SITUACIÃ I LÃ MITS
Andalusia és una comunitat autònoma que està a dins de l'estat espanyol. Es troba al sud d'Espanya.
Limita amb portugal per l'extrem oest. També limita amb Extremadura, Castella - la Manxa i la Regió de
Múrcia pel nord (També són comunitats autònomes).
Per el costat de la costa limita amb el Mar Mediterrani i amb l'oceà Atlà ntic.
EXTENCIÃ
Andalusia té unes vuit provÃ−ncies: Huelva, Cadis, Còrdova, Jaén, Granada, Mà laga, Almeria i la
capital, Sevilla.
Aproximadament té uns 87.268 Km quadrats. Ocupa un 17 per cent de la superfÃ−cie d'Espanya i un 18
per cent de la població espanyola. Andalusia és una de les comunitats autònomes més grans i més
riques en relleu.
RELLEU
Andalusia és una de les regions exteriors a la Meseta: al sud hi va al seu sòcol hercinià , l'extrem del que
té. Resulta, un tÃ−pic relleu mediterrani, de molta varietat pel seu origen alpÃ−, per la seva estructura i per
la seva morfologia. De nord a sud hi distingim tres unitats importants de relleu: Sierra Morena, la Depressió
Bètica i les serralades Bètiques. Tot el conjunt guanya altitud d'oest a est i de nord a sud, i té l'altitud
més alta a Sierra Nevada.
Crea com una muralla a la vall del Guadalquivir. Al llarg del Guadalquivir passa uns 11 m a Sevilla als 211 m
a Andújar i als 826 m a Cazorla.
La depressió Bètica és una gran fossa alpina d'origen tectònic.
Al llarg de la Mediterrà nia amb la mà xima expansió a l'est, hi ha el conjunt més gran orogrà fic
peninsular, les serralades Bètiques. Aquestes muntanyes són molt accidentades. Està n subdividides en tres
unitats: les serres Subbètiques al nord, la serralada Penibètica al sud i la depressió o solc Intrabètic.
  La caracterÃ−stica principal dels rius d'andalucia és que normalment no porten una quantitat d'aigua
abundant i regular, perqué les pluges no són molt abundants.
   El principal riu d'Andalusia és el Guadalquivir. Neix a la Serra de Cazorla, a la provÃ−ncia de
Jaén, a uns 1.300 metres d'altitud, creua les provÃ−ncies de Jaén, Córdoba, Sevilla i Huelva, i
desemboca en Sanlúcar de Barrameda (Cádiz). Té uns 657 quilómetres de recorregut. Desemboca a
l'oceà Atlántic.
El principal afluent del Guadalquivir es el Genil.
Altres afluents del Guadalquivir són:
- Per el marge dret: Guadalimar, Guadalen, Jándula, Guadiato, Bembézar, Viar…
1
- Per el marge esquerra: Guadiana Menor Guadajoz y Corbones.
El riu Guadalquivir és navegable des de Sevilla, ciutat que té l'únic port de riu a Espanya.
Els rius que van al Mediterrani són curts i rápids per la proximitat de la Cordillera Penibética, com el
Andarax i Almanzora en AlmerÃ−a, el Guadalfeo, el Guadalhorce, a Málaga y el Guadiaro, a la provÃ−ncia
de Cadis. En el seu curt camÃ− fins el mar aquests rius arrastren terra i roques produïnt una forta eropsió
que origina profunds barrancs. Són rius en què el caudal varÃ−a molt entre l'estiu, en el que baixen quasi
secs.
Andalusia és la comunitat autònoma amb major longitut de costa. Al llarg té més de 800
quilòmetres.
La costa mediterránia té des de l'Estret de Gibraltar fins el lÃ−mit de la provÃ−ncia d'Almeria. Té pocs
espais de platja perqué les muntanyes arriben fins el mar, el que origina cales i acantilats. Es diu "La Costa
del Sol", i en ella es te que destacar el Golf d'AlmerÃ−a els cabs de Gata, en AlmerÃ−a, y Sacratif, en
Granada.
   La costa atlà ntica té des de la desembocadura del Guadiana fins l'Estret de Gibraltar. às una
costa completament plana. Hi ha moltes platges i bones amb sorres fines i de color clar. En la desembocadura
del Guadalquivir existeix una zona d'inundacinos. Aqui es troba el famós Coto de Doñana. En aquesta
costa es té que destacar el Golf de Cadis i el Cabo de Trafalgar.
CLIMA
Els estius són llargs, calorosos i secs. Els iberns són curts i freds. Les pluges són escasses, un mica més
abundants a la tardor.
Però només és circumstà ncies generals, depenent del lloc. Aixó es deu a la major o menor altitud
depenent de la zona que es tracta. Les zones que tenen el mar alabora tenen unes temparatures més suaus en
tot l'any que a l'interior.
A més les zones pròximes a l'Atlantic són més plujoses o humides mentres que Almeria té un clima
mediterráni sec, quasi desertic.
El clima d'Andalusia igual que el d'Espanya,queda inclós al clima mediarrani a la zona tèbia de la Terra
encara més a prop que del cercle Polar.
VEGETACIÃ I PARCS NATURALS
A la major part d'Andalusia, la vegetació natural és el bosc meditarrani. Predominen els arbres de fulla
parenne com les encines, els alcarnocs, els pins i els pinsapos. Encara el bosc meditarrani és cada any
més escàs degut a els antics roturacions de les terres per cultivar i els actuals incendis forestals.
- A les zones muntanyoses més altes hi han arbres de fulla caduca, com el castanyer i pins d'alta muntanya.
- També hi ha zones de matolls en les que predominen els arbusts com
el romer.
- Als prats abunden les herbes, són frecuents els trèbols.
2
Andalusia és la regió amb major varietats i riquesa d'Europa. Té numerosos espais naturals protegits de
la mà de l'home, degut a la gran varietat, riquesa fauna i vegetació. Els principals són els següents:
• El parc Natural de de Serra Nevada és tresor botà nic d'Europa perqué té més de 60
espècies de plantes que només es donen aquÃ−, com la manzanilla real, l'estrella de les neus o la
violeta de Serra Nevada. Va ser declarada reserva de la Bioesfera per l'humanitat.
- El parc Natural de Doñana està a Huelva. Es un dels més extens i importants d'Europa.
- El desert de Tabernas es troba a Almeria. Està considerat com l'únic desert d'Europa.
- La Llaguna de Font de Pedra es troba a MÃ laga. Hi viu el flamenc rosa i altres animals.
- El Parc Natural de la Serra d'Aracena té una gran riquesa de fauna i és molt visitat per les coves.
- El Parc Natural les Serres Subbètiques encara conserva pintures prehistòriquesi altres restes dels poblats
d'aquesta zona (els celtes).
- Els Parcs Naturals de Grazalema i de la Serra de les Neus tenen magnÃ−fics paisatges i són les 2 zones
d'Europa més importants.
POBLACIÃ
Andalusia és la comunitat més poblada d'Espanya, que el 2006, era superior als 7,9 milions d'habitants.
Aquesta població es concentra, sobretot, a les capitals provincials i a les à rees costaneres. La meitat de la
població andalusa està en 28 ciutats. Les à rees metropolitanes més grans d'Andalusia, el 2005 eren:
• Ã…rea de Sevilla (1.427.060 habitants)
• Ã…rea de MÃ laga (1.074.074 habitants)
• Badia de Cádis (620.000 habitants)
• Ã…rea de Granada (473.714 habitants)
• Ã…rea d'Almeria (369.998 habitants)
• Ã…rea de Còrdova (321.164 habitants)
• Ã…rea de Jaén (233.561 habitants)
La ciutat més gran és Sevilla que té uns 709.975 habitants al 2003.
SECTORS DE TREBALL QUE HI DESTAQUEN
- El sector primari segueix tenint una importà ncia, relativa amb la resta de sectors productius. Importà ncia
que es fa gran si el comparem amb el sector primari d'altres economÃ−es si lo occidentals-. El sector primari
produeix el 8,26 per cent del total i ocupa el 8,19 per cent[ ]de la població activa. às un sector poc
competitiu ja que altres economies amb menys població produeixen més.
- El sector secundari està basat en la industria i la construcció.
- El sector terciari, en les últimes dècades ha experimentat un creixement molt significatiu en la seva
participació en l'economia. Ha passat de ser un sector minoritari a ser ampliatment majoritari en la major part
de les economies occidentals.
MITJANS DE COMUNICACIÃ
3
A Andalusia, estan representants fent servir delegacions els mitjans de comunicació internacionals, nacionals
o autonòmiques, ja sigui fent servir agencies o delegacions pròpies de cada mitjà .
Però al camp de la comunicació destaca l'empresa pública Rà dio i Televisió d'Andalusia (RTVA),
composta a l'actualitat per dos cadenes de televisió autonòmiques, Canal Sur i Canal 2 Andalusia, i per tres
cadenes de rà dio, Canal Sur Rà dio i Canal Festa Rà dio, A més de varis senyals digitals i canals que
s'emeten fent servir plataformes digitals.
TRANSPORT
Per Andalusia és de vital importà ncia fer-se de bones comunicacions per la seva comunicació amb els
centres econòmics del paÃ−s i del continent. Està ben comunicada per mar degut a la seva posició entre
Europa i Ã…frica.
A aquest any Andalusia té 6 aeroports, dels cuals 5 són internacionals. Existeix el projecte de construcció
d'un altre aeroport a Huelva. L'aeroport privat que hi ha es diu Aeropouerto de Antequera.
Els ports d'Andalusia funcionen bé perquè cada un té diverses perspectives. Tant per el transport de
passatgers com de mercaderies destaquen el Port d'Almeria, el Port de Motril, el Port de MÃ laga, el Port de la
badia de Cadis i el Port de punta UmbrÃ−a. El port de Mà laga i el de Algesiras són considerats dos dels
ports més importants d'Espanya i del mar Meditarrani.
POBLES O CIUTATS MÃ S IMPORTANTS I PER QUÃ
Els pobles més importants són les capitals de provincia i Sevilla perque són les més grans i les que
tenen més monuments històrics.
à RGANS DE GOVERN
L'organització institucional d'Andalusia es denomina Junta d'Andalusia. Està integrada pel Parlament
d'Andalusia, el President de la Junta d'Andalusia i el Consell de Govern.
El Parlament d'Andalusia és l'assemblea legislativa de la comunitat, les funcions principals de la qual són
la proposició, elaboració i aprovació de les lleis, aixÃ− com l'elecció del President de la Junta.
El President de la Junta d'Andalusia, és el representant suprem de la comunitat autònoma i el cap de
govern aixÃ− com el representant ordinari de l'Estat espanyol. S'elegeix per majoria absoluta amb el ple del
Parlament i és anomenat posteriorment pel rei d'Espanya.
El Consell de Govern d'Andalusia és l'òrgan polÃ−tic i administratiu superior de la comunitat presidit pel
President de la Junta; és a dir, és la branca executiva del govern andalús. Està constituït per
consellers nomenats pel President de la Junta que s'encarreguen dels diversos ministeris o conselleries.
LLENGUA QUE ES PARLA
Es parla el castellà o espanyol que és la seva llengua oficial. No tenen una llengua pròpia com algunes
altres comunitats autònomes.
UNA MICA DE HISTÃ RIA
- Andalusia va estar poblada des de dates molt aviats corresponents al PaleolÃ−tic Antic, entre 700.000 i
400.000 anys a.C. Segons les restes arqueològiques trobades, a les principals zones de assentament van ser la
4
zona alta del Guadalquivir i la zona sur de Serra Morena. S'han localitzat restes de la cultura achelense
(puntes, pics) en les terrasses dels grans rius, que eran utilitzats com eixos de circulació i zones
d'aprovisionament d'aliments (caça i recolecció).
- La Bètica va tenir una important aportació al conjunt de l'Imperi Romà tant econòmica, com cultural i
polÃ−tica. En el terreny econòmic va continuant siguent molt significativa l'extracció de minerals (or,
plata, coure i plom) i l'agricultura, amb producció i exportació sobre tot de cereals, oli vi, aquests dos
últims especialment famosos en tot l'Imperi.
- A l'any 711 després de l'incursió militar de Tarik, la Guerra del Guadalete i les posteriors campanyes de
Musa, es va produir la caiguda del poder visigot i l'Invasió musulmana de la PenÃ−nsula Ibèrica que,
alguns autors consideren més bé una revolució islà mica. A partir de llavors i fins la agafada de
Granada l'any 1492, els territoris peninsulars baix poder islà mic es van denominar generalment Al-Andalus
la seva història va ser una successió de diversos estats musulmans.
- La debilitat derivada de la desintegració del poder almohade i la subsegüent creació dels tercers regnes
taifes, va afavorir la conquesta Cristiana de les terres de la vall del Guadalquivir per part de San Fernardo.
Córdoba es va conquistar l'any 1236, Jaén a l'any 1246 i Sevilla l'any 1248, surgint el germen de
l'Andalusia històrica, condicionada per població mudejar i per la repoblació amb gent cristiana del nord
peninsular, sota la influència del regne nazarita de Granada a través de la frontera, amenassada per les
incursions dels benimarines, contenits l'any 1294 per Guzmán el Bó i en Tarifa que van ser derrotats a la
Guerra del Salat, l'any 1340. La reconquesta de Granada l'any1492 va acabar amb la denominació
musulmana.
- Al segle XVIII, la centralització portada pels nous aires borbònics suposa per Andalusia una
organització territorial per el centre. Els recursos agraris, miners i comercials van ser trets pel poder
centralista borbònic. Això porta fins al lÃ−mit de la desarticulació territorial andalusa amb la
conformació radial dels eixos de comunicació
VARIS:
- ToponÃ−mia
L'origen del mot Andalusia encara és controvertit. Prové, del terme Al-Åndalus, que es referia a la
penÃ−nsula Ibèrica musulmana -al començament, tota la penÃ−nsula llevat dels petits enclaus cristians
independents del nord) des del 711 al 1492. Durant la Reconquesta cristiana, aquest nom va designar
exclusivament el sud peninsular, i es va convertir, com a denominació castellanitzada, el terme per referir-se
a l'últim territori a ser reconquerit.
- SÃ−mbols
L'escut d'Andalusia ensenya la figura d'un Hèrcules jove entre les dos columnes de Hèrcules que la
tradició situa a l'estret de Gibraltar, amb una inscripció a els peus d'una llegenda que diu: "Andalusia per si,
per Espanya i la Humanitat", sobre el fons d'una bandera andalusa. Tanca les dos columnes un arc de mig punt
amb les paraules llatines "Dominator Hercules Fundator", també sobre el fons de la bandera andalusa.
La bandera oficial d'Andalusia està composta per dos bandes horitzontals verdes i una blanca, sobre la cual
es situa l'escut d' Andalusia. Va ser creada per Blas Infante, i aprovada a l'Assemblea Andalusita de Ronda de
1919. Infant va triar el verd com sÃ−mbol de l' esperança i unió i el blanc com sÃ−mbol de pau i dià leg.
L'elecció d'aquests colors es deu a que Blas Infant considerava que havien sigut els més que es van fer
servir més al llarg de la història del territori andalús.
5
L'himne d'Andalusia fa aixÃ−:
El dia d'Andalusia es celebra el 28 de febrer i commemora el referèndum de l'any 1980, que va donar
autonomia plena després d'una llarga lluita per accedir a través del procediment estipulat a l'article 151
de la constitució per a aquelles comunitats que, com Andalusia no van tenir oportunitat per refredar el seu
estatut durant la Segona República.
- Fauna
-A les serres viuen aus carronyaires com el buitre, l'à guila real, l'azor i el gavilà . També hi han
mamÃ−fers com la cabra montès, el porc senglar, el cérvol, la guineu i el linx ibèric.
-A les llanures viuen aus com à guiles, millans, grulles i cigonyes blanques.
-A les costes dels rius i llagunes podem trobar flamencs, Ã necs i garsses. A les aiguas viuen peixos com les
carpes, barbos i tencas.
ÂÂÂÂ
- Visites d'interès
Sevilla:
à s la capital d'Andalusia, i la tercera en població del paÃ−s, es troba entre les preferides per els turistes,
gracies al seu excepcional ambient i la seva monumentalitat. Destaquen entre els seus monuments la Giralda,
emblema de la ciutat; gegantesc minaret que avui és campanar de l'enorme Catedral gòtica, la Torre de
l'Oro, i el pintoresc Barri de Santa Creu amb els seus estrets carrerons.
Granada:
La Jo¡a Mora, situada a Els peus de l'elevada Serra Nevada, on es troba un dels palaus més admirats del
món, la Alhambra, amb els seus impressionants jardins del Generalife.
Córdoba:
La que va ser durant llarg temps l'emblemà tica capital del món islà mic espanyol, conserva encara
monuments d'excepcional importà ncia, com la Mesquita, un temple islà mic; encantadors carrers i les
importantÃ−ssimes ruïnes de Medina Azahara.
MÃ laga:
Entre els seus principals atractius es troba l'Alcazaba mora i el seu cèlebre Costa del Sol.
La informació l'he trobat a molts llocs.
A la Wiquipèdia, a la web oficial de turisme d'Andalusia, una web d'un col·legi d'Andalusia i una web
d'Espanya que hi surt poca cosa. Però el lloc que he trobat més informació ha sigut la de la Wiquipèdia
http://www.andalucia.org/modulos.php?modulo=Index&nuevoidioma=spahttp://es.wikipedia.org/wiki/Andaluc/C3/AD
http://www.esp.andalucia.com/
http://www.google.com
6
El google l'he fet servir per buscar en aquests apartats: AndalucÃ−a i Andalusia. I d'aquÃ− he tret tota la
informació del treball.
Hi ha hagut parts que m'ho he passat molt bé fent-les com: situació i lÃ−mits o relleu. Però hi ha hagut
parts que no m'han agradat gens com: Una mica de història o llengua que es parla.
En general m'ha semblat divertit. A vegades em feia molta mandra fer el treball i el deixava per un altre dia.
Trobo que no ha sigut molt difÃ−cil buscar informació sobre Andalusia menys algunes coses. A vegades
és molt avorrit fer el treball però hi ha moltes estones que t'ho passes bé. Trobo que he anat molt lenta
alhora de fer el treball. M'ha costat una mica arribar a fer les deu pà gines però al final n'he fet unes quantes
més.
3
7