Figures retòriques

CatalÃ
1er ESO
FIGURES RETÃ’RIQUES
(Tècniques a què poden recórrer
els escriptors per aconseguir
textos més elaborats)
RELACIONADES AMB ELS SONS:
AL·LITERACIÓ: Consisteix en la repetició d'un o diversos sons en un mateix fragment amb la intenció
de suggerir una determinada sensació.
EJ:Serra serra serrador, serrador,
serrarem aquest tió
per amunt i per avall
des de dalt d'aquest cavall.
ONOMATOPEIA: Consisteix en la combinació de sons de la llengua per imitar o suggerir sorolls reals.
EJ: Els pollets diuen pii− pii;
les gallines co−co−co,
RELACIONADES AMB LES PARAULES:
ANÀFORA: És la repetició d'un mateix mot o grup de mots al començament de dos o més versos.
EJ: Doneu−me una llanterna: − On és el cavall?
Doneu−me carbons durs i guixos lluminosos,
Doneu−me murs de nit a les ciutats lunars.
EPÃTET: És un adjectiu qualificatiu que expressa una qualitat que el nom té en ell mateix però
destacant−la de manera més intensa.
EJ: La neu blanca
PARAL·LELISME: És igual que l'anà fora, però en aquest sols canvia el final de vers.
EJ: A les pagines llegides
1
A les pagines en blanc
RELACIONADES AMB LES ORACIONS:
POLISÃNDETON: Consisteix en la repetició de conjuncions de coordinació en diferents versos, amb la
finalitat d'aconseguir un ritme més lent i de donar més intensitat a allò que es vol expressar.
EJ: T'has descuidat el lliure i la llibreta i l'estoig i el xandall i l'autorització i `esmorzar i tot! AixÃ- no
podem continuar!
HIPÈRBATON: Consisteix en l'alteració de l'ordre sintà ctic corrent de les oracions.
EJ: De la cova singular
la carrossa és a l'entrada
que es desclou al dia clar
com una porta que es bada.
RELACIONADES AMB LA LÃ’GICA:
PERSONIFICACIÓ:Consisteix a atribuir qualitats humanes a animals o éssers inanimats.
EJ: Llarga com la carena, sobre el riu
cada matÃ- s'adorm la boira clara.
PROSOPEIA: És quan la qualitat atribuïda a l'animal o ésser inanimat es la parla.
HIPÈRBOLE: És una figura retòrica que consisteix a expressar el significat de manera exagerada.
Ej: T'ho he dit mil vagades.
IRONIA: Transmet aparentment el contrari del que en el fons ens col dir l'autor.
EJ: La fà brica us resol de tots els problemes
llevat de la mort, almenys per ara.
PARADOXA: Per posar en relació dues realitats aparentment contradictòries o il·lògiques.
EJ: És quan dormo que hi veig clar.
RELACIONADES AMB EL SIGNIFICAT:
COMPARACIÓ: Consisteix a posar en relació dues realitats a partir d'algun element que es considera que
tenen en comú amb un nexe que pot ser l'adverbi com o el verb semblar.
EJ: Creix tant que sembla una carabassera
METÀFORA: Consisteix a identificar dues realitats, entre les quals s'ha establert prèviament una relació
2
de semblança.
EJ: És un fideu.
METONÃMIA: Consisteix a designar una realitat amb el nom d'una altra amb la qual mante una relació de
proximitat.
EJ:Després de sopar, van anar a fer unes copes.
SINÈCDOQUE: Es un tipus especial de metonÃ-mia que consisteix a utilitzar el nom del tot per designar la
part o el no de la part per designar el tot.
EJ: La vedella que ens van servir era molt tendra.
(Resum pà gines 60, 86, 110 i 134)
3