instruccions_carbasses

CATALÀ
CARBASSES GEGANTS
CALENDARI DE TREBALL
PREPARACIÓ DEL TERRENY
Cada planta necessita una superfície de 50 a 100 m2. L'ideal és reservar un espai de 10 x 10 metres, per
tant si conreem diverses plantes en linea, deurem distanciar-les a uns 10 ó12 metres.
El terreny ha de ser ric en matèria orgànica i nutrients. El ph ideal 6,8 (gairebé neutre), si és menor convé
afegir carbonat càlcic, si és major sofre, els aportaments de fems convenientment fermentats han de ser
molt abundants, aproximadament el doble o el triple del màxim recomanat per a qualsevol altra hortalissa.
Aportaments de 200.000 tn/ha. o 20 kg/m2 no són excessius. Aquesta aportació pot fer-se a la tardor
anterior a la primavera, o en ambdues ocasions.
Si el terreny presenta terra d'arada, és convenient una tasca prèvia de subsolat.
SEMBRA
El procés de germinació de les llavors pot fer-se en camp obert o en l'interior, per la seva rapidesa i
seguretat es recomana en l'interior, sempre que es donin unes condicions d'humitat i temperatura òptimes.
Se sol començar a finals d'abril o principis de maig, depenent de la data que es vulgui collir la carbassa.
El creixement de la planta ha de ser ràpid durant tota l'estació, per la qual cosa les germinacions
primerenques no són desitjables, ja que allargaria excessivament aquesta etapa.
En zones fresques o temperades la maduració s'allarga, per la qual cosa és convenient avançar la plantació
fins a mitjan abril, amb idea de collir a finals de setembre o principis d'octubre. Al contrari en llocs càlids,
convé retardar la sembra fins a mitjan maig. Procurant un creixement de la planta el més vigorós possible.
Per provocar la germinació se sol submergir la llavor en una mica d'aigua durant 1 o 2 hores, i posteriorment 1 dia en un tovalló de paper humit a uns 25-30º C. A continuació se sembra en un test de torba
perforada de 10/12 cm de diàmetre, i es col·loca en un lloc humit també a 25-30º C. (per exemple en una
nevera de càmping), amb una bombona de 5 litres d'aigua 46º C, que es renovarà dues vegades al dia.
Al cap de 2-4 dies brollen els dos primers fulls (anomenats falsos fulls) i es trasllada el test a lloc
lluminós, donant-li el primer reg des de la sembra. Quan es comença a veure el primer full verdader,
brollant entre els cotiledons, és el moment de trasplantar-la al terreny elegit.
TRASPLANTAMENT
La tija principal de la planta tendeix a dirigir-se en direcció oposada al primer full verdader, això ens
permet col·locar el test bé orientat des del principi. Per facilitar encara més el creixement en la direcció
convenient es pot col·locar el cepelló de la planteta una mica inclinat cap a aquest costat, en un angle de
45º C.
És convenient, si el temps és fresc proveir-la de la protecció d'un hivernacle o mini-hivernacle, que
improvisarem amb plàstics i alguna estructura, perquè encara que no hi hagi risc de gelades tardanes,
sempre accelerarà el creixement inicial. Cuidarem la ventilació de l'esmentat hivernacle. Així mateix
agrairà els regs amb fertilitzants incorporats (adobs solubles), almenys un de cada tres regs, amb dosis
lleugeres.
Una tela porosa que permeti el pas de l'aigua de reg però impedeixi el brot de les males herbes en la base
de la planta (0,5-1m de radi), facilita el cultiu i protegeix el sistema radicular en no ser danyat per tasques
d'escarda.
DIRECCIÓ I PODA
La conducció de la planta que millors resultats obté és la dita en forma d'arbre de nadal. Cada planta
suporta una tija principal, normalment dirigida (si la disposició de l'hort ho permet) en la direcció dels
vents dominants, de la qual brollen alternativament cap a ambdós costats tiges secundàries a l'axil·la de
cada full. Aquestes tiges secundàries es dirigeixen perpendicularment al principal. De les axil·les dels
fulls dels tàl·lusos secundaris surten nous brots (terciaris) que hem d'eliminar tan aviat com apareguin.
Les arracades que brollen també a les axil·les dels fulls se solen tallar per evitar que estrangulin aquestes.
Les tiges secundàries es deixen créixer fins al límit de la zona prevista (habitualment de 3 a 5 metres) i el
principal de vegades ni es talla, altres vegades es tallarà a uns 10 metres però sempre després que tinguem
seleccionat el fruit definitiu.
Els talls de tiges ja crescudes o de fulls que destorbin, o que puguin ocasionar problemes es faran el més a
prop possible de la tija mare, per no deixar restes que puguin podrir-se.
PROTECCIÓ
Els animals, el vent i el sol poden danyar la jove planta. És molt convenient prevenir qualsevol
eventualitat mitjançant la protecció adequada. Un camp clos amb malla de tipus galliner o similar al
voltant de l'hort evitarà visites indesitjades, una tanca de malla d'ombrejo al voltant de cada planta quan
són joves i petites i al voltant de tot l'hort quan assoleix la seva mida definitiva, servirà per frenar
considerablement el vent que pot aixecar rams i arrencar fulls quan fuetegi (En zones fresques es pot usar
una làmina de plàstic transparent com a cortaviento).
TASQUES
Són dos: escarda i enterrat de les tiges.
L'Escarda:
S'efectuarà per eliminar les males herbes que vagin brollant mentre són joves, i el més superficial possible
per evitar fer malbé les arrels de la carbassa. Aquesta tasca s'efectuarà amb aixada lleugera de mànec
llarg.
Enterrat de les tiges:
Produeix dos efectes beneficiosos, afavoreix el creixement de les arrels secundàries que brollen en les
tiges. A cada axil·la hi ha dues |rovells radiculars una inferior de fàcil brot, i una altra superior que només
brolla si aquesta zona aquesta coberta de terra humida. Es poden enterrar totes les tiges, només els
secundaris o sol les axil·les. L'enterrat complet pot comportar en alguns terrenys més susceptible riscs de
putrefacció, però afavoreix el segon efecte beneficiós de l'enterrat: evitar que el vent mogui les tiges.
Aquesta funció pot ajudar-se també amb ganxos en forma d'"U", clavats abraçant les tiges.
REG
La planta de carbassa gegant, és possiblement l'hortalissa més àvida d'aigua. A més, no es tracta de donarli regs que mantinguin a la planta verda, i si de produir el fruit més gran possible, pel que el nivell d'aigua
al terra sota tota la planta, i per fora de la zona coberta per tiges i fulls|fulles ha de ser abundant i molt
constant.
En zones càlides el reg per aspersió és el més recomanat, perquè a part de repartir l'aigua de forma molt
homogènia, refresca a la planta i lava la pols dels fulls|fulles. Així mateix les gotes a l'escórrer-se pels
fulls|fulles, gràcies a la forma d'embut i pel pecíol fins a les arrels secundàries, anima el seu creixement.
Els dies més calorosos de juliol i agost, una planta de 100 m2. pot necessitar fins a 500 litres d'aigua
diàriament, repartits per tota la seva superfície, i si es rega al mig dia per refrescar a la planta més encara,
ja que l'evaporació en aquelles hores és major. En períodes més frescos es podran espaiar aquests
mateixos regs cada dos o tres dies. En climes frescos es podrà disminuir a la meitat les seves necessitats
hídriques.
S'ha observat que, durant el creixement de la planta les arrels arriben a avançar més ràpid i lluny que les
tiges, pel que s'ha de mullar més enllà dels extrems de la planta, estimulant així a les arrels a estendre's
sense revoltes ni interrupcions.
FERTILITZACIÓ
La carbassa gegant agraeix els fertilitzants, especialment els solubles, durant el seu creixement, floració i
maduració. Encara que es posarà èmfasi en dotar específicament cada un d'ells en funció de la seva etapa
de creixement. Així durant el desenvolupament foliar s'ha de prevaler el nitrogen, en la breu època de la
floració el fòsfor (P) i durant el creixement del fruit el potassi (K) i el Calci (Ca). Els fertilitzants orgànics
solubles com l'extracte d'algues o peix i el de te de compost han demostrat que a part d'alimentar a la
planta la protegeixen de fongs i paràsits. A Espanya encara no hi ha una bona comercialització d'aquests
productes, amb el qual n'elegirem altres d'alternatius amb similar presència de nutrients.
També és recomanable barrejar amb la terra que es cobreixen les tiges abonaments|adobs orgànics
madurs, com a humus de cuc o compost.
Els fertilitzants solubles se solen aplicar una vegada per setmana o cada dos, interrompent-los en l'última
fase de la maduresa.
POL·LINITZACIÓ
L'augment de pes obtingut per la varietat de la carbassa gegant atlàntica, desenvolupada per Howard Dill
en les dècades dels 70 i 80 es deu en gran manera als diferents encreuaments de llavors, que han
demostrat la seva capacitat per produir grans fruits.
L'única manera d'assegurar un encreuament determinat entre dues plantes és mitjançant la pol·linització
manual, a més, així s'assegura una quantitat abundant de pol·len que permetrà una producció màxima de
llavors (en alguns casos fins 1000 per fruit, normalment de 500 a 600).
Cada planta produeix a l'axil·la de cada full|fulla una flor, que pot ser masculina o femenina. Cap al tronc
abunden més les masculines i cap als extrems la proporció està més equilibrada. Les flors masculines es
distingeixen de les femenines pel pecíol que tenen sota la corol·la, el de les masculines és fi i llarg, sent el
de les femenines rodó i sota com una bola. El cultivador ha de tallar al matí primerenc diverses flors
masculines de nou obertes (de tres a cinc flors), respectant un tros de pecíol, procedint a retirar-los la
corol·la i utilitzant-la com un pinzell per fregar molt suaument l'interior d'una flor femenina també de nou
oberta (de tres a cinc flors masculines per cada una femenina).
SELECCIÓ DEL FRUIT
D'entre totes les flors fecundades i quallades, s'ha d'escollir un fruit que tingui bona forma, peduncle llarg
i net i el creixement més ràpid. Normalment es prefereix que estigui en la tija principal, i a partir dels tres
metres de distància al tronc.
Per a aquesta selecció convé mesurar gairebé diàriament els fruits, a partir d'una o dues setmanes des de
la fecundació.
Primer s'eliminen els mal formats, després, si hi ha hagut bo quallat en la tija principal, els de les tiges
secundàries, deixant-ne dos o tres en la tija principal.
Mentre el fruit sigui menor de 100 kg altres fruits en la mateixa planta no frenen el seu creixement.
Finalment, a partir d'aquest pes es recomana deixar-ne un només.
Es recomana quan es tallaran fruits ja grans, fer l'operació al llarg de dos o tres dies, aprofundint cada dia
alguna cosa més al tall del peduncle perquè la planta no sofreixi canvis massa bruscos en la seva
alimentació i així evitar esquerdes en el fruit seleccionat.
OMBREIG
És convenient que els fruits a partir de 30-40 kg no freguin les tiges i els fulls|fulles que els envolten, per
a la qual cosa es procedirà a eliminar-les. L'ombra que fins a aquell moment li donava el full|fulla que el
cobria, ara cal proporcionar- es la de forma artificial, així s'evita el prematur enduriment i surós de la
crosta, allargant-se també el període de maduració i creixement.
L'ombra que cobreix al fruit el protegeix de l'aigua de reg i de pluja protegint la crosta d'agressions i
disminuint el risc d'atacs fúngicos i putrefaccions.
La coberta ha de ser elevada per permetre que l'aire circuli per sota i evitar un rescalfament del fruit que
acceleraria la seva maduració (almenys mig metre|metro entre la part superior del fruit i la coberta).
REDUCCIÓ DE LA TENSIÓ DEL PEDUNCLE
El creixement desmesurat del fruit pot empènyer les seves espatlles contra la tija, al qual aquesta subjecte,
provocant una tensió que pot clivellar i arribar a separar el peduncle del fruit. Per evitar-ho es realitzen
diverses operacions:
1a. - Una vegada quallat el fruit, la tija es corba suaument fins a arribar a formar gairebé un angle recte,
quedant el jove fruit en la part externa de la corba. Tots els moviments que s'exerceixin amb les tiges i els
fruits han de ser mínims i en les hores de calor, que és quan aquestes estructures vegetals són menys
trencadisses. Quan el fruit arriba la mida d'una pilota es desplaçarà un centímetre diari fins que quedi
simètric en ambdós costats de la tija.
2a. - Les tiges secundàries de l'axil·la del fruit i de les dues axil·les adjacents, abans i després seran tallats
des de la seva inserció en la tija principal perquè el seu pes no exerceixi tensió sobre el peduncle.
3ª-. Les arrels secundàries de les esmentades axil·les també seran separades de la tija, tallant-les al ran.
4a. - La tija abans i després de la carbassa, s'anirà aixecant progressivament i suportant amb falques a
mesura que el fruit engreixa (perquè el peduncle quedi paral·lel al terra) descrivint una suau corba cap a
ambdós costats.
MATALÀS SOTA EL FRUIT
És recomanable una superfície tova, porosa i que no sigui absorbent per evitar excessives humedades i
tensions quan el fruit es torna molt pesat.
Habitualment s'utilitzen llits de sorra sota malles antiherbes. Quan els fruits passen de 300 kg si reposen
sobre superfícies molt dures es poden trencar. Un excés d'humitat podria arribar a podrir-lo.
També convé facilitar el suport lateral elevant el nivell de sorra a la part exterior del fruit.
MALALTIES
Tres tipus de malalties sotgen a la planta: Fongs del sistema radicular, fongs als fulls|fulles i insectes en
les tiges. Les malalties del terra són les més difícils de tractar., la millor forma de prevenir-les és
mitjançant la rotació de cultius i desenvolupant un terra equilibrat amb un pH proper a 7 i ric en matèria
orgànica. En el cas d'atac Phytophtora, Pitium, Fusarium o Verticilium es pot recórrer a funguicidas com
l'Aliette o Ridomil Gold.
Els fongs de les full|fulla més freqüents són l'oidio i el míldiu. L'oidio és més propi de llocs calidos i el
míldiu de llocs freds. L'oidio forma taques amb aspecte de cendra per fora dels fulls|fulles i es combat
amb l'aplicació de funguicidas com el Benomilo i Carbendacina. Tambien és molt eficaç una solucion de
NaOH o KOH a l'1% junt amb oli d'estiu a l'1 o 2%.
El Míldiu és un fong intern dels fulls|fulles que es tracta amb Ridomil, però és més facil de prevenir que
curar-se. Alguns funguicidas moderns com el Quadrix actuen contra ambdues malalties.
Els àcars i insectes són més específics de cada regió, sent més freqüents els atacs de pugons, mosquit
verd, erugues, i aranyes vermelles i grogues. Diferents pesticides com|com a confidor, acefato,
delmetrinas, etc. es poden aplicar.
Segons el risc de cada zona s'haurà de programar un pla de lluita contra insectes i fongs amb caràcter
preventiu.
En zones de forts atacs convé aplicar un tractament combinat funguicida-insecticida cada dos setmanes.
Qualsevol esquerda o ferida del fruit es tractarà amb pasta de fungicida genèric (capten, etc.).
PREPARACIÓ I TRANSPORT
El fruit convé separar-lo de la planta en la data més pròxima al concurs. Es talla la tija principal, mig
metre|metro en cada costat del peduncle amb un ganivet ben afilat. Per a trasportarlo s'eleven
alternativament els seus costats mentre s'introdueix sota l'una lona amb nanses que faciliti el maneig entre
diverses persones. Després es col·loca sobre un palet al qual prèviament hem dotat a la seva superfície
d'algun matalàs o material esponjós i es fixa a l'amb cinta d'embalatge o cinta americana.
Per transportar-lo amb la menor perduda possible de pes s'introdueixen els extrems de la tija a dues
bombones amb aigua i es fixen a la carbassa amb cinta d'embalatge.
CASTELLANO
CALABAZAS GIGANTES
CALENDARIO DE TRABAJO
PREPARACIÓN DEL TERRENO
Cada planta necesita una superficie de 50 a 100 m2. Lo ideal es reservar un espacio de 10x10 metros, por
lo tanto si vamos a cultivar varias plantas en linea, deberemos distanciarlas a unos diez o 12 metros.
El terreno debe ser rico en materia orgánica y nutrientes, conviene hacer un análisis de n.p.k. y ph.,
corrigiendo posteriormente las carencias. El ph ideal 6,8 (casi neutro), si es menor conviene añadir
carbonato cálcico, si es mayor azufre, los aportes de estiércol convenientemente fermentado deben ser
muy abundantes, aproximadamente el doble o el triple del máximo recomendado para cualquier otra
hortaliza. Aportes de 200.000 tn/ha. O 20 kg/m2 no son excesivos. Esta aportación puede hacerse en el
otoño anterior en primavera, o en ambas ocasiones.
Si el terreno presenta suelo de arado, es conveniente una labor previa de subsolado.
SIEMBRA
El proceso de germinación de las semillas puede hacerse en campo abierto o en el interior, por su rapidez
y seguridad se recomienda en el interior, siempre que se den unas condiciones de humedad y temperatura
óptimas.
Se suele comenzar a finales de abril o principios de mayo, dependiendo de la fecha que se quiera
cosechar la calabaza. El crecimiento de la planta debe ser rápido durante toda la estación, por lo que las
germinaciones tempranas no son deseables, ya que alargaría excesivamente esta etapa.
en zonas frescas o templadas la maduración se alarga, por lo que es conveniente adelantar la plantación
hasta mediados de abril, con idea de cosechar a finales de septiembre o principios de octubre. Al contrario
en sitios cálidos, conviene retrasar la siembra hasta mediados de mayo. Procurando un crecimiento de la
planta lo más vigoroso posible.
Para provocar la germinación se suele sumergir la semilla en un poco de agua durante 1 ó 2 horas, y
posterior- mente 1 día en una servilleta de papel húmeda a unos 25-30 ºc. A continuación se siembra en
una maceta de turba perforada de 10/12 cm de diámetro, y se coloca en un lugar húmedo también a 25-30
ºc. (por ejemplo en una nevera de camping), con una bombona 5 litros de agua 46 º c, que se renovará dos
veces al día.
Al cabo de 2-4 días brotan las dos primeras hojas (llamadas falsas hojas) y se traslada la maceta a lugar
luminoso, dándole el primer riego desde la siembra. Cuando se empieza a ver la primera “hoja
verdadera”, brotando entre los cotiledones, es el momento de trasplantarla al terreno elegido.
TRANSPLANTE
El tallo principal de la planta tiende a dirigirse en dirección opuesta a la primera hoja verdadera, ello nos
permite colocar la maceta bien orientada desde el principio. Para facilitar aún más el crecimiento en la
dirección conveniente se puede colocar el cepellón de la plantita un poco inclinado hacia ese lado, en un
ángulo de 45º.
Es conveniente, si el tiempo es fresco proveerla de la protección de un invernadero o mini-invernadero,
que improvisaremos con plásticos y alguna estructura., porque aunque no haya riesgo de heladas tardías,
siempre acelerará el crecimiento inicial. Cuidaremos la ventilación de dicho invernadero. Así mismo
agradecerá los riegos con fertilizante incorporados (abonos solubles), al menos uno de cada tres riegos,
con dosis ligeras.
Una tela porosa que permita el paso del agua de riego pero impida el brote de las malas hierbas en la base
de la planta (0,5-1m de radio), facilita el cultivo y protege el sistema radicular al no ser dañado por
labores de escarda.
DIRECCIÓN Y PODA
La conducción de la planta que mejores resultados obtiene es la llamada en forma de "árbol de navidad".
Cada planta soporta un tallo principal, normalmente dirigido (si la disposición del huerto lo permite) en la
dirección de los vientos dominantes, del que brotan alternativamente hacia ambos lados tallos secundarios
en la axila de cada hoja. Estos tallos secundarios se dirigen perpendicularmente al principal. De las axilas
de las hojas de los talos secundarios salen nuevos brotes (terciarios) que debemos eliminar tan pronto
como aparezcan.
Los zarcillos que brotan también en las axilas de las hojas se suelen cortar para evitar que estrangulen a
éstas.
Los tallos secundarios se dejan crecer hasta el límite de la zona prevista (habitualmente de 3 a 5 metros) y
el principal a veces ni se corta, otras veces se cortará a unos 10 metros pero siempre después que
tengamos seleccionado el fruto definitivo.
Los cortes de tallos ya crecidos o de hojas que estorben, o que puedan ocasionar problemas se harán lo
más cerca posible del tallo madre, para no dejar restos que puedan pudrirse.
PROTECCIÓN
Los animales, el viento y el sol pueden dañar a la joven planta. Es muy conveniente prevenir cualquier
eventualidad mediante la protección adecuada. Un cercado con malla de tipo gallinero o similar alrededor
del huerto evitará visitas indeseadas, una valla de malla de sombreo alrededor de cada planta cuando son
jóvenes y pequeñas y alrededor de todo el huerto cuando alcanza su tamaño definitivo, servirá para frenar
considerablemente el viento que puede levantar ramos y arrancar hojas cuando azote (En zonas frescas se
puede usar una lámina de plástico transparente como cortaviento).
LABORES
Son dos: escarda y enterrado de los tallos.
La Escarda:
Se efectuará para eliminar las malas hierbas que vayan brotando mientras son jóvenes, y lo más
superficial posible para evitar dañar las raíces de la calabaza. Esta tarea se efectuará con azada ligera de
mango largo.
Enterrado de los tallos:
Produce dos efectos beneficiosos, favorece el crecimiento de las raíces secundarias que brotan en los
tallos. En cada axila hay dos yemas radiculares una inferior de fácil brote, y otra superior que sólo brota si
esa zona esta cubierta de tierra húmeda. Se pueden enterrar todos los tallos, sólo los secundarios o solo las
axilas. El enterrado completo puede conllevar en algunos terrenos más susceptible riesgos de pudrición,
pero favorece el segundo efecto beneficioso del enterrado: evitar que el viento mueva los tallos.
Esta función puede ayudarse también con ganchos en forma de “U”, clavados abrazando los tallos.
RIEGO
La planta de calabaza gigante, es posiblemente la hortaliza más ávida de agua. Además, no se trata de
darle riegos que mantengan a la planta verde, y si de producir el fruto más grande posible, por lo que el
nivel de agua en el suelo bajo toda la planta, y por fuera de la zona cubierta por tallos y hojas debe ser
abundante y muy constante.
En zonas cálidas el riego por aspersión es el más recomendado, porque aparte de repartir el agua de forma
muy homogénea, refresca a la planta y lava el polvo de las hojas. Asimismo las gotas al escurrirse por las
hojas, gracias a la forma de embudo y por el pecíolo hasta las raíces secundarias, anima su crecimiento.
Los días más calurosos de julio y agosto, una planta de 100 m2. puede necesitar hasta 500 litros de agua
diariamente, repartidos por toda su superficie, y si se riega al medio día para refrescar a la planta más aún,
ya que la evaporación a esas horas es mayor. En periodos más frescos se podrán espaciar esos mismos
riegos cada dos o tres días. En climas frescos se podrá disminuir a la mitad sus necesidades hídricas.
Se ha observado que, durante el crecimiento de la planta las raíces llegan a avanzar más rápido y lejos que
los tallos, por lo que se debe mojar más allá de los extremos de la planta, estimulando así a las raíces a
extenderse sin revueltas ni interrupciones.
FERTILIZACIÓN
La calabaza gigante agradece los fertilizantes, especialmente los solubles, durante su crecimiento,
floración y maduración. Aunque se hará hincapié en dotar específicamente cada uno de ellos en función
de su etapa de crecimiento. Así durante el desarrollo foliar se debe primar el nitrógeno, en la breve época
de la floración el fósforo (P) y durante el crecimiento del fruto el potasio (K) y el Calcio (Ca). Los
fertilizantes orgánicos solubles como el extracto de algas o pescado y el de té de compost han demostrado
que aparte de alimentar a la planta la protegen de hongos y parásitos. En España todavía no hay una
buena comercialización de estos productos, con lo cual elegiremos otros alternativos con similar
presencia de nutrientes.
También es recomendable mezclar con la tierra que se cubren los tallos abonos orgánicos maduros, como
humus de lombriz o compost.
Los fertilizantes solubles se suelen aplicar una vez por semana o cada dos, interrumpiéndolos en la última
fase de la madurez.
POLINIZACIÓN
El aumento de peso obtenido por la variedad de la calabaza gigante atlántica, desarrollada por Howard
Dill en las décadas de los 70 y 80 se debe en gran medida a los distintos cruces de semillas, que han
demostrado su capacidad para producir grandes frutos.
La única manera de asegurar un cruce determinado entre dos plantas es mediante la polinización manual,
además, así se asegura una cantidad abundante de polen que permitirá una producción máxima de
semillas (en algunos casos hasta 1000 por fruto, normalmente de 500 a 600).
Cada planta produce en la axila de cada hoja una flor, que puede ser masculina o femenina. Hacia el
tronco abundan más las masculinas y hacia los extremos la proporción está más equilibrada. Las flores
masculinas se distinguen de las femeninas por el pecíolo que tienen bajo la corola, el de las masculinas es
fino y largo, siendo el de las femeninas redondo y bajo como una bola. El cultivador debe cortar por la
mañana temprano varias flores masculinas recién abiertas (de tres a cinco flores), respetando un trozo de
pecíolo, procediendo a retirarles la corola y utilizándola como un pincel para frotar muy suavemente el
interior de una flor femenina también recién abierta (de tres a cinco flores masculinas por cada una
femenina).
SELECCIÓN DEL FRUTO
De entre todas las flores fecundadas y cuajadas, se debe escoger un fruto que tenga buena forma,
pedúnculo largo y limpio y el crecimiento más rápido. Normalmente se prefiere que esté en el tallo
principal, y a partir de los tres metros de distancia al tronco.
Para esta selección conviene medir casi diariamente los frutos, a partir de una o dos semanas desde la
fecundación.
Primero se eliminan los mal formados, luego, si ha habido buen cuajado en el tallo principal, los de los
tallos secundarios, dejando dos o tres en el tallo principal.
Mientras el fruto sea menor de 100 kg. otros frutos en la misma planta no frenan su crecimiento.
Finalmente, a partir de ese peso se recomienda dejar uno sólo.
Se recomienda cuando se van a cortar frutos ya grandes, hacer la operación a lo largo de dos o tres días,
profundizando cada día algo más en el corte del pedúnculo para que la planta no sufra cambios demasiado
bruscos en su alimentación y así evitar grietas en el fruto seleccionado.
SOMBREADO
Es conveniente que los frutos a partir de 30-40 kg no rocen con los tallos y
las hojas que los rodean, para lo que se procederá a eliminarlas. La sombra
que hasta ese momento le daba la hoja que lo cubría, ahora hay que
proporcionár- sela de forma artificial, así se evita el prematuro
endurecimiento y acorchado de la corteza, alargándose también el periodo
de maduración y crecimiento.
La sombra que cubre al fruto le protege del agua de riego y de lluvia
resguardando la corteza de agresiones y disminuyendo el riesgo de ataques
fúngicos y pudriciones.
La cubierta debe ser elevada para permitir que el aire circule por debajo y evitar un recalentamiento del
fruto que aceleraría su maduración (al menos medio metro entre la parte superior del fruto y la cubierta).
REDUCCIÓN DE LA TENSIÓN DEL PEDÚNCULO
El crecimiento desmesurado del fruto puede empujar sus hombros contra el tallo, al que esta sujeto,
provocando una tensión que puede agrietar y llegar a separar el pedúnculo del fruto. Para evitarlo se
realizan varias operaciones:
1ª.- Una vez cuajado el fruto, el tallo se curva suavemente hasta llegar a formar casi un ángulo recto,
quedando el joven fruto en la parte externa de la curva. Todos los movimientos que se ejerzan con los
tallos y los frutos deben ser mínimos y en las horas de calor, que es cuando estas estructuras vegetales son
menos quebradizas. Cuando el fruto alcanza el tamaño de un balón se desplazará un centímetro diario
hasta que quede simétrico a ambos lados del tallo.
2ª.- Los tallos secundarios de la axila del fruto y de las dos axilas adyacentes, antes y después serán
cortados desde su inserción en el tallo principal para que su peso no ejerza tensión sobre el pedúnculo.
3ª-. Las raíces secundarias de dichas axilas también serán separadas del tallo, cortándolas al ras.
4ª.- El tallo antes y después de la calabaza, se irá levantando progresivamente y soportando con calzos a
medida que el fruto engorda (para que el pedúnculo quede paralelo al suelo) describiendo una suave curva
hacia ambos lados.
COLCHÓN BAJO EL FRUTO
Es recomendable una superficie blanda, porosa y que no sea absorbente para evitar
excesivas humedades y tensiones cuando el fruto se vuelve muy pesado.
Habitualmente se utilizan lechos de arena bajo mallas anti hierbas. Cuando los frutos
pasan de 300 kg si reposan sobre superficies muy duras se pueden quebrar. Un exceso
de humedad podría llegar a pudrirlo.
También conviene facilitar el apoyo lateral elevando el nivel de arena en la parte
exterior del fruto.
ENFERMEDADES
Tres tipos de enfermedades acechan a la planta: Hongos del sistema radicular, hongos
en las hojas e insectos en los tallos. Las enfermedades del suelo son las más difíciles de tratar., la mejor
forma de prevenirlas es mediante la rotación de cultivos y desarrollando un suelo equilibrado con un pH
cercano a 7 y rico en materia orgánica. En el caso de ataque Phytophtora, Pitium, Fusarium o Verticilium
se puede recurrir a funguicidas como el Aliette o Ridomil Gold.
Los hongos de las hoja más frecuentes son el oidio y el mildiu. El oidio es más propio de lugares calidos
y el mildiu de lugares fríos. El oidio forma manchas con aspecto de ceniza por fuera de las hojas y se
combate con la aplicación de funguicidas como el Benomilo y Carbendacina. Tambien es muy eficaz una
solucion de NaOH ó KOH al 1% junto con aceite de verano al 1 ó 2 %.
El Mildiu es un hongo interno de las hojas que se trata con Ridomil, pero es más facil de prevenir que
curarse. Algunos funguicidas modernos como el Quadrix actúan contra ambas enfermedades.
Los ácaros e insectos son más específicos de cada región, siendo más frecuentes los ataques de pulgones,
mosquito verde, orugas, y arañas rojas y amarillas. Diferentes pesticidas como confidor, acefato,
delmetrinas, etc. se pueden aplicar.
Según el riesgo de cada zona se deberá programar un plan de lucha contra insectos y hongos con carácter
preventivo.
En zonas de fuertes ataques conviene aplicar un tratamiento combinado funguicida-insecticida cada dos
semanas. Cualquier grieta o herida del fruto se tratará con pasta de fungicida genérico (captan, etc).
PREPARACIÓN Y TRANSPORTE
El fruto conviene separarlo de la planta en la fecha más próxima al concurso. Se corta el tallo principal,
medio metro a cada lado del pedúnculo con un cuchillo bien afilado. Para trasportarlo se elevan
alternativamente sus lados al tiempo que se introduce bajo el una lona con asas que facilite el manejo
entre varias personas. Luego se coloca sobre un palet al que previamente hemos dotado en su superficie
de algún colchón o material esponjoso y se fija a el con cinta de embalaje o cinta americana.
Para transportarlo con la menor perdida posible de peso se introducen los extremos del tallo en dos
bombonas con agua y se fijan a la calabaza con cinta de embalaje.