Ciència: conjunt de coneixements sobre el món obtinguts per mitjà de l’observació, l’experimentació i el raonament; dels quals es dedueixen lleis, i a partir d’aquestes s’elaboren teories comprovables. Física: ciència que estudia qualsevol canvi en la matèria en què no s’altera la naturalesa de la matèria. Química: ciència que estudia la composició,les combinacions i les transformacions de les substàncies que afecten la seva pròpia naturalesa. Matèria: tot allò que ocupa un lloc en l’espai. Propietats generals: tenen un valor que no serveix per identificar la substància(massa, volum i temperatura). Propietats característiques: tenen un valor propi i característic per a cada substància(densitat, punt de fusió, punt d’ebullició, duresa, solubilitat en aigua i conductivitat elèctrica). Densitat: magnitud que mesura la quantitat de massa per unitat de volum. Duresa: resistència que mostra a ser ratllat. Solubilitat en aigua: mesura la massa d’aquesta substància que es pot dissoldre en 100 g d’aigua. Conductivitat elèctrica: mesura la capacitat que té una substància per transmetre un corrent elèctric. Magnitud: qualsevol característica de la matèria, o dels canvis que pot experimentar, que es pot mesurar; qualsevol característica que és possible expressar amb un nombre i una unitat. Mesurar: mesurar una magnitud és comparar-la amb una quantitat de la mateixa naturalesa, a la que anomenem unitat, per veure quantes vegades la conté. Primera regla fonaments matemàtics: tot terme que multipliqui la incògnita en l’equació passa a l’altre costat de l’equació dividint; i si està dividint, passa multiplicant. Segona regla fonaments matemàtics: tot terme que sumi o resti la incògnita en l’equació passa a l’altre costat amb el signe oposat: si està sumant, hi passa restant; si està restant, hi passa sumant. Mètode científic: procediment que segueixen les persones que treballen amb la ciència per estudiar els problemes i arribar a conclusions certes. Passos del mètode científic: • Observació: examinar i analitzar un fenomen concret plantejant-se preguntes sobre el fenomen. • Elaboració d’hipòtesis: donar una possible explicació del fenomen i respondre les preguntes plantejades. Cada possible resposta és una hipòtesi. • Experimentació: intentar reproduir els fenòmens observats en condicions controlades per verificar si les hipòtesis són certes. • Anàlisi de resultats: actualment, els ordinadors permeten fer càlculs fàcilment, manejar taules i analitzar les dades d’un experiment. • Obtenció de conclusions, definició de lleis i establiment de teories: a vegades les conclusions poden predir algun fenomen observable en el futur. • Publicació de resultats: amb l’objectiu de que altres científics puguin reproduir els resultats o utilitzar-los per als seus estudis.