DISSENY DE PRESENTACIONS VISUALS “Design of visual presentations” GRUP 6 Catalina Martínez Portell Lluc Moragues Vidal Sonia Morata Wolff Maria dels Àngels Seguí Barceló Joana Fàtima Seguí Pol Margalida Seguí Villalonga Maria Victòria Seguí Villalonga Juan Carlos Taura Rubí RESUM Les presentacions són una nova manera de transmetre coneixements a altres. Moltes vegades, aquestes presentacions no es realitzen de la forma correcte. Per aquest motiu, es donaran una sèrie de pautes i indicacions per tal de corregir els típics errors: massa informació en una diapositiva, efectes exagerats, colors inadequats, lletra petita,... És important que, per tal que les presentacions cridin l’atenció al públic, siguin atractives. Es podria dir que una de les característiques principals d’aquestes és que mantingui als receptors motivats i que no perdin el fil de l’explicació. D’una banda es farà una presentació d’aquest tema tot indicant els aspectes més importants a comentar. Per altra banda, s’explicaran els diferents mètodes per a fer una bona presentació visual i que cal tenir en compte a l’hora de fer-la oferint una llista dels errors que més comuns que es cometen. Finalment es proposarà una activitat per a dur a terme amb nins de primària i dur a la pràctica tot el que s’ha explicat. (Andre-Lotero, 2012; Arbaugh, 2014; Barroso Osuna & Román-Graván, 2007; Bunzel, 2008; Cabero Almenara, 1998; Llorente Cejudo, 2010; Casteleyn, Mottart & Valcke, 2012; Caudeli Tomé & García Rueda, 2005; Cohen & Wendling, 1998; Cook & Visser, 2014; Cross, 1995; Gonzalez, 2002; Gormally, Evans & Brickman, 2014; Jonassen, 2004; Lucero & Montanero, 2002; Manzano, 2009; Moreno Castillo, 2002; Morgan, 2013; Paz González, Crespo Palacios & Olmeda Nicolás, 2005; Rincón García & Matheus Espinoza, 2004; Rodicio, 2011; Rodríguez-Gallego, 2013; Sáez López, 2010; Salán Santos, Sanz Lucio & Maccario Nazar, 2000; Salinas, 1996; Santamaría González, 2010; Torre, 2000; Youngs & Serafini, 2012) PARAULES CLAU: Tecnologia educativa; suport educatiu; mètodes d’ensenyança efectius; pràctiques amb l’educació; educació suplementària i mètodes de presentació. ABSTRACT The presentations are a new way of transmitting knowledge to others. Many times, these presentations will not be carried out of the way right. For this reason, will give a series of guidelines and instructions in order to correct typical mistakes: too much information on a slide, effects exaggerated, inappropriate colors, small print, etc.. It is important that, in order that the presentations to the public, the scream to be attractive. It could be said that one of the main features of these is to keep recipients motivated and that you don't lose the thread of the explanation. On the one hand, there will be a presentation of this topic all the most important aspects to comment. On the other hand, will explain the different methods in order to make a good visual presentation and which must be taken into account when making it, offering a list of the most common mistakes that they make. Finally we will propose an activity to be carried out with children of primary school and to implement everything that has been explained. KEY WORDS: Educational technology; educatinal support; effective teaching; educational practices; supplementary educational; presentation methods. ***** INTRODUCCIÓ ‘’Uno de los cambios asociados a la llamada “cibersociedad” que más deberían preocupar desde la filosofía educativa es el impacto que los nuevos dispositivos tecnológicos ejercen sobre la forma de interpretar y utilizar la información por parte de los alumnos más jóvenes, los llamados “netgens”. El pasado siglo vivió, en poco más de dos décadas, una migración de una “cultura verbal”, basada en el texto escrito y en la pedagogía de la transmisión, a una “cultura audiovisual”, que otorgaba un protagonismo –a menudo desmedido– a la imagen, convirtiendo a los alumnos en una especie de “criaturas visuales” que maduraron simbólicamente pegados a la pantalla’’. (Manzano, 2009) Una bona presentació és clau per l’èxit de qualsevol tema a exposar. Per això, en aquest miniarticle s’explicaran les formes, trucs i estratègies per a la construcció d’un projecte visual. És cert, que moltes vegades es pensa que elaborar una presentació és senzill i bo de fer, ja que únicament es té en compte el text que es vol exposar i s’utilitzen imatges predissenyades. Ara bé, una presentació és molt més que una successió de diapositives. En realitat requereix d’un treball més extens i d’una feina prèvia de planificació. La clau no és l’estètica del treball, el que realment importa és que els receptors hagin captat la informació i no hagin desconnectat a mitja presentació. Per a l’elaboració d’aquesta, es necessiten bàsicament dos elements: text i imatges que es poden combinar amb efectes sonors i videos. D’aquesta manera amb una bona combinació d’elements es pot arribar a aconseguir una presentació que arribi a tots els receptors i puguin captar el que es vol explicar. També s’ha de dir que el contingut del projecte ha de ser breu i clar, si es possible utilitzant gràfics, taules i esquemes. No s’ha de ser repetitiu. S’ha de partir d’una idea i d’uns coneixements previs i a partir d’aquests s’elabora el que es vol exposar. Generalment les presentacions consten de tres parts: una introducció per a captar l’atenció dels emisors i establir un contacte amb ells; un desenvolupament, on s’exposa allò que es vol explicar. És la part clau, ja que en aquesta s’ha d’aconseguir mantenir l’atenció del públic. Finalment, la conclusió. En aquesta part, el públic ha d’haver captat el missatge del receptor. Aquest pot acabar amb qüestions, debats o reflexions. (Solano Fernández, 2007) En conclusió, s’han de tenir en compte una sèria d’aspectes: imatges, text, mida de lletra, taules, gràfics, entre altres. D’aquesta manera tant l’emissor com el receptor sortiran satisfets de l’exposició. (Andre-Lotero, 2012; Arbaugh, 2014; Barroso Osuna & Román-Graván, 2007; Bunzel, 2008; Cabero Almenara, 1998; Llorente Cejudo, 2010; Casteleyn, Mottart & Valcke, 2012; Caudeli Tomé & García Rueda, 2005; Cohen & Wendling, 1998; Cook & Visser, 2014; Cross, 1995; Gonzalez, 2002; Gormally, Evans & Brickman, 2014; Jonassen, 2004; Lucero & Montanero, 2002; Manzano, 2009; Moreno Castillo, 2002; Morgan, 2013; Paz González, Crespo Palacios & Olmeda Nicolás, 2005; Rincón García & Matheus Espinoza, 2004; Rodicio, 2011; RodríguezGallego, 2013; Sáez López, 2010; Salán Santos, Sanz Lucio & Maccario Nazar, 2000; Salinas, 1996; Santamaría González, 2010; Torre, 2000; Youngs & Serafini, 2012) 1. MÈTODE 1.1 Objectius de l’article L’objectiu d’aquest article és arribar a realitzar una bona presentació visual , per evitar els típics errors comuns que se solen fer. El procés per a l’elaboració d’una presentació, no és senzill. S’han de tenir en compte una sèrie de matisos que son claus perquè la nostra presentació tingui èxit. Si alguns d’aquests falla, tota la presentació es vorà endinçada en un fracàs absolut. És cert que no és una tasca fàcil, però amb aquest mini article es demostrarà que val la pena intentar fer-la de manera adequada per aconseguir els objectius proposats. 1.1.1 La pregunta d’investigació i l’objectiu/s → Què són les presentacions visuals ? → Quins són els elements que la componen i com utilitzar-los correctament ? → Errors comuns que cal evitar → Quins criteris convé que es tenguin en compte a l’hora de realitzar una presentació? 1.2 El procés de documentació. La informació que es necessitarà es trobarà als cercadors com: google acadèmic, eric, dialnet i redined.A més, s’utilitzaràn els operadors booleans ( and, nor, or….), a més de la biblioteca virtual de la universitat. 1.2.1 els motius de seleccionar les paraules clau que s’han utilitzat Per tal de trobar quines seran les paraules clau, s’utilitzarà com ajuda els tesaures d’Eric. D’aquesta manera, utilitzant-les s’estalviarà temps ja que si no s’utilitzen paraules clau, sortiran infinits resultats dels quals només s’en podran utilitzar alguns. Així es trobarà la informació de manera més ràpida. Se seleccionaràn per tal de respondre satisfactòriament i amb manco temps les preguntes 1.2.2 la quantitat de documents consultats. 1.2.3 El procés de curació. REDINED: -Diseño de presentaciones en la enseñanza. -Presentaciones multimedia en el aula Salán Santos, Eusebio; Sanz Lucio, Raúl; Maccario Nazar, Olga A.. 2000 –Uso didáctico de las presentaciones colectivas por medios informáticos ; Julio Cabero - Modelos de visualización del conocimiento y su impacto en el aprendizaje significativo: crónica de una experiencia de trabajo grupal en entornos virtuales - Presentacions amb PowerPoint. 'Presentaciones con PowerPoint' -Aplicaciones didácticas de un paquete ofimático : diseño de presentaciones, base de datos, la hoja de cálculo, procesador de textos - Las imágenes dinámicas en las presentaciones multimedia - Comunidades virtuales para el aprendizaje. Desarrollo de entornos para la creación y reproducción de Docusquemas. DIALNET: - El poder del Power Point: la comunicación visual, un recurso de gestión infrautilizado. -El uso y diseño de las presentaciones colectivas Julio Barroso Osuna, Pedro RománGraván Diseño y producción de TIC para la formación: nuevas tecnologías de la información y la comunicación / coord. por Julio Cabero-Almenara, Rosalía Romero Tena, 2007,ISBN 978-84-9788-663-5, págs. 47-60. - Diseño de presentaciones en la enseñanza. -Comunicación eficiente con PowerPoint. - Técnicas de diseño. - Las presentaciones multimedia en el ámbito científico. Utilización de las TIC en el proceso de enseñanza aprendizaje, valorando la incidencia real de las tecnologías en la práctica docente. ERIC: - Revolution of View: Visual Presentation under the Influence of Multidimensional Concepts. - Put Power into Your Presentations: Using Presentation Software Effectively. - The Impact of Graphic Organisers on Learning from Presentations Casteleyn, Jordi; Mottart, André; Valcke, Martin Technology, Pedagogy and Education, v22 n3 p283-301 2013 - System, Scholar or Students? Which Most Influences Online MBA Course Effectiveness? - Multimedia Presentations of Mitosis: An Examination of Split-Attention, Modality, Redundancy, and Cueing. -- Comparing Powerpoint Experts' and University Students' Opinions about Powerpoint Presentations. - Learning from Multimedia Presentations: The Effects of Graphical Realism and Voice Gender. - Discussing Picturebooks across Perceptual, Structural and Ideological Perspectives. GOOGLE ACADÈMIC: - Diseño gráfico para la gente. - Computadores como herramientas de la mente D Jonassen - Recuperado el, 2002 tecnologiaedu.us.es. -Los sistemas de autor multimedia - Qué hacer con la tecnología en el aula: inventario de usos de las TIC para aprender y enseñar. -Técnicas de diseño pasado presente y futuro. -Elementos para el desarrollo de presentaciones académicas en PowerPoint. -Redes sociales y aprendizaje a través de las presentaciones on-line - Diseño multimedia y aprendizaje : un estado del arte. 2. RESULTATS → Què són les presentacions visuals? Es pot definir com una manera de facilitar informació mitjançant imatges i textos en un únic suport. Normalment ens referim a presentacions projectades, ja sigui mitjançant projectors o altres suports tecnològics. Per a una presentació a través d’un ordenador, és necessari tenir a l’abast un vídeoprojector per tal de possibilitar que el públic ho pugui visualitzar. (Paz González, Crespo Palacios & Olmeda Nicolás, 2005) Les presentacions visuals representen una total culminació, ja que: -Expressen idees complexes de manera concreta i visual. -Faciliten la comprensió de conceptes mitjançant diversos elements. -Trenquen amb la tradicionalitat. -Permeten la interecció , atenció i motivació del públic. (Manzano, 2009) → Quins són els elements que la componen ? Els elements a tenir en compte a l’hora de fer una bona presentació visual són principalment: el fons , la lletra i el seu tamany, les imatges , els vídeos , els sons i els hipervincles. A les presentacions s’utitzen bàsicament dos elements bàsics que optimitzaran el poder de la comunicació: el text i les imatges. Quan s’utilitzen aquests llenguatges se sol fixar només amb el contingut que es vol trasmetre, la informació i, algun cop, amb el que és purament visual ( estructura, …). Es pot incloure algun efecte sonor. S’ha de tenir en compte que s’utilitzen les presentacions visuls normalment al costat d’un orador. S’ha d’anar alerta a què l’efecte sonor perturbi l’atenció del receptor. Pel que fa a la redacció del text, és també important els aspectes tipogràfics, l’interlineat, el tamany dels caràcters… No només és important el que és purament lingüístic. La imatge ha de tenir un fort poder comunicatiu independentment del tipus que sigui. A més, s’ha de tenir en compte que han de ser de bona qualitat, sense copyright i ha de tenir relació amb el tema que s’explica. Han de transmetre emocions i han de tenir un clar objectiu comunicatiu. Es distingeixen diversos tipus d’imatges: *Il·lustracions: Es pot il·lustrar una presentació amb imatges fotogràfiques o dibuixades. Són imatges que presenten un alt grau de semblança respecte a la realitat del món físic. Són interpretades pel lector sense seguir una seqüència fixe ni estable. No hi ha regles de construcció d’il·lustracions ni un codi que marqui les pautes del disseny ni de la interpretació. Se solen utilitzar per motius estètics i motivadors encara que també poden esser utilitzats amb finalitats formatives. *Esquemes i gràfiques: Són un producte de la ment humana per intentar expressar una informació de manera senzilla i bona de comprendre. Es tracta d’un conjunt de signes que tenen caràcter propi i segueixen un ordre lògic. Ordena els elements tenint en compte diversos criteris. Tenen una finalitat utilitària. S’inclouen en aquesta categoria tot tipus de gràfics, diagrames, plànols, esquemes, mapes... *Taules: Forma esquemàtica que es pot utilitzar-se per a la organització d’elements numèrics, textuals o simbòlics. Han d’incloure elements interrelacionats i al seu interior, hi pot haver texts. Moltes vegades es consideren imatges ja que exigeixen, al receptor, una primera lectura de la configuració la qual aporta informació fins i tot abans de llegir el text. Les taules es poden llegir d’esquerre a dreta i d’amunt cap avall. Ambdós elements han de contribuir de manera efectiva a transmetre la informació i amb ells, e s podrà utilitzar la redundància. És recomenable utilitzar tant un text com una imatge per explicar un determinat concepte. (Paz González, Crespo Palacios & Olmeda Nicolás, 2005) → Errors comuns que cal evitar: No captar l' atenció de l'audiència : abans de llançar-nos a presentar el tema central de la nostra presentació , hem d'haver captat l'atenció dels oients . Altrament , la transmissió d'informació perdria eficàcia i la presentació podria resultar un fracàs . Abusar dels efectes: Una presentació amb un excés d’efectes i d’animacions pot deixar de ser agradosa a la vista arribant, fins i tot, a deixar de captar l’atenció dels oients. Es creu que una diapositiva molt animada és millor que una altra que no hi està. És un error que cal evitar. És preferible utilitzar pocs efectes que abusar d’ells. Presentar sense ajuda visual : els elements visuals ajuden a captar l' atenció de l'oient i , sobretot , ajuden a que aquest assimili millor la informació transmesa . Acumular molta informació en una sola diapositiva: El contingut de la diapositiva ha de ser breu i clar. La informació que ha de contenir ha de ser la justa per a que desprès el docent la pugui ampliar i explicar, no s’ha d’escriure tot el que dirà el docent a la diapositiva. Utilitza suports visuals sense relació amb el missatge : el suport visual resulta de gran ajuda, però sempre ha d'anar enfocat a la informació que volem transmetre. Es perd tota la potència dels elements visuals quan aquests no responen als missatges que volem transmetre a l'oient. No ajustar-se al temps que es té per dur a terme la presentació: una presentació no ajustada a l’horari establert té 2 conseqüències. D’una banda, el receptor explicarà la informació d’una manera massa ràpida quasi impossible de retenir i per altra, els oients desconnectaran i es crearà un clima de tensió i de nervis. No deixar al suport visual fer la seva feina : accions com ara tapar els elements visuals , donar l'esquena al públic i mirar a pantalla o saltar diapositives massa ràpid fan que els elements visuals perdin la seva funció i , en conseqüència , la seva utilitat com suports a la presentació . Utilitzar imatges de mala qualitat i sense “Creative Commons”: Les imatges que s’utilitzin no han de tenir “copy right” es a dir han de ser sense drets d’autor, aquestes es poden sercar per exemple a “creative commons” on podem agafar-les i posar-les a les diapositives. Les imatges han de ser de bona cualitat, no han de ser pixalades ni borroses, s’han de veure be. Presentar sense passió : no es pot presentar sense transmetre passió al públic. A més de donar confiança i seguretat , mostrar apassionat per la qual cosa transmet ajuda a captar l' atenció del públic i el fa més receptiu al missatge transmès . No tenir en compte a qui va adreçada la presentació: el receptor s’ha d’adequar als seus oients i ha d’exposar perquè aquests l’entenguin. És un error freqüent que la persona que exposi únicament tengui en compte el “factor presentació”. Per tant, és convenient fer participar als oients i saber si has connectat o no amb ells. Posar a la presentació tota la informació que s’ha de dir : A la presentació només ha d’aperèixer les idees, titol o conceptes que es vol explicar, i a partir d’aqui el docent exposarà tot el contingut del tema No utilitzar colors i fons poc llegibles: utilitzar colors i fons foscos és arriscat ja que segurament afectaran a la llegibilitat de la presentació. A més, s’haurà d’assegurar que la lletra s’entengui i es vegi. És recomenable que una vegada feta la presentació, es revisi i es comprovi que la informació pugui ser vista per tots els oients. No assatgar la presentació abans: La presentació s’ha de practicar unes cuantes vegades antes del dia de l’exposició per a que així el dia previst no aperesquin errors o dubtes, aixi els problemes es resoldran antes i el dia de l’exposició sortirà bè. (Cross, 1995) → Quins criteris convé que es tenguin en compte a l’hora de realitzar una presentació? Hi ha una sèrie de criteris que hem de tenir sempre en compte abans de realitzar una presentació d’un tema: Primer de tot hem de tenir present l’audiència a que ens dirigirem, per això es necessari saber conèixer el public que ens dirigirem. A partir d’aqui es disenyará la presentació, partint de les característiques de l’audiència a la que elaborarem el nostre el nostre project Hem de tenir en compte el tipus de continguts que hem de presentar, aquests continguts i conceptes determinaran la nostre presentació visual. També s’ha de ser precís i tenir planificada la seqüència de la informació que s’explicarà i quin ordre seguiran les diapositives. La presentació ha de ser original i personal. Hem de construir el projecte des del nostre punt de vista i els nostres sabers, ajustar-nos a les nostres possibilitats. No hem de voler copiarla de algú i després no saber-ho explicar, la presentació ha de respondre els criteris bàsics del tema que s’ha d’explicar. Les condicions del espai fisic en el qual es realitzarà la presentació visual també es important ja que l’espai, la il·luminació, el tamany de la pantalla, amplitud de la sala, ubicació dels receptors etc. s’han de tenir en compte ja que tots els factors influeixen. Si l’espai és molt gran haurem de parlar més fort o necessitar micròfons per a que els del fons ens sentin, és important que tots els oients ens puguin comprendre i sentir. La il·luminació també serà un factor important ja si tenim molta llum la pantalla no es vorà bé i la presentació no es podrà veure, serà millor usar una llum baixa, per a que l’únic que contrasti a la sala sigui la pantalla de la presentació. A més d’aquests elements haurem de procurar que les presentacions siguin motivadors, vistoses, visualment agradables, que arribin be al receptor i que contribuesquin a la transmissió de informació L’estètica ha d’estar al servei de la funcionalitat. Els criteris pedagògics han d’estar per damunt de qualsevol altre consideració. Aquest fet implica que tècnica i estètica estiguin al servei de la formació.. No s’han de demostrar les habilitats informàtiques, ni fotogràfiques ni el domini que tenim amb el projector. El que s’ha de demostrar és la capacitat de formar a persones; aquesta idea hi ha d’esser present per evitar presentacions que no contribueixin a la formació de les persones. Les decisions no s’han de prendre perquè si, sinó que han de ser fruit del coneixement sobre els principis del disseny. Seguidament es resumiran: Començar amb alguna cosa que motivi tot captant l’atenció de l’audiència. Preparar una presentació amb un disseny flexible amb la possibilitat de fer participar als assistents. Utilitzar elements visuals que ajudin a la presentació de la informació i a l’estètica tot contribuint a la motivació. Per a definicions i conceptes, utilitzar textos breus i significatius. Utilitzar amb precaució els elements estètics i els moviments de les diapositives, ja que poden afectar a la transmissió de la informació. Tenir en compte el sentit habitual de l’ull, és a dir, la informació a llegir ha d’estar d’esquerra a dreta i de de dalt a baix. Els esquemes poden ser útils amb la finalitat d’evitar l’excessiva concentració dels oients en prendre apunts, notes o comentaris. (Gonzalez, 2002; Gormally, Evans & Brickman2014) 1. DISCUSSIÓ Una vegada s’ha estudiat de quina manera s’ha d’ elaborar una presentació, arribam a la següent conclusió: una bona presentació és la que amb el mínim contingut d’informació, és capaç de captar l’atenció del públic i que aquests entenguin el que se’ls explica. És una feina laboriosa ja que el més senzill és posar-hi a una plantilla molta informació copiada directament però si es fa això, trenca les regla que guien una bona presentació. A continuació, es manarà als alumnes la realització d’un Power Point sobre les esses sonores i sordes. Una de les condicions per tal que puguin obtenir el resultat més òptim és que han de seguir totes les pautes explicades anteriorment. Sinó, no hauran fet una presentació correcte. A més a més, hauran de complir la següent llista de criteris: 1) No hi pot haver enumeracions. 2) Predomini d’imatges en comptes de text. 3) Fotografies pròpies, suggerents i adequades al tema que es treballa. 4) Un àudio i un vídeo. Es faran grups de 4 persones com a màxim. A cada grup se’ls hi facilitarà una fitxa perquè puguin planificar-se de manera correcte. D’aquesta manera, tots els grups sabran què explicar a cada diapositiva i quins elements incloure-hi o no. Una vegada acabat el treball, hauran d’explicar als seus companys el que han après. De tal manera, que descobriran com fer una explicació acompanyada d’un power point. Si els alumnes oients són capaços d’estar atents, motivats, participatius i que entenguin el que se’ls explica, la presentació haurà triumfat. (Andre-Lotero, 2012; Arbaugh, 2014; Barroso Osuna & Román-Graván, 2007; Bunzel, 2008; Cabero Almenara, 1998; Llorente Cejudo, 2010; Casteleyn, Mottart & Valcke, 2012; Caudeli Tomé & García Rueda, 2005; Cohen & Wendling, 1998; Cook & Visser, 2014; Cross, 1995; Gonzalez, 2002; Gormally, Evans & Brickman, 2014; Jonassen, 2004; Lucero & Montanero, 2002; Manzano, 2009; Moreno Castillo, 2002; Morgan, 2013; Paz González, Crespo Palacios & Olmeda Nicolás, 2005; Rincón García & Matheus Espinoza, 2004; Rodicio, 2011; RodríguezGallego, 2013; Sáez López, 2010; Salán Santos, Sanz Lucio & Maccario Nazar, 2000; Salinas, 1996; Santamaría González, 2010; Torre, 2000; Youngs & Serafini, 2012) REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Andre-Lotero, L. A. (2012). Diseño multimedia y aprendizaje : un estado del arte. Revista Internacional de Investigación En Educación, 5(4), 75–92. Retrieved from http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=739316 Arbaugh, J. B. (2014). System, Scholar or Students? Which Most Influences Online MBA Course Effectiveness. Journal of Computer Assisted Learning, 30(4), 349–362. Retrieved from http://eric.ed.gov/?q=design+presentations&id=EJ1032114 Barroso Osuna, J., & Román-Graván, P. (2007). El uso y diseño de las presentaciones colectivas. Diseño Y Producción de TIC Para La Formación: Nuevas Tecnologías de La Información Y La Comunicación, 47–60. Retrieved from http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2672990 Bunzel, T. (2008). Comunicación eficiente con PowerPoint (p. 178). Retrieved from http://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=314301 Cabero Almenara, J. (1998, May 1). Uso didáctico de las presentaciones colectivas por medios informáticos. Comunicar : Revista Científica Iberoamericana de Comunicación Y Educación, 149–157. Retrieved from http://redined.mecd.gob.es/xmlui/handle/11162/68401 Cabero Almenara, J., & Llorente Cejudo, M. del C. (2010). Comunidades virtuales para el aprendizaje. Edutec : Revista Electrónica de Tecnología Educativa, 8(34), 10. Retrieved from http://redined.mecd.gob.es/xmlui/handle/11162/6297 Casteleyn, J., Mottart, A., & Valcke, M. (2012). The Impact of Graphic Organisers on Learning from Presentations. Technology, Pedagogy and Education, 22(3), 283–301. Retrieved from http://eric.ed.gov/?q=presentation+design&id=EJ1021733 Caudeli Tomé, J., & García Rueda, J. J. (2005). Desarrollo de entornos para la creación y reproducción de Docusquemas. Edutec : Revista Electrónica de Tecnología Educativa, 5(19), 16. Retrieved from http://redined.mecd.gob.es/xmlui/handle/11162/6012 Cohen, L. S., & Wendling, T. (1998). Técnicas de diseño. In Técnicas de diseño (pp. 15– 18). Anaya Multimedia-Anaya Interactiva. Retrieved from http://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=191580 Cook, M., & Visser, R. (2014). Multimedia Presentations of Mitosis: An Examination of Split-Attention, Modality, Redundancy, and Cueing. Journal of Educational Multimedia and Hypermedia, 23(2), 145–161. Retrieved from http://eric.ed.gov/?q=presentation+design&id=EJ1036509 Cross, N. (1995). Técnicas de diseño: pasado, presente y futuro. Retrieved December 14, 2014, from http://tdd.elisava.net/coleccion/12/cross-es Gonzalez, F. P. (2002). Presentaciones visuales. Formación Y Desarrollo Profesional, (1929), 19. Retrieved from http://tecnologiaedu.us.es/cuestionario/bibliovir/paz8.pdf Gormally, C., Evans, M., & Brickman, P. (2014). Feedback about Teaching in Higher Ed: Neglected Opportunities to Promote Change. CBE - Life Sciences Education, 13(2), 187– 199. Retrieved from http://eric.ed.gov/?q=“TEACHING+STRATEGIES”&ff1=pubJournal+Articles&ff2=dtyI n_2014&ff3=subEducational+Strategies&id=EJ1029497 Jonassen H, D. (2004). Computadoras como Herramientas de la Mente. EDUTEKA Tecnologías de Información Y Comunicaciones Para La Enseñanza, 1–13. Retrieved from http://tecnologiaedu.us.es/cuestionario/bibliovir/efect_cog.pdf Lucero, M., & Montanero, M. (2002). Las imágenes dinámicas en las presentaciones multimedia. Revista de Psicodidáctica, 12(14), 137–148. Retrieved from http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=739316 Manzano, A. (2009). Redes sociales y aprendizaje a través de las presentaciones on-line. Teoría de La Educación: Educación Y Cultura, 10(1), 190–216. Retrieved from http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3041734&orden=221822&info=link Moreno Castillo, P. Y. (2002). Power Point. Cultura Y Educación En La Sociedad de La Información, 147–154. Retrieved from http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2329949 Morgan, H. (2013). Using Digital Story Projects to Help Students Improve in Reading and Writing. Reading Improvement, 51(1), 20–26. Retrieved from http://eric.ed.gov/?q=“teaching+strategies”&ff1=eduElementary+Secondary+Education&f f2=subElementary+Secondary+Education&id=EJ1041717 Paz González, F., Crespo Palacios, P. J., & Olmeda Nicolás, M. C. (2005). Diseño de presentaciones en la enseñanza. Mérida : Dirección General de Ordenación, Renovación Y Centros, 3–8. Retrieved from http://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=261803 Rincón García, A. G., & Matheus Espinoza, N. (2004). Las presentaciones multimedia en el ámbito científico. El Profesional de La Información, 13(5), 374–381. Retrieved from http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1000568&info=resumen&idioma=SPA Rodicio, H. G. (2011). Learning from Multimedia Presentations: The Effects of Graphical Realism and Voice Gender. Electronic Journal of Research in Educational Psychology, 10(2), 885–906. Retrieved from http://eric.ed.gov/?q=“+Multimedia+Presentations+”&id=EJ983268 Rodríguez-Gallego, M. R. (2013). Una experiencia de creación de un entorno personal de aprendizaje. Proyecto dipro 2.0. EDMETIC, 2(1), 7–22. Retrieved from http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4200035 Sáez López, J. M. (2010). Utilización de las TIC en el proceso de enseñanza aprendizaje, valorando la incidencia real de las tecnologías en la práctica docente. Docencia E Investigación: Revista de La Escuela Universitaria de Magisterio de Toledo, 35(20), 183– 204. Retrieved from http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3426907&info=resumen&idioma=SPA Salán Santos, E., Sanz Lucio, R., & Maccario Nazar, O. A. (2000). Presentaciones multimedia en el aula. In Presentaciones multimedia en el aula (pp. 71–92). Retrieved from http://redined.mecd.gob.es/xmlui/handle/11162/40275 Salinas, J. (1996). Multimedia en los procesos de enseñanza-aprendizaje: elementos de discusión. Elementos de Discusión, 8(4), 9. Retrieved from http://edutec.rediris.es/documentos/1996/multimedia.html Santamaría González, F. (2010). Evolución y desarrollo de un Entorno Personal de Aprendizaje en la Universidad de León. Digital Education Review, (18), 5. Retrieved from http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3633778&info=resumen&idioma=SPA Torre, T. de la. (2000). Estrategias didácticas innovadoras y creativas. Estrategias Didácticas Innovadoras: Recursos, 12–25. Retrieved from http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=304236 Youngs, S., & Serafini, F. (2012). Discussing Picturebooks across Perceptual, Structural and Ideological Perspectives. Journal of Language and Literacy Education, 9(1), 185– 200. Retrieved from http://eric.ed.gov/?q=“image+design”&id=EJ1008183