BRETXA DIGITAL PER A PERSONES AMB DISCAPACITAT “Digital divide for disabled” GRUP 6 Catalina Martínez Portell Lluc Moragues Vidal Sonia Morata Wolff Maria dels Àngels Seguí Barceló Joana Fàtima Seguí Pol Margalida Seguí Villalonga Maria Victòria Seguí Villalonga Juan Carlos Taura Rubí RESUMEN El tema que tracta aquest mini-article és el de la Bretxa Digital per a persones discapacitades on els nostre objectiu és apropar-nos a aquest problema, diferenciar els tipus i quines podrien ser les possibles solucions. El procés a seguir per a l’elaboració d’aquest mini-article ha estat el de contrastar diferents PDF’s, curar-los a Mendeley i finalment, amb la informació d’aquests documents, extreure les nostres conclusions, les quals són: Bretxa Digital: problema actual , la possibilitat de les persones discapacitades per a la utilització de les TIC i finalment, que aquest problema té solució. PARAULES CLAU: accés als ordinadors, accessibilitat ( per a persones discapacitades) i bretxa digital. ABSTRACT: The issue is that this mini-article is the digital divide for people with disabilities where our aim is to approach this problem, and what differentiate types could be possible solutions. The process for the preparation of this mini-article was to compare different PDF's, heal them to Mendeley and finally, the information of these documents, we have made our conclusions, which are: Digital Gap : current problem, the ability of disabled people to use ICT and finally, that this problem has a solution. KEY WORDS: access to computers, accessibility ( for disabled) and digital divide. INTRODUCCIÓ Al llarg d’aquest mini-article, s’intentarà donar resposta a les següents preguntes: Què és la Bretxa digital? Tipus de Bretxes Digitals, Bretxa Digital per a persones discapacitades, Possibles solucions al problema i, finalment, les TIC aplicades a les persones discapacitades. L’introducció d’internet i de les noves tecnologies en la vida quotidiana, ha suposat l’aparició de bretxes o diferències entre les persones que tenen accés a aquestes de les que no en tenen o si en tenen no el saben utilitzar. Aquesta eina ha ajudat molt a la societat que hi te accés, ara bé, és una gran barrera per a les persones que per la seva discapacitat no hi poden accedir de la mateixa manera que una persona que no té cap deficiència. Paral·lelament, també es parla de la bretxa digital de gènere, que fa referència a les diferències d’accés a les Tic entre els homes i les dones quan aquests tenen les mateixes oportunitats d’utilitzar-les. Per tant, com es pot comprovar, la Bretxa Digital és un problema vigent en l’actualitat. És cert, que la nostra societat, comparada amb altres (bretxa digital) està digitalitzada i no per aquest fet, aquests tipus de problemes desapareixen. En aquest mini-article ens centrarem, principalment, en les persones discapacitades, ja que a l’hora d’utilitzar les TIC es veuen amb més problemes. En conclusió, l’ús d’internet i de les TIC, ha anat augmentant progressivament al llarg dels últims anys. Actualment, en el cas d’Espanya, l’ús de les tecnologies s’han convertit en una eina essencial pel funcionament de la societat. Tot i així, queda molta feina a fer perquè l’ús d’aquestes arribi a tota la societat, sense bretxes ni discrimancions socials. 1. MÈTODE A continuació, es mostren els mètodes utilitzats per a l’elaboració del mini article: 1.1 Objectius de l’article . L’objectiu d’aquest article és estudiar i aprofundir sobre una de les actuals preocupacions: la bretxa digital. S’aprofundirà amb la bretxa digital sobre persones amb discapacitats per tal d’esser conscients que es tracta d’un problema en increment. Conèixer el que són les diverses bretxes digitals és necessari en un món tan interactiu com és el nostre. A més, ajudar i evitar aquesta marginalitat digital és un dels objectius pels quals la societat hauria de lluitar. 1.1.1 La pregunta d’investigació i l’objectiu/s . Què és la bretxa digital ? Tipus de bretxa digital Bretxa digital per a persones amb discapacitats ( bretxa digital d’accessessibilitat) Solucions Tic aplicades a les persones amb discapacitats 1.2 El procés de documentació . La informació que es necessitarà es trobarà als cercadors com: google acadèmic, eric, dialnet i redined A més, s’utilitzaràn els operadors booleans ( and, nor, or….) a més de la biblioteca virtual de la universitat. REDINED. Amb la paraula clau “brecha digital” han sortit 267 resultats, i ens hem quedat amb els seguents: -Brecha digital. Posibilidad de acceso a las tecnologías de la información y la comunicación (TICs), según ubicación geográfica. -Equidad en el acceso a la Educación Superior en España : el caso de las personas con discapacidad. -Brecha o brechas digitales? -Atención a la e-accesibilidad y usabilidad universal en el diseño formativo -Brecha e inclusión digital en Chile: los desafíos de una nueva alfabetización. -Brecha digital de género: una revisión y una propuesta. -Recursos para la alfabetización mediática: investigación y propuestas para niños. -Posibilidades formativas de las Tecnologías de la Información y Comunicación en las personas mayores. -El uso de las TIC en el alumnado universitario. brecha digital por razón por razón de género. -La alfabetización digital como factor de inclusión social: la experiencia de la Red Conecta. DIALNET. Amb la paraula clau “brecha digital” han sortit 405 resultats, i ens hem quedat amb els seguents: -TICs for equality: the digital divide and disability. -La sociedad de la información y la inclusión de las personas con discapacidad visual: proyectos e iniciativas relevantes -Los niños con discapacidad visual ante la TV: avances tecnológicos y propuestas. -Nuevas tecnologías y género: la segunda brecha digital y las mujeres. -El aprendizaje de las Tecnologías de la Información y la Comunicación en personas con síndrome de Down. -La "brecha digital" un reto para el desarrollo de la sociedad del conocimiento. -Accesibilidad Web en Sitios Web de Hotelería. -Brecha digital entre estudiantes de escuelas públicas y privadas. -Using virtual worlds for the development of inclusive education: A glance at the future from the past of Second Life. -Web 2.0, accesibilidad y la brecha digital. -Brecha Digital y Pobreza Digital en el Estado de Oaxaca. ERIC:Amb la paraula clau “digital divide” han sortit 591 resultats, i ens hem quedat amb els seguents: -Gender Digital Divide and Challenges in Undergraduate Computer Science Programs. -An Analysis of the North Carolina Cooperative Extension Service's Role in Bridging the Digital Divide. -The Role of IT Literacy in Defining Digital Divide Policy Needs. -Getting Past the "Digital Divide". -Bridging the Digital Divide--An Australian Story. -Getting Past the "Digital Divide". -The Digital Divide among University Freshmen. -Children and Digital Diversity: From "Unguided Rookies" to "Self-Reliant Cybernauts". -The Digital Divide. -Evidence of a Digital Divide in Florida Schools. -Digitalisation, Educational and Social Development in Greater China. GOOGLE ACADEMIC:Amb la paraula clau “brecha digital” han sortit 16.800 resultats, i ens hem quedat amb els seguents: -Brecha digital, brecha social, brecha económica, brecha cultural. La biblioteca pública ante las cuatro caras de una misma moneda. -Más allá de la tecnología.Aprendizaje infantil en la era de la cultura digital. -Cultura digital y memoria en red. -Accesibilidad digital para usuarios con limitaciones visuales. -Atención a la E-accesibilidad y utilidad universal en el diseño formativo. -Brecha digital y nuevas alfabetizaciones. El papel de las bibliotecas. -La brecha digital como fuente de nuevas desigualdades en el mercado de trabajo. -El problema de la brecha digital. Más allá de las fronteras de la conectividad. 1.2.1 els motius de seleccionar les paraules clau que s’han utilitzat Per tal de trobar quines seran les paraules clau, s’utilitzarà com ajuda els tesaures d’Eric. D’aquesta manera, utilitzant-les s’estalviarà temps ja que si no s’utilitzen paraules clau, sortiran infinits resultats dels quals només se’n podran utilitzar alguns. Així es trobarà la informació de manera més ràpida. Se seleccionaran per tal de respondre satisfactòriament i amb manco temps les preguntes 1.2.2 la quantitat de documents consultats. 1.2.3 El procés de curació Cada membre del grup ha fet una recerca de cinc documents útils per a realització d’aquest mini article. Un cop elegits els documents, cada un d’ells ha fet la seva pròpia curació dintre del Mendeley. Posteriorment, es creà un drive en el qual cada un dels membres anà afegint els seus documents, on es va trobar i els resultats que va obtenir d’ells. Així, vam portar un registre que ens especificava l’origen dels documents i la quantitat d’ells útil per a la realització de la gràfica. El que es pretenia era que cap component del grup repetís documents i estalviar així temps. 2. RESULTATS Què és la bretxa digital ? La bretxa digital fa referència a les desigualtats entre aquelles persones, institucions, societats o paísos que poden accedir a les TIC i que hi tenen accés o bé, si el tenen, es menysprea el seu ús o bé no el saben utilitzar. Amb aquestes conseqüències les persones son marginades de la posibilitat de comunicació, formació, impuls econòmic...Són excluides i privades de les posibilitats de progrés econòmic, social i humà. Les desigualtats es produeixen tant en l’accés a equipaments com en la utilització y la comprensió de les que ja es troben al nostre abast (Hudson, 2010; McCollum, 2011) Tipus de bretxa digital : - Bretxa Digital d'Accés Aquest tipus de fractura digital es basa en la possibilitat o bé la dificultat que una persona pot arribar a tenir per disposar d' un ordinador connectat a Internet, això de la mateixa manera inclou el que són les xarxes avançades com tenir servidors. -Bretxa Digital d'Ús Aquest tipus de fractura digital es basa en la capacitat o la dificultat que una persona té per fer servir les tecnologies , la base de que s'ha trobat que hi ha una diferència entre arribar a tenir accés a la tecnologia i el de saber utilitzar la tecnologia , es ha implementat el que és una alfabetització digital , tot això relacionat amb la disminució de la Bretxa digital. -Bretxa Digital de Qualitat d'Ús Aquest tipus de fractura digital es basa en la limitació o falta de possibilitat que les persones tinguin accés a les diferents eines que proporciona la xarxa , això es defineix com per exemple el saber que hi ha recursos a la xarxa com ara de medicina, xarxes socials o bé de negocis per mitjà de la xarxa . (Bombelli, Barberis, & Roitman, 2006) Bretxa digital per a persones discapacitades Durant molt temps, les TIC han tingut un gran impacte en multitud d'àrees en l'àmbit empresarial i social a Espanya. Aquest gran impacte, no s'ha vist reflectit entre les persones amb discapacitat intel·lectual, les seves famílies i les organitzacions que les engloben. És cert que hi ha recursos i estudis, on l'objectiu és el d'afavorir i facilitar el maneig de les TIC al col·lectiu dels discapacitats, però la majoria centrats en els discapacitats físics i sensorials. Aquests estudis i aplicacions són necessaris i imprescindibles per eliminar les barreres i les dificultats que presenten aquestes persones en el seu dia a dia, situacions tan freqüents com una trucada a un familiar entre persones sordes, ara és possible gràcies a una webcam, es pot fer la petició de cita mèdica per a una persona muda gràcies a les cites online, una persona tetraplègica amb el mousse adequat pot navegar per Internet, etc. Pel que fa al col·lectiu dels DI, els estudis i les eines creades estan a anys llum, per la qual cosa hem de fomentar els estudis i les aplicacions que afavoreixin el maneig i aprenentatge de les TIC a aquestes persones. La millor manera de que les persones amb discapacitat intel·lectual accedeixin al maneig de les TIC és mitjançant el disseny per a tothom, però per altra banda també sabem que els processos d'aprenentatge no són iguals per a totes les persones. Per tant es fan necessàries una sèrie de recursos que ajudin a l' aprenentatge I a més, com els criteris de disseny per a tots no es compleixen en molts casos, també són necessàries una sèrie d'eines adaptatives que facilitin el maneig de certes tecnologies. (Betancourt, 2004; Ferro, Helbig, & Gil-Garcia, 2010) TIC aplicades a les persones amb discapacitat Les persones amb discapacitat tenen un elevat risc d’exclusió social. Barreres de tot tipus; físiques, financeres i de formació, dificulten la seva participació a la societat. Es plantetja per tant el repte d’aconseguir la major accesibilidad posible i comptabilitat amb les tecnologies d’ajuda. En aquest cas, les TIC duran amb elles innumerables beneficis ventatges i noves oportunitats de treball, formació i oci d’aquestes persones Pels més de tres milions i mig de persones amb discapacitat que viuen a España les Tic poden ser revolucionaries al ofereixer un medi alternatiu de interacció amb el món; encara que els desenvolupaments tecnològics i la informació digital també poden plantetjar obstacles greus o insalvables, cuant en ells no s’aplica els principis bàsics de accesibilitat i de diseny per tots. I es que en aquest colectiu un dels més risc de exclusió te a l’hora d’accedir a les TIC que, en els darrers anys han suposat barreres per la integració i la normalització de aquestes persones. L’objectiu es la integració de aquestes persones mitjançant les TIC i entre les seves labors destaca el desenvolupament de serveis tecnològics que permetin una millor calidat de vida i major integració social. Per tant, les TIC ens ajuden a que hi hagui una integració social de totes les persones per a que sels sigui posible utilitzar les tecnologies de l’informació per poder ser utilitzades com a font d’aprenentatge, oci, informacions etc. (Rodríguez Fuentes, 2008) Solucions Les solucions que s’han oferit a n’aquesta bretxa digital han estat diverses i en general, podríem enquadrar-les en dos grans blocs: un fluix i un fort:“Dentro de la línea que podríamos denominar como blanda, se indica que el problema a resolver es simplemente de infraestructuras de tecnologías de telecomunicaciones e informáticas; en contrapartida existe otra visión más dura, y más realista, que considera que el problema es consecuencia de la desigualdad social y económica que se da en la sociedad capitalista, que lo mismo que separa a los países por la calidad de la educación y servicios médicos, también se da por el grado de utilización que pueden hacer de las TICs” (Cabero, 2004:29). Aquestes visions impliquen posicions diferents d’abordar-les i solucionar-les. Es creu que universalitzant l’accés a interent i posant a disposició de tots els ciutadans les diverses TICs, es resoldran tots els altres problemes i es disminuirà la distància digital, la bretxa entre les persones i els països. Mentre que, des d’una altra perspectiva, com que la bretxa digital és conseqüència de la desigualtat social, o bé s’ataca a aquesta o bé s’adopten totes les mesures d’extensió de les xarxes. Aquestes seguiran beneficiant exclusivament o indirectament a un col·lectiu . Les TIC’s poden ser de gran ajuda per a replantejar i resoldre algunes de les situacions que pateixen les persones amb discapacitats ja que les TIC’s perfectament poden convertir-se en elements per a la igualtat i no per a la discriminació. Les TIC’s poden ajudar a persones amb diferents tipus de discapacitats: sensorials, cognitives, psicomotrius… Mitjançant aquestes, es poden incorporar millor a la societat, relacionar-se amb el medi ambient i comunicar-se i interaccionar amb la resta de la ciutadania. A més, s’ha de tenir en compte el disseny i la incorporació de les TICs a la formació i al món laboral, per tal que aquestes no es converteixin en un element d’exclusió social. Per tal de solucionar la problemàtica, s’haurien de tenir en compte els següents objectius: → Proporcionar una panoràmica de la informació existent en cada país relacionada amb l’ús de les noves tecnologies en l’educació especial. → Subratllar els temes rellevants de les TIC en l’educació especial dels diferents països. → Identificar exemples de pràctiques interessants amb les TICs en l’educació especial que puguin actuar com material de referència útil per al professorat i els professionals de suport d’altres països (Agencia Europea para el Desarrollo de la Educación Especial). Algunes conclusions són les següents: → La majoria dels països europeus tenen polítiques de noves tecnologies generals, però no específiques per a l’educació especial. → Les noves tecnologies estan essent utilitzades com una eina més d’aprenentatge per a alumnes i professors, com una ajuda en la comunicació i com una tecnologia de suport o adaptativa per a atendre necessitats particulars. → Encara que les noves tecnologies són considerades en tots els països europeus com una part integral en la formació inicial del professorat, són reduïts els països que inclouen continguts relacionats amb l’ús de les TIC per atendre les necessitats educatives especials en els seus plans d’estudis. → Es posa de manifest la necessitat de realitzar investigacions i accions de cooperació entre les distintes agències sobre les TICs amb l’educació especial, tant a nivell nacional com internacional. És necessari desenvolupar i provar nous hardwares i softwares especials per a alumnes amb necessitats educatives especials, crear bases de dades de projectes, recursos, exemples de pràctiques innovadores i fonts d’informació en relació amb les tecnologies de la informació i la comunicació en educació especial, foros de discussió, etc. (Agudo Prado & Pascual Sevillano, 2008; Cabero-Almenara, 2008) 1. DISCUSSIÓ . Una vegada hem estudiat què és la bretxa digital, la seva tipologia i les possibles solucions ,ens n’adonam que és un problema que afecta a la societat, més en concret a les persones amb alguna minusvalia. Com tot problema, aquest també té diverses solucions com poden ser: adaptar el centre amb la tecnologia adequada als seus alumnes i la creació de nous programes aptes per a persones amb discapacitat. Aquest realitat es podria donar a conèixer als alumnes d’educació primària mitjançant activitats de conscienciació com pugui ser: *Fer feina amb un teclat adaptat a alguna minusvalia * Utilitzar ratolins per a persones amb deficiència visual. *etc Amb la finalitat que puguin experimentar què és fer feina amb estris diferents dels que normalment utilitzen quan duen a terme treballs d’investigació, activitats onlines, entre d’altres. D’aquesta manera, se n’adonaran de les dificultats que tenen les persones amb alguna discapacitat a l’hora de treballar. Alhora, treballarem els valors de respecte, empatia i solidaritat. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Agudo Prado, S., & Pascual Sevillano, M. Á. (2008). Posibilidades formativas de las Tecnologías de la Información y Comunicación en las personas mayores. Pixel-Bit : Revista de Medios Y Educación., 1(33), 111–118. Retrieved from http://redined.mecd.gob.es/xmlui/handle/11162/94339 Betancourt, V. (2004). El problema de la brecha digital : más allá de las fronteras de la conectividad. Pez de Plata : Bibliotecas Públicas a La Vanguardia, 1(2), 6. Retrieved from http://eprints.rclis.org/6442/1/betancourt.pdf Bombelli, E. C., Barberis, J. G., & Roitman, G. G. (2006). Brecha digital. Posibilidad de acceso a las tecnologías de la información y la comunicación (TICs), según ubicación geográfica. Edutec : Revista Electrónica de Tecnología Educativa., 1(22), 1–10. Retrieved from http://redined.mecd.gob.es/xmlui/handle/11162/5810 Cabero-Almenara, J. (2008). TICs for equality: the digital divide and disability. Anales de La Universidad Metropolitana, 8(2), 15–43. Retrieved from http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3622506&info=resumen&idioma=ENG Ferro, E., Helbig, N. C., & Gil-Garcia, J. R. (2010). The Role of IT Literacy in Defining Digital Divide Policy Needs. Government Information Quarterly, 28(1), 3–10. Retrieved from http://eric.ed.gov/?q=digital+divide&id=EJ907945 Hudson, H. T. (2010). The Digital Divide. Instructor, 121(2), 46–50. Retrieved from http://eric.ed.gov/?q=digital+divide&id=EJ945726 McCollum, S. (2011). Getting Past the “Digital Divide”. Education Digest: Essential Readings Condensed for Quick Review, 77(2), 52–55. Retrieved from http://eric.ed.gov/?q=digital+divide&id=EJ964224 Rodríguez Fuentes, A. (2008). Los niños con discapacidad visual ante la TV: avances tecnológicos y propuestas. Comunicar: Revista Científica Iberoamericana de Comunicación Y Educación, 1(31), 167–171. Retrieved from http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2729114&info=resumen&idioma=SPA