Nomenclatura i Formulació Química INDEX Nomenclatura Inorgànica Estats d'oxidació (valències) Estructura de les fórmules químiques Tipus de compostos Nomenclatures químiques Compostos Binaris Metall i No Metall No Metall i No Metall Altres compostos: els peróxids Compostos Ternaris Hidròxids: Hidròxids i cianurs Àcids Diàcids Peroxoàcids Tioàcids Oxoàcids polihidratats Sals: Disals i Sals àcides Molècules amb dos o tres cations diferents Compostos de coordinació: ELS COMPLEXOS Exemples de Formulació de compostos en els tres tipus de Nomenclatures Nomenclatura orgànica Hidrocarburs: alcans, alquens i alquins Hidrocarburs aromàtics o arens 1 Grups funcionals mes importants i prioritat dels grups Taula per la formació de compostos inorgànics en la nomenclatura tradicional i exemple NOMENCLATURA INORGÀNICA Estructura de les fórmules químiques L' estructura de les formules químiques es sempre la següent : − el Catió (ió positiu) a l'Esquerra . − l'Anió (ió negatiu ) a la Dreta. Es a dir , l'electronegativitat creix d'esquerra a dreta grup Catiònic =======> grup Aniònic Ca O Ca+2 O−2 Li (OH) Li+1 (OH) −1 Fe S O4 Fe+2 (S O4)−2 Compost Catió + Anió− Tipus de compostos Els compostos químics segons el número d'elements diferents que el formen poden ser: Binaris ( Ca O) Ternaris (Fe S O4 ) Quaternaris (Na H S O4) etc. Nomenclatures químiques Nom. Estequiomètrica: − Indica els elements que formen el compost (oxo, hidrur,) i amb sufixos en nombre d'àtoms Nom. Stocks −Indica els elements que formen el compost (oxo,sulf,) i dóna la valència del element en números romans, s'assembla a la nom estequiométrica. Nom. Tradicional −Indica el tipus de compost i el grau d'oxidació d'oxidació amb sufixos i prefixos, però no el nombre d'oxidació. TAULA FORMULACIÓ TRADICIONAL COMPOSTOS BINARIS S'escriuen els símbols dels elements: en primer lloc el menys electronegatiu i després l'altre. Els subíndex coincideixen amb els estats d'oxidació en valors absoluts, però intercanviats. En general, sí és possible, es simplifiquen. NOMENCLATURA a) Metall − No Metall − (el no metall actua amb l'estat d'oxidació negatiu ) Nom. Estequiometrica: 2 − Nom del No Metall amb el sufix −UR i un prefix que indiqui el nombre d'àtoms d'aquest element que formen el compost. (MONO−, DI− , TRI −,...)el prefix Mono a vegades no es posa − Preposició DE− Nom del Metall (menys electronegatiu) sense variació amb un prefix de quantitat com abans (MONO − ...) * Aquesta nomenclatura Estequiomètrica té el mateix criteri que la del apartat b) No Metall − No Metall Nom. d'Stock: − Nom del no Metall acabat en −UR − Preposició DE entre parèntesis i en xifres romanes. (...) Nom. tradicional: − Nom del no Metall acabat en −UR − En lloc d'indicar I'estat d'oxidació del metall s'utilitza el sufix: − −ÓS − Si és l'estat d'oxidació més baix. − −IC − Si és l 'estat d'oxidació més alt (si només té un estat d'oxidació es posa : el sufix −IC o −UR de Metall Excepcions : • Els compostos amb Oxígeno s'anomena ÒXID • ** Els compostos amb hidrogen s'anomena HIDRUR b) No Metall−No Metall el no Metall menys electronegatiu actua amb l'estat d'oxidació positiu) Nom. Estequiomètrica: − Nom del no Metall més electronegatiu amb el sufix −UR i un prefix que indiqui el nombre d'àtoms d'aquest element que formen el compost. (MONO−, DI−, TRI− ...) − Preposició DE − Nom del No Metall menys electronegatiu sense variació amb un prefix de quantitat com abans (MONO−,..) − S'escriu en primer lloc el menys electronegatiu. L'escala d'electronegativitat que cal tenir en compte és de menor a major H METALLS B C N O F Taula de creixement de l'electronegativitat a la Taula Periòdica dels Metalls fins al Fluor 3 Si P S Cl As Se Br Te I −Excepcions: − L'oxigen s'anomena ÒXID Nom. Stocks − ** També es poden anomenar utilitzant la nomenclatura d'Stocks explicada en l'apartat a) Nom. Tradicional − Es útil conèixer aquesta nomenclatura pel cas de compostos més complexos. Els compostos prenen els sufixos i els prefixes següents, de menor a major estat d'oxidació del no metall.. HIPO− ......................... −ÓS 4, 3 Nombre d'estats d'oxidació ......................... −ÓS 4, 3, 2 (Ex. el clor té 4 estats possible positius: +1+,3,+5,+7. ......................... −IC 4, 3, 2, 1 PER− ......................... −IC 4 Hipoclorós ,clorós, clòric i perclòric *Aquests compostos amb oxigen en aquesta nomenclatura també s'anomenen Anhídrids ALTRES COMPOSTOS Els peròxids: grup peroxo O2= número d'oxidació del oxigen: −2 (−O − O− ) = Nom. − S'anomenen de la mateixa manera que els compostos Metall − No Metall. COMPOSTOS TERNARIS hidròxids : grup hidroxil OH − nombre d'oxidació −1 cianurs : grup ciano CN − nombre d'oxidació −1 Nom. − S'anomenen de la mateixa manera que els compostos : Metall − No Metall. − Els grup actuen com el No metall ÀCIDS a) Àcids Hídrácids : No Metall + Hidrogen. Nom. Estequiomètrica − S'anomenen :...........−UR de hidrogen (veure No metall − No metall apartat b) compostos amb hidrogen) Nom. Tradicional − La paraula ÀCID seguida del nom del no Metall acabat en −HÍDRIC. b) Àcids Oxàcids: − Hidrogen + ( No Metall +Oxigen ) 4 Nom. Estequimètrica − Paraula ÀCID − Prefix que indiqui el nombre d'oxígens seguits de la paraula −OXO− − Nom de l'element acabat en − IC − Estat d'agregació del no metall en números romans i entre parèntesis (...) *** També es poden anomenar com a sals d'hidrògens. Nom. Tradicional: Es convenient memoritzar : Els noms d' Àcids de nomenclatura tradicional admès són els següents: Grup del Bor H 3B O3 àc. ortobòric ( bòric ) (H B O2)n àc. metabòric Grup del carbó H 2 C O2 àc. carbonós (H2 Si O3) n àc. metasilícic H 2 C O3 àc. carbònic H 4 Si O4 àc. ortosilícic Grup del nitrogen H N O2 àc. nitrós H 3 P O3 àc. fosforós H 3 As O3 àc. arseniós H N O3 àc. nítric H P O3 àc. fosfòric H As O3 àc. arsènic H 3 P O4 àc. ortofosfòric Grup del sofre H 2 S O3 àc. sulfurós H 2 Se O3 àc. seleniós H 2 S O4 àc. sulfúrico H 2 Se O4 àc. selènic Grup halogenos H Cl O àc. hipoclorós H Br O àc. hipobromós H I O àc. hipoiodós H Cl O2 àc. clorós H Br O2 àc. bromós H Cl O3 àc. clòric H Br O3 àc. bròmic H I O3 àc. iòdic H Cl O4 àc. perclòric H I O4 àc. periòdic 5 Grup del crom i del manganés (*) H 2 Cr2 O7 àc. dicròmic H 2 Mn O4 àc. mangànic. H 2 Cr O4 àc. cròmic H Mn O4 àc. permangànic (*) El crom i el manganès actuen com no metalls amb valències +6 i +7 DIÀCIDS Tots els diàcids es fan per condensació de dues molècules d'àcid i pèrdua d'una molècula d'aigua Exemple: Formació del àcid dicròmic per condensació de dues molècules de àcid cròmic i pèrdua de una molècula de aigua PEROXOÀCIDS Es formen estos compostos en substituint en un oxoàcid, una espècie O−2 (oxo nombre d'oxidació −2 ), pel grup O−2 2 (peroxo nombre d'oxidació −1) Per a identificar un peroxoàcid cal calcular el nombre d'oxidació del no metall, i adonar−se que no coincideix con el que el deuria correspondre. Nomenclatura :−S'anteposa el prefix peroxo− al nom de l'àcid del qual procedeix TIOÀCIDS Es formen estos compostos en sustituint en un oxoàcid, una espècie O−2 (oxo) pel grup S−2 Nomenclatura : − S'anteposa el prefix tio− al nom de l'àcid del qual procedeix − S'indica amb els prefixos di, tri,..... el nombre de grups O−2 (oxo) que s'han substituït OXOÀCIDS POLIHIDRATATS Són oxoàcids formats en addicionar més d'una molècula d'aigua H 2O a un Òxid no metàl·lic Nom. Tradicional:− Elements no metàl·lics de Grups Senars de la Taula Periòdica Prefix del nom de l'àcid àcid meta− ............. àcid piro− .............. àcid orto− .............. nombre de molècules d'òxid no metàl·lic 1 molècula 1 molècula 1 molècula nombre de molècules d'aigua + 1 H2O + 2 H2O + 3 H2O Elements no metàl·lics de Grups Parells de la Taula Periòdica Prefix del nom de l'àcid nombre de molècules d'òxid no metàl·lic nombre de molècules d'aigua 6 àcid meta− ............. àcid piro (di)− ....... àcid orto− .............. 1 molècula 2 molècula 1 molècula + 1 H2O + 1 H2O + 2 H2O meta a vegades no es posa aquest prefixa no és un àcid polihidratat Di es posa a vegades en comptes de piro Es posen els elements que formen la molècula posant per subíndex la suma corresponent a cadascú i es simplifiquen els subíndex −S'ha de buscar a que grup, senar o parell pertany l'element No metàl·lic SALS Nom. Estequiomètrica : − Es substitueix la paraula àcid − Es canvia el sufix −ic per −at − Preposició DE − S'anomena el Metall indicant el seu estat d'oxidació en xifres romanes i entre parèntesis (...) Nom. Tradicional: − Canvia el sufix de l' àcid ( terminació) Sufix−àcid ... −ós == canvia per ===> sufix−sal ... −IT ... −ic == canvia per ===> ... −AT −seguit del nom del Metall acabat en −OS o en −IC segons sigui la seva valència DISALS: Es formen en sustituint els hidrògens d'un Diàcid per un catió (metall) Nomenclatura: S'utilitza la mateixa que per les sals. SALS ÀCIDES: Si en formant la sal, algun hidrogen queda sense substituir, tindrem una sal àcida que s'anomena afegint el prefix : Hidrogen− al nom de 1 'anió corresponent, si es substitueixen dos hidrògens : Dihidrogen−. Na HC O3 hidrogencarbonat de sodi Substitueix un hidrogen al H2 C O3 Na 2 H P O4 dihidrogenfosfat de sodi. Substitueix dos hidrogen al H 3 P O4 MOLÈCULES AMB DOS O TRES CATÍONS DIFERENTS OXIDS, HIDROXIDS I SALS DOBLES, TRIPLES. 7 Aquestes molècules tenen dos o més elements (cations) diferents. Nomenclatura: S'ha d'indicar després de posar l'anió el nombre de cations diferents mitjançant (doble), (triple), seguit de quins cations són Ca Zn O2 dióxid (doble) de calci i zinc Be Ca (CO3)2 dicarbonat (doble) de beril·li i calci ========================================= COMPOSTOS DE COORDINACIÓ: ELS COMPLEXOS: Els complexos son especies químiques formades per un àtom central i diversos lligands, aquestes espècies químiques podens ser: cations, anios, o neutres. Un àtom central: Els lligands: Enllaços: generalment un metall de transició ( els metalls de transició omplen els orbitals d ), amb estat d'oxidació positiu o zero àtoms, ions o agrupacions d'àtoms, poden tenir carrega negativa, neuta o positiva El àtom central i els lligands s'uneixen per enllaços coovalents coordinates.* * Un enllaç covalent es coordinat o datiu si la parella d'electrons compartits es posada per un solo àtom. La agrupació complexa pot ser: positiva, neutra o negativa, i la seva càrrega és la suma de les càrregues de l'atom central i els lligands. Com Formular un complexe: Cal recordar com és l'estructura d'una formula química: Estructura de la fórmula química és: d'esquerra a destra, del grup menys al grup més electronegatiu, primer el Catió (+) i desprès l' Anió ( − ) grup Catió + grup Anió − ===> Ca +2 ( SO4 )−2 ====> Ca SO4 estructura fórmula Formulació d'un complex • L'àtom central s'escriu al començament. • A continuació s'escriuen els lligands de esquerra a dreta : primer els aniòns despres els neutres i finalment els cations,( −, 0, +). • Si hi ha dintre un grup diversos lligands aquests van per ordre alfabètic del símbol. • Si el lligand es una agrupacio de diversos àtoms es posen entre parèntesis ( ). • Tota l'espècie complexa s'escriu entre claudators,[ ], indicant su càrrega electrica global . • El ordre de colocació a la molécula es l'habitual tant si el complex és un ió amb un altre ió senzill, o si el catió es complexe i l'anió també ho és. Com Anomenar un complex: • Noms del lligands negatius: 8 F− fluoro CN − ciano Cl − cloro S2 O32− tiosulfato Br − bromo S 2− tio I−− iodo H− hidruro (o hidro) O22− Peroxo HO − Hidroxi • Noms dels lligands neutres: S'acostuma a anomermar−los amb la terminació −il, el cas de l'aigua i el amoniac tenen noms especials NO nitrosil H2O aqua CO carbonil NH3 amina • Primer es citen tots els lligans per ordre alfabètic, tenein en compte, que els prefixos multiplicadors: di tri, tetra... no se tenen en comte (si son prefixos corresponents al nom del lligand, di, tio, peroxo,si que formen part de la ordenació alfabètica: peroxo s'ordena ter la p no per la o) • Els noms dels diferents lligands s'escriuen seguit sense cap separació. • El àtom central se escriu seguit dels lligands sense cap separació la seva terminació será : −at Si la espècie complexa es negativa el nom del àtom central Si la espècie complexa es positiva o neutra • S'escriu a la dreta l'estat d'oxidació de l'àtom central amb xifres romanes entre parèntesis. • L'ordre en que s'han d'anomenar els ions en una fórmula on hi ha complexos, es la mateixa de sempre: primer l'anió i despres el catió, de dereta a esquerra. Exemples Formular: Cloruro de tetraamminadiclorocromo(III)==> CrCl2(NH3)4)] Cl Diamminadiaquadicloropal·ladi(II) ==>Pd Cl2(NH3)2 (H2O)2] Anomenar: 1. [FeCl(H2O)5)]+2 Espècie química: Catió Complex Catió complex: Àtom central del complex: ferro ,Fe, Lligands: Cl − cloro (negatiu) H2O aquo (neutre) Estat d'oxidacio del ferro: la carga de l'ió complexe és igual a la suma de les cargues del atom central i els lligands: +2=Fe −1+5·0 => Fe= +3 ==>III Nom: catió pentaquocloroferro(III) 2. [PtCl(NH3)3)] Cl Espècie química: Molécula neutra 9 Anió: Cloruro de (Cl −) Catío complex: Àtom central del complexe: platí ,Pt, Lligands: Cl − cloro (negatiu), NH3 amin(neutre) Estat d'oxidacio del platí: la carga de l'ió complex és igual a la suma de les cargues del atom central i els lligands: +1=Pt −1+3·0 => Pt= +2==> II Nom: Clorur de triamminacloroplatí(II) 3. K3 [Ni(CN)5] Espècie química: Molécula neutra Catió: de potasi, K Anío complex: Àtom central del complexe: niquel, Ni, Lligands: CN − ciano (negatiu) Estat d'oxidacio del niquel: la carga de l'ió complexe es igual a la suma de les cargues del atom central i els lligands: −3=Ni +5(−1) => Ni= +2 ==> II Nom: pentacianoniccolat(II) de potasi EXEMPLES DE FORMULACIÒ DE COMPOSTOS EN ELS TRES TIPUS DE NOMENCLATURES I− Estructura de les fórmules químiques II− Escala d'electronegativitats III− Indicació de la nomenclatura més utilitzada A − COMPOSTOS BINARIS a− Metall i No Metall 1− Metall i Hidrogen Els hidrurs metàl·lics 2− Metall i No metall Les sals hidràcids (el No metall no és ni Hidrogen ni Oxigen ) 3− Metall i Oxigen Els òxids metàl·lics b− No Metall i No Metall 10 1− Hidrogen i No metall Els àcids hidràcids 2− No Metall i No Metall Altres hidrurs (el No metall no és ni Hidrogen ni Oxigen ) 3− No metall i Oxigen Els òxids No metàl·lics B − COMPOSTOS TERNARIS a− Metall i grup (OH) Els hidròxids b− Hidrogen i grup ( No metall + Oxigen) Els àcids oxoàcids c− Metall i grup (No Metall + Oxigen) Les oxosals d− Metall i grup [ H + (No metall +Oxigen)] Les sals àcides Exemples de Formulació de compostos en els tres tipus de Nomenclatures I ) − Estructura de la fórmula química: és d'esquerra a destra, del grup menys al grup més electronegatiu, primer el Catió (+) i desprès l' Anió ( − ) grup Catió + grup Anió − ===> Ca +2 ( SO4 )−2 ====> Ca SO4 estructura fórmula II ) − Escala de electronegativitats creixents compostos amb oxigen òxids Metalls B, Si , C , As , P, N, H ,Te , Se , S , I , Br , Cl , O , F hidrurs .....urs compostos amb hidrogen creixement de l'electronegativitat ___________________________________ III ) − Nomenclatura més utilitzada en aquest tipus de compost −S'indica com: ___________________________________ A− COMPOSTOS BINARIS a− Metall i No metall Metalls B, Si , C , As , P, N, H ,Te , Se , S , I , Br , Cl O , F ___________________________________ • Metall i Hidrogen : Els Hidrurs metàl·lics Metalls B, Si , C , As , P, N, H T , Se , S , I , Br , Cl , O , F 11 Fórmula Fe H 2 Fe H 3 Nomenclatura Nomenclatura Nomenclatura Estequiomètrica dihidrur de ferro trihidrur de ferro Stocks hidrur de ferro( II) hidrur de ferro(III) Tradicional hidrur ferros hidrur fèrric dihidrur de bari hidrur de bari (II ) Estat d'oxidació Fe +2, H −1 Fe +3, H −1 hidrur bàric Ba +2, H −1 Ba H 2 hidrur de bari (un sol estat d'oxidació) ___________________________________ • Metall i No Metall: Metalls B, Si , C , As , P, N, H Te , Se , S , I , Br ,Cl O , F Sals hidràcids Fórmula Nomenclatura Nomenclatura Nomenclatura Stocks fluorur de sodi clorur de ferro (II) bromur de ferro(III) iodur de coure (II) Tradicional fluorur sòdic/de sodi clorur ferrós bromur fèrric iodur cuprós sulfur de ferro (III) sulfur ferrós Estat d'oxidació Na F Fe Cl2 Fe Br3 Cu I2 Na +1, F −1 Fe +2, Cl −1 Fe +3, Br −1 Cu +2, I −1 Estequiomètrica fluorur de sodi diclorur de ferro tribromur de ferro diiodur de coure Fe2 S3 Fe +3, S −2 trisulfur de diferro * veure sals d'àcids hidràcids ___________________________________ • Metall i Oxigen : Metalls B, Si ,C ,As, P, N, H ,Te , Se , S , I , Br , Cl O , F Òxids Metàl·lics Fórmula Fe O Fe 2O3 Nomenclatura Nomenclatura Nomenclatura Estequiomètrica òxid de ferro triòxid de diferro Stocks òxid de ferro ( II) òxid de ferro( III) Tradicional òxid ferrós òxid fèrric oxid de bari òxid de bari (II) Estat d'oxidació Fe +2 Fe +3 Ba +2 Ba O (El Ba un sol estat d'oxidació) òxid bàric òxid de bari ___________________________________ b− No Metall i No metall Metalls B, Si , C , As , P, N, H ,Te , Se , S , I , Br ,Cl O ,F 12 ___________________________________ • Hidrogen i No Metall: Metalls B, Si , C , As , P, N, H Te, Se, S ,I , Br ,Cl O , F Hidrurs No Metàl·lics (Àcids hidràcids) Fórmula HF Nomenclatura Nomenclatura Nomenclatura Estequiomètrica Stocks Tradicional fluorur d'hidrogen Estat d'oxidació H +1, F −1 fluorur d'hidrogen *àcid fluorhídric (H2O) clorur de hidrogen H Cl H +1, Cl −1 clorur d'hidrogen * àcid clorhídric (H2O) bromur d'hidrogen H Br H +1, Br −1 bromur d'hidrogen *àcid bromhídric(H2O) iodur de hidrogen HI H +1, I −1 iodur d'hidrogen * àcid iodhídric (H2O) sulfur de d'hidrogen H2 S H +1, S −2 sulfur de dihidrogen *àcid sulfhidric(H2O) * Aquests compostos tenen caracter àcid En disolució aquosa Aquest grup s'anomena també acids hidràcids ( en sustituint l'hidrogen per un Metall donen les sal hidràcids (referit al apartat: a) Metall i No Metall 2) ___________________________________ 2− No Metall i Hidrogen : Metalls B, Si ,C , As , P, N H Te , Se , S , I , Br , Cl O , F Altres hidrurs Fórmula NH3 CH4 Nomenclatura Nomenclatura Nomenclatura Estequiomètrica trihidruro d'nitrogen tetrahidruro d'hidrogen Stocks Tradicional amoníaco metano Estat d'oxidació N +3, H −1 C +1, H −1 ___________________________________ 13 • No Metall i Oxigen Metalls B, Si ,C , As , P, N, H ,Te , Se , S , I , Br ,Cl O , F Els òxids No metàl·lics Fórmula Estats d'oxidació Nomenclatura Nomenclatura Nomenclatura Stocks òxid de sofre ( IV) òxid de Sofre ( VI) Tradicional òxid sulfurós òxid sulfúric S O2 S O3 S +4 S +6 Estequiomètrica diòxid de sofre triòxid de sofre Cl2O Cl2O3 Cl2O5 Cl2O7 Cl +1 Cl +3 Cl +5 Cl +7 monòxid de diclor triòxid de de diclor pentaòxid de diclor heptaòxid de diclor òxid de clor ( I ) òxid de clor ( III ) òxid de clor ( V ) òxid de clor ( VII ) òxid hipo clorós òxid clorós òxid clòric òxid per clòric SiO2 H2 O S +4 H +1 ,O −2 diòxid de silici òxid de dihidrogen òxid de silici (IV) òxid silícic aigua ___________________________________ B− COMPOSTOS TERNARIS a− Metal i grup (OH) − : Metalls grup O H Els hidròxids Fórmula Fe (OH) 2 Fe (OH) 3 Nomenclatura Nomenclatura Nomenclatura Estequiomètrica dihidròxid de ferro trihidròxid de ferro Stocks hidròxid de ferro( II) hidròxid de ferro(III) Tradicional hidròxid ferros hidròxid fèrric dihidròxid de calci hidròxid de calci (II ) Estats d'oxidació Fe+2, OH− −1 Fe+3,OH− −1 Ca+2,OH− −1 hidròxid càlcic Ca (OH)2 (un sol estat 'oxidació) hidròxid de calci * Els hidròxids tenen caracter bàsic ___________________________________ b− Hidrogen i grup ( No metall + Oxigen): Els àcids oxoàcids H grup ( no metall + oxigen ) Fórmula Nomenclatura Nomenclatura Estequiomètrica Stocks Tradicional àcid Trioxosulfúric(IV) àcid sulfurós S+4 H2 SO3 Nomenclatura Estat d'oxidació (*)Trioxosulfat de 14 SO3 −2 dihidrogen H +1 Trioxosulfat (IV) d'hidrogen àcid Tetraoxosulfúric(VI) S+6 H2 SO4 −− SO4 −2 (*)Tetraoxosulfat de dihidrogen H +1 (*)Tetraoxosulfat (VI) d'hidrogen (*) Sanomenen com sals de hidrogen : veure oxosals àcid dioxoclòric (III) −− àcid sulfúric Cl +3 −− HClO2 ClO2 −1 (*) Dioxoclorat d'hidrogen àcid clorós (*)Dioxoclorat(III) H +1 d' hidrogen ___________________________________ c− Metall i grup ( No metall + Oxigen) : Oxosals Metalls grup ( no metall+oxigen ) Fórmula Nomenclatura Nomenclatura Nomenclatura Estequiomètrica Stocks Tradicional Estats d'oxidació S+4 Cu2 SO3 SO3 − 2 Trioxosulfat (IV) Trioxosulfat de dicoure Cu +1 S+6 Cu SO4 SO4 − 2 sulfit cuprós de coure ( I ) Tetraoxosulfat de coure Cu + 2 Tetraoxosulfat (VI) sulfat cupric de Cure ( II ) Cl +3 CuClO2 ClO2 − 1 Dioxoclorat (III) Dioxoclorat de coure Cu +1 clorit cuprós de Coure ( I ) * Es sustituexen tots els hidrogen del oxoàcid per un metall ___________________________________ d− Metall i grup [ H +(No metall+oxigen)]: 15 Sals àcides Metalls grup [ H + ( no metall + oxigen )] Fórmula Estat d'oxidació Nomenclatura Nomenclatura Nomenclatura Estequiomètrica Stocks Tradicional S+4 bisulfit sòdic/de sòdi Na H SO3 (SO3 H) −1 Hidrogenosulfit de sodio Na +1 S+6 bisulfat sòdic/de sòdi Ca (HSO4 )2 (SO4 H) −1 Hidrogenosulfat de sodio Ca +2 * Solament poden tenir sals àcides els àcids que tinguin més de un hidrogen * Per anomenar una sal àcida amb dos o més hidrògens es posen els sufixos Di,Tri..hidrogen.. −−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−− NOMENCLATURA QUÍMICA ORGÀNICA Saturats: Alcans (−) Lineals cíclics Hidrocarburs Alquens (=) Lineals Insaturats: Alquins ( = ) Cíclics Aromàtics I− ALCANS : Cn H2n+2 a) Alcans lineals no ramificats: El nom d'un alcá és format d'una arrel que indica el número de carbonis del compost i de la terminació −a. Metà CH4 CH4 Età C2H6 CH3− CH3 Propà C3H8 ........... CH3− CH2 − CH3 Butà C4H10 CH3− CH2 − CH2 − CH2 Pentà CH5H12 CH3− CH2 − CH2 − CH2 − CH3 DECÀ C10H22 CH3−CH2−CH2 −CH2 −CH2−CH2−CH2−CH2−CH2−CH3 16 Undecà C11H24 Dodecà C12H26 Eicosà C20H42 Triacontà. C30H62 Tetracontà C40H82 Hectà C100H102 b)Alcans de cadena ramificada: 1 − La seqüència més llarga de carbonis és la cadena principal i dóna el nom a l'hidrocarbur. La resta de cadenes (radicals) es consideren secundaries i s'anomenen com a radicals. RADICAL: Hidrocarbur que ha perdut un hidrogen i pot combinar−se amb un altre hidrocarbur. S'anomena amb la mateixa arrel del hidrocarbur del qual procedeix i la terminació −il 2 − En cas que hi hagi dues cadenes amb igual nombre de carbonis, essent aquest nombre el de la seqüència més llarga, es pren com a cadena principal la que té més substituents o radicals. 3 − Cal numerar la cadena principal d'un extrem a l'altre, de manera que els àtoms de carboni que van units a algun radical tinguin els números més baixos possible. 4 − Quan s'anomena l'hidrocarbur, s'escriuen els noms dels radicals per ordre alfabètic, precedits del número que indica el carboni de la cadena principal al qual estan units, i a continuació el nom de l'hidrocarbur fixat per la cadena principal. 5 − En cas de tenir una cadena principal triada, amb dos substituents diferents ocupant posicions tal que, tant si es comença a numerar per un extrem com per l'altre, els nombres que corresponen als carbonis que estan units a aquests substituents són els mateixos, s'atribueix el nombre més baix al carboni unit al substituent que s'ha de citar primer per ordre alfabètic. 6 − Quan hi ha dos o més susbtituents iguals a la cadena, el nom del radical va precedit d'un prefix multiplicador: di−, tri−, tetra−,...... que no es té en compte a l'hora de seleccionar l'ordre alfabètic, si el radical és senzill. 7− En la nomenclatura d'un hidrocarbur, els números que indiquen la posició dels substituents s'han de separar sempre amb comes i els números dels noms amb guionets. Radicals complexos : Quan un substituent no prové d'un hidrocarbur lineal, el radical s'ha d'anomenar exactament com si fos un hidrocarbur, però substituint la terminació pròpia de l'hidrocarbur (−à) per la radical (−il). Cal escriure aquest nom entre parèntesis, i fer−lo precedir del número del carboni de la cadena principal a la qual va unit. La numeració del radical comença en el punt d'unió a la cadena principal. Noms sistemàtics d'alguns radicals complexos: C H3 17 C H3 C H2 C H2 Iso− R−C H terc− R −CH3 Sec − R −C H C H3 C H3 C H3 HIDROCARBURS INSATURATS ALQUENS: Cn H2n S'anomenen canviant la terminació −à dels alcans per la terminació −é , per cada enllaç doble s'eliminen dos hidrogens a l' alca corresponent, (R−C = C−R'). La cadena principal es la més llarga on és l'enllaçs doble.La numeració dels carbons es fa començant per aquell extrem que té l'enllaç doble més a prop. Davant el nom de la cadena mes llarga triada es posa el nombre del carbo on es troba el doble enllaç. Si n'hi ha dos enllaços dobles es posen els nombres dels carbons on es troben davant el nom corresponent a la cadena mes llarga en la qual es trobe aquest dobles enllaços amb la terminació −dieno ALQUINS: Cn H2n−2 S'anomenen canviant la terminació −à dels alcans per la terminació −í , per cada enllaç triple s'eliminen quatre hidrogens a l'alca corresponent, (R−C = C−R'). La formulació es semblant a la de los enllaços dobles. Els enllaços dobles tenen prioritat sobre els enllaços triples. Per formular un hidrocarbur insaturat i ramificat: − La cadena principal d'un hidrocarbur insaturat i ramificat: − Té el màxim número de insaturacions − És la cadena més llarga − Hi tenen prioritat els dobles enllaços sobre els triples en igualtat de condicions HIDROCARBURS CÍCLICS Son hidrocarburs que tenen una cadena tancada. S'anomenen amb el prefix cicle− davant del nom de l'hidrocarbur d'igual nombre d'àtoms de carboni. Per numerar un hidrocarbur cíclic, tenen prioritat els enllaços múltiples sobre els radicals alquilics. HIDROCARBURS AROMÀTICS O ARENS − L'hidrocarbur aromàtic més senzill és el benzè: C6 H6 18 − Els substituents sobre l'anell benzénic s'anomenen com a radicals del benzil. • Noms comuns d'alguns arens • CH3 CH3 CH3 CH3 CH3 CH3 CH3 Toluè orto− xilè meta− xilè para− xilè Naftalè Antracè Fenantrè GRUPS FUNCIONALS MÉS IMPORTANTS (per ordre de prioritat ascendent) Grup Nom de la Funció orgànica Funció principal Sufix si és funció principal Substituïen Prefix si no és funció principal O àcid ..................... −oic || Àcid àcid .............−carboxilic R−C−OH R−C=O O Anhídrid d'àcid anhídrid ............−oico Sals ....... −oat de (metall) Ester R ....−oat de alquil (R') R−C=O O || alcoxicarbonil− ........... R − C − O − R' O ................... − amida || Amida carbamoil− ............... ........ −carboxamida R − C − NH2 ................ −nitril R−C=N H Nitril Aldeid ciano − .................. ................−carbonilo ..................... −al formil− ................. 19 R' − C = O O oxo−................... ceto−.................... || Cetona .................... −ona oxo− .................... R'' − C − R ' Alcohol OH ................ −ol hidroxi −................ ..........− diol dihidroxi −............. ..........− triol trihidroxi −............ primari un grup OH | secundari dos grupsOH R − CH − R ' C6H6 − OH R − NH2 terciari tres grups OH Fenol Amina primari −NH2 ................. −amina secundaria =NH di ............. −amina terciària = N tri .............. −amina R − NH − R' amino− ................... R − N − R' R'' R' ............−oxi−... R−O−R' R = R' R = R' Èter Doble enllaç Triple enllaç R− , R' − , èter ................− é ................−í Halo− ................... R− CH2 − X Derivats Halogenats ( X= halogen ) R− CH2 − NO2 solo prefixos Fluor, clor, bromo, iode solo prefixo Nitroderivats nitro− ................ ORDEN DE PRIORITATS àcid > anhídrid > ester > amida > nitril > aldehid > cetona > alcohol > fenol > amina > èter >doble enllaç > triple enllaç > derivats halogenats > nitro derivats > El grup funional prioritati numera els carbons de la cadena principal i es posa com sufix, la resta de grups es possen com prefixes. Exemple : àcid 2,3−dibromo−4hidroxi−pentanoic NOMENCLATURA 1− Substàncies amb un sol grup funcional: La cadena principal d'un compost amb un grup funcional: 20 − La que té el grup funcional. La més insaturada − La més llarga 2− Substàncies amb diferents grups funcional: − Es tria el grup funcional principal segons la taula. − La cadena principal és la que té més grups funcional principal. − S'anomena amb el sufix del grup funcional principal. Els altres grup funcional s'anomenen amb els sufixos indicats a la taula. Taula per la formació de compostos en la nomenclatura tradicional Exemple amb el Clor com no Metall i el Ferro com Metall OXOANIÓ Hipo .. −it .......... ................... −it .. ................... −at .. per ........... −at .. METALL ............... ....... ÀCID OXOÀCID Hipo .. −os ........ ................... −os .... ................... −ic ........ per ........... −ic .... ÒXID NO METÀL·LIC 4,3 Hipo .. −os ........ 4,3,2 ................... −os .... 4,3,2,1 ................... −ic ........ 4 per ........... −ic .... NO METALL 21 ............... ....... OXOSAL Hipo .. −it .......... .−os . ................... −it .. .−os . ................... −at .. .−os . per ........... −at .. .−os . Hipo .. −it .......... .−ic . ................... −it .. .−ic . ................... −at .. .−ic . per ........... −at .. .−ic . CATIÓ ...−os . ...−ic . ÒXID METAL·LIC ...−os . ...−ic . HIDRÓXID ...−os . ...−ic . SAL HIDRÀCID ...........−ur ... ANIÓ SIMPLE ..............−ur .... ÀCID HIDRÀCID ..........−hídric ... Perdua d'H+ 22 més més Adició d'aigua (segons el nombre de molécules d'aigua meta,orto i para) Combinat amb oxigen Valències positives (+) guany d'electrons mé s OH− més mé s H + Combinat amb oxigen Perdua d'electrons Si el no metall actua amb 1,2,3,4 valències diferents En dissolució aquosa OXOSAL fórmula Hipoclor−it ferr−os Fe(ClO)2 Clor−it ferr−os Fe(ClO2)2 Clor−at ferr−os Fe(ClO3)2 Perclor−at ferr−os Fe(ClO4)2 Hipoclor −it ferr−ic Fe(ClO)3 Clor−it ferr−ic Fe(ClO2)3 Clor−at ferr−ic Fe(ClO3)3 Perclor−at ferr−ic Fe(ClO4)3 HIDRÓXID Ferr−os Fe(OH)2 Ferr−ic Fe(OH)3 23 SAL HIDRÀCID Clor−ur ferr−os FeCl2 Clor−ur ferr−ic FeCl3 Combinat amb oxigen Valències del Clor positives (+1,3,5,7) Si el no metall actua amb 1,2,3,4 valències diferents El clor amb quatre valencies METALL Ferro Fe OXOANIÓ Hipoclor−it ClO −1 Clor−it ClO2−1 Clor−at ClO3−1 Perclor−at ClO4−1 NO METALL Clor Cl En dissolució aquosa guany d'electrons mé s H + mé s OH− ANIÓ SIMPLE Clor−ur Cl−1 Adició d'aigua (segons el nombre de molécules d'aigua meta,orto i para) Perdua d'electrons Combinat amb oxigen ÒXID METAL·LIC 24 Ferr−os FeO Ferr−ic Fe2O3 més més més Perdua d'H+ ÒXID NO METÀL·LIC 4,+1 Hipoclor−os Cl2O 4,+3 Clor−os Cl2O3 4,+5 Clor−ic Cl2O5 4,+7 Perclor−ic Cl2O7 ÀCID HIDRÀCID Clor−hídric HCl CATIÓ Ferr−os Fe+2 Ferr−ic Fe+3 ÀCID OXOÀCID àcid (meta) Hipoclor−os H ClO Clor−os H ClO2 Clor−ic H ClO3 Perclor−ic H ClO4 Estats de Oxidació a) − Elements més corrents: amb els últims electrons de valència i el seus estats d'oxidació Alcalins ( _s1 ) Alcalinoterris ( _s2 ) Anàlegs del bor ( _s2 _p1 ) Li Be B Na Mg Al + 3 K + 1 Ca + 2 25 Rb Sr Cs Ba Hidrogen H +1, −1 Fr Ra Anàlegs del carboni (_s2_p2 ) Anàlegs de nitrogen (_s2_p3) Calcògens ( _s2 _p4 ) Halògens (_s2_p2) − 4 C N −3,+1,+2,+3,+4,+5 O −2 F −1 Si P S Ge +2, +4 As −3, +3,+5 Se −2, +4, + 6 Cl Sn Sb Te Br −1,+1,+3,+5,+7 Pb I Bi +3, +5 Metal·ls de transició (_s− _d−− ) Ti +3, +4 Cr +2,+3, [+6]* Mn +2,+3,+4,[+6, +7]* Fe Cu +1,+2 Zn +2 Co +2, +3 Ag +1 Cd Ni Au +1,+3 Hg +1, +2 Pd +2 Pt +2,+ 4 * El crom i el manganès actuen amb aquests estat d'oxidació com a No metalls veure els àcids cròmic, dicròmic, mangànic i permangànic b) − Ions: OH − (hidroxo) 02= (peroxo) CN − (ciano) Hg 2 +2 (bimercuri) NH4+ (amoni) OOOO || || || || HO − Cr − O H+ HO − Cr − OH H2O + HO − Cr − O − Cr − OH || || || || OOOO H 2 Cr O4 + H 2 Cr O4 H 2 Cr2 O7 àc. cròmic àc. cròmic àc. dicròmic 26