un proceso de restauración

01-2010
El mercat de Sant Antoni. Quatre nous espais per a la ciutat |
Carme Ribas+ Pere Joan Ravetllat
www.upc.edu/lub
L’edifici del Mercat de Sant Antoni, construït segons projecte de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias i l’enginyer Josep M. Cornet i
Mas, l’any 1882, és un dels edificis públics més emblemàtics de l’Eixample barceloní. Ocupa una illa sencera i s’organitza en forma
de creu grega sobre les diagonals del traçat de l’Eixample, reproduint en geometria i dimensió les alineacions d’un encreuament de
dos carrers. L’octògon central, cobert amb una cúpula de major alçada, reprodueix una cruïlla tipus de la trama Cerdà.
És un dels exemples rellevants de l’anomenada “arquitectura del ferro” a Barcelona i una de les poques edificacions singulars
sobre la trama Cerdà, previstes pel propi Pla. Cal destacar la grandiositat de l’edifici, aconseguida per una secció graonada que
adquireix el seu moment més intens en la coberta de l’octògon central, i per una organització panòptica de la planta que permet
experimentar la gran dimensió de la diagonal d’una illa de l’Eixample.
Va ser situat sobre els terrenys propers al baluard de Sant Antoni, per tant a l’àrea d’accés a la ciutat emmurallada des de la
carretera de Madrid, actual Avinguda Mistral. De fet, recollia un ús de mercat espontani ja existent en èpoques prèvies a l’enderroc
de les muralles. A cavall entre Ciutat Vella i l’Eixample, la seva singularitat i la capacitat de generar activitat al seu voltant el converteixen en una de les fites emblemàtiques de la ciutat de Barcelona.
El projecte pretén preservar l’edifici per a l’ús que actualment té (mercat de fresc i encants), incorporant una nova construcció
en plantes soterrani, que ocuparà tota l’illa. Aquests soterranis hauran d’allotjar una nova superfície comercial complementària, al
mateix temps que contindran tots aquells serveis de recolzament de l’activitat principal, actualment infradimensionats, com són:
àrees de magatzem i càmeres, espai per a instal·lacions, zona de càrrega i descàrrega, i aparcament.
1
2
1. Emplaçament del Mercat de Sant Antoni
2. Aparició dels Encants
3. Consolidació de la pèrgola perimetra
4. Situació actual i proposta de planta baixa
4
3
1
01-2010
El mercat de Sant Antoni. Quatre nous espais per a la ciutat |
Com a molts altres mercats i al llarg dels anys, el mercat
de Sant Antoni ha aglutinat una gran quantitat de comerç al
seu voltant. En aquest cas, però, aquesta activitat ha donat
lloc a la consolidació de dos mercats de gran importància i
amb una marcada identitat pròpia: l’encant de roba setmanal
i el dominical destinat a antiguitats i productes de segona mà
relacionats amb el món editorial, la filatèlia i la informació
digital. Ambdós mercats gaudeixen de gran prestigi i s’han
convertit en elements identitaris del barri i de la ciutat de
Barcelona.
La consolidació d’aquests mercats, inicialment de caire més ambulant, ha donat peu a una sèrie de construccions, no sempre afortunades que han tendit a emmascarar
l’arquitectura de l’edifici principal, com és l’actual marquesina de formigó que envolta l’edifici amb els tendals verds, que
construeixen autèntiques parets impermeables a la vista.
És en aquest sentit que cal destacar la voluntat de netejar exteriorment l’edifici, a fi de fer-lo més visible des del
carrer. Aquesta voluntat s’expressa a partir de la desaparició
de la feixuga marquesina que l’envolta i de l’enderroc de les
construccions afegides als patis, que es pretenen recuperar
8
Carme Ribas+ Pere Joan Ravetllat
5.Vista dels nous espais públics
6. Vista del passadís central amb el mercat del fresc
7. Vista del passadís lateral amb el mercat dels Encants
8. Secció transversal actual
9. Secció transversal proposada
10. Distribució d’usos a la proposta de planta baixa
com a nous espais públics per a la ciutat.
Per tot això, creiem encertat situar l’encant a l’interior
de l’edifici principal, evitar el muntatge i desmuntatge de les
parades, i oferir un recorregut perimetral continu que només entra en contacte amb el fresc en les zones d’accés
a l’edifici. A l’interior del passadís de l’encant es manté el
caràcter de l’actual mercat (aglomeració de mercaderia, atmosfera de basar...) Tot i apreciar l’enginy desenvolupat pels
comerciants en la creació de la parada a partir de les mateixes caixes que s’utilitzen per a emmagatzemar i traslladar
la mercaderia, avui en dia és difícil admetre que és aquesta
l’única solució per a un mercat de tanta envergadura. Aquesta nova ubicació permanent del mercat de l’encant setmanal,
que no coincidirà amb l’àrea d’ocupació del mercat dominical,
permetrà per primera vegada resoldre un problema plantejat
des de fa molts anys com és la possibilitat de coexistència
dels dos mercats en alguns dies de l’any.
Pel que fa al mercat dominical, les exigències de muntatge de la parada són inferiors, ja que es tracta d’objectes
que s’exposen sobre taules i no requereixen tanta superfície
d’exposició ni tanta reserva de stocks. A més, la seva perio-
9
www.upc.edu/lub
5
6
7
10
2
01-2010
11
12
El mercat de Sant Antoni. Quatre nous espais per a la ciutat |
Carme Ribas+ Pere Joan Ravetllat
dicitat és menor ja que només treballa en diumenge. Tampoc
fa ús dels tendals, preservant una major transparència cap a
l’edifici principal. Es proposa mantenir aquest mercat en una
posició sensiblement equivalent a l’actual, però sota una marquesina molt més lleugera que no oculti l’edifici posterior, i enretirada respecte a la marquesina actual a fi d’alliberar l’espai
de vorera. Caldrà també valorar la possibilitat d’ampliació
d’aquest mercat amb l’ocupació d’algun pati, si els requeriments d’espai ho exigissin. Per altra banda, algun pati parcialment cobert podria convertir-se en una oportunitat per a
allotjar altres activitats afegides a la del mercat dominical.
D’aquesta manera, els recuperats patis triangulars, a més
de facilitar la visibilitat i l’accés a l’edifici, es constituiran en
noves places públiques capaces de suportar activitats de relació ciutadana complementàries a les del mercat. A banda
dels usos derivats del mercat com la restauració, són també
espais idonis per a acollir activitats de petit format -rondallaires o altres espectacles- que complementarien molt bé
l’oferta del dominical.
13
14
www.upc.edu/lub
11. Secció pel pati del Baluard
12. Secció pel pati del Baluard
13. Secció pel pati del Baluard
14. Secció general d’una nau
3