Glúcids. Són biomolècules orgàniques constituïdes per carboni, hidrogen, i oxigen, amb la presència a vegades, de nitrogen, sofre i fosfor. Els glúcids també s'anomenen hidrats de carboni o carbohidrats. Químicament són polialcohols en els quals un dels grups hidroxil ha estat substituit per un grup aldehid (−CHO) o per un grup cetona (−CO−). Els glúcids formen la major part de la matèria orgànica de la biosfera i constitueixen el principal component de la dieta dels animals. Classificació. • Monosacàrids: No es poden hidrolizar amb altres glúcids i tenen de tres a vuit àtoms de carboni. Són monosacàrids: la ribosa, la desoxiribosa, la glucosa, la galactosa, i la fructosa. • Oligosacàrids: Formats per la unió de poques molècules de monosacàrids ( de dos a deu). • Disacàrids: unió de dos monosacàrids (sacarosa, lactosa i maltosa) • Trisacàrids: unió de tres monosacàrids. • Polisacàrids: Formats per la unió de moltes molècules de monosacàrids. • Homopolisacàris: Formats per un sol tipus de monosacàrid. • Pentosanes: Formats per pentoses (arabana i xilana). • Hexosanes: Polímers de hexoses (midó, glicogen, dextrans, cel·lulosa i quitina). • Heteropolisacàrids : Formats per més d'un tipus de monosacàrids (pectina, hemicel·lulosa, agaragar, goma aràbica, àcid hialurònic, condroïtina...) • Heteròsids: Formats per monosacàrids i altres molècules no glúcides (aglicona), les cuals poden ser els lípids (glucolípids), les proteines (glucoproteïnes), les bases nitrogenades.... Funció. • Principal font d'energia. La glucosa és la substancia per la que la majoria d'organismes obtenen l'energia. El midò en les plantes i el glucogen en els animals, són materials de reserva que poden ser hidrolitzats per formar la glucosa. • Elements estructurals. La cel·lulosa és el component principal de la paret cel·lular dels vegetals, la quitina forma l'esquelet extern de mots artròpodes i la condroïtina es troba en el teixit connectiu dels animals. • Són part funamental d'altres mol·lècules, com àcids nucleics (ribosa i desoxiribosa), fospats d'adenosina (ribosa), glucoproteïnes.... Monosacàrids. La seva fórmula general es (CH20)n on n està comprès entre 3 i 8. Són substàncies sòlides, blanques, solubles en aigua, sovint amb gust dolç i amb carácter reductor. S'anomenen afegint −OSA al prefixe que indica el nombre de carbonis. 1 Cadascú d'aquests grups inclou dues series les adoses (amb grup aldehid) i les cetoses (amb grup cetona). L'aldosa més simple és el gliceraldehid, el qual té el segon carboni asimétric perque apareix unit a cuatre grups diferents. Tenint en compte la posició del grup (−OH), es distingueixen dos isòmers espacials, el D−gliceraldehid amb el grup hidroxil a la dreta i el L−gliceraldehid amb el grup hidroxil a l'esquerra. Són imatges que no es poden fer coincidir al girar, i s'anomenen enantiomorfes. El nombre d'isomers és de 2x on x representa el nombre de carbonis asimétrics. Per asignar D o L es pren com a refèrencia el carboni asimètric més allunyat del grup aldehid o cetona. La presencia de carbonis asimètrics determina l'activitat òptica dels monosacàrids. Si desvien la llum que els atravesa cap a la dreta, s'anomenen dextrogires i si ho fan cap a la esquerra levogires. Entre les pentoses destaquen la D−ribosa, la desoxi−D−ribosa, la D−xilosa i la D−arabinosa. Entre les hexoses destaquen la D−glucosa, la D−manosa, la D−galactosa i la D−fructosa. La glucosa és el monosacàrid més abundant en la natura. S'origina durant la fotosíntesi i és necesaria per la respiració aeròbica dels organismes. Als animals, la glucosa és el glúcid essencial de l'alimentació. Es troba en forma de glicogen i s'acumula al fetge i als músculs i és un component de la sang en els animals superiors. La glucosa s'obté industrialment per hidròlisi del midò. Estructures cícliques dels monosacàrids. Les disolucions aquoses de mosàcarids de més de 5 carbonis, es presenta una activitat òptica diferent a la prevista. Aquest procés s'anomena mutarotació, degut a que quan es dissol es produeix una reordenació entre el grup carbonil i un dels grups hidroxilics. Es forma un pont d'hidrogen intermol·lecular anomenat enllaç hemiacetàlic, i es formen anells plans anomenats furanoses i piranoses. En les estructures cíclics el carbonic anumèric es asimètric i dona lloc a dues estructures diferents que es distingueixen per les lletres i . La lletra té el grup hidroxílic del carboni anuméric sota el pla de l'anell, i el grup el té sobre el pla de l'anell. Les estructures cícliques es troben en una situació plegada i es poden comportar de dues maneres, (cis o nau, i trans o cadira). Les formes cícliques determinen algunes propietats biològiques, i la forma d'enllaçaar amb altres molècules. L'enllaç O−Glucosídic. S'utiliza en la unió dels polisacarids i olisacarids. Es caracteritza per la reacció entre un grup hidròxil del carboni carbonílic d'un monosacarid amb un altre grup hidròxil d'un altre monosacàrid. Oligosacàrids. Són glúcids formats per cadenes de monosacàrids (2 a 10) units per enllaços glucosídics. Els de més importància biològia són els disacàrids (maltosa, cel·lobiosa, lactosa i sacarosa). MALTOSA: Es troba en el gra d'ordi germinat i es fa servir en l'obtenció de la cervessa. Es fa servir com a 2 nutrient, edulcorant i medi de cultiu. CEL·LOBIOSA: No es troba lliure a la natura, però forma la cel·lulosa. LACTOSA: Es el principal glúcid de la llet dels mamífers. SACAROSA: És el principal glúcid de reserva dels vegetals. Es sintetiza amb la fotosíntesi. S'obté de la canya de sucre i de la remolatxa sucrera. El catabolisme d'aquests disacarids comporta la hidròlisi dels seus monosacàrids constituents. En els essers humans aquesta hidròlisi la porta a terme els enzims, sacarasa, lactasa i maltasa que són produits en les cèl·lules digestives. Polisacàrids. Són glúcids compostos per molts monosacàrids units per enllaços O−glucosídics. Són substancies de pes molecular elevat, insolubles en aigua i sense carácter reductor, que formen dispersions col·loïdals. Segons la seva funció es distingueixen: • Polisacàrids de reserva (midó i glicogen) Proporcionen energia • Polisacàrids estructurals o de sosteniment (cel·lulosa i quitina). Formen part de l'esquelet extracel·lular. MIDÓ: És el producte final de la fotosíntesi. Es troba en els cloroplastos i s'acumula en els amiloplantos. Està format per glucosa. Es troba en les llavors, en els tubercles i les arrels. GLICOGEN: Es la principal reserva en els teixits animals, i abunda en les cèl·lules del fetge i dels músculs. CEL·LULOSA: És el component básic de les parets en les cèl·lules vegetals i és el més abundant en la biosfera. QUITINA: Està format per molècules de glucosamina i aminoglúcids. Forma part de l'exoesquelet de diversos artròpodes. Glúcids. Són biomolècules orgàniques constituïdes per carboni, hidrogen, i oxigen, amb la presència a vegades, de nitrogen, sofre i fosfor. Els glúcids també s'anomenen hidrats de carboni o carbohidrats. Classificació. • Monosacàrids • Oligosacàrids • Disacàrids • Trisacàrids • Polisacàrids 3 • Homopolisacàris • Pentosanes • Hexosanes • Heteropolisacàrids • Heteròsids Funció. • Principal font d'energia • Elements estructurals • Són part funamental d'altres mol·lècules Monosacàrids. Són substàncies sòlides, blanques, solubles en aigua, sovint amb gust dolç i amb carácter reductor. S'anomenen afegint −OSA al prefixe que indica el nombre de carbonis. Cadascú d'aquests grups inclou dues series les adoses (amb grup aldehid) i les cetoses (amb grup cetona). La glucosa és el monosacàrid més abundant en la natura. S'origina durant la fotosíntesi i és necesaria per la respiració aeròbica dels organismes. Estructures cícliques dels monosacàrids. Les disolucions aquoses de mosàcarids de més de 5 carbonis, es presenta una activitat òptica diferent a la prevista. Aquest procés s'anomena mutarotació, degut a que quan es dissol es produeix una reordenació entre el grup carbonil i un dels grups hidroxilics. Es forma un pont d'hidrogen intermol·lecular anomenat enllaç hemiacetàlic, i es formen anells plans anomenats furanoses i piranoses. Les formes cícliques determinen algunes propietats biològiques, i la forma d'enllaçaar amb altres molècules. L'enllaç O−Glucosídic. S'utiliza en la unió dels polisacarids i olisacarids. Es caracteritza per la reacció entre un grup hidròxil del carboni carbonílic d'un monosacarid amb un altre grup hidròxil d'un altre monosacàrid. Oligosacàrids. Són glúcids formats per cadenes de monosacàrids (2 a 10) units per enllaços glucosídics MALTOSA CEL·LOBIOSA LACTOSA SACAROSA El catabolisme d'aquests disacarids comporta la hidròlisi dels seus monosacàrids constituents. En els essers humans aquesta hidròlisi la porta a terme els enzims, sacarasa, lactasa i maltasa que són produits en les 4 cèl·lules digestives. Polisacàrids. • Polisacàrids de reserva (midó i glicogen) Proporcionen energia • Polisacàrids estructurals o de sosteniment (cel·lulosa i quitina). Formen part de l'esquelet extracel·lular. MIDÓ GLICOGEN CEL·LULOSA QUITINA D−gliceraldehid L−gliceraldehid H | C=O | H − C − OH | H − C − OH | H H | C=O | OH − C − H | H − C − OH 5 | H 6