Guerra Civil Espanyola

LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
Causes y inici de la guerra civil
Com a causes de la guerra civil es poden esmentar l´enfrontament de l´esquerra més radical amb l´Esglesia
catòlica, l´ agitació revolucionària dels obrers y algunes decisions del govern. Tot aixó va crear un aixecament
contra el govern del front popular. Aquest aixecament va començar al Marroc el 17 de juliol de 1936 y va
provocar una guerra civil. La guerra va durar gairebé tres anys, durant els quals les forces insurrectes,
anomenades nacionals, dirigides pel general Franco, van anar avançant fins a conquerir tot el territori
nacional.
−Antecedents:
A finals de 1935 s'inicien les primeres trobades dels conspiradors, mesos abans de la previsible victòra de
l'esquerra.
Al febrer del 1936: Victòria electoral del Front Popular (coalició de diferents partits d'esquerres): Militars,
extrema dreta i burgesia conservadora es preparen per la reacció. Carlins i monàrquics també recolzarien una
revolta.
El nou govern d'esquerres aplica amb força les diferents reformes econòmiques; amb la reforma agrària, del
març al juliol de 1936 es van expropiar més de 500.000 hectàrees.
Fortes tensions socials entre la diversitat d'ideologies que hi ha al país (anarquistes, comunistes, feixistes,
monàrquics/carlins, republicans...).
13 de juliol de 1936: Els assassinats de José del Castillo, tinent dels guàrdies d'assalt (per part dels
falangistes) i Calvo Sotelo, líder del Bloque Nacionalista (extrema dreta) i participant actiu en la conspiració
contra el Govern Republicà, és l'episodi previ al pronunciament militar.
−Fets:
Podem dividir els aconteixements en tres fases diferents:
−Primera Fase (juliol 1936 − tardor 1937)
· En primer moment se segueix el plà establert pels conspiradors durant la primavera del 1936 en la qual hi
van participar militars, la UME (Unión Militar Española; antirrepublicana), monàrquics, tradicionalistes, i
d'altres sectors de l'extrema dreta. Però ben aviat es va veure que el qual havia de ser un pronunciamiento
ràpid i efectiu, es convertiria en una llarga guerra.
17 de juliol 1936: Alzamiento a Melilla. Les unitats militars del Marroc es fan també amb Tetuán i Ceuta.
18 de juliol de 1936: el general Francisco Franco arriba des de les Canàries. Sublevació de diverses divisions
a la Península, però l'alçament fracassa a les principals ciutats del país.
19 de juliol de 1936: Giral assumeix les responsabilitats del Govern Republicà. L'autoritat del poder central
es va descompondre i es crearen nombrosos poders locals de caràcter popular i espontani. Divisions intenses i
pèrdua de poder de la unitat política i militar al bàndol republicà.
1
Durant el juliol−agost de 1936, el Govern de Giral fa diferents crides al govern del Front Popular francès. Els
rebels, d'altra anda, van ser recolzats per Itàlia (amb Mussolini al cap) i Alemanya (amb Hitler). El govern
rebé ajuda de França i de la URSS; però ben aviat es va signar el pacte de no intervenció, tancant la frontera
francesa a l'entrada de material a qualsevol bàndol, perjudicant, però al govern republicà, doncs Alemanya i
Itàlia trencaren sistemàticament el pacte. D'altra banda, la URSS també va trencar el pacte de no intervenció,
tot i que la seva ajuda va resultar cara per a la república (el famòs or de Moscou)
5 de setembre de 1936: Francisco Largo Caballero pren la presidència del govern republicà, anteriorment
duta a terme per José Giral. Largo Caballero va fer el que va poder per acontrolar la situació revolucinària i va
intentar formar un govern de concentració de totes les forces d'esquerra, tot i que no va poder amainar els
enfrontaments guerra/revolució.
1 d'octubre de 1936: els nacionals nomenen Franco com a cap del Govern de l'Estat, amb la qual cosa passa a
ser el màxim responsable de les accions dels nacionals.
Des d'un bon principi, es donà molta importància a la possessió de Madrid (pels dos bàndols). A partir del
novembre de 1936 els nacionals efectuen diversos atacs sobre Madrid; arribant fins a la Ciudad Universitaria.
Març de 1937: Batalla de Guadalajara; amb la victòria republicana (ajudats de les brigades internacionals),
els nacionals abandonen l'intetn de prendre Madrid i centren les seves principals operacions al Nord.
Abril de 1937: La Legió Còndor (alemana) destrueix la ciutat de Guernica. Es trenquen les defenses de
Bilbao.
19 d'abril de 1937: Es crea la Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional
Sindicalista (FET de les JONS). Únic grup legal del nou règim de Franco. La gran cohesió dels nacionals
contrasta amb els enfrontaments ideològics dels republicans.
18 de maig de 1937: Juan Negrín passa a ser el cap del govern republicà. Torna el problema de les prioritats
polítiques: guerra o revolució? Negrín és partidari de les tesis comunistes i exclou del Govern els anarquistes,
acostant la república al seu únc aliat: la URSS. primer la guerra i després la revolució.
agost de 1937: Els nacionals prenen Santander, i més tard, Gijón. Es priva als republicans d'un territori
industrial i miner de primera magnitut.
Segona Fase (tardor 1937 − febrer 1939)
*Període marcat per les davallades de l'exèrcit republicà i el conseqüent avenç dels nacionals.
Desembre de 1937 − febrer 1938: Batalla de Terol, despres de diferents alternatives de control sobre la ciutat
per part dels dos bàndols, Terol cau en mans dels nacionals.
Gener de 1938: Neix el Gobierno Nacional, al que Franco incorpora militars, falangistes, tradicionalistes i
monàrquics.
Abril de 1938: l'exèrcit franquista arriba a Castelló: Catalunya queda aïllada de la resta de territori republicà.
Juliol de 1938: Inici de la Batalla de l'Ebre. Últim intent republicà per a evitar l'imparable avenç dels
feixistes. Després de setmanes de lluita, l'exèrcit republicà es veu obligat a recular. Catalunya es troba
desprotegida i serà presa sense gaire problemes.
Novembre de 1938: Hitler signa el pacte de Munic amb França i Anglaterra, que deixa la República
2
Espanyola abandonada.
Gener de 1939: Barcelona és presa per les tropes nacionals. Més tard, aquestes mateixes tropes avencen cap a
la frontera francesa, ocupant des de Puigcerdà a Port Bou.
Tercera fase (febrer 1939 − abril 1939)
*Després de la caiguda de Catalunya, s'inicia la tercera fase; considerada la més dura i difícil per als
republicans, ja que pateixen la descomposició material de l'estructura política i militar de la República.
S'inicien les persecucions, represàlies i exilis de centenars de desenes de milers d'espanyols.
La situació de la república és insostenible i augmenten les divergències entre aquells que volien negociar una
pau honrosa amb els nacionals i els qui volien seguir lluitant. El general Segismundo Casada (republicà)
dirigeix un intent de pronunciament militar a Madrid, amb l'intenció d'acabar la guerra i fer fora els
comunistes del bàndol republicà. D'altra banda, Franco es nega a negociar la rendició.
28 de març de 1938: Les tropes franquistes entren a Madrid. Durant els tres següents dies cauen les poques
ciutats que quedaven fidels a la República.
1 d'abril de 1939: Fí oficial de la Guerra Civil Espanyola. Franco es proclama com a Caudillo de España por
la Gracia de Dios; cap de l'Estat, del Govern i generalísimo dels exèrcits de terra, mar i aire.
Conseqüències
Polítiques:
Pas de la República a la dictadura de Franco.
Pèrdua de llibertats democràtiques.
Pèrdua de les institucions autonòmiques.
Humanes:
Nombre molt elevat de morts.
A causa de les seves creences polítiques, molta gent es veu obligada a exiliar−se. (polítics, militants
d'esquerres, intel·lectuals, artistes, etc.).
Econòmiques:
Pèrdua de població activa.
Infraestructures destruïdes (fàbriques, vivendes, hospitals, carreteres i vies, etc.).
Devaluació de la moneda.
Crisi de postguerra (dràstica disminució de la qualitat de vida; raccionament d'aliments i productes de
primera necessitat).
1
3
Un nou sistema politic
Acabada la guerra, el triomf va permetre al general Franco adquirir el rang de cap de l´estat i cap del govern,
amb tots els poders acumulats a les seves mans.Franco va governar amb aquest sistema persona fins gairebé
quaranta anys, fins que va morir, el 1975.
Supressió de les llibertats
Aquest sistema, sorgit d´una guerra, no tenia constitució. Tots els càrrecs politics eren designats directament
pel cap de l´Estat, tant els ministres com els membres de les corts. Es van suprimir les llibertats pròpies dels
països democratics occidentals: els partits polítics y els sindicats van ser prohibits; estaven restringides les
llibertats d´associació y de reunió hi havia un control molt estricte de la llibertat de premsa per mitjà de
censura.Les persones contràries a aquest regim no podien exercir una oposició oberta.
La postguerra
Així doncs, hi va haver una llarga postguerra, que va durar fins els anys cinquanta. Durant aquest període es
va haver de reconstruir el país, que havia quedat malmés y en una situació de fam y misèria.Per reconstruir el
país, el govern va intentar augmentar la producció agrària de regadiu mitjançant la construcció de pantans y
desenvolupar la indústria.
4