Informaci sobre la disp psia funcional

Àrea General
Servei d’Aparell Digestiu
Pg. Vall d’Hebron, 119-129
08035 Barcelona
Tel. 93 274 62 97
Fax 93 489 44 56
digestiu@vhebron.net
Què és la dispèpsia?
La dispèpsia és un quadre clínic composat per un conjunt de símptomes continus o intermitents,
explicats pels pacients com dolor, malestar o incomoditat del tipus pesadesa o plenitud en el buit
de l’estómac, que poden o no empitjorar en menjar. Es presenta, de vegades, amb distensió o
inflor, incapacitat per acabar un àpat, eructes i nàusees, però no vòmits. Afecta el 35-40% de la
població general. Malgrat això, només el 20% dels pacients amb dispèpsia atesos pel metge/essa
de capçalera, s’hi troba una causa orgànica que la justifiqui, bé sigui benigna (la gran majoria) o
maligna. Això no ha canviat en els darrers 30 anys, tot i la millora dels mètodes diagnòstics. En el
80% restant, es tracta de pacients amb l’anomenada dispèpsia funcional, no orgànica. És la
dispèpsia en què les molèsties no són causades per la presència de malaltia demostrable,
digestiva o no, l’alcoholisme o tabaquisme crònics, ni la presa prolongada de fàrmacs. Quina és,
aleshores, la causa d’aquestes molèsties? Es pensa que es deuen a un augment de la sensibilitat
de l’estómac i els intestins.
Per què es produeix?
Tot i que la causa exacta de la dispèpsia funcional no es coneix, els símptomes poden ser causats
per una alteració dels moviments i la sensibilitat de l’estómac.
En ocasions aquests símptomes poden aparèixer:
després d’un procés infecciós tipus gastroenteritis
després d’alguns tipus de menjars com productes làctics, cereals, cítrics, cafè, àpats rics
en greixos
després de vivències estressants: mort d’un familiar, estrès laboral
Quines molèsties ocasiona?
Molèsties més característiques:
• pesadesa després de menjar acompanyada, de vegades d’una mica de distensió o inflor
de la part alta de la panxa i sacietat precoç, és a dir, que el pacient s’emplena i ha de
deixar de menjar abans d’acabar una àpat normal, sobretot si és rica en greixos o en fibra.
• dolor, cremor i acidesa a la zona de l’estómac. En general, aquesta molèstia apareix sense
menjar i millora una mica després de menjar.
• existeixen símptomes que no són els típics de la dispèpsia i si apareixen, cal consultar amb
el metge/essa: febre, vòmits, aprimament, dolor de ventre nocturn, dificultat o dolor para
empassar, presència de sang vermella o digerida (melena) en la femta, anèmia, icterícia
(coloració groguenca de la pell), orina fosca, augment del volum del fetge en l’exploració
física o presència d’una massa abdominal.
• Amb freqüència poden aparèixer altres manifestacions juntament amb les digestives: mal
de cap, marejos (no vertigen), insomni, cansament psicofísic, irritabilitat, pols accelerat,
dolors musculars generalitzats, punxades al tòrax o a l’abdomen, dolor lumbar crònic,
micció freqüent o dificultosa i, regles doloroses i dolor durant el coit o després.
Hospital Universitari Vall d’Hebron
Universitat Autònoma de Barcelona
Com es
s diagnostica?
El diagnòstic
diagn stic de sospita
sosp
ess basa en l’exist
l existència
ncia de símptom
sí tomess característic
característics
s de dispèpsia,, en
pacientss que a més
mé ni tinguin
n símptomes
símptomes o signes
signes d’alarma,
d alarma, ni pateixin malalties de la resta de
l’organisme (extradigestives).
(extradigestiv s). Per
P r estar segurs que es traccta d’una
’una dispè
dispèpsia
psia funcional, cal
excloure
e que les símptomes
ímptomes siguin
siguin causats per hàbits
bits tòxics
t xics (alcoholisme
(alcoholisme i tabaquisme)
tabaquisme o a presa
crònica
nica de fàrmac
fàrmacs possiblement
siblement responsables (aspirina o antiinflamatoris no esteroïdals,
esteroïdals, però
per
també broncodilatadors, antibiòtics,
antibi tics, antihipertensius,
antihipertensius, medicaments
medicament per all colesterol, hormones,
salss de calci o de ferro).
f
El diagnòstic
diagn stic de confirmació de dispèpsia
dispèpsia funcional s’aconsegue
s
gueix
ix comprov
comprovant que les
es anàlisis
anàlisis són
s
normalss i, també, mitjançant les
s exploracions complementàri
complement riess digestiv
digestives adients.
nts. El personal
mèdic és qui considera la necessitat
nece
de
e practicar una endoscò
òpia
pia oral seg
segons les
s circumstànci
circu
ncies
particulars de cada persona malalta:
particulars
malalta
- Si ess tracta
tra ta de pacients als quals
qu
mai s’ha fet una endoscòpia
endosc pia oral, cal fer
fer-la
la si hi símptomes
mptomes o
signess d’alarma,
d’alarma, o en persones
persone de méss de 50 anys
anys o per
pe alleujar temors o preocupació del malalt
(ja
a que tenir
ten r una endoscòpia
endosc pia normal
normal tranquil·litza
tranqui za molt
mo i ajuda
uda a la recuperació).
j tinguin
n endoscòpia
endosc pia prèvia,
pr
cal repetir-la si apare
apareixen
en símptomes
símptomes o
- En el cas de pacients que ja
signess d’alarma
d alarma o si hi
h ha empitjorament
emp orament dels símptome
símptomes o abssència de millora simptomà
mptomàtica.
e tracta?
Como es
El tractament
tament ess basa en diferents aspectes.
aspect
Tractament
tament no farmacològic
farmacol gic
Modificacions en l’estil i forma de vida, que es
s consideren
consider n en general saludables:
o deixar
ar de fumar,
o evitar l’ab
abús d’alcohol
alcohol
o disminuir el sobrepès
sobrepè
o menjar a poc a poc mastegant
egant bé i evitant
evita l’ab
abús de greixos
eixos i estimulants
estimulants (cafè,
(caf
begudes
gudes amb cafeïna)
cafe
en el menjar
o fer exercici
ercici físic no competitiu
competitiu
o evitar l’ús
’ús innecesssari i sen
nse prescripció mèdica
m dica de fàrmacs
f rmacs que puguin
puguin causar
molèstie
ies digestive
es
o Algunss pacients es
e beneficie
en de l’aplicació
licació de tè
tècniquess de mane
maneig
ig d’estrès
d’
ès o de
psicoterà
psicoteràpia
de recolzament o conductual
2
Tractament
tament farmacològic
farmacol gic (medicaments)
empre cal prendre’ls per prescripció i sota la vigilància
ncia del
del vostre metge.
Sempre
Medicament que disminueix
disminue la producció d’àcid
d cid sobretot
sobreto si la dispèpsia
psia és
s de predomini de
dolor o cremor o acidesa a l’estómac..
Elss procinètics
procinètics (fàrmacs
(f
s que faciliten
facilit n i ordenen
n els moviments
ents de l’estóma
estómac i l’intest
intestí),
), que cal
utilitzar en persones
person en els símptomes de les
l s quals predominin
predomin less n
nàusees,
àusees, la plenitud o la
pesadesa després
despr dels àpats.
àpats
Quant al paper
pape dell bacteri anomenat Helicobacter
elicobacter pylori en la dispè
èpsia
psia funcional, no hi
hi ha
acord
rd entre els
ls especialistes
especialist sobre si s’ha
s’ha donar o no un tractament
tra tament p
perr eliminar-la
eliminar (anomenat
anomenat
eradicador ja
eradicador),
a que no està clar que produeixi
produ
millora
m
i hii ha un gran n
nombre de persones
person amb
aquest bacteri en els seus
eus estómacs
estómacs que no pateixen cap símptoma.
símptoma
3