MESURES D’EFECTE 1. La cerca d’efectes. Taules 2x2 2. Estimació de mesures en Epidemiologia 3. Mesures d’efecte 4. Risc diferencial (RD) 5. Risc relatiu (RRpi, RRti) a) Concepte b) Recorregut c) Força de l’efecte d) RRpi, Rrti: Estimació puntual i per interval e) Excés i Reducció del risc 6. Oportunitat relativa (Odds ratio, OR) Dr. Josep Vaqué Rafart Hospital Universitari Vall d’Hebron. Facultat de Medicina. UAB 1. LA CERCA D’EFECTES Possibles cerques: • Si hi ha associacions entre malalties o entre signes/símptomes (disseny/tall transversal) • Si en el curs del temps un factor de risc està associat a una malaltia (disseny de cohorts) • Si una malaltia està associada a determinats factors de risc (disseny de casos i controls) • Si un tractament produeix la curació d’una malaltia (disseny d’intervenció) Taules 2x2: Tall transversal (no hi ha seguiment) MALALTIA A SI NO 2 malalties estan associades? 2 signes o símptomes estan associats? MALALTIA B SI a b a+b NO c d c+d a+c b+d a+b+c+d = N Càlcul de prevalences i d’associació; no hi ha seguiment temporal: Prevalença total de la malaltia A (PA): (a+c)/N Prevalença total de la malaltia B (PB): (a+b)/N Prevalença de la malaltia A en el individus amb la malaltia B (PA/B): a/(a+b) Prevalença de la malaltia B en el individus amb la malaltia A (PB/A): a/(a+c) Prevalença de la m. A en els individus que no tenen la m. B (PA/B): c/(c+d) Prevalença de la m. B en els individus que no tenen la A (PB/A): b/(b+d) Hi ha associació entre A i B?: ORA/B = ad/cb Estudi transversal Estudi Artrosi de genoll No artrosi Total Obesos 25 110 135 No obesos 13 107 120 Total 38 217 255 Exercici: 1. Calcula la prevalença d’artrosi de genoll en els pacients estudiats 2. Calcula la prevalença d’obesitat 3. Calcula la prevalença d’artrosi entre els obesos 4. Calcula la prevalença d’artrosi entre els no obesos 5. Hi ha associació entre Obesitat i Artrosi de genoll? La recerca epidemiològica Intenta provar que hi ha associació entre: Exposició i Malaltia o l’esdeveniment d’interès Exposició Malaltia La comparació (amb seguiment*) La comparació Grups d’individus Seguiment en el temps Grup exposat Grup no exposat, o de comparació * Disseny de cohorts Presenten la malaltia Si No N N N N Investigar es comparar • • Investigar vol dir comparar • • La qualitat de la comparació és essencial En la recerca etiològica s’usa un grup sotmés a l’exposició i un grup de comparació no somés a l’exposició El millor grup de comparació seria el propi grup exposat si no s'hagués produit l'exposició (“ideal contrafactual”), aixó és impossible, però sempre cal tenir in mente aquesta comparació ideal Taules 2x2 Individus MALALTIA SI NO Total EXPOSATS a b a+b NO EXPOSATS c d c+d Total a+c b+d Les taules 2x2 són l’“abc” de l’anàlisi epidemiològica Tenen dos tipus d’origen: Estudis de seguiment en el temps Estudis transversals, i de casos i controls A la casella “a” sempre hi posarem els exposats-malalts o els casos-exposats Taules 2x2: Incidència (disseny de cohorts) i prevalença (estudis transversals) MALALTIA SI NO EXPOSATS a b a+b NO EXPOSATS c d c+d a+c b+d Segons el tipus d’estudi: hi ha seguiment temporal o no? Seguiment Sense seguiment* Incidència de la malaltia en els exposats (PI1): a/(a+b) Incidencia de malaltia en els no exposats (PI2): c/(c+d) Prevalença de l’exposició en els malalts (P1): a/(a+c) Prevalença de l’exposició en els no malalts (P2): b/(b+d) * Estudis transversals; estudis de casos i controls 2. ESTIMACIÓ DE MESURES EN EPIDEMIOLOGIA • Estimació puntual – Mesures de frequència: Incidència (PI,TI), Prevalença – Mesures d‘efecte: RD, RR, OR – Mesures de supervivència: Supervivència – Altres mesures: mitjana aritmètica, correlació • Estimació per interval (del 95%) • Contrast d'hipòtesis: obtenció del valor de p (significació estadística) 3. MESURES D’EFECTE 1. Risc diferencial (RD) 2. Risc relatiu (RR) 3. Odds ratio (OR) Mesura d’efecte Mesura d‘efecte: És un indicador quantitatiu de la intensitat o força de l‘efecte d’una exposició sobre una malaltia La mesura específica usada depén de la finalitat i disseny de l'estudi 4. RISC DIFERENCIAL (RD) El Risc diferencial o efecte absolut és la diferència de risc o de taxa d’incidència entre exposats i no exposats: RD = Incid. exposats - Incid. no exposats RD= I1- I2 El RD mesura el canvi en una escala additiva: I1= I2 + RD Risc diferencial: diferència entre la incidència en exposats i no exposats. Incidència atribuible i no atribuible a l’exposició Incidència deguda a l’exposició Incidència no deguda a l’exposició Exposats No exposats Incidència en els exposats, I1 Incidència en els no exposats, I2 RD = Incid. exposats - Incid. no exposats = I1 - I2 Risc diferencial (RD) Hi ha 2 RD: RDpi = PI1- PI2 RDti = TI1- TI2 PI: Proporció d’incidència TI: Taxa d’ncidència Exemple: Incidència d’Infecció oportunista (IO) en els pacients amb SIDA que reben tractament i els que no en reben Seguiment durant 3 anys Dades Incidència: Tractament Si No Infecció oportunista Si No Total 4 133 137 24 109 133 PI amb tractament 4 / 137 = 0,029 2,9% PI sense tractament = 24 / 133 = 0,181 18,1% = RDpi = PI1– PI2 = 0,029 – 0,181 = -0,152 -15,2% Interpretació: En els pacients amb SIDA, hi ha una reducció d’un 15,2% en la incidència d’infecció oportunista en els que reben tractament respecte els que no en reben Risc diferencial (RD) És el fonament de les mesures d’atribució o impacte (classe C4) S’usa en els estudis d’intervenció, on s’anomena reducció absoluta del risc (RAR), i permet calcular el nombre de pacients a tractar (NPT) per curar o prevenir un cas de malaltia (classe C8) 5. RISC RELATIU (RR) a) Concepte El Risc Relatiu (RR) o efecte relatiu és la raó entre la incidència de la malaltia en els exposats i la incidència en els no exposats: Incidència en els exposats RR = Incidència els no exposats Estimació puntual del risc relatiu, RR Malaltia Exposats No exposats Si No a b c d Incidència en els exposats RR = a / (a+b) = Incidència els no exposats c / (c+d) RR > 1 Risc, perill o dany en els exposats RR = 1 Absència d'efecte RR < 1 Protecció o benefici en els exposats b) Recorregut del risc relatiu, RR La incidència en els exposats i els no exposats és la mateixa (I1 = I2) La incidència en els no exposats és superior a la dels exposats (I1< I2) 0 (zero) 1 La incidència en els exposats és superior a la dels no exposats (I1> I2) PROTECCIÓ RISC o PERILL L'exposició és beneficiosa L'exposició és perjudicial Valor nul = 1 (infinit) c) Intensitat o força de l‘efecte, RR 0,0-0,3 Protecció intensa (I1< I2) 0,4-0,6 Protecció moderada 0,7-0,8 Protecció feble 0,9-1,1 Absència d'efecte (I1 = I2) 1,2-1,6 Risc feble 1,7-2,9 Risc moderat ≥3,0 Risc intens (I1> I2) d) Hi ha 2 RR: RRpi i RRti RRpi = PI1 / PI2 (PI: Proporció d’incidència) RRti = TI1 / TI2 (TI: Taxa d’incidència) El RR mesura el canvi en una escala multiplicativa: PI1= RRpi · PI2 TI1= RRti · TI2 RRpi Estudis amb estimació de Proporcions d’incidència Grup Malaltia Si No Total Exposats a b a+b No exposats c d c+d Risc Relatiu, RRpi = Proporció d'Incidència en els exposats Proporció d'Incidència en els no exposats = a/(a+b) c/(c+d) Exemple. Incidència d'infecció nosocomial per catèter central de tres vies i d'una via. S'ha seguit l'evolució de cada malalt durant l’estada hospitalària Catèter Infecció nosocomial Si No Total Proporció d’Incidencia, PI% Tres vies Una via 34 8 462 1927 495 34/495 = 0,0687 o 6,87% 1935 8/1935 = 0,00413 o 0,413% RDpi = 6,87 – 0,413 = 6,45 RRpi = PI tres vies PI una via 34/495 6,87 = = = 16,58 9/1935 0,41 Interpretació: Les persones exposades a catèters de 3 vies tenen una probabilitat 16,58 vegades superior d'adquirir una IN que les persones exposades a catèters d'una via. . https://www.medcalc.net/tests/relative_risk.php Exemple. Efecte de la persistència del tabaquisme en la supervivència després d'un infart de miocardi. Seguiment durant 10 anys American Journal of Epidemiology 1985;121:823-831 Dades Final del seguiment Tabaquisme Mort Viu Total PI Persistencia 27 48 75 0,360 Abandonament 14 67 81 0,173 RDpi = 0,360 - 0,173 = 0,187 PI tabaq. persist. RRpi = 27/75 = PI abandó tabaq. 0,360 = 14/81 = 2,08 0,173 108% . https://www.medcalc.net/tests/relative_risk.php . https://www.medcalc.net/tests/relative_risk.php Exemple. Incidència d’infecció oportunista en els pacients amb SIDA que reben tractament i els que no en reben. Seguiment durant 3 anys Infecció oportunista Tractament Si No Total Dades PI Si 4 133 137 0,029 No 24 109 133 0,181 RDpi = -0,152 RRpi = PI amb tractament PI sense tractament = 4/137 24/133 = 0,029 0,181 = 0,16 -84% Interpretació: Els pacients de Sida que reben tractament tenen un 84% (1 - 0,16) menys de risc de patir IO que els no tractats Efecte relatiu (RR) i absolut (RD) Quina és la millor mesura? Població Incidència* Exposats No exposats I1 (%) I2 (%) RD (%) Casos evitables per 100.000 hab. I1 / I2 I1 - I2 (I1-I2) x 100.000 RR A 4 1 4 3% 3.000 B 12 6 2 6% 6.000 L'efecte relatiu és el doble en la població A respecte a la B, però en l'efecte absolut succeix el contrari, el nombre de casos potencialment evitables és de 3.000 a la població A (0,03x100.000) i de 6.000 a B (0,06x100.000). RR: bona mesura del risc RD: bona mesura de l’impacte sobre la població * P.e., una PI del 4% equival a 40 casos per 1.000 habitants i a 4.000 casos per 100.000 L’efecte del tabaquisme és més intens en el Càncer de pulmó o en la Isquèmia coronària? Mortalitat per 100.000 persones any Fumadors I1 No fumadors I2 Diferència RD = I1-I2 Quocient RR = I1/I2 Càncer de pulmó (CP) 48,33 4,49 43,84 10,76 Isquèmia coronària (IC) 294,67 169,54 125,13 1,73 Efecte absolut o relatiu?. Quína és la millor mesura d’efecte? L’efecte del tabaquisme és més intens en el CP que en la IC ja que el RR és molt més elevat en el primer (efecte relatiu), però des del punt de vista de la salut de la població la seva repercusió és major en la IC, ja que el RD és molt més elevat (efecte absolut) Fleiss JL. Statistical methods for rates and proportions. N.Y.: John Wiley,1982; 91 Efecte del Tabaquisme sobre la Mortalitat Taxes de Mortalitat per 100.000 persones any en fumadors i no fumadors Interval d’edat Fumadors I1 No fumadors I2 Diferència RD = I1-I2 Quocient RR = I1/I2 45-49 580 270 310 2,2 50-54 1050 440 610 2,4 55-59 1600 850 750 1,9 60-64 2500 1500 1000 1,7 65-69 3700 2000 1700 1,9 70-74 5300 3000 2300 1,8 75-79 9200 4800 4600 2,0 L’impacte del tabaquisme sobre la mortalitat augmenta amb l’edat (aixó ho posa de manifest el RD), en canvi el risc és constant (RR) Fleiss JL. Statistical methods for rates and proportions. N.Y.: John Wiley,1982; 93 RR: Estimació de l’interval de confiança • Recorregut: de 0 a infinit • Interpretació: RR = 1 Efecte nul (no hi ha associació) RR > 1 Factor de risc (més risc en els exposats) RR < 1 Efecte protector (menys risc en exposats) 1 0 (zero) PROTECCIÓ RISC o PERILL (infinit) Càlcul de l'interval de confiança del 95% del RRpi Necessitem 2 paràmetres: • el ln del RRpi, i • la seva variança S2(lnRR) s²(lnRR) = 1/a - 1/(a+b) + 1/c - 1/(c+d) s(lnRR) = 1 1 1 1 + a (a+b) c (c+d) Límit inferior, RR: e(lnRR - 1,96 s(lnRR)) Límit superior, RR: e(lnRR + 1,96 s(lnRR)) a b a+b c d c+d Efecte de la persistència del tabaquisme en la supervivència després d'un infart de miocardi. Seguiment durant 10 anys. Final del seguiment Tabaquisme Mort Viu Total PI Persistencia 27 48 75 0,360 Abandonament 14 67 81 0,173 RRpi = 2,08; I.C. 95%: 1,18-3,66 1 1,18 2,08 0 3,66 . https://www.medcalc.net/tests/relative_risk.php . https://www.medcalc.net/tests/relative_risk.php Homes Obesitat i risc de mort (mortalitat) per Càncer EEUU, 1982-1998 Tipus de Càncer RR BMI, Body mass index = Pes / Talla2 RR = BMI categoría elevada BMI de referència (18,5 - 24) * No fumadors/es Dones Tipus de Càncer RR Calle E et al. Overweight, obesity, and mortality from cancer in a prospectively studied cohort of U.S. adults. NEJM 2003: 348;1625348;1625-1638 Morbiditat i mortalitat en l’assaig clínic sobre tractament de la hipertensió en ancians suecs Dahlof B, Lindholm LH, Hansson L, Schersten B, Ekbom T, Wester PO. Morbididad y mortalidad registradas en el Ensayo Sueco en Ancianos Hipertensos (STOPHpertension). Lancet (ed. esp.). 1992;20:201-205. Exemple. Overweight, obesity, and mortality in a large prospective cohort of persons 50 to 71 years old Adams KF, Schatzkin A, et al. New Engl J Med. 2006; 355:763-778 Homes BMI, Body mass index (Index de massa corporal) = Pes / Talla2 RR de mort BMI exposats (sobrepés i obesitat) BMI no exposats (persones sense sobrepès, ni obesitat, ni primor) BMI actual = RRmort RRti Estudis amb estimació de Taxes d’Incidència Grup Casos nous Persones-temps Exposats a PT1 No exposats b PT2 Risc Relatiu, RRti = Taxa d'Incidència en els exposats Taxa d'Incidència en els no exposats = a / PT1 b / PT2 Exemple. Hipertensió sistòlica i Cardiopatia isquémica. Barons de 55 a 59 anys. Estudi de Framingham. Kahn HA, Sempos CT. Statistical Methods in Epidemiology. Oxford University Press, 1989 TAS Dades Cardiopatia Persones-Any Si (TAS ≥ 165) 13 211 No (TAS < 165) 18 1084 TI (TAS ≥ 165) = 13 / 211 = 0,0616 Resultats RDti = 0,045 TI (TAS < 165) = 18 / 1084 = 0,0166 TI (TAS ≥ 165) RRti = 0,0616 = TI (TAS < 165) = 3,71 0,0166 Exemple. Relació entre el nivell de colesterol sèric i la mortalitat coronària American Journal of Epidemiology 1992;2:51-57 Colesterol Dades Morts Persones-Any 201-240 mg/dl 26 36.581 <201 mg/dl 14 68.239 TI(201-240) RRti = 26 / 36.581 = TI(<201) 0,000710 = 14 / 68.239 = 3,46 0,000205 Interpretació: Els individus amb colesterol de 201-240 mg/dl tenen 3,46 vegades més risc de morir per patologia coronària que els amb colesterol inferior a 201 md/dl Exemple. Administració de Dietiestilbestrol (DES) en l'embaràs i incidència de Càncer de Mama (CM) New England Journal of Medicine 1984;311:1393-1398 Exposició DES Càncer Dades Si No RRti = TI exposades TI no exposades Persones-Any 118 88.912 80 86.463 118 / 88.912 = 80 / 86.463 0,00133 = 0,00093 = 1,43 Interpretació: Les dones exposades a DES durant l’embaràs tenen un 43% més de CM que les dones que no n’ha rebut Càlcul de l'interval de confiança del RRti (95%) S'usa el ln de l‘RRti i la seva variança s²(lnRRti) s²(lnRRti) = 1/a + 1/b s(lnRRti) = Límit inferior, RR: 1 1 + a b e(lnRRti - 1,96 s(lnRRti)) Límit superior, RR: e(lnRRti + 1,96 s(lnRRti)) Hipertensió sistòlica i Cardiopatia isquémica. Barons de 55 a 59 anys. Estudi de Framingham TAS Cardiopatia Persones-Any Si (PAS ≥ 165) 13 211 Ti= 0,0616 No (PAS < 165) 18 1084 Ti = 0,0166 RRti = 3,71; I.C. 95%: 1,82-7,57 1 0 1,82 3,71 7,57 e) RR-1: Excés i reducció del risc • Quan hi ha risc (I1>I2): RR-1, és l’excés de risc • Quan hi ha protecció (I1<I2): RR-1, és la reducció de risc • • Excés de risc: (I1-I2)/I2 = RR-1 Reducció del risc: (I1-I2)/I2= RR-1 I1: Incidència en el grup amb l’exposició d’interès I2: Incidència en el grup amb l’exposició alternativa Quan hi ha risc (I1> I2), RR-1 és l’excés de risc RR-1 o excés de risc (quan: I1>I2) : RR-1 = (I1-I2)/I2= RD/I2 0 Exemple: I1= 4,2 i I2= 2,3 ; RR = 1,83 ; RD = 1,9 RR-1 = (I1-I2)/I2= RD/I2 = (4,2-2,3)/2,3 = 1,9/2,3 =1,83-1 = 0,83 Quan hi ha risc (I1> I2), RR-1 és l’excés de risc RR-1 o excés de risc P.e., estudi en el que s’ha obtingut: RR= 1,83 (quan: I1>I2) 0 1,83 RR-1 = 0,83 P.e., estudi en el que s’ha obtingut: RR= 2,00 Valor nul 1 Excés de risc = 83% 2,00 100% Quan hi ha protecció (I1< I2), RR-1 és la reducció del risc Si hi ha protecció: I1< I2 RR-1 és la reducció del risc RR-1 = (I1-I2)/I2= RD/I2 0 Exemple: I1= 0,75 i I2= 2,5 ; RR = 0,30 ; RD = -1,75 RR-1 = (I1-I2)/I2= RD/I2 = (0,75-2,5)/2,5 = -1,75/2,5 = -0,70 Quan hi ha protecció (I1< I2), RR-1 és la reducció del risc P.e., assaig clínic en el que s’ha obtingut un valor: RR= 0,30 0 0,30 RR-1 = 0,30-1=-0,70 Reducció del risc = 70% 1 6. ODDS RATIO (OR) • És el quocient del producte creuat en les taules 2x2: OR = ad / bc • S’usa en els estudis transversals i de casos i controls, en els que es disposa de la Prevalença d’exposició en els casos (P1) i en els controls (P2), i no es disposa de la Incidència • És una bona aproximació al RR i s’usa de forma similar a a aquest (valors, recorregut, interpretació) Oportunitat Relativa (Odds ratio) En els estudis en els que no hi ha un seguiment temporal dels individus no és possible estimar la Incidència, per tant no és pot calcular la Raó de riscos (RR) Per aquest motiu en els dissenys transversals o de casos i controls, en el que es disposa de la Prevalença, i no de la Incidència, per calcular la intensitat de l‘efecte Exposició-Malaltia cal usar una mesura que s'aproximi al RR: és l'OR Probabilitat i Odds Cal diferenciar el concepte de Probabilitat del d'Odds Probabilitat = Odds = Odds = N T = Nombre de fets favorables succeits Total de fets que poden succeir Nombre de fets favorables succeits Nombre de fets no favorables succeits P 1-P = Probabilitat de que succeixi un fet Probabilitat de que no succeixi Exemple: La Probabilitat de que surti un 4 en tirar un dau és: 1/6 = 0,167, i la de que no surti és 5/6 = 0,833 El seu Odds és 1/5 = P/(1-P) = (1/6)/(5/6) = 0,167/0,833 = 0,2 Probabilitat i Odds Odds = P / (1-P) [també: P/Q; Q = 1-P] P = Odds / (1+Odds) Exemples: Un Odds de 0,33 correspon a una Probabilitat de: P = Odds / (1+Odds) = 0,33 / 1,33 = 0,25 Una Probabilitat de 0,35 correspon a un Odds de: Odds = P / (1-P) = 0,35 / 0,65 = 0,54 Un Odds de 3,80 correspon a una Probabilitat de: P = Odds / (1+Odds) = 3,80 / 4,80 = 0,79 Estudis observacionals: Odds i Odds ratio • Estudis de cohorts • De casos i controls TAULA 2x2 MALALTS SI NO EXPOSATS a b NO EXPOSATS c d En la taula 2x2 hi ha 4 Odds i 1 sol Odds ratio: 4 Odds - Odds d’exposició en els malalts: (a/c) - Odds d’exposició en els no-malalts: (b/d) - Odds de malaltia en els exposats: (a/b) - Odds de malaltia en els no exposats: (c/d) OR = Odds = Raó d'Odds = ad / bc 1 OR OR d’exposició = (a/c) / (b/d) = ad / bc OR de malaltia = (a/b) / (c/d) = ad / bc Taules 2x2: Tall transversal Possible associació entre 2 malalties? MALALTIA B MALALTIA A SI NO SI a b a+b NO c d c+d a+c b+d a+b+c+d = N Càlcul de prevalences i d’associació; no hi ha seguiment temporal: Prevalença total de la malaltia A (PA): (a+c)/N Prevalença total de la malaltia B (PB): (a+b)/N Hi ha associació entre A i B?: ORA/B = ad/cb Preguntes típiques d’examen Pregunta 13. Si un esdeveniment te una Probabilitat (P) de 0,49; quina és la seva Odds? a) 0,25 b) 0,69 c) 0,94 d) 0,96 X e) 0,99 Resposta: Odds = P / (1-P) = 0,49 / 0,51 = 0,96 Pregunta 14. En un estudi de casos i controls sobre consum de carn roja i càncer de pròstata, la prevalença de l’exposició en els controls ha estat del 25% i la de no exposició en el casos del 45%. Has de calcular el valor de l’OR de l’estudi. a) Entre 1,0 i 3,0 b) Entre 3,1 i 5,0 X c) Entre 5,1 i 8,0 d) Entre 8,1 i 10,0 e) Entre 10,1 i 15,0 Resposta: Casos Controls Exposats 55 25 OR d’exposició = oddsca/oddsco = (a/c)/(b/d) = ad/bc No exposats 45 75 OR = (55/45) / (25/75) = 55 x 75 / 45 x 25 = 3,67 Estimació puntual de l‘OR en un estudi de Casos i Controls Estudi de casos i controls Casos Prevalença de l’exposició Controls Exposats a b P1 = a/(a+c) No exposats c d P2 = b/(b+d) a+c b+d Total OR = Odds d'exposició en el casos Odds d'exposició en els controls = a/c b/d = a·d b·c L’OR com estimador del RR Per a que l'OR sigui un bon estimador del RR cal 2 condicions*: 1. Que la malaltia sigui rara en la població (prevalença < 10%) (tant en les que tenen el factor de risc com en els que no el tenen) 2. Que la prevalença de l'exposició en els controls sigui la mateixa que en la població general El recorregut de l'OR és similar al del RR (va de 0 a ) * CORNFIELD J. A method of estimating comparative rates from clinical data; applications to cancer of the lung, breast, and cervix. J Natl Cancer Inst. 1951;11(6):1269-75. Exemple. Estudi de Doll i Hill sobre Tabaquisme i Càncer de Pulmó Fumadors Càncer Controls 1350 1296 7 61 Si No Total 1357 OR = a·d b·c 1357 = 1350 · 61 Prevalença de fumadors en els pacients amb Càncer: 1350/1357 = 0,995 Prevalença de fumadors en els Controls: 1296/1357 = 0,955 = 9,08 1296 · 7 Interpretació: Els malalts amb Càncer de Pulmó han fumat 9,1 vegades més que els controls (Ull! interpretació retrospectiva!) Doll R, Hill AB. Smoking and carcinoma of the lung; preliminary report. British Medical Journal. 1950; 2: 739-748 . https://www.medcalc.net/tests/odds_ratio.php Exemple. El Tabaquisme com a factor de risc del Càncer de Cèrvix. Estudi de casos i controls American J Epidemiology. 1982;115:59-66 Fumadora Càncer Controls Si 131 489 Pfumadores Càncer = 73,6% No 47 366 Pfumadores Controls = 57,2% 178 855 a·d OR = 131 · 366 = b· c = 2,09 489 · 47 Interpretació: Les pacients amb càncer de cèrvix han estat 2,09 vegades més exposades al tabac que les no fumadores Exemple. Detecció d’activitat sèrica de transcriptasa inversa (TI) en pacients amb Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA). Casos: incidents; exposició: concomitant Steele AJ, Garson JA. Neurology. 2005;64:454-458 Activitat TI Casos ELA Controls Si 14 5 No 16 23 Total 30 28 OR = a·d b·c = Activitat en els Casos: 14/30 = 47% Activitat en els Controls: 5/28 = 18% 14 · 23 = 4,03 16 · 5 Interpretació: Els malalts amb ELA presenten 4,03 vegades més activitat de TI que els controls Càlcul de l'interval de confiança de l‘OR (95%) S'usa el ln de l'OR i la seva variança s²(lnOR) s²(lnOR) = 1/a + 1/b + 1/c + 1/d s(lnOR) = Límit inferior, OR: 1 1 1 1 + + + a b c d e(lnOR - 1,96 s(lnOR)) Límit superior, OR: e(lnOR + 1,96 s(lnOR)) Exemple. Estudi de Doll i Hill sobre Tabaquisme i Càncer de Pulmó Fumadors Si Càncer Controls 1350 1296 7 61 No Total OR = a·d b·c = 1357 1350 · 61 = 9,08 I.C. 95%: 4,13-19,91 4,13 9,08 1296 · 7 1 0 1357 19,91 Doll R, Hill AB. Smoking and carcinoma of the lung; preliminary report. British Medical Journal. 1950; 2: 739-748 Exemple. El Tabaquisme com a factor de risc del Càncer de Cèrvix. Estudi de casos i controls American J Epidemiology. 1982;115:59-66 Fumadora Càncer Controls Si 131 489 No 47 366 178 855 OR = 2,08; I.C. 95%: 1,44-3,06 OR 0 1 1,44 2,08 3,06 Interpretació: Les pacients amb Càncer de Cèrvix han estat 2,09 vegades més exposades al tabac que les no fumadores Per què s’usa l’OR, i no la raó de prevalences (RP)? Glucèmia Colesterol Elevada Normal Total sèric RP1 = Elevat 34 45 79 P1 Normal 18 36 54 P2 Total 52 81 133 P3 P4 RP2 Prevalença1 Prevalença2 RP1 RP2 = Prevalença3 Prevalença4 34/79 RP1 Colesterol/Glucèmia = 34/52 = 1,29 18/54 RP2 Gluc./Colest.= = 1,17 45/81 Explicació.- En una taula 2x2 procedent d’un estudi transversal o de casos i controls hi ha 2 possibles Raons de Prevalença (RP). És dificil saber quina és la bona: p.e., el Colesterol predetermina la Glucèmia o és al revés?. En canvi l’OR mesura l’associació que hi ha entre les dues variables sense prefigurar el sentit de la relació. En aquesta taula: OR = (34x36)/(18x45) = (34/18)x(45/36) = 1,51 Odds i Odds ratio (en un estudi de Casos i Controls) Casos, C Controls, K Total, T Odds** (C/K) Prevalença (C/T) Fumador, F 1350 (a) 1296 (b) 2646 1,04 0,51 No fumador, NF 7 (c) 61 (d) 68 0,11 0,10 Total, T 1357 1357 2714 OR=9,08 RP=5,1 Odds* (F/NF) 192,86 21,25 OR=9,08 Prevalença (F/T) OR=9,08 0,995 0,955 RP=1,04 En la taula 2x2 hi ha 4 Odds i un sol OR. Hi ha 2 raons de prevalences (RP), que no s’utilitzen *Odds d’exposició: (a/c) i (b/d) ** Odds de malaltia (a/b) i (c/d) OR = (a/c) / (b/d) = (a/b) / (c/d) = ad / bc Doll R, Hill AB. Smoking and carcinoma of the lung; preliminary report. British Medical Journal. 1950; 2: 739-748 OR incalculable Exemple. Estudi sobre Dietilestilbestrol i Càncer de Vagina (1971): Exposades Casos Controls Si 5 0 No 0 8 l’OR és incalculable Els zeros de la taula no permeten calcular l'OR; per poder fer-ho de forma aproximada afegim una "delta" a cada casella, per exemple: 0,1 o 0,5: OR = (a+0,5)(d+0,5) / (b+0,5)(c+0,5) Exposades Casos Controls Si 5,5 0,5 No 0,5 8,5 5,5 · 8,5 OR = 0,5 · 0,5 = 187 OR incalculable A skin cancer virus?. Science 2008; 319:1049 To determine whether the polyomavirus has a causal role in the development of Merkel cell carcinoma, Feng et al. analyzed tissue samples from 10 patients with Merkel cell carcinoma, and from 84 patients without the cancer. Genomic sequences containing Merkel cell polyomavirus were unequivocally detected in tumors from 8 of 10 patients with the carcinoma. None of the 84 samples from patients without Merkel cell carcinoma were positive. Poliomavirus Casos* Controls Si 8 0 No 2 84 10 84 Total *Casos: pacients amb carcinoma de Merkel. Controls: pacients sense carcinoma. S’aplica una delta de 0,5 a les 4 caselles: 8,5 · 84,5 OR = 0,5 · 2,5 = 574,6 Estimació puntual de l‘OR en un estudi de Cohorts Estudi de cohorts MALALTS SI NO EXPOSATS a b a+b I1 = a/(a+b) NO EXPOSATS c d c+d I2 = c/(c+d) OR = Odds de malaltia en el exposats Odds de malaltia en els no exposats = a/b c/d Incidència de la malaltia = a·d b·c (La mesura d’efecte pròpia d’un estudi de cohorts és el RR, no l’OR, però l’OR es pot calcular a qualsevol taula 2x2) OR d’associació segons el disseny • Estudis transversals simples: OR • Estudis de Casos i controls: OR d’exposició • Estudis de Cohorts: OR de malaltia Resum: Mesures d’efecte M. de frequència M. d’efecte Tipus estudi Proporció d’incidència RDpi i RRpi Cohorts Taxa d'incidència RDti i RRti Cohorts Prevalença OR ECC*, Transv** *ECC: Estudi de casos i controls **Transv.: Estudi transversal Si us plau, preguntes i dubtes Insisteixo en les preguntes i dubtes ! Moltes gràcies per la vostra atenció